Laura Borràs, la cirereta del pastís de la comèdia del procés
Laura Borràs va ser descoberta políticament i pública -i nomenada directora general de la Institució de les Lletres Catalanes i després consellera de Cultura i diputada al Congreso espanyol- per aquell efímer president del Govern de la Generalitat dit Quim Torra i Pla, qüestionat per tothom i cessat després d’una absurda desobediència judicial de la qual només ell n’era beneficiari atès que així va poder plegar, tal com feia temps que desitjava. Com tothom sap, Torra va ser destituït pels tribunals espanyols arran de “la seva lluita heroica contra l’estat” per mantenir una pancarta penjada al balcó del Palau de la Generalitat en favor dels, aleshores, anomenats per gairebé tothom presos polítics i lloats i enlairats al respecte des de mitjans afins, entitats i empreses sobiranistes i persones a títol individual, la qual cosa avui sembla difícil que es pogués repetir arran de la desinflada general per les declaracions d’alguns d’aquests expresoners en que, pràcticament, abjuren del...