Thunberg a Gaza, amb un vaixell de l'Armada Israeliana al fons (REUTERS).Fa dècades que observo com l’star system fabrica ídols per
enganyar-nos a tots plegats. I hi piquen els que es consideren més hàbils,
llestos, intel·ligents i infal·libles estratègicament. I ja no parlem de les
capes socials més baixes. Greta Thunberg, la
milionària sueca que es passeja amb iots mentre crida contra el canvi climàtic,
ara ha decidit jugar a ser màrtir a la Gaza que Hamàs va planificar destruir després
de la matança i segrestos de 1.500 israelians el 7 d’octubre de 2023. Amb els
seus pares titellaires al darrere, va pujar a la Madleen, un vaixell de la
Freedom Flotilla ple d’activistes pro-Hamàs, per buscar càmeres i titulars, no
per ajudar ningú. I la premsa de Vichy i els processistes de casa nostra, l’ha
aplaudit com una heroïna. Si aquesta provocació hagués estat contra Espanya,
per exemple, els mateixos catalanets que es fan dir d’esquerres i que són tan pijos
i acomodats com ella l’haurien
crucificat abans d’hissar veles. Però com que és contra Israel, tot s’hi val.
Nosaltres, els catalans, sabem què és lluitar contra la hipocresia i les
mentides històriques. I en tenim exemples en els farsants de totes les èpoques,
especialment en la darrera després de la mal dita “transició” (que només ho va
ser de les butxaques adinerades) i fins al maleit processisme, que encara patim
avui amb moltes més rèmores de les què mai ens haguéssim pogut pensar. Per això cal desmuntar aquesta farsa: Greta
Thunberg no és cap màrtir (com no ho són Puigdemont i els capsigranys que li han
fet i fan el joc de les mentides contra Catalunya), sinó una narcisista que viu
de la misèria humana, i la premsa i els polítics que li donen suport són tan
còmplices com els botiflers de cada casa que treballen per supeditar la nostra
sobirania nacional a Espanya.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 10-6-25
■ Dimarts de golf intens al Terramar, al pulmó verd i de gespa cultivada més
important de la Blanca Subur. Dia assolellat i de relax després del llarg cap
de setmana en què he pogut gaudir de paisatges naturals i temperatures molt
agradables i més aviat fresques. Retorn refrescant després de l’esport matinal a
la casa sitgetana amb tribuna marítima en què, com sempre, al fons a la dreta
hi puc percebre de manera imaginària les costes de Haifa, Tel-Aviv i Gaza que
toquen aquestes mateixes netes aigües mediterrànies. Mirada al mar, doncs, i mentalment,
visió de la pertorbada Greta Thunberg i els tarats de la seva flotilla de luxe
que només son propagandistes del no res i dels no ningú que van contra un estat
com Israel perquè algú els diu que ho facin (la nova manera d’antisemitisme i
antisionisme) ja que l’estat jueu és un país sobirà i una nació mil·lenària, i
ells uns flautes adinerats que ja van camí de tornada cap als seus països d’origen
expulsats amb deshonor d’un territori sobirà que si fos qualsevol altre avui ja
dormirien a les presons corresponents acusats d’entrada il·legal i delinqüència
de conspiració contra la sobirania nacional. Però saben que Israel, com a molt,
els farà fora. I a recercar aquestes imatges precisament van anar: ni menjar ni
històries. Com Ada Colau, quan en una farsa semblant fa uns mesos no va tenir
pebrots d’entrar a Israel i es va quedar a les oliveres de Judea i Samaria a
esperar que els soldats jueus l’agredissin. I encara s’espera. Doncs, d’aquesta
sonada amb el cervell més rentat que el de Partal per Soros, mig oligofrènica i
supra utilitzada pel globalisme destructiu parlaré avui, que torno del cap de
setmana amb les piles ben carregades. Salut i llibertat!
1. Greta, la narcisista
que cerca martiri
■ Greta
Thunberg no és una activista; és un producte del star system. Els seus pares,
uns titellaires amb olfacte per la publicitat, l’han convertit en una marca
global des que era una nena amb trenes. El seu circ amb la Freedom Flotilla a
Gaza no era per portar ajuda, sinó per aconseguir titulars. Com diuen a Israel,
els activistes d’aquest vaixell buscaven martiri, no solidaritat. Israel els va
aturar, i la milionària es va quedar sense el seu moment de glòria.
■ La seva hipocresia
és insultant. Mentre fingeix preocupar-se per Gaza, viu en mansions i viatja
amb jets privats. Si realment volgués ajudar, enviaria els seus milions a
hospitals, no a vaixells pro-Hamàs. Nosaltres, els catalans, sabem què és
lluitar per una causa real, no per un reality show com el de Greta.
■ La narcisista
sueca no suporta que Israel li hagi esguerrat el guió. Volia imatges plorant a
Gaza, però es va quedar atrapada al port i ha estat retornada avui mateix en
avió cap al seu país juntament amb la resta de farsants covards que l’acompanyaven
emparats en la brunete antisemita del globalisme occidental. Aquesta farsa
només demostra que el seu activisme és una màscara per mantenir-se rellevant.
2. La Freedom
Flotilla, una provocació antisemita
■ El veler Madleen no
era cap vaixell d’ajuda humanitària; era una arma propagandística. Segons fonts
israelianes, els activistes, incloent-hi Greta, estaven lligats a Hamàs i
buscaven desestabilitzar Israel. Israel va bloquejar el vaixell per seguretat,
no per crueltat. Però la premsa subvencionada i la nostrada de Vichy ho van
pintar com un atac als drets humans. I aquesta narrativa victimista és,
precisament, la mateixa que demonitza els jueus fa segles.
