Després d'anys de preparació, Israel llança una gran ofensiva contra els aiatol·làs
i el seu programa nuclear
Aquesta matinada passada, la Força Aèria d’Israel ha bombardejat l’Iran i
les seves instal·lacions nuclears en un atac a gran escala coordinat amb els
EUA, que han aportat el suport logístic sense participar directament en els
atacs. Després de dècades d'advertències israelianes contra el programa nuclear
de l'Iran, els preparatius per a una acció militar per frustrar-lo han
culminat aquest divendres al matí amb el llançament per part de l'estat jueu
d'una important ofensiva contra la República Islàmica, atacant llocs nuclears,
instal·lacions militars, bases de míssils i alts càrrecs. Jerusalem ha dit que
havia dut a terme un "atac precís i preventiu" contra l'Iran,
declarant una amenaça imminent del seu programa nuclear i anunciant l'estat
d'emergència nacional mentre els ciutadans israelians de tot l’estat jueu es
preparaven per a represàlies. Alts funcionaris han advertit d'un possible
conflicte prolongat, assenyalant que Teheran tenia el poder d'infligir un dolor
significatiu a Israel. Durant la matinada, diverses agències han pogut
contrastar i informar de múltiples onades d'atacs israelians a tot l'Iran
durant diverses hores, que han començat cap a les 3 de la matinada i fins la
sortida del sol. Més de 200 avions de la Força Aèria Israeliana han participat en els atacs inicials, i els avions de combat han llançat més de 330 bombes
sobre uns 100 objectius, segons les FDI. L'operació, anomenada "Lleó
Ascendent", ha estat dirigida contra el programa nuclear de l'Iran
—l'exèrcit va avaluar fa temps que l'Iran actualment té prou urani enriquit per
construir 15 bombes nuclears—, així com contra les seves fàbriques de míssils
balístics i les seves capacitats militars, segons que han expressat el primer
ministre Benjamin Netanyahu i l'exèrcit. El portaveu del Govern d’Israel ha
explicat que el país no tenia més remei que atacar l'Iran, i ha afegit que la
intel·ligència hebrea havia recopilat informació que indicava que Teheran
s'acostava al "punt de no retorn" en la seva recerca d'una arma
nuclear.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 13-6-25
■■■Divendres mig enteranyinat a la Blanca Subur. Comparteixo un esmorzar molt matiner amb la meva amiga sitgetana mentre contemplem la sortida del sol a l’horitzó mediterrani perquè avui, cap a les tres de la matinada, hem rebut l'alarma de les agències de l’atac israelià a l’Iran, el tan preparat atac des de fa anys (cosa que els estudiosos habituals de la geopolítica sabem molt bé) per acabar amb el perill nuclear dels aiatol·làs, que gasten els seus recursos econòmics en això mentre tenen la seva població civil empobrida i atemorida pertot. El règim teocràtic islamista, finalment, ha rebut el cop d’efecte que Israel necessitava per apuntar-se un 10 davant de tots aquells que no combreguen amb les rodes de molí dels agressors islamistes de dones i dissidents de Teheran. Segons les agències jueves i dels EUA (les més fiables i no contaminades pel virus esquerranós woke del globalisme antisobiranista i malèfic), “senadors republicans d'alt rang i demòcrates proisraelians expressen el seu suport a l'atac d'Israel contra l'Iran”, tot i que, “malgrat el suport, diversos legisladors escèptics, principalment demòcrates del Congrés nord-americà, han expressat la seva preocupació que l'atac pogués desencadenar una guerra més àmplia”. Naturalment aquests senadors i legisladors, segurament desconeixien tot això que us explicaré a continuació, que era un pas indispensable per començar la destrucció total del terrorisme iranià i l’alliberament del sofert poble persa que fa 46 anys que viu sota un règim de terror teocràtic i social.■■■Anem a un altre context: els EUA fa molts dies que generen controvèrsia als carrers de les principals ciutats del país i fins i tot el president Donald Trump ha enviat darrerament els soldats especialistes de la Guàrdia Nacional a protegir els carrers de diverses localitats de Califòrnia “de les protestes dels immigrants als quals el president nord americà està retornant als seus països d’origen, sobretot a Mèxic, perquè, simplement són immigrats il·legals i aquesta era una de les promeses que havia fet abans d’assolir la presidència. Però heus aquí el quid de la qüestió: resulta que als EUA hi ha més d’un milió d’immigrants sense papers i la Casa Blanca va enviar a Califòrnia una quantitat irrisòria de guàrdies nacionals i