dimarts, 22 de gener de 2008

La democràcia de vegades ens és aliena, i ens fa canviar l'humor (publicat a Girona Notícies, Diari Maresme, Opinió Nacional i Menorca el 20/01/2008)

Ens fa canviar d’humor sovint la democràcia?
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Seria ingenu –per no dir absolutament pretensiós– pensar que es pot arribar a tenir la resposta definitiva a una de les qüestions que han suscitat més debat i més controvèrsies entre els politòlegs i els estudiosos i redactors de la teoria política contemporània. I la qüestió es pot abordar, entre altres coses, amb les preguntes, Què és una democràcia? i Ens fa canviar d’humor sovint en el pla personal aquest sistema polític? La proximitat d’unes noves eleccions generals sempre és una bona ocasió per anar una mica més enllà del debat polític del dia a dia, i reflexionar –malgrat que sigui a grans trets i en un petit espai com aquest– sobre el que podem entendre avui per democràcia, cosa potser també pretensiosa per la meva part.
Començaré per dir que no crec que es pugui afirmar, per exemple, que la democràcia és el sistema polític que millor s’escau a la idea de procés. És a dir, un sistema capaç d’adaptar-se i de reformar-se permanentment per mirar de respondre el millor possible a les transformacions a les que està subjecta la polis en el món actual, sense perdre allò irrenunciable i definitori d’una societat oberta. Tampoc no és incompatible una aproximació cauta a una qüestió de gran calat com aquesta, amb posar sobre la taula unes condicions per poder parlar de democràcia. Gairebé tots els erudits en la qüestió afirmen que l’essència de la democràcia resideix, gairebé en exclusiva, en la celebració periòdica d’eleccions. Però totes les definicions actuals tendeixen a afirmar que si bé l’exercici del vot és una condició necessària, encara no és suficient. Una visió més exigent –i vull constatar que la democràcia per si mateixa requereix molta exigència– suposa tenir en compte altres elements. Un país és democràtic si, a més, es donen altres condicions, com ara: que cap àmbit de poder quedi al marge del control d’actors democràtics escollits per la ciutadania; transparència i comptes clars per part dels poders públics; i donar resposta a les noves demandes sorgides d’una societat plural, assegurant un marc ampli de llibertats individuals i col•lectives. Aquestes tres condicions formen un compendi d’exigència que va molt més enllà de la democràcia electoral, que en tot cas és la base de la resta però res més.
Posats, però, a ser escrupolosament exigents, podríem tenir en compte, per posar un exemple, que la democràcia no és delegable. Una actitud força present avui en altres nivells, també en relació amb la política: la indiferència. Jo treballo, pago els meus impostos, consumeixo, etc., que els polítics facin la seva feina! Quin grau d’indiferència dels ciutadans respecte als afers públics és capaç de resistir la democràcia? És una incògnita. I no parlo ni de l’abstenció ni dels índexs de participació en uns comicis electorals, sinó d’una altra cosa. Una democràcia de qualitat exigeix també superar un excessiu grau de crispació i de polarització ideològica i d’empobriment del llenguatge. La democràcia és funcional quan hi ha confiança i corresponsabilitat: confiança entre els ciutadans, confiança entre la societat i l’estat. Com deia Bernard Crick a la seva obra En defensa de la política, i la legitimació definitiva d’una democràcia vindrà de la capacitat de garantir uns alts nivells de cohesió social, un dels reptes més importants de les societats plurals. Crec, per acabar, que la democràcia ha de ser capaç de dissenyar un horitzó col•lectiu prou atractiu. Aquest conjunt de qüestions que tenen més a veure amb les actituds i amb els valors que cal promoure per disposar una democràcia de qualitat em fan recordar unes afirmacions d’un dels pensadors del segle passat, el parisenc Jacques Maritain, que assegurava que la democràcia és molt diferent d’un cert tipus de règim polític en tant que designa una filosofia general de vida humana i de vida política, i, en darrer terme, un estat d’esperit... un estat d’ànim o de bon o mal humor que en diríem ara, en funció de tots aquests elements citats anteriorment.

Cultura i societat: dos ingrediedients que ja es poden copsar junts a IB3 Ràdio (publicat a Es Diari el 15 de gener de 2008)

Quadrant de Menorca, cultura i societat a IB3 Ràdio
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Des del passat dia 2 de gener IB3 Ràdio emet cada capvespre de sis a set un nou espai cultural anomenat Quadrant de Menorca, que tracta sobre tots els temes susceptibles de ser socioculturals i interessants pel nostre territori. Aquest programa, presentat per servidor i auspiciat a les vies de so i tècniques per Frankie Pizá i José Luis Linares, pretén abordar l’actualitat menorquina a través de personatges rellevants de la cultura illenca, als quals els faig en directe una entrevista en profunditat de caire desenfadat, i que toca des de temes personals del convidat als vessants més especialitzats d’aquest. L’espai disposarà en breu d’una adreça de correu electrònic on es podrà enviar l’anomenada carta diària que llegirem en antena, triada entre totes les més interessants. També obrirem la via telefònica i posarem en marxa una tertúlia cada divendres, per dialogar dels temes tractats durant la setmana, i preguntar els convidats les qüestions que més interessin l’audiència. IB3 Ràdio es pot sintonitzar a través dels 88.6 del dial a la zona de Maó, i dels 104.2 a la zona de Ponent. El convidat que va estrenar l’espai va ser el conseller de Cultura del CIMe, Joan Lluís Torres, i ha anat seguit diàriament d’altres persones destacades del món relacionat amb la cultura i la societat menorquines. Quadrant de Menorca és el nom d’un referent dels mapes del temps on queda enclavat el corredor que porta el vent de Tramuntana directament des de terres empordaneses i fins a Menorca. Espero que us plagui escoltar-nos de dilluns a divendres.


Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...