TV3 es va crear de la mà del Govern de Jordi Pujol el 10 de setembre del 1983 per consolidar-se com una eina fonamental en la projecció de la identitat catalana, tot i les limitacions polítiques. El 2006, amb l'arribada del tripartit al Govern català, es va començar a espanyolitzar en progressió geomètrica.

Els nostrats traïdorets de TV3 i Catalunya Ràdio

Santi Capellera i Rabassó *periodista

Aquests traïdorets nostres de TV3 ja fa molt de temps (des del mandat de l'inefable tripartit exactament) que aprofiten qualsevol eventualitat per repetir les paraules "España, español, españols" reiteradament i ensenyar la rojigualda en cada TN o programa de producció pròpia, i en cada imatge que poden. Fins i tot, no se'n descuiden i l'ensenyen en els gossos experts que "des del Creixell" (Tarragonès) aniran amb missió de salvament al Nepal, no sigui que algú no sàpiga que els cans representen la "España Grande y Libre", concepció que sembla que cada dia abracen de manera més oberta. A TV3 ja s'han acabat els vaixells, que s'han tornat "barcos"; i les pasteres, que s'han convertit en "pateres", i l'Estat espanyol, que s'ha tornat directament “España” sense matisos. I els Països Catalans, en boca d'alguns botiflers acomplexats propis, com ara Tomàs Molina, ja no se senten mai. Sort en tenim encara, de gent com en Dani Ramírez o l'Eloi Cordomí, entre altres.

Pobres fundadors de TV3, amb aquella il·lusió de fer d'aquest mitjà el nacional de Catalunya, i fugir de l'hispanocentrisme informatiu, si veiessin els tarannàs forans i hispanocèntrics de Pellicers, Heredies, Marquetes en el seu temps, o altres impresentables que destrossen la llengua i tot seguit el tarannà dels parlants de la llengua, o el poc rigor informatiu de presentadors peanyes com "la Melero y sus chachos", que són arreu i pertot mentre gent vàlida que cada dia surt de les facultats de periodisme no tenen feina. Pobra TV3! i pobra gent fundacional de TV3 i de Catalunya Ràdio, tant que va costar d'aconseguir i no esdevenir per decret i de seguida una televisió "antropològica" qualificada així per l'impresentable José María Calviño. Per cert, i mal que els pesi a alguns i algunes, tot gràcies a "aquest gran destructor del país i de la imatge catalana" (aprofitat el moment pels que li tenien moltes ganes des de fa anys) anomenat Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat de Catalunya i promotor de l'avui Catalunya moderna durant més de quatre dècades. I això és el que compta de la feina feta pel polític i en pro del país, no la resta. Mal que els pesi a molts i moltes que ara propicien a la contra fets i declaracions molt lamentables. Mal que els pesi, això mai, mai no li podran arrabassar a l'ara lapidat, per alguns propis i munió d'aliens, Jordi Pujol. Cal repassar les hemeroteques.

Pobra TV3. I pobra Catalunya Ràdio, avui. Llevat d'honorables excepcions com Xavier Graset en el seu Oracle de Catalunya Ràdio, o Agustí Esteve, en el seu @2324nit, per citar uns dels pocs presentadors que segueixen la línia editorial inaugural. Pobres picadors de pedra del principi! Els que ja són morts tornarien a la tomba, i els que encara som -i dic som!- vius, només podem denunciar i explicar aquests despropòsits en forma de ràbia continguda, perquè no ens fa cas ningú que tingui poder, i als que perjudica de manera evident la nostra crítica per certa, de seguida ens titllen de radicals, quan els radicals són ells amb el seu filldeputisme traïdor i interessat que sovint els emplena les butxaques poc honorables. Són els que tallen el coll de seguida als altres quan hi ha algun indici cert o fals del què sigui. Aleshores arrasen malgrat tenir el cul al descobert. Aquest és el filldeputisme. Aquests, capaços de canviar de camisa per conservar la cartera i l'estatus a costa del què sigui i de qui sigui. I aquestes, no ho oblidem. També aquestes. No solament aquests, sinó també aquestes. En bona paritat políticament correcta, tal com cal. Per això seguirem lluitant i denunciant amb els nostres redactats i amb les nostres veus ben cridaneres als quatre vents. Què us heu pensat, que callarem? No home, no! Mai no callarem. I cridarem fort davant de qui calgui i on calgui. Perquè sense gent que posa les coses en qüestió, els bemolls damunt la taula i sense pèls a la llengua, moltes, moltes coses que encara té normalitzades aquest país, que van costar molt de guanyar, fins i tot vides, i que avui es van perdent inexorablement per actituds pròpies impròpies com aquestes, mai no s'haguessin aconseguit. Mai, pesi a qui pesi, que segurament a qui pesa no pot mirar els ulls amb sinceritat ningú.

