Perinno Lligams

No es preocupin: l'espanyol té una salut de ferro Santi Capellera i Rabassó*periodista E l manifest de 17 intel·lectuals espanyols entre els quals s'hi compten els sempre preocupats per la salut del castellà als territoris de parla catalana, senyors Albert Boadella i Arcadi Espada, ciutadans de pro (tecció), ha aconseguit el suport incondicional del Partit Popular i de la seva cúpula acabada de sortir del Congrés fet a València fa pocs dies. El document resa que està explícitament fet per protegir la salut d'aquesta llengua que “només” parlen 500 milions de persones. Una llengua que pel que es veu, segons que expliquen els protectors citats, està en perill en algun llocs irreverents com els territoris de parla catalana, on alguns dels seus habitants -que no pas tots- gosen fer servir per les seves comunicacions habituals una altra llengua, en detriment de la gran referenciada que és l'espanyola. Quin pecat aquest del bilingüísme recalcitrant a segons quines terres digne...

Qui hi ha darrere l'Oriol Giralt i la moció a Laporta? Santi Capellera i Rabassó*periodista L 'Oriol Giralt és el cap visible de la moció de censura contra Joan Laporta. Si no se'l coneix personalment, si que se sap que és un advocat amb despatx a Sant Just Desvern, i relacionat amb Convergència Democràica de Catalunya del Districte de les Corts de la ciutat de Barcelona. De fet l'Oriol Giralt va treballar a la Secretaria General de l'Esport quan CIU manava a la Generalitat. Conec l'Oriol Giralt i Gili des de fa molts anys, potser vint. El conec perquè érem veïns i perquè freqüentava una cocteleria de la meva propietat al carrer de Bordeus de Barcelona, al districte de les Corts, que era on residíem tots dos. També conec els pares i germanes de l'Oriol. Una família normal de la zona alta de la Ciutat Comtal que ja fa molts anys que es van traslladar a viure a Sant Just Desvern. El pare, el doctor Giralt, havia treballat durant molts anys a l'Hospital de ...

El Maig del 68, un anticip del món actual Santi Capellera i Rabassó*periodista S i es remuntem quaranta anys enrere ens trobarem justament a l'any 1968. A les darreries dels anys seixanta hi van passar moltes coses, però per la proximitat i l'impacte jo en destacaria els fets del Maig francès, que ara són escrutats per historiadors i investigadors socials en un procés d’idealització de determinades figures i fets històrics, com ara Daniel Cohn-Bendit o Rudi “el Roig”. L'any 1968 en concret va ser pròdig en esdeveniments que van mantenir el món garratibat i la tensió en una constant, amb successos com l'assassinat de Martin Luther King; la breu però esperançadora “primavera de Praga”, reprimida a sang i foc pels tancs soviètics; la matança d’estudiants a la mexicana plaça de les Tres Culturas de Tlatelolco; la fi de la llarga era dictatorial d’Oliveira Salazar a Portugal, i moltes altres efemèrides que van marcar per la història aquells convulsos anys que ens abocaven a...