Israel reneix mentre l’Eix del Mal
iranià s’enfonsa estrepitosament i els woke anti Occident ploren
Santi Capellera i Rabassó, periodista i
analista / 12-12-2024
Al cap de 14 mesos que Hamàs envaís, en el pitjor dia
de la història moderna d'Israel, el sud del país és el que en terres d’Israel
anomenen "Eix del Mal" iranià el que s'està ensorrant i l'Estat
d'Israel el que s'està recosint després de l’estrepitós fracàs en l’intent de
parapetar els atacs terroristes i defensar el país de la xacra palestina que va
assassinar 1.200 innocents i en va violar, segrestar i deshumanitzar 230 més,
dels quals 110 encara (si són vius) resten empresonats a Gaza, la qual cosa va
anar seguida d’una campanya militar lenta i prolongada posterior a la Franja.
Però el despertar hebreu ha estat el de les forces intel·lectuals, terrestres i
aèries durant els últims tres mesos amb el colofó de la devastació d’Hesbol·là
a la frontera nord del país, un autèntic exèrcit terrorista molt més poderós de
Hamàs i que era bàsic pel sosteniment del règim de Baixar al-Àssad que, a causa
d’aquesta mancança, s’ha vist enderrocat per una revolta gihadista interna.
■ Tal com explico en el lid, a Gaza encara hi ha un
centenar d'ostatges i desenes de milers d'israelians tot just comencen a tenir
l’esperança de recuperar vius els seus éssers segrestats i d’una pau duradora
perquè tant Hamàs, Hezbollah i els hutís, que avui encara són capaços de llançar coets i
drons, hagin estat erradicats totalment.
■ Els soldats encara estan perdent la vida a Gaza i al
sud del Líban i, el Govern d’Israel, profundament desconfiat de les garanties
del nou líder gihadista de Síria, Abu Mohammed al-Golani, que Síria està
"esgotada" per la guerra i no s'embarcarà en de noves, va reaccionar
a la presa de control dels rebels islamistes a Damasc amb un assalt fulminant i
estratègic del seu que va comportar no destruir l'exèrcit sirià d’Assad en si
mateix (les seves tropes ja s'havien
desfet i disgregat perquè la raó de ser militars no era precisament la de ser
fidels al dictador sinó la de guanyar més diners que un obrer o un mestre o un
informàtic) sinó l’armament químic, pesant i aeri sirià d'Assad.
■ El mateix nom d'Al-Golani presumeix de les seves
arrels als Alts del Golan; el nom del seu grup Hayat Tahrir al-Sham es tradueix
com "Organització per a l'Alliberament del Llevant", històricament
vist com l'àrea que avui és Síria, Líban, Jordània i, sí, també Israel. També. Al-Golani
ha estat buscat per terrorisme pels Estats Units des del 2017, amb una
recompensa de 10 milions de dòlars per la informació que propiciés la seva
captura. Diumenge passat, en un discurs que va fer a la mesquita omeia de
Damasc, va dir que, amb el temps, es dirigirien a la capital d'Israel: “Aquesta
és la terra. de l'Islam, això és Damasc, el bastió musulmà. D'aquí a Jerusalem.
Anem a Jerusalem. Paciència, gent de Gaza, paciència", va declarar en una
promesa avalada pels pistolers que l'envolten amb crits d'"Allahu
akbar!". Heus aquí, doncs, la reacció immediata d’Israel de destruir les
armes de gran potencial i de llarg abast i de posicionar-se en el cim del Mont
Hermon i voltants de la que és la muntanya més alta de Síria, tot i que la
cretinada woke desinformativa de TV3 i altres mitjans capsigranys del règim de
#Vichy de seguida sortissin al pas a bramar que “Israel aprofitant el caos a
Síria havia robat territori i destruït els arsenals d’armes d’un país sobirà”,
tals fills de puta judeofobs i enemics declarats de l’Estat d’Israel. Doncs, la
raó és la que explico jo i expliquen milers de periodistes més a tot el món, no
la que vomiten aquests antisemites lamentables. Que quedi clar.
