Entrades

Aliança Catalana només és un bluf sense més projecte que la por, la identitat i l'anti immigració. No concreta si farà la independència, com sostindrà l’economia, els serveis o com transformarà les proclames si governa

Imatge
  Aliança Catalana: partit polític o secta? El partit fruit de l’amor entre el vell pujolisme, Unió i les elits Upper Diagonal no explica amb què compta ni com pensa construir la Catalunya que diu defensar. No concreta si farà la independència, com la farà, com sostindrà l’economia, com garantirà els serveis públics o com transformarà les seves proclames en decisions de govern Eduard Berraondo, cap de premsa d’Aliança Catalana, s’ha atrevit a afirmar en un missatge personal, segurament a causa dels meus redactats i tuits publicats que ha llegit (o no, i li han fet dir-m’ho!) que “odio” el seu partit. L’afirmació fora de lloc ja conté la trampa i em fa dubtar encara més si això d’Aliança Catalana en comptes de ser un partit polític no és una mena de secta piramidal amb interessos molt específics. És a dir: si critico Aliança Catalana, és perquè l’odio; si en denuncio les grans contradiccions, és perquè estic obsessionat; si explico allò que no volen que s’expliqui, és perquè s...

Dubto molt que cap mitjà català —i molt menys encara cap mitjà espanyol— donin espai a una reflexió amplia i profunda com aquesta de Samir Bennis

Imatge
  La visió de Samir Bennis sobre la crisi colonial espanyola Dubto molt que cap mitjà català ni cap partit del sistema com ara Junts, ERC, la CUP o els fantasmes espanyolistes del nou pujolisme Aliança Catalana i, molt menys encara, cap mitjà espanyol —especialment els més pròxims al PP, Vox i als sectors més castellanistes i identitaris del PSOE i Sumar— donin espai a una reflexió profunda com aquesta Fa més de cinquanta anys que soc periodista i en fa trenta que em dedico a l’anàlisi geopolítica, especialment de l’Orient Mitjà i d’Euràsia. I avui, com altres vegades, intentaré fer una anàlisi geopolítica pròpia sobre una anàlisi geopolítica aliena: la reflexió que el politòleg, escriptor i antic assessor polític de les Nacions Unides Samir Bennis va publicar aquest dilluns, 10 d’agost de 2026, sobre la crisi de Ceuta i, per extensió, sobre la relació d’Espanya amb el Marroc i amb la resta de territoris africans i pròxims que encara conserva sota bandera espanyola. Santi C...

El manifest sobre l'Abstenció Massiva d'Encarna Parreño és el viu exemple i sense filtres del pensament i les tesis polítiques del professor Carles M. Espinalt

Imatge
  Encarna Parreño: una veu clara de l’abstencionisme contra la mentida del nou processime orriolista Ja fa segles que a Catalunya, les persones que han sortit a la palestra política de l’aparent no res i en quatre dies tothom en parla, és perquè el poder els encén els focus. N’hi ha d’altres, en canvi, que fa molts anys que hi són, treballant, pensant i lluitant, però que aquest país —tan generós amb els arribistes i tan garrepa amb els dissidents— s’entesta a ignorar. I   Encarna Parreño i López pertany a aquesta segona mena Barcelonina, filla d’immigrants murcians i catalana de pedra picada, va ser deixebla, com jo mateix, del professor Carles Muñoz Espinalt, creador de la Ciència Psicoestètica i pensador d’una Catalunya amb personalitat, caràcter i voluntat de ser. Espinalt no volia catalans agenollats, resignats ni disfressats de víctimes eternes: volia ciutadans del món amb una manera pròpia de presentar-se, de comportar-se i de governar-se. Un senyor, deia —en una a...

O obres els ulls a la realitat política de Catalunya, o et quedes aplaudint Aliança Catalana, el pujolisme de sempre mig reciclat que continuarà manant de facto

Imatge
  Aliança Catalana, la nova enredada post processista: per què és més fàcil enganyar la gent que convèncer-la que l'han enganyada? Quan el pujolisme organitzat i supervivent del decrèpit i delinqüent president autonòmic triat pel règim 78 per narcotitzat Catalunya durant mig segle inventa el bujot manipulat Sílvia Orriols, ja sap positivament que en aigües tèrboles els pescadors del cove com ells tindran uns guanys que ja havien calculat durant la desfeta processista Acceptar la realitat és coercitiu i posar-la a prova és tabú. I gairebé mai no ens atrevim a desafiar aquest tabú. Això passa especialment a Catalunya, un poble enganyat reiteradament des del Compromís de Casp (1412) pels seus mateixos líders que, per escalar en el poder i la riquesa es van vendre la pàtria nació rebaixant-la a ser una simple província del poder dels veïns castellans de Ponent i el sud-oest peninsular. I passats 614 anys, seguim enredats en la farsa històrica dels tres segles d’ocupació castellan...

Els catalans hem de recordar que durant els anys 60 i 70 (ni Sílvia Orriols ni Aliança Catalana en parlen mai) van arribar un milió de forans que avui són més de tres milions

Imatge
Ceuta i Melilla, les dues darreres colònies europees a l'Àfrica a punt de la descolonització Quan Aliança Catalana defensa que la immigració no és necessària, està fent psicologia inversa i repetint el fals argumentari per, precisament, mantenir i reforçar el model actual Fa més de cinquanta anys que exerceixo la professió periodística i d’anàlisi política i geopolítica, i en aquest temps he vist prou conflictes colonials per saber quan s’acosta un final de cicle. Ara, en el context de la guerra dels EUA i Israel contra l’Iran i després de la negativa de Pedro Sánchez a donar avituallament i bases aèries als aliats de l’OTAN, el “sopar fred” de la revenja arriba en forma de nova marxa verda sobre Ceuta i Melilla. No és un caprici improvisat, sinó l’últim capítol d’una reivindicació marroquina ininterrompuda des del segle XV: de la presa de Sebta (Ceuta) pels portuguesos el 1415, passant pels setges de Moulay Ismaïl i les guerres del XIX, fins a la inscripció del dossier al Comitè ...