Quins enemics necessitem fora?, si ja els tenim aquí i fan la feina més bruta als immobilistes de l'estatu quo espanyol! Són els caïnites autòctons, abundants en aquest nostre país, però no més que en altres. Gent molt vergonyant! Vergonya aliena de tals periodistes, sí és que això són periodistes... Perquè al final, no sé pas què són. Tant els que actuen per acció, com els que callen per omissió. Vergonya, cavallers, vergonya!, que va dir tot un Honorable representant d'aquest poble l'any 1229 durant el setge de Madîna Mayûrqa, o durant la batalla de Porto Pi, segons altres veus. La qüestió és que Jaume I estava ben emprenyat. I no ho callava. No callava mai! Per això va aconseguir tenir tot un Imperi, temut arreu. Perquè no es cagava als pantalons ni s'agenollava davant de ningú! 

 

Les audiències tornen a deixar Catalunya Ràdio sense lideratge, una dada momentàniament preocupant per un país immers en un procés sobiranista que vol arribar a ser un país normal

[El matí de] Catalunya Ràdio hauria de fer un gir de 90 graus 

*Santi Capellera i Rabassó, periodista

Segons les dades de l'Estudi General de Mitjans (EGM) de la primera onada del 2015, 'El Món a Rac1', amb Jordi Basté, segueix sent líder amb 607.000 oients. A 150.000 oients se situa ‘El matí de Catalunya Ràdio’, amb Mònica Terribas (461.000), que aconsegueix augmentar, respecte de l’any passat, 51.000 oients. 

L’emissora del Grup Godó segueix tenint el lideratge a Catalunya amb un total de 786.000 oients. Aquestes dades representen 185.000 oients més que Catalunya Ràdio, que n’aconsegueix 601.000 i manté la segona posició.

El director de continguts de Catalunya Ràdio, Jordi Català, ha assegurat en declaracions a  El Singular Digital que “estem en una bona línia, però ens falta bastant per arribar a les xifres de Rac1”. “Hem pujat més que ells, i si ho comparem amb les dades anteriors, val la pena destacar-ho”, ha explicat.

Tot i així, les dues principals emissores del país perden oients respecte a l’última onada de desembre. RAC1 va batre rècord amb 824.000, per tant, n’ha perdut 38.000. I, Catalunya Ràdio n’ha perdut 31.000. El tercer lloc a Catalunya se l'endú la Cadena Ser amb 389.000 oients.egons les dades de l'Estudi General de Mitjans (EGM) de la primera onada del 2015, 'El Món a Rac1', amb Jordi Basté, segueix sent líder amb 607.000 oients. A 150.000 oients se situa ‘El matí de Catalunya Ràdio’, amb Mònica Terribas (461.000), que aconsegueix augmentar, respecte de l’any passat, 51.000 oients. 

L’emissora del Grup Godó segueix tenint el lideratge a Catalunya amb un total de 786.000 oients. Aquestes dades representen 185.000 oients més que Catalunya Ràdio, que n’aconsegueix 601.000 i manté la segona posició.

El director de continguts de Catalunya Ràdio, Jordi Català, ha assegurat en declaracions a El Singular Digital que “estem en una bona línia, però ens falta bastant per arribar a les xifres de Rac1”. “Hem pujat més que ells, i si ho comparem amb les dades anteriors, val la pena destacar-ho”, ha explicat.

Tot i així, les dues principals emissores del país perden oients respecte a l’última onada de desembre. RAC1 va batre rècord amb 824.000, per tant, n’ha perdut 38.000. I, Catalunya Ràdio n’ha perdut 31.000. El tercer lloc a Catalunya se l'endú la Cadena Ser amb 389.000 oients.

