dijous, 17 de juliol de 2008

La Ciutat Comtal es mereixeria ser la seu del nou estament (publicat a Girona Notícies i a Diari Maresme el 18/7/08)


Barcelona, base de la nova Unió per a la Mediterrània
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Nicolas Sarkozy, president de torn de la Unió Europea ha impulsat la creació de la unió pel Mediterrani, que pretén associar les potències mediterrànies europees a projectes de cooperació amb les del sud. La idea inicial de Sarkozy era crear la Unió Mediterrània, així ho havia anunciat durant la seva campanya electoral, fent-la compatible amb la Unió Europea. Aquest projecte va ser mal vist per la presidenta d'Alemanya, la senyora Angela Merkel i s’ha reconvertit en l’actual Unió per la Mediterrània, de pretensions notablement inferiors. L’antecedent és la Conferència de Barcelona de l’any 1995 que tenia com a objectiu fonamentar un espai de cooperació euromediterrània. La presència a París de més de quaranta caps d’estat de països mediterranis podria fer pensar que aquesta iniciativa generarà alguns resultats positius.
El cap del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va donar la benvinguda a la iniciativa com un "èxit" del Procés de Barcelona i ha defensat la candidatura de la capital catalana per a la seu del seu secretariat, opció rebuda amb "una simpatia majoritària".Segons que va explicar en roda de premsa el ministre espanyol d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, després de concloure la Cimera celebrada a París, la seu "encara no està guanyada", però tots els països de la regió, inclosa França, comprenen la "legitimitat política, històrica i geogràfica" de Barcelona. La decisió no s'adoptarà fins a novembre i països com Tunísia i Malta també aspiren a ser la seu de l'organisme permanent de la Unió. Moratinos s'ha compromès a treballar per recollir tots els suports necessaris, convençut que Barcelona "gaudeix de la millor carta de presentació"
Encara que no hi va haver foto de família, la cita va acabar adoptant un caràcter històric. La Unió pel Mediterrani (UpM) va néixer oficialment el passat dia 13 a París amb una gran cimera inaugural que va reunir 43 caps d’Estat i de govern en un clima de reconciliació i enmig de crides per la pau al Pròxim Orient. La cimera havia de durar dos dies, però va acabar resolta en una reunió de quatre hores al Grand Palais de la capital francesa. Tot i la brevetat de la trobada, s’hi van poder veure imatges sense precedents, com ara el primer ministre israelià Ehud Olmert i el dirigent sirià Baixar al-Assad asseguts a la mateixa taula, tot i representar Estats que estan oficialment en guerra.
L’ideòleg del projecte, el president francès Nicolas Sarkozy, va donar el tret de sortida a aquesta nova plataforma de cooperació –hereva del Procés de Barcelona– que servirà per reforçar els lligams entre la Unió Europea i els països del sud de la conca mediterrània. L’objectiu és construir projectes concrets que en un segon terme afavoreixin el diàleg polític, com ara la descontaminació marítima, el desenvolupament de l’energia solar, la creació de programes de protecció civil o l’intercanvi d’estudiants universitaris. Després de revelar una declaració comuna d’una desena de pàgines que servirà de pedra fundacional, Sarkozy va proclamar que l’objectiu comú d’aquesta nova Unió serà assolir la pau al Pròxim Orient. “Construirem la pau al Mediterrani com la vam construir a Europa”, va afirmar. A base de què i a costa de qui però em pregunto jo? Espero que el temps no em dóni la raó.
La pròxima trobada dels 43 Estats, a escala ministerial, serà al novembre, quan s’hauran de resoldre qüestions espinoses. En primer lloc, s’hauran de decidir les copresidències, ara en mans de França i Egipte. Els barcelonins i els catalans en general (i suposo que també la resta de ciutadans de l'estat) esperarem que aquesta seu recaigui en la capital de Catalunya, ja que Barcelona va ser la base del que avui ja es pot considerar una iniciativa molt important a nivell euromediterrani.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...