El potencial armamentístic sirià
■ En el passat, Síria
havia estat una potent amenaça per a Israel. Un enemic ferotge i mortal durant
la guerra del Yom Kippur de 1973, i una possible potència nuclear fins que
Israel va intervenir per destruir el seu reactor nuclear construït per Corea
del Nord el 2007. Des de la setmana abans de la revolta, comptava amb la major
concentració de sistemes de defensa aèria del món, segons l'excap de la Força
Aèria d'Israel Ido Nehoshtan. També disposava d'una gran varietat d'armes,
infraestructures d'armes químiques i importants instal·lacions de producció
d'armes. Ara, i després de les intervencions de la Força Aèria d’Israel, s'estima
que el 80% d'aquesta capacitat militar siriana ha estat eliminada i, per tant, refermada
la supremacia aèria d'Israel al llarg del mateix corredor on el règim teocràtic
dels aiatol·làs havien intentat dominar, des del Mediterrani, passant pel Líban
i Síria fins a l'Iraq i l'Iran.
■ Tal com cito abans i necessàriament, Israel també s'ha apoderat de la zona
d'amortiment a la frontera amb Síria, inclòs el costat sirià de l'estratègic
Mont Hermon. Assad, recolzat per l'Iran, era una amenaça potencialment potent
però no immediata, ja que jugava a dues bandes i per això mantenia la frontera
estable, cosa que ara ja no és així i, per tant, Israel va actuar ràpidament
per garantir que la seva ciutadania estigui protegida, i malgrat que Benjamin
Netanyahu ha descrit això com una mesura temporal, i de fet ho és, en teoria.
És difícil preveure com i quan Israel considerarà segur retirar-se.
■ Sens dubte,
Israel també observa amb preocupació el potencial d'una insurrecció violenta a
Jordània, l'estat amb el qual comparteix la seva frontera més llarga, i que
constitueix un baluard crucial contra l'Iran. Jordània està liderada per una
monarquia impopular a nivell nacional que critica implacablement Israel, encara
que la coordinació bilateral de seguretat és estratègicament vital i que, tot i
que els dos lideratges no s'agraden i desconfien entre sí, es necessiten i
caldria que treballessin per millorar aquesta situació perquè són dos estats
que van estar creats gairebé al mateix temps a partir del Mandat Britànic de
Palestina i, per tant, la lògica diu que, atesos els seus mutus interessos, i
no només pel veïnatge, s’hauran d’acabar entenent.
Per acabar
■ Els dos
principals enemics islamistes d’Israel, Síria i l’Iran, s'han degradat de manera
immediata. La incògnita que més dubtes i temors genera ara pera ara a Israel és
que els aiatol·làs, que es queden sense opcions, puguin concloure que Assad a
Síria, Muammar Gaddafi a Líbia i Saddam Hussein a l'Iraq, van caure abans que
ells perquè la seva vulnerabilitat es va posar de manifest i es va engrandir
molt ràpidament, per la qual cosa, i se sap en alguns cercles periodístics
gràcies a les aportacions puntuals de la intel·ligència israeliana que
acceleraran la tinença de la “bomba” i de més armes nuclears, la qual cosa ja
estan discutint obertament mentre també acceleren l'enriquiment d'urani. Ja
tenen potents capacitats de míssils de llarg abast, fets dels quals tant la
intel·ligència nord-americana com els gossos balders de l’ONU, que sempre
borden contra Israel, en són coneixedors, i per això mateix caldrà esperar que la
intel·ligència nord-americana i israeliana sàpiguen tot el que necessiten saber
sobre com n’està d’avançat el camí del règim teocràtic de l’Iran cap a l’assoliment
d’aquestes armes i com d'urgent és l'imperatiu de frustrar-lo en benefici de tota la regió i de bona part del món
occidental, sobretot de la pròxima Europa.
ANNEX
Informe: Hamàs ha acceptat la presència temporal de
les FDI a Gaza en un possible acord d'ostatges
WSJ diu que el grup terrorista ha presentat una llista
d'ostatges que alliberarà i Israel ha acceptat la retirada gradual de
Filadèlfi; El cap del Mossad es reuneix amb el primer ministre de Qatar a Doha
Agència Jueva de Notícies (AJN) 12/12/24, 16:10 Actualitzat
a les 16:48
■ Després de més d'un any d'objeccions, Hamàs ha cedit a la demanda
israeliana de que les FDI romanguin temporalment a Gaza en virtut d'un possible
acord d'alto el foc d'ostatges, va informar dijous The
Wall Street Journal, citant mediadors àrabs. La proposta que s'està negociant permetria alliberar
fins a 30 ostatges en un alto el foc de 60 dies a canvi que Israel alliberés
els presos palestins de les seves presons i augmentaria la quantitat d'ajuda
humanitària que entra a la Franja de Gaza.
