Perinno Lligams

  Qui és David Raventós? Publico aquest article gairebé en paral·lel —tot i que de manera independent— a la querella criminal que presentaré conjuntament amb set persones agreujades més contra David Raventós per un presumpte delicte continuat de calúmnies, injúries, coaccions i assetjament, fets perpetrats per aquest personatge socialment i políticament irrellevant que fa anys que vomita en públic mentides i desinformació sense fre i contra tothom i sense que, de moment, cap instància li hagi parat els peus. Les vuit persones que presentarem aquesta denúncia conjunta —funcionaris, polítics, periodistes, empresaris, juristes i terapeutes— no pretenem emmordassar cap opinió ni ningú sinó que es deixi d’utilitzar la mentida sistemàtica, la difamació sense proves clares i l’amenaça com a mètode polític . El CNI pot ser espanyol, amb les rèmores que això representa, però diria que, si el CNI es volgués carregar algú  —com passa a les pelis de la CIA que deu veure Raventós i q...

  La paella d'Aliança Catalana: exemple de la provocació com a arma i el victimisme com a resposta El que va passar ahir a Igualada, entre militants d’Aliança Catalana i el gruix d’assistents a un dinar popular en què ningú no havia convidat la formació neo pujolista, seguida de la seva expulsió precedida d’incidents arran de les seves provocacions poques setmanes després dels antecedents de Berga, fa difícil creure en la seva innocència i en segons quines casualitats Ahir, a Igualada, va passar una d’aquelles coses que, mirades aïlladament, poden semblar una simple topada política, però que, posades una darrere l’altra, ofereixen una lectura ben diferent. Un grup de membres d’Aliança Catalana es va incorporar a un dinar organitzat per La Coll@nada i el Casal Popular d’Igualada-El Foment, dues entitats vinculades a l’esquerra alternativa, que, vistes les seves preferències socials i polítiques, quedaven ben allunyades de convidar la formació d’Orriols. Ras i curt: ningú no els havi...

  El perquè de quan dieu pejorativament sionisme esteu dient semitisme: aquí i a la Xina Popular La metamorfosi del vell prejudici antisemita sota el vernís de la crítica geopolítica moderna Escric en aquest dissabte estival que passo molt agradablement i com de costum en el darrers temps a Terramar, a Sitges, i després d'haver vist un parell de peces audiovisuals protagonitzades per autors que escenifiquen a bastament allò que narro a continuació clarament i detallada un cop més: per quines raons el concepte sionisme (el sionisme només és la teoria del nacionalisme dels jueus o hebreus, res més, amb intel·lectuals i il·lustrats com Theodor Herzl, Moses Hess o Leo Pinsker, i gràcies als quals avui tenen un Estat, el d'Israel) es torna pejoratiu i s'equipara clarament amb antisemitisme ("no soc antisemita", diuen, "soc antisionista", clar) i els seus manifestants ho fan, generalment, amb la boca retorçada i amb els ulls sortits i mig sanguinolents per...