dilluns, 30 de juliol de 2007

Barcelona esdevé a les fosques tres dies per una falla inacceptable de manca d'inversions estatals (publicat al "Menorca Diari Insular" el 28/07/07)

Catalunya: la gran i vergonyant apagada
Santi Capellera i Rabassó*periodista


Les decisions polítiques que han permès incrementar el poder del transportista d’energia de Red Eléctrica Española (REE) no han
anat acompanyades ni de més control ni de més eficàcia, ni de més benefici per als usuaris catalans. Cal recordar que Catalunya paga el 25% de la factura elèctrica espanyola, però rep el 15% dels diners destinats a mantenir la xarxa de distribució, per la qual cosa aquest dèficit inversor el provoca la tarifa elèctrica i el
marc regulatori que imposa la CNE i el ministeri d’Energia. I això, es miri per on es miri és pura reglamentació política. Després de la gran apagada de Barcelona, hi ha hagut una incapacitat manifesta per part del Govern de la Generalitat –que cal reiterar que ara és del mateix color polític que l’executiu central- per fer una diagnosi ràpida del que havia passat. A les 20 hores del segon dia de la gran apagada, REE encara no sabia què havia passat, ni n’havia informat convenientment als més de 350.000 abonats que es van veure afectats en un moment o altre, i als quasi 40.000 que en la segona jornada sense llum encara no havien recuperat el subministre. Hi ha símptomes evidents que hi ha hagut una manca d’agilitat a l’hora d’actuar, tan políticament com en operativitat per part de les empreses elèctriques i dels responsables del Govern de la Generalitat. Cal aclarir que un dels problemes que impedeixen la tornada a la normalitat és l’estat en què ha quedat la subestació de Maragall, que va resultar afectada en la seva totalitat. En aquest sentit, cal destacar que -segons els diagnòstics tècnics- l’aïllament d’aquesta subestació era d’una evidència remarcable i la precarietat en que es trobava la convertia en obsoleta de totes a totes. El Govern català preveia un Pla de l’Energia entre l’any 2005 i el 2007, amb la construcció de dos nous cables entre les subestacions de Vilanova (Arc de Triomf) i Trinitat, i la de Maragall. Si aquestes mesures haguessin entrat en funcionament en aquest 2007, els efèctes d’aquesta gran apagada haurien estat molt menors, ja que es podria haver restablert l’alimentació de la subestació de Maragall.
Aquesta ha estat una conseqüència francament molt greu, ja que les xifres superen qualsevol record de la ja històrica problemática de la xarxa elèctrica al Principat. Els nombres fan feredat, perquè es tracta de 350.000 abonats afectats (unes quatre vegades la població real de Menorca) a l’inici; 110.000 afectats fins a les 3 de la matinada, i 80.000 abonats sense llum més de 24 hores, que vol dir unes 240.000 persones com a mínim. Cal tenir en compte l’afectació que hi va haver en congeladors particulars, calderes; restauració; comerços, mercats, entitats bancàries; semàfors; hospitals; gent gran aïllada; turistes; seguretat ciutadana, etc.
Això s’ha esdevingut mentre els executius espanyol i francès estan en negociacions per posar-se d’acord amb la línia interfronterera d’alta tensió, que tantes queixes dels habitants de les comarques afectades ha procvocat, i tants problemes ha portat a les administracions catalana i espanyola, sobretiot per la seva negativa al soterrament de la línia.
Ara pot passar qualsevol cosa, ja que la ciutadania se n’adona cada vegada més que els seus impostos marxen a no se sap quines destinacions, però no s’utilitzen per reinversions de millores d’infraestructures, que és el que caldria fer a dret a llei. Els problemes gegantins amb els retards que els trens de rodalies de RENFE fa mesos que arrosseguen, es fan més importants sumats a a la disbauxa que ha provocat aquesta gran apagada. Els ciutadans se senten enganyats i utilitzats. Avui ha passat a la capital de Catalunya, i això ha generat aquesta munió de crítiques de totes bandes arran d’aquest gran caos social, vergonyant i indigne d’un país com el nostre, i de l’Estat espanyol que vol ser capdavanter en qüestions com els conflictes internacionals i les aportacions diverses a altres països, i que fa inversions multimilionàries en Defensa, per exemple. Però mentre això s’esdevé, a casa ens cauen al cap els cables d’una estructura tan imprescindible socialment com la del subministrament d’energia, vital per l’economia i pel desenvolupament ciutadà, a banda de bàsic per la vida quaotidiana dels soferts ciutadans que compleixen amb les seves obligacions pecuniaries amb l’alta fiscalitat que Hisenda els aplica inexorablement. Demà però, això pot passar molt fàcilment a Menorca, o a qualsevol altre punt de Mallorca o Eivissa, ja que l’empresa elèctrica és la mateixa, i les infraestructures a les Illes tampoc no s’han adeqüat convenientment a mesura que la demanda ha anat pujant per lògica normalitat. Només la sort, la divinitat i sobretot les importants inversions que caldria fer en les actuals infraestructures elèctriques evitaran una tragèdia semblant a Menorca i a les Balears.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...