■ Hamàs havia insistit durant mesos que no acceptaria un acord tret que
inclogués un final permanent de la guerra a Gaza i la retirada total de les
tropes israelianes de la Franja. No obstant això, l'informe diu que
l'organització terrorista aparentment està alleujant les seves demandes i també
ha proporcionat als mediadors una llista d'ostatges que alliberaria en la
primera fase d'un nou acord.
■ Els mediadors van dir a The Journal que la llista
estava formada per nacionals nord-americans, dones, ostatges grans i persones
amb afeccions mèdiques, i també incloïa els noms de cinc ostatges que ja s'ha
confirmat que són morts.
■ L'informe afegeix que els negociadors israelians
pressionaven perquè fossin més els ostatges alliberats en la fase inicial de
l'alto el foc. Al mateix temps, el compendi que també s’havia acordat una
retirada gradual del corredor de Filadèlfi a la frontera entre Gaza i Egipte.
Hamàs també ha acceptat no tenir cap implicació en la gestió del costat palestí
del pas de Rafah entre Egipte i Gaza.
■ El cap del Mossad, David Barnea, va visitar Doha i es va reunir amb el
primer ministre de Qatar dimecres per discutir l'última proposta d'alto el foc
i d'alliberament d'ostatges, va assegurar una font coneixedora de la reunió a l’Agència
Jueva de Notícies, que també va confirmar un informe al mitjà de notícies Axios
. La reunió forma part dels esforços per arribar a un acord abans de la presa
de possessió de Donald Trump al gener després de mesos de converses estancades.
■ Es tracta d'un nombre significativament menor
d'ostatges que l'acord de l'any passat en què s'alliberaven una desena
d'ostatges cada dia durant una treva d'una setmana. Un diplomàtic occidental de
la regió va dir a Reuters que un acord s'estava prenent forma, però que
probablement tindria un abast limitat, que només implicaria l'alliberament d'un
grapat d'ostatges i una breu pausa en les hostilitats.
■ A principis d'aquest mes, Trump va amenaçar que hi
hauria "un infern per pagar" a l'Orient Mitjà si els ostatges no eren
alliberats quan comenci el seu segon mandat el 20 de gener. A part de Netanyahu
i Sullivan, la reunió va incloure a Barnea, el cap de Shin Bet, Ronen Bar, i el
responsable del govern sobre els ostatges, Gal Hirsch. Després de reunions a
Israel, Sullivan havia de viatjar a Qatar i Egipte, els dos països àrabs
mediadors entre Israel i Hamàs juntament amb els EUA, per seguir discutint les
negociacions en curs.
■ Nombrosos intents d'arribar a un nou acord
d'ostatges han fracassat repetidament durant l'últim any, ja que Israel i Hamàs
s'han acusat mútuament de sabotejar els esforços i s'han negat a cedir en temes
clau. No obstant això, els negociadors han esperat aprofitar l'impuls d'un
acord d'alto el foc entre Israel i Hesbol·là aquest mes de novembre per arribar
a un acord també a Gaza i posar fi a la guerra que va esclatar el 7 d'octubre
de l'any passat amb l'atac sense precedents de Hamàs en què els terroristes van
assassinar unes 1.200 persones. la majoria civils, i van segrestar 251 ostatges
dels quals es creu que a Gaza en queden 96, inclosos els cossos d'almenys 34
morts confirmats per les Forces de Defensa d’Israel (FDI).
■ A part dels 105 ostatges alliberats en l'acord de
l'any passat, Hamàs va deixar-ne en llibertat quatre més, i vuit han estat
rescatats amb vida per les FDI i també s'han recuperat els cossos de 38
ostatges, entre ells tres morts per error pels militars mentre intentaven
escapar dels seus captors. Hamàs també manté dos civils israelians que van
entrar a la Franja el 2014 i el 2015, així com els cossos de dos soldats de les
FDI que van morir el 2014.
.
