Perinno Lligams

  Aliança Catalana, la nova enredada post processista: per què és més fàcil enganyar la gent que convèncer-la que l'han enganyada? Quan el pujolisme organitzat i supervivent del decrèpit i delinqüent president autonòmic triat pel règim 78 per narcotitzat Catalunya durant mig segle inventa el bujot manipulat Sílvia Orriols, ja sap positivament que en aigües tèrboles els pescadors del cove com ells tindran uns guanys que ja havien calculat durant la desfeta processista Acceptar la realitat és coercitiu i posar-la a prova és tabú. I gairebé mai no ens atrevim a desafiar aquest tabú. Això passa especialment a Catalunya, un poble enganyat reiteradament des del Compromís de Casp (1412) pels seus mateixos líders que, per escalar en el poder i la riquesa es van vendre la pàtria nació rebaixant-la a ser una simple província del poder dels veïns castellans de Ponent i el sud-oest peninsular. I passats 614 anys, seguim enredats en la farsa històrica dels tres segles d’ocupació castellan...

Ceuta i Melilla, les dues darreres colònies europees a l'Àfrica a punt de la descolonització Quan Aliança Catalana defensa que la immigració no és necessària, està fent psicologia inversa i repetint el fals argumentari per, precisament, mantenir i reforçar el model actual Fa més de cinquanta anys que exerceixo la professió periodística i d’anàlisi política i geopolítica, i en aquest temps he vist prou conflictes colonials per saber quan s’acosta un final de cicle. Ara, en el context de la guerra dels EUA i Israel contra l’Iran i després de la negativa de Pedro Sánchez a donar avituallament i bases aèries als aliats de l’OTAN, el “sopar fred” de la revenja arriba en forma de nova marxa verda sobre Ceuta i Melilla. No és un caprici improvisat, sinó l’últim capítol d’una reivindicació marroquina ininterrompuda des del segle XV: de la presa de Sebta (Ceuta) pels portuguesos el 1415, passant pels setges de Moulay Ismaïl i les guerres del XIX, fins a la inscripció del dossier al Comitè ...

  El mateix diari ABC que el 1984 coronava Pujol “español del año” avui publicita Aragonès i Aliança Catalana, la veritable herència del vell autonomisme Quan un diari que un dia de 1984 va beneir Pujol com a “español del año” ara dona escenari a Jordi Aragonès, no hi ha casualitat, sinó oportunisme. I, sobretot, espanyolisme ranci, pur i dur. El que s’hi presenta com una sacsejada no és una ruptura amb el vell autonomisme, sinó el seu reciclatge fet amb un discurs més granític, més calculat i més útil segons la seva manera d’entendre per reordenar el malestar dels catalans. Un malestar que, prèviament, han ajudat a fomentar de manera impagable contribuint a generar el problema per després proposar la solució i liderar-la. I tornem a la psicologia inversa 1. Qui és Jordi Aragonès Jordi Aragonès procedeix del catalanisme conservador i concretament de l’òrbita de la desapareguda Unió Democràtica de Catalunya (UDC) —per [record a navegants!] haver fet fallida i haver deixat en c...

  La paradoxa de la frontera tancada: de com el discurs antiimmigració d’Aliança Catalana i de Sílvia Orriols sostenen el mercat de la mà d’obra barata Quan Aliança Catalana defensa que la immigració no és necessària, està fent psicologia inversa i repetint el fals argumentari per, precisament, mantenir i reforçar el model actual Tal com estic fent en les darreres setmanes, i després de constatar pertot que Aliança Catalana i Sílvia Orriols només són la creació i la marioneta del vell pujolisme que intenta ressorgir de les pròpies cendres per seguir ocupant poltrones i rebent recursos públics per alimentar el seu exercit de fidels, avui redacto aquesta anàlisi crítica a partir dels meus aprenentatges d’economia i política quan vaig estudiar Ciències de la Informació, a la UAB, i un DAF a ESADE sobre Ciència Política i de l’Administració coorganitzat per la prestigiosa escola de negocis barcelonina i l’EAPC al qual vaig assistir fa 34 anys. Però, sobretot, dels més de 50 anys de p...