Jordi Pujol encara té il·lusió per Catalunya, i ho demostra escrivint una proclama
Entusiasme per Catalunya Santi Capellera i Rabassó*periodista D urant sis anys vaig treballar al Gabinet de Mitjans de Comunicació de Presidència, al costat del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. El dia a dia va ser una experiència molt dura de vegades, com també molt enriquidora i emotiva per la força innata de l’home i del polític, de les fonts del qual vaig poder beure tot aquell temps. Exercir l’ofici de periodista prop d’un huracà com en Pujol fa veure les coses, en general, molt més banals del que realment són. Amb Jordi Pujol s’aprenen munió de coses, ja que és un manantial inesgotable de memòria, però sobretot, s’apren a estimar el país. Perquè coneix cada racó, cada indret amagat, cada llogarret difuminat als plans o entre les muntanyes. I en sap la història perquè de fet en forma part. Pujol hagués estat un gran president d’un Estat sobirà, i de fet sempre va actuar com si Catalunya ho fos. Es pot o no estar d’acord amb ell, i amb la seva política nacional...