Perinno Lligams

S i encara et penses que em sento fràgil i que busco arrecerar-me de la tempesta, t'equivoques. No em fa por la pluja, ni el vent, ni els llamps ni els trons. Sóc fort com sempre. He cantat i he ballat sota diluvis. He corregut contra el vent perseguint els somnis més impossibles fins atrapar-los. He retornat els llampecs als déus perquè els convertissin en sagetes de Cupido. He vist com la lluna tenyia de llum els peixos de la nostra mar. He esgarrapat terra de llocs on feia massa temps que ningú no hi plorava. He saltat descalç per les roques d'illes perdudes i he vist l'aigua de cascades que no es dibuixen a cap mapa del món. He contemplat les estrelles des de platges que mai m'hauria imaginat, i me n'he fet arracades quan el cel no podia fer-ho. He ballat de puntetes sobre les cordes més altes del trapezi i tant sols he perdut l'equilibri en veure-la a ella tocar de peus a terra. He venut la meva pell a percussionistes que sabien fer-la vibrar i sabien fer...

T res o quatre gotes delatant pluja de nit filtren el sol per la finestra. Guaito com reposes nua des dels peus del llit amb un posat ple de tendresa. Quantes nits acaronant els teus dits delicats. Quants matins com el que ara gaudim, tebi com un fil de roba. Amagats de tanta gent que parla, teixim certeses amb la mirada. Som tan lluny d'aquell soroll salvatge de la ciutat, que ens fem entendre sense paraules. Dos o tres cabells mandrosos pinten els coixins amb el color d'aquesta tarda. Sento com camines per casa pel so dolç del teu vestit que entre les cuixes et delata. Quants matins entrellaçant-nos com si fossim de pedra. Quantes nits com la que ara tenim, tèbia com la llum de l'espelma que crema, a la casa de la bocana del port de Ciutadella. Quina olor de mar, quin soroll de pluja mentre els teus petons marquen la meva pell, mentre m'abraces tendrament i em pessigues el coll amb les dents, i em dius que dir-me que m'estimes és poca cosa. Quina sensació més dolç...