I ella em va dir "no t'estimo, és que m'agrada que m'estimis". I jo vaig dir-li "jo només volia que valoressis els meus gustos tan eclèctics, -perquè, de vegades, sóc com alguns d'aquells pensadors grecs que encara enlluernen alguna gent, malgrat els anys que fa que va desaparèixer aquella civilització basada, entre altres banalitats, en els mites i les utopies-, aquells que escollien -segons la circumstància i l'interès del moment- el millor de cada sistema; però jo crèia que la teva fantasia era l'amor...". I ella que amb un somrís viatger em respon "l'amor? ...què sabràs tu què és la meva fantasia".