■ Si Greta
Thunberg hagués intentat una acció així contra Espanya —per exemple,
navegant cap a Ceuta amb activistes pro-marroquins—, l’haurien enfonsat
abans de sortir del port. Però contra Israel, tot s’hi val. Com a catalans,
nosaltres (sobretot els que pensem lliurement i sense manipuladors que
influeixin en el nostre criteri) coneixem molt bé aquesta doble moral: ens
acusen de radicalisme quan defensem la nostra sobirania, però aplaudeixen les provocacions
contra un estat legítim com Israel.
■ La Freedom
Flotilla no portava menjar ni medicines; portava càmeres i banderes
palestines. Els activistes sabien que no arribarien a Gaza, però volien imatges
per alimentar la propaganda anti-israeliana. Greta, amb els seus milions, és la
cara visible d’aquesta farsa.
3. La premsa
de Vichy, còmplice de la mentida
■ La premsa
Occidental subvencionada —des del Guardian fins a la processista de casa
nostra— ha convertit Greta en una santa laica. No qüestionen els seus motius ni
els seus finançadors; només repeteixen la narrativa que Israel és el dolent. Si
aquesta acció hagués estat contra Espanya, els mateixos mitjans haurien cridat traïció.
Aquesta hipocresia és la mateixa que veiem quan als catalans que lluitem de
veres per la independència ens acusen de separatistes per voler ser lliures.
Com si ser separatista d’un règim corrupte, sectari, centralista castellà i
lamentable que fa 613 anys que patim fos una cosa dolenta. I tant si sóc
separatista de tot això. I no considero pas l’adjectiu pejoratiu de cap
manera: ben al contrari.
■ Els mitjans
europeus saben que Greta Thunberg és un producte mediàtic, però
l’utilitzen perquè ven clics. Ignoren que el seu activisme és una màscara per
tapar la seva vida de luxe. Com a catalans, sabem què és patir una premsa
còmplice que amaga la veritat. Els botiflers d’avui són els mateixos que
aplaudeixen Greta Thunberg mentre venen la nostra identitat.
■ La premsa de
Vichy no parla de les connexions de la Freedom Flotilla amb Hamàs ni
dels milions que es mouen darrere d’aquests circs. Prefereixen una “nena”
amb trenes plorant per Gaza que explicar la veritat: aquests activistes només volen
destruir Israel com la majoria de globalistes antisemites; no ajudar ningú.
4. Greta i els
pares titellaires
■ Els pares de
Greta, Svante Thunberg i Malena Ernman, són els autèntics directors d’aquest espectacle.
Han convertit la seva filla en una marca des dels 15 anys, explotant la seva
asperger per guanyar simpatia. A Gaza, l’han enviat a buscar martiri
per mantenir-la rellevant. Aquesta manipulació és tan cruel com els atacs que
critiquen.
■ Però la
narrativa que esgrimeixen alguns sectors que asseguren que Greta Thunberg és una víctima dels seus
pares no la salva perquè a 22 anys, ja és més que responsable de les
seves accions. I escollir Gaza com a plató no és una crida d’auxili sinó una
decisió cínica d’una figura que fa quatre dies només es presentava com
activista mediambiental.
■ Una milionària
com Greta Thunberg no té cap necessitat de pujar a un vaixell pro-Hamàs. I si ho fa
perquè, ella i els seus pares saben que la misèria humana ven. Si realment els
importés Gaza, donarien els seus milions a ONGs fiables, no a provocacions
antisemites. Nosaltres, els catalans, sabem què és lluitar per causes reals, no
per ser filmats per càmeres com els anti independentistes Puigdemont i tot el
seguici post pujolista que amb l’autonomisme viuen molt, molt bé. I per
això necessiten tals objectes de difusió.
5. La doble
moral contra Israel
■ Israel ha
fet el que qualsevol estat faria: protegir-se d’una provocació. Bloquejar la Madleen
era una qüestió de seguretat, no d’opressió. Però la premsa globalista, inclosa
la de Vichy, i Greta Thunberg ho presenten com un crim de guerra. Si
Espanya hagués aturat un vaixell pro-marroquí a Ceuta, l’haurien aplaudit.
Aquesta doble moral és antisemitisme disfressat de solidaritat. Que ningú no ho
dubti.
■ Hamàs,
que encara controla part de Gaza, no necessita vaixells d’activistes amb
carmanyoles d’estofat; necessita armes i propaganda que Greta
Thunberg i els seus amiguets són peons d’aquesta estratègia. Ignoren els míssils
que Hamàs llança contra Israel o la massacre del 7 d’octubre. I nosaltres, com
a catalans, sabem què és ser demonitzats per defensar la nostra existència.
■ La narrativa
victimista dels palestins és una mentida històrica. Com ja vam dir, els palestins
actuals no tenen cap lligam amb els filisteus ni amb una nació àrab antiga.
Greta, amb la seva ignorància, només alimenta aquesta farsa que vol destruir
Israel.
6. Per acabar
■ Greta
Thunberg no és cap heroïna; és una milionària que viu de la misèria humana. La Freedom
Flotilla era una provocació antisemita, i la premsa de Vichy que
l’aplaudeix és tan còmplice com els botiflers que venen Catalunya al millor
postor, que sempre és el mateix. Si aquesta acció hagués estat contra Espanya,
l’haurien enfonsat sense contemplacions. Nosaltres, els catalans, sabem què és
lluitar contra la hipocresia global.
■ Les provocacions
de Greta Thunberg i de qui sigui són irrellevants si, com
ara, es basen en mentides inventades que tothom sap que ho són. Israel ha
de defensar la seva sobirania (real), com nosaltres defensem la nostra (de
moment només virtual i en l’imaginari). Prou de mainaderes que premien
narcisistes. Prou comèdia i tornem tots al món real.