Per això dic que hauria de fer un gir de 90 graus, només de 90. Ja n'hi hauria prou. Si al capdavant del programa matinal de la ràdio pública catalana hi hagués un periodista de veritat, amb ofici, amb coneixement compartit, amb cultura, amb experiència, amb ganes, amb força i sense estar supeditat a tercers, s'enduria el gat a l'aigua dels oients de tot el país. Els d'ara fan el que poden i saben, però parlem d’un altre nivell. Catalunya, en aquests moments té unes necessitats polítiques molt concretes, que són fer pinya cap a un mateix sentit en tots els aspectes. I no es pot permetre el luxe de distreure’s en res ni en ningú que no es centri bàsicament en el país i en els objectius de la majoria.

No ens fem trampes al solitari, i que, qui hagi de decidir que decideixi. Primer és el país i la informació vital pel país, i no la del país del costat. I parlo exclusivament i única de Catalunya Ràdio, perquè RAC1 és una emissora privada que pot fer el que creguin convenient els seus gestors o accionistes o el que siguin.

Pel programa matinal de Catalunya Ràdio (al qual canviaria immediatament el nom perquè fa anys i panys que porta aquest llast, i ja seria hora d’anar renovant sense pors, també els topònims) personalment proposo l'Agustí Esteve, del @2324nit, un gran periodista, ferm en els conceptes i rigorós en l’actitud, que s'està menjant fa moltes nits l'audiència de Televisió de Catalunya en la seva franja horària, i supera de llarg en qualitat, rigor i continguts altres espais semblants de la mateixa CCMA.

Un altre home capdavanter és Xavi Freixes, de @lanitarac1, que avança dia a dia en la seva trajectòria de programa de debat de nit, encara que a la tertúlia se li cola més d’una i un impresentables, com també li passa a Esteve.

El tercer que podria fer un gran paper al capdavant del matinal de la Ràdio Nacional de Catalunya seria Xavier Graset, líder d’audiència en la seva franja horaria a @oraclecatradio, un veterà del planter de la casa i una pedra preciosa en brut a qui Catalunya Ràdio mai no ha promogut com es mereix, com cal i de manera seriosa.

Segur que en tres mesos, tant Freixes, Esteve o Graset, (i poso tres homes de país que ho són i hi estan compromesos de manera ineluctable), separant els temes personals dels professionals -o sigui, sense necessitat del “compadreo” del parlar de fills, filles, dones, amics, marits i del club d'amiguets de cadascú-, estic segur que, qualsevol dels tres,  farien la bossa grossa de manera immediata, com ho estan fent en els seus respectius programes. I amb  el grau d’objectivitat professional que cal, però sense ser més papista que el Papa –tots hem de ser conscients d’on i per a quina causa treballem-, i amb seriositat i rigor, estic segur que posarien la Ràdio Nacional de Catalunya al capdavant de tot de les audiències del país amb una radio de qualitat i molt allunyada del mercat del peix i de la baixa estofa pròpia d’altres contrades.

Si alguna cosa caracteritza el gruix dels catalans, siguin de l’origen que siguin, pel que fa a les preferències informatives i dels programes dels media, és aquesta demanda de serietat i rigor en la informació que ens ve donada amb el mateix caràcter educacional de la nostra societat. Per això la SER encara té gairebé 400.000 oidors a tot el país, que no són ni tots socialistes, ni tots castellanoparlants, però sí que trien el rigor i s’allunyen dels personatges que semblen estar al sofà del menjador i no als serveis informatius dels mitjans públics.

Rigor, escombrar cap a casa el més objectivament possible, noves persones i molt canviants a les tertúlies, sense incendiaris, serietat i absència de groguisme  ni tanta olla barrejada que descol·loca l’oidor i no defineix cap línia informativa determinada i concreta. I a més, crec que seria molt important compactar el programa i fer-lo, només, de 6 a 11, la qual cosa obriria la possibilitat d’un segon espai amb un altre realitzador i un altre equip fins a les 13,00 hores, per trencar la rutina que ara és llarga, feixuga i sovint avorrida.

Una fórmula que potser caldria que el cap de continguts de la nacional de Catalunya, Jordi Català i el seu equip, contemplessin. És la meva sincera aportació a la casa en què vaig treballar de 1985 a 1987, i que m'estimo molt, malgrat tots els malgrats i altres que no caben en aquest article. Bona sort i bones decisions, companys de Catalunya Ràdio, la Ràdio nacional de Catalunya.