No conec personalment la guanyadora de les primàries de JuntsXCat, Laura Borràs, tot i que segurament en faria algun auguri i no erraria gaire el tret perquè sap més el diable per vell que per diable. Però el que és segur és que no en puc escriure cap lloança política. Cap, més aviat tot el contrari atesa la meva manera de pensar i el meu rigor amb els comptes públics, els diners de tots, de què ja és sospitosa d’irregularitats. I això que fa quatre dies que és en aquest món polític.
Crec que, per part dels responsables de JuntsXCat, permetre que Laura Borràs es presentés a les primàries no solament va ser un despropòsit que taca d’entrada la trajectòria d’un partit nou sinó que, d’aquí a uns mesos, si tenim la dissort que surti elegida presidenta de la Generalitat, podem passar ben bé per un altre fiasco, aquest sí que polític i d’envergadura. I aquest el passarem i el patirem tots, tot el país, si surt elegida presidenta del Govern i la inhabiliten pels càrrecs que la Fiscalia del tribunal suprem espanyol ha presentat contra ella. Però no oblidem que serà un fiasco provocat per un afer personal i arran de les seves accions com a gestora política, quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
Però, anem a pams: si a Eduard Pujol, portaveu del partit al Parlament, se li va aplicar fa poques setmanes una vara de mesurar pel que fa a les sospites d’assetjament sexual de què va estar acusat i se’l va fer plegar sense tenir en compte ni respectar la presumpció d’innocència, en aquest cas això no s’ha donat i la vara ha estat una altra, tot i la sospitosa haver estat investigada policialment i tenir una causa judicial oberta al tribunal suprem pels càrrecs de què se l’acusa, la qual cosa va provocar que el Congreso español li retirés la immunitat parlamentària fa uns mesos amb només els vots en contra del PEDeCAT i el PNB. Curiós, oi? I això no és que la posi precisament en una peanya perquè ara JuntsXCat l’elevi a candidata a ser la màxima autoritat política de Catalunya. La vara, no ha estat la mateixa ni de lluny, evidentment. Quin esperit democràtic és aquest? Ja ho deia Georges Orwell, en La rebel·lió dels animals. Tots iguals però alguns més iguals que altres. Farsa. Pur teatre. Vergonya.
Tots sabem de quin peu calça el tribunal suprem espanyol, sí, però, en aquest cas, em sembla que té la raó del seu costat. Analitzem perquè tal tribunal "considera que hi ha indicis dels delictes de prevaricació, malversació, falsedat documental i frau, que Laura Borràs hauria comès en l'adjudicació al creador i amic seu Isaías Herrero Florensa d'uns contractes per fer unes pàgines web literàries, entre el 2013 i el 2017, quan l'avui diputada dirigia la Institució de les Lletres Catalanes i hauria fraccionat el preu dels contractes per assegurar-se que els encàrrecs els fes, sense obstacles burocràtics, aquest professional". Analitzem-ho:
La principal acusació és la fragmentació de contractes, que ella sempre ha negat i ha atribuït "a una operació política per ser qui és", la qual cosa ni comparteixo ni crec que ningú amb dos dits de seny s’empassi; altra cosa és la cridòria de la claca que es generalitza arreu sempre, dels que són més papistes que el Papa i defensen l’indefensable tot i veure clarament que allò és indefensable. La claca del partit de Puigdemont ha cridat i reiterat en favor de Borràs de manera repetitiva, reiterativa i interessada durant setmanes amb uns més que premeditats propòsits de situar-la al capdavant i agreujant pertot l’altre candidat, Damià Calvet, no ho oblidem.
Lamentable, per exemple, que el tercer candidat, Jordi Ferrés (que recerca poltrona al Parlament fa temps i que ja es va “inventar” una llista alternativa a la de Sànchez i Morral per capitanejar La Crida i, per tant, Junts, a veure si la cosa colava), s’afegís a última hora a les demandes del vot per ella. I que Reagrupament i Independentistes d’Esquerres el demanessin des del primer moment, no denota gaire imparcialitat ni joc net, si més no des del meu punt de vista. De fet, el gir de Ferrés no va ser cap sorpresa perquè ser una crossa de Borràs formava part del guió des que es va saber que es presentava. Tothom ho sabia i també aclareix molt el que realment es va votar i contra qui i què, el cap de setmana de les votacions. Per això ja no calia fer cap comèdia de primàries ni de fer perdre el temps a la militància, la qual cosa trobo fora de lloc i vergonyant, a banda que tracta d’estúpida la gent i taca la transparència, esperit democràtic i honorabilitat que un partit com Junts, de nova planta, hauria de demostrar tenir en cada moment. I més en els inicis.
