Perinno Lligams

  ANNEX: Sobre la independència de Catalunya proclamada per Pau Claris el 1641 amb el suport de França Les fonts documentals d'un trencament històric aliades amb la corona francesa Aporto aquesta documentació que tothom pot trobar en els llocs que indico perquè vull que aquest article annex sigui una peça separada i relacionada del meu redactat commemoratiu del Corpus de Sang de 1640 que podeu llegir en meu article El teatre de les derrotes: per què el pujolisme i les seves extensions ens expliquen el 1714 i ens amaguen el 1412 i el 1641? Es conserven nombrosos documents originals de l'època que acrediten els fets de gener de 1641 com una proclamació política de secessió i trencament del vincle de vassallatge que lligava el Principat de Catalunya amb el sobirà de la Monarquia Hispànica. Aquest vincle s'havia originat arran del Compromís de Casp de 1412, l'acord signat pels representants parlamentaris de Catalunya, Aragó i València per resoldre la successió de la...

  Abascal reivindica Casanova i Villarroel com a "protagonistas de la Guerra de Sucesión española"/Europa Press   El teatre de les derrotes: per què el pujolisme i les seves extensions ens expliquen el 1714 i ens amaguen el 1412 i el 1641? Continuar plorant sobre les mentides prefabricades d'un romanticisme polític interessat, o venerar líders que es van doblegar a l'ordre borbònic, només demostra una profunda immaduresa històrica. Si es vol reivindicar la història de la sobirania perduda, cal mirar cap a la dignitat i el trencament de 1641 o denunciar la traïció de 1412 Cada Onze de Setembre, el Principat de Catalunya repeteix una litúrgia gairebé religiosa. Es dipositen tones de flors davant el monument a Rafael Casanova —un conseller en cap que, paradoxalment, va acabar els seus dies exercint plàcidament d'advocat i emparant-se sota el mateix règim de Felip V— i s'omple de proclames solemnes el Fossar de les Moreres. Aquest darrer espai, convertit avui ...

De Papes triats de manera sectària i presidents elegits massivament a les urnes” La història demostra que la barreja entre religió i política tendeix a generar conflictes de legitimitat. No es tracta de negar el valor de la moral, sinó d’evitar que es converteixi en una eina de pressió política sense cap mena de control democràtic Tot i que la Constitución Española parla d’un estat aconfessional, veiem que en la pràctica això no es dóna. I per què no es dóna aquesta laïcitat de l’estat? Doncs perquè mentre que aquesta constitució té uns quants articles en què es parla d’aquesta llibertat de pensament i de consciència, en la pràctica una institució privada, com ho és l’Església catòlica, obté de l’Estat tota una sèrie de beneficis econòmics, a més de privilegis sobre la consciència a través de l’escola, un gran baluard ideològic; és a dir, consciència i qüestió econòmica, aquests són els dos punts. A l’estat espanyol, com a la majoria de d’estats catòlics, encara persisteix el temo...