La Barcelona turística: un patrimoni de tots
Santi Capellera i Rabassó*periodista
En moltes ocasions quan passejo per Barcelona, m’adono del gran potencial de la ciutat i també dels seus pros i contres. Carrers plens de gent, abundant trànsit rodat, comerços de tota mena amb ofertes més que variades; voreres plenes de motos que sovint impedeixen la lliure circulació dels vianants, i alguns policies municipals que, de tant en tant es deixen veure, i que generalment fan cas omís d’aquests vehicles que es desplacen a tota velocitat –amb o sense carril bici- pel tradicional feu dels vianants: les voreres. I podria citar tot un seguit inacabable de coses bones i altres de no tan bones, o directament dolentes que observo en la vida quotidiana de la ciutat on vaig néixer.
Tenim una urb molt visitada, famosa arreu del globus per posseir edificis emblemàtics, monuments carismàtics, importants museus i bon lleure, a banda d’una gastronomia de primera línia. A Barcelona es pot gaudir d’espectacles de tota mena: esportius, socials, culturals, de possibilitats de fer excursions arreu del país des la capital de Catalunya, comptant que aquesta és el gran atractiu del país. Tenim un potencial molt bo, molt aprofitable, que ben mirat es gestiona més que malament.
I també tenim qui menysprea el turisme, que és una de les entrades de divises més important que tenen Barcelona i Catalunya. Però sembla ser que això del turisme no agrada tothom, malgrat que Barcelona ha passat de 1,5 milions de turistes l'any 1991 a gairebé 8 milions el 2010. És un sector importantíssim, i un dels pilars de la nostra sostenibilitat econòmica. Estic d’acord en que potser caldria regular amb solucions puntuals la saturació en alguns carrers de Ciutat Vella i altres barris, perquè els veïns no tinguin els motius de queixa que avui exposen constantment, però això és quelcom que s’ha de voler fer, i no pas mirar cap a un altre costat. Per això si els veïns estan satisfets, segurament el seu tracte cap als visitants serà molt millor. I tot compta.
Aquesta meravellosa ciutat que ens acull necessita un turisme que tendeixi cap a la sostenibilitat, econòmica i mediambiental i que alhora, tal com dic, no saturi certs indrets de la ciutat. Potser seria interessant fer una aposta pel turisme de qualitat, que no vol dir només d'èlit, sinó el turisme cívic, respectuós i que ens aporta valor afegit, i no solament problemes.
Fins a dia d’avui els nostres responsables municipals no han estat capaços de fer que els ciutadans percebin els beneficis de tota mena, la riquesa en tots els aspectes, que crea el turisme. Perquè no l’han sabut canalitzar ni gestionar òptimament. Aquest és el primer repte de Barcelona pel que fa a aquesta activitat tan important, que promou iniciatives privades de tot tipus, i que caldria que tots els barcelonins i barcelonines coneguessin de primera mà, i en prenguessin consciència solidària. Ja dic que, abans que res, cal fer un bon disseny del que ha de ser el turisme, i de com hem de conviure amb aquestes altres persones que comparteixen el nostre espai.
Però per assolir això, a banda del recolzament popular i de la consciència ciutadana al respecte, la innovació i la creativitat han de ser constants, també en aquesta indústria que ha de ser capdavantera a Barcelona i a Catalunya i, tal com fan les grans receptores com ara les Illes Balears, la Costa Brava, Itàlia o Croàcia, o com fan les ciutats europees més emblemàtiques per aprofitar el seu atractiu, cal buscar nous focus d'atracció turística que reportin a Barcelona els guanys que es mereix, per continguts, cultura, oferta de tota mena i emplaçament en el rovell de l’ou de platges meravelloses, hortes fèrtils, boscos tupits i muntanyes idíl•liques.
Una de les principals mesures hauria de ser la millora de la seguretat, tant pels turistes com pels propis barcelonins, perquè l’augment de la seguretat representa el supravalor de la imatge de Barcelona al món, i fer promoció turística amb més garanties. Barcelona ha d’aconseguir netejar la imatge dels pispes a la Rambla que roben els turistes impunement, de carteristes al metro i als autobusos, i d’altra mena d’elements que deambulen pels carrers i actuen sense traves, i que generen aquesta inseguretat, de nit i de dia, avui dissortadament coneguda al continent i a la resta del planeta, cosa que embruta la història i la bona fama que mereix la ciutat.
Caldria incidir davant el Govern central en assolir la participació en l'IVA i els impostos especials que genera el turisme, i així poder dedicar aquests recursos a crear més equipaments i serveis. Enlloc de gastar tants diners en campanyes turístiques, Barcelona necessita actuar de facto, i millorar tot el que exposo més amunt, a banda de moltes altres coses.
El Bicing ha estat una fantàstica idea, però feta sense programa, i a cuita-corrents: caldria canviar la bicicleta actual, fer que funcioni les 24 hores del dia, i millorar el sistema en tots els aspectes. I sobretot possibilitar que aquests turistes que ens vénen a deixar les seves divises, puguin gaudir del servei com qualsevol altre ciutadà, que aquesta sí que serà una gran campanya en favor de la bona gestió municipal, i segurament servirà per estalviar els 15 milions d’euros que avui costa el servei a les arques municipals.
En definitiva, cal incentivar el turisme de manera important, i alhora respectar els veïns que són els que han d’ensenyar la cara amable de la ciutat, del país. Cal que els nostres visitants arribin expectants i il•lusionats, i marxin satisfets i amb ganes de tornar aviat, per haver estat en una gran ciutat capital d’un gran país, neta, agradable, còmoda, operativa, sostenible i diligent amb la seva presència. I sobretot cal esborrar de les ments dels nostres hostes, i dels titulars dels diaris del món, la mala sensació que aquí roben tothom.