Fa uns mesos, la Sindicatura de Comptes va fer públic un informe que la defensa de Borràs va considerar que no provava cap delicte i que fins i tot va dir que faria arribar al tribunal suprem, un tribunal que constatava per unanimitat que alguns dels contractes investigats "havien estat fragmentats sense complir amb la normativa vigent". La Fiscalia del tribunal suprem espanyol assegura que la xifra de contractes fraccionats podria arribar als 260.000 euros. Borràs, doncs, haurà de declarar davant del jutge perquè el Congreso español li va llevar la immunitat. Ella, però, lluny de fer un pas enrere i apartar-se per no perjudicar el partit i el país, obstinada i picant pedra contra ferro, encara nega totes les acusacions i afirma que en realitat no se l’està perseguint per un cas de mala praxi, sinó pel fet de ser una “coneguda independentista”. Qui s’ho creu això? Jo no. De cap manera.
Podem considerar Laura Borràs una víctima de la repressió?, tal com ella i el seu entorn polític afirmen taxativament? Personalment, crec que no. Per aquest motiu, precisament, vull posar el relat en context. El cas Borràs comença gairebé per casualitat. I ho fa amb una investigació dels Mossos d’Esquadra en el marc d’un cas de tràfic de drogues. La policia catalana va detectar que Isaías Herrero Florensa, un dels investigats, deia “que tenia una relació d’amistat amb Laura Borràs i que havia rebut encàrrecs per part de la institució que dirigia l’avui diputada”. L’informàtic va ser condemnat el 2019 per tràfic de drogues a cinc anys de presó, després d’admetre els fets per poder rebaixar la pena.
D’aquesta manera, i si tractem el tema amb rigor, serietat i sense abrandaments, al marge del tràfic d’estupefaents perpetrat per Isaías Herrero Florensa, els Mossos d’Esquadra van començar a investigar els contractes que aquest havia rebut de la Institució de les Lletres Catalanes durant l’etapa de Borràs. El nus de la causa, doncs, lluny de ser polític és si hauria fraccionat una sèrie de contractes a Herrero per esquivar la necessitat de fer un concurs públic. En el període en què van succeir els fets, els contractes menors de 18.000 euros no requerien un concurs obert. I sembla ser que tal fraccionament va ser un fet.
Estic segur que si Laura Borràs s'hagués pensat mai que un dia seria diputada al Congreso español, hagués anat més amb compte i no hagués adjudicat res a ningú sense el compliment estricte de la llei sense fissures. Per això la CUP i ERC se'n desmarquen i se n'aparten, tot i que aquests posicionaments molestin i estranyin molta gent que creu que aquest és un tema estrictament polític i no pas administratiu, i que, per això mateix, aquests partits, com a independentistes que diuen ser, li haurien de donar suport. Altra cosa és que la Fiscalia hi posi més pa que formatge i demani 15 anys de presó per la llavors directora de la Institució de les Lletres Catalanes. I aquí la Fiscalia es posa en evidència de facto, sí, però crec que aquesta jugada va estar feta per provocar i perquè així es presentés com a candidata a la Generalitat, cosa que ja ha passat, i, si guanya, inhabilitar-la per encara reblar més el clau contra l'independentisme. Per això va guanyar les primàries amb molta diferència, no ens enganyem. Ja se'n va encarregar qui sembla haver caigut en la ratera de proposar-la i fer-la candidata, segurament arran de les acusacions judicials. Greu errada, al meu parer. Perquè la judicatura torna a decidir, un cop més, què i què no. I això aquest partit, que és absolutament nou, no ho necessitava de cap manera i més aviat el perjudica. I al país, de rebot. Però han estat curts de mires i no han obert bé els ulls. Perquè, si tot això passa, la inhabilitació seguirà sense ser per causes polítiques. I la Justícia espanyola juga amb aquestes cartes, cert, però Borràs i el seus defensors també hi entren en aquest joc en presentar-la com una altra represaliada més. I això només perjudica Catalunya, tot i que sembla que a aquest entorn de defensors a ultrança de la diputada, aquest fet els sigui igual. Això és jugar amb les persones, amb els seus sentiments i emprar el victimisme innecessàriament, quan això no caldria perquè, actuant així, a cada bugada el país perd un llençol.
Aquest és un afer personal, no pas polític ni comparable amb els greuges que han patit i pateixen cada dia els presos polítics i exiliats que tenim a Catalunya, aquests sí, unes víctimes de la repressió espanyola tal com s’acaba de veure amb la sentència del mateix suprem en què els retira el tercer grau de manera totalment arbitrària. Perquè aquests fets concrets, els que imputen Borràs, res tenen a veure amb els afanys sobiranistes de la nació catalana ni amb cap mena d'intencionalitat política, no ens enganyem ni enganyem la parròquia. I expliquem-los clarament que la diputada haurà de respondre en seu judicial de les acusacions de malversació i prevaricació, més enllà que pugui existir 'lawfare' contra l'independentisme.
