diumenge, 31 d’agost de 2014

Perdre un amic, un company de vida, és molt més dur que perdre un familiar amb el qual no hi tens contacte: aquest compartia amb mi les 24 hores del dia. I per a mi és una pèrdua molt sentida.


Adéu i fins sempre, Bruno, estimat amic de l'ànima!
*Santi Capellera i Rabassó

Als que el vau conèixer, sabieu que era un gos molt dòcil, manso, bo amb els nens i juganer amb els altres gossos. Als que no el vau conèixer, dir-vos que em va acompanyar durant quasi 11 anys, i que ha estat el meu company lleial a casa i al carrer durant tot aquest temps. 

Era petitet, una monada encara sense dentetes, quan el vaig comprar. I avui havia esdevingut un exemplar fort, estètic i molt apreciat per tothom que el coneixia. Era en Bruno, el meu amic de l'ànima, el meu company de vida, i ha marxat avui a 1/4 de cinc de la tarda. 

Li havien diagnosticat una insuficiència renal crònica després de patir una gastroenteritis molt forta, que no ha pogut superar. Sempre estarà en el meu cor, i en la meva ment, ja que gràcies a aquest ésser meravellós he pogut superar molts problemes de tota mena, en els quals el seu recolzament ha estat bàsic. 

Gràcies, estimat meu, Bruno bonic: has estat una icona de la meva vida, i jo t'he procurat la millor possible. T'estimo i t'estimaré sempre, bon amic. Potser algun dia ens tornarem a trobar, i ens tornarem a estimar.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...