Entrades

La retòrica del tancament fronterer funciona com un mecanisme de pressió que precaritza tots els migrants convertint la seva irregularitat en el motor d'un mercat laboral altament competitiu i desregulat

-
Imatge
  La paradoxa de la frontera tancada: de com el discurs antiimmigració d’Aliança Catalana i de Sílvia Orriols sostenen el mercat de la mà d’obra barata Quan Aliança Catalana defensa que la immigració no és necessària, està fent psicologia inversa i repetint el fals argumentari per, precisament, mantenir i reforçar el model actual Tal com estic fent en les darreres setmanes, i després de constatar pertot que Aliança Catalana i Sílvia Orriols només són la creació i la marioneta del vell pujolisme que intenta ressorgir de les pròpies cendres per seguir ocupant poltrones i rebent recursos públics per alimentar el seu exercit de fidels, avui redacto aquesta anàlisi crítica a partir dels meus aprenentatges d’economia i política quan vaig estudiar Ciències de la Informació, a la UAB, i un DAF a ESADE sobre Ciència Política i de l’Administració coorganitzat per la prestigiosa escola de negocis barcelonina i l’EAPC al qual vaig assistir fa 35 anys. Però, sobretot, dels més de 50 anys de p...
Read more »

Pel pujolisme creador de Sílvia Orriols i d'Aliança Catalana, la immigració esdevé excusa, símbol, pantalla i combustible; la independència, en canvi, queda reduïda a una promesa atmosfèrica

-
Imatge
  Orriols i Aliança Catalana: la vella gramàtica del pujolisme amb una nova escenografia Aquests híbrids sense cap ideari polític no són ni de lluny d'extrema dreta, ni independentistes, ni tampoc antiimmigració perquè l'espanyolisme empresarial que els promou necessita mà d'obra barata i aprofita la ràbia social per intentar aglutinar una gran majoria i refermar l'autonomisme pujolista que tants guanys els ha reportat Hi ha sigles que aparenten novetat i només encapsulen una operació de reciclatge. Aliança Catalana i el seu altaveu més visible, Sílvia Orriols, s’han presentat davant una part de l’opinió pública com una sacsejada contra l’ordre establert, com una esmena a la totalitat del procés i com una resposta contundent a la crisi de convivència, a la pressió migratòria i al desgast dels partits tradicionals. Però sota la superfície del soroll, de les consignes i de les provocacions calculades, s’hi endevina una arquitectura molt més antiga del que sembla. No p...
Read more »

Article annex sobre fonts documentals relacionat amb meu redactat commemoratiu del Corpus de Sang de 1640 que podeu llegir en l'enllaç inclòs "El teatre de les derrotes: per què el pujolisme i les seves extensions ens expliquen el 1714 i ens amaguen el 1412 i el 1641?"

-
Imatge
  ANNEX: Sobre la independència de Catalunya proclamada per Pau Claris el 1641 amb el suport de França Les fonts documentals d'un trencament històric aliades amb la corona francesa Aporto aquesta documentació que tothom pot trobar en els llocs que indico perquè vull que aquest article annex sigui una peça separada i relacionada del meu redactat commemoratiu del Corpus de Sang de 1640 que podeu llegir en meu article El teatre de les derrotes: per què el pujolisme i les seves extensions ens expliquen el 1714 i ens amaguen el 1412 i el 1641? Es conserven nombrosos documents originals de l'època que acrediten els fets de gener de 1641 com una proclamació política de secessió i trencament del vincle de vassallatge que lligava el Principat de Catalunya amb el sobirà de la Monarquia Hispànica. Aquest vincle s'havia originat arran del Compromís de Casp de 1412, l'acord signat pels representants parlamentaris de Catalunya, Aragó i València per resoldre la successió de la...
Read more »

El gran maquillatge de fer èpic l'Onze de Setembre de 1714 rau precisament a ocultar la naturalesa del lideratge de la revolta

-
Imatge
  Abascal reivindica Casanova i Villarroel com a "protagonistas de la Guerra de Sucesión española"/Europa Press   El teatre de les derrotes: per què el pujolisme i les seves extensions ens expliquen el 1714 i ens amaguen el 1412 i el 1641? Continuar plorant sobre les mentides prefabricades d'un romanticisme polític interessat, o venerar líders que es van doblegar a l'ordre borbònic, només demostra una profunda immaduresa històrica. Si es vol reivindicar la història de la sobirania perduda, cal mirar cap a la dignitat i el trencament de 1641 o denunciar la traïció de 1412 Cada Onze de Setembre, el Principat de Catalunya repeteix una litúrgia gairebé religiosa. Es dipositen tones de flors davant el monument a Rafael Casanova —un conseller en cap que, paradoxalment, va acabar els seus dies exercint plàcidament d'advocat i emparant-se sota el mateix règim de Felip V— i s'omple de proclames solemnes el Fossar de les Moreres. Aquest darrer espai, convertit avui ...
Read more »