Les coses importants, que poden reportar greus conseqüències personals i polítiques, s'han de preveure abans de posar els peus a la galleda. I deixar presentar aquesta dona a les primàries d’un partit com JuntsXCat, que de moment encara està immaculat pertot, és una taca que la formació mai més no es podrà llevar. Sobretot si a Borràs la jutgen i la condemnen. Que la jutjaran i segurament condemnaran perquè, segons que es desprèn de la investigació i dels enregistraments fets pels Mossos d’Esquadra (no per la Guàrdia Civil, ni per la Policia espanyola, ni pel CNI), queda bastant clar que va cometre de manera conscient irregularitats administratives continuades. I això, que no és cap fet polític, en el Codi Penal té un càstig que li serà aplicat amb tota seguretat.
A banda de tot l’esmentat, però, si personalment hagués pensat en cap moment que Laura Borràs és la que ens ha de portar a la independència i a un govern fort, la votaria. Amb el nas tapat potser, però, la votaria. Però ha fet volar coloms (com si en aquest país no n’haguéssim tingut prou de vols gallinacis o de coloms que mai no s’han enlairat) i ha intentat engrescar la gent amb promeses inviables que s’aparten molt del camí de l’1 d’octubre en què el SÍ a la independència va arrasar. I això no ho van fer els que viuen de la mamella pública: ho va fer el poble ras.
Les decisions importants, que, tal com esmento, poden reportar greus conseqüències polítiques a tot un país, s’han de pensar molt bé precisament per evitar que després tot siguin laments, en lloc d'incentivar-los, tals laments. I permetre que Laura Borràs s’hagi presentat a les primàries de JuntsXCat i ara ja sigui candidata a la presidència de la Generalitat, amb la pudor que fa l’afer que l’afecta, ha estat una veritable errada política. Es miri com es miri. Temps al temps. I tant de bo que m’equivoqui, però em penso que el pitjor encara no ha arribat.
Soc independentista des de molt jovenet. Independentista, nacionalista català i d’esquerres, per aquest ordre. Per això el dia 14-F no votaré Laura Borràs ni la seva llista. Com no votaré Esquerra Republicana ni la CUP. Al país som 7’5 milions de persones. I hi ha més opcions abans que votar partits fiasco del procés que ens han enganyat a tots. Un procés que, lluny de fer avançar el país cap a la llibertat, cada dia el catapulta més cap a l’esclavatge i la dependència d’un estat com l'espanyol, caduc, ranci, dictatorial i vuitcentista. I totes i tots aquests, diguin el que diguin, en són còmplices de dalt a baix i de baix a dalt amb les seves accions, i, sobretot, inaccions davant les injustícies i arbitrarietats que aquest estat que fa 308 anys que ens té empresonats segueix aplicant cada dia de manera implacable, descarada i sense cap mena de vergonya. I alcen poc la veu, no sigui que se'ls acabin els privilegis. O riuen les gràcies als dèspotes que ens tenen el peu al damunt mentre el poble és castigat a diari amb l’ofec econòmic i el deteriorament de drets i llibertats com ara els atacs i agressions a la llengua catalana. Unes agressions que, per cert, tenen còmplices flagrants interiors com els mitjans de la CCMA, una altra gran vergonya que paguem tots i que hem de patir cada dia culturalment i informativa, sobretot pel que fa a la llengua, que espanyolitzen, maltracten i deterioren intencionadament patuesitzant-la en favor de la dominant. Uns mitjans que erosionen el país i les seves essències amb mentides per omissió i desinformació o informació tergiversada, tot i les admirables i heroiques excepcions de periodistes molt íntegres que, amb gran professionalitat, fan el que poden per ser creïbles per antena i en pantalla malgrat que els poders fàctics del seu voltant, encara avui totalment obedients al 155 espanyol, els intenten manipular de tota manera. I davant de tot això, podem observar com n'hi ha que viuen de la política i viuen molt bé, per cert, que callen i s'agafen fort a la menjadora per no perdre-la, que és el que els interessa de debò i no pas el país.
Heus aquí per què no votaré Laura Borràs ni cap partit disfressat d’independentista amb la pell del be, quan resulta que a sota hi ha la del llop voraç i afamat que només busca els guanys personals i apujar els egos de, generalment, inútils absoluts enlairats a semi deus que els representen i que, quan caminen, ho fan garratibats i mirant pel damunt de l’espatlla la resta del proïsme. Quan és molt evident que, en un nombre molt elevat de casos, no han treballat mai enlloc fora de la política, al cap no hi tenen res més que serradures barrejades amb trivialitats, ànsia de poder, riquesa personal i testosterona (i l’equivalent femení en el cas d’elles), i sobretot, complex d’esclau: el pitjor que es pot tenir si es diu representar un país immobilitzat per un altre que intenta assimilar-lo, que persegueix la seva llibertat en tots els aspectes i a qui l'arrabassa cada dia d'una manera o altra. Per això no en votaré mai més cap de titella. Ni cap traïdor, ni cap covard, ni mal patriota, ni pèssim comediant que pacti engrunes amb els carcellers del país a canvi de poltrona i benestar personal. Mai més.
Entrades