marines; uns 4.000 en total. A veure, qualsevol caparronet despert sap que menys de 5.000 soldats no es poden enfrontar a un milió de persones sense perdre bous i esquelles. Ni tan sols contra la meitat de la meitat, o sigui, si s’enfronten a 250.000 immigrants, perden segur. I a 25.000 fins i tot. Però resulta que aquest no era l’objectiu. ■■■Pels que ho desconeixeu (que sou la gran majoria, interessadament o no) les protestes de Califòrnia estaven totalment organitzades i allò que menys importava a tots els que protestaven era la immigració. I per què? Doncs, senzillament perquè la lògica (si és que encara ningú no n’ha canviat els conceptes com ha passat en els gèneres) indica que cap immigrant s’aniria a manifestar posant en perill la seva precària feina i la seva estada al país en què ha aterrat de manera fraudulenta i en canvi, sí que ho farien grups terroristes organitzats per fer grossa la intifada global (amb l’ajut de tots sabem qui, o sigui, els amics de Vicent Partal i altres paràsits globalistes) I aquest era el quid de la qüestió: organitzat grups a totes les ciutats dels Estats Units per, precisament, generar una oposició interior imparable que conduís, fins i tot, a una guerra civil. Però ni Trump ni la intel·ligència americana van picar l’ham i de seguida van saber això que els explico jo, que sé moltes coses perquè sap més el diable per vell que per diable i perquè tinc amics i orelles arreu del món que generalment van per bon camí informatiu i no es dediquen a la vergonya dels lloros de repetició que a la nostra estimada Catalunya es fan dir periodistes però que la majoria no són més que uns pobres diables bramadors d’aquells que els paguen sous i capçaleres. I dit tot això, i descobert el pastís, ahir Israel va poder atacar l’Iran amb l’ajut logístic dels EUA (Trump ja ha advertit l’Iran que si toca un caragol de les bases americanes de la zona se’ls tirarà al damunt amb tota la força bèl·lica dels EUA) sense por que implosionessin revolucions pro iranianes/islamistes a l’interior del gegant nord americà. Més que res perquè mentre tothom es riu de les “excentricitats” del magnat nord-americà avui president per segona vegada, ell i el seu equip van treballant cap als seus objectius sense fer gaire soroll al respecte i fent-lo en altres contextos que —en el fons— els importen un rave: i aquest n’era un. Trump va donar uns dies determinats perquè l'Iran complís el començament del desmantellament nuclear i deixés de recolzar el terrorisme islamista a Gaza i a Israel, entre altres llocs, i ahir, precisament ahir, es complia el termini (llarg termini!) que el president dels EUA havia donat al règim dels aiatol·làs per tal que això es fes efectiu. Doncs, vinga: anem a pams.
1.
La intel·ligència americana destapa el complot interior
■ Els serveis d’intel·ligència dels Estats Units van identificar ràpidament
que les protestes a Califòrnia, aparentment relacionades amb la immigració,
eren en realitat una operació encoberta per desestabilitzar el país a través d’unes
manifestacions que, lluny de ser espontànies estaven orquestrades per grups
d’agents exteriors organitzats dins els EUA amb intencions més que subversives.
■ L’objectiu era generar un caos intern que paralitzés qualsevol acció
militar coordinada amb Israel contra l’Iran. Aquesta maniobra buscava crear una
crisi interna als EUA que podria haver evolucionat cap a una situació de guerra
civil.
■ Les investigacions apunten a una xarxa de grups islamistes radicals, amb
suport logístic i narratiu de sectors globalistes d’esquerres, connectats amb
interessos iranians. Aquest complot pretenia debilitar l’aliança EUA-Israel
des de dins.
■ L’administració Trump, amb una resposta ràpida i efectiva, va desplegar
unitats especialitzades de la Guàrdia Nacional a ciutats clau, neutralitzant
els focus de desestabilització i mantenint l’estabilitat necessària per donar
suport a l’operació israeliana.
2.
El compte enrere de Trump: ultimàtum a l'Iran
■ L’atac d’Israel contra l’Iran, anomenat “Lleó Ascendent”, va ser precedit
per un ultimàtum clar del president Trump al règim dels aiatol·làs. Teheran
havia de desmantellar el seu programa nuclear i tallar el finançament a grups
terroristes com Hamàs i Hezbollah.
■ El termini establert pels Estats Units es va complir ahir, 12 de juny de
2025, sense cap resposta positiva per part de l’Iran. Aquest silenci, combinat
amb l’arrogància del règim, va desencadenar l’ofensiva israeliana amb suport
logístic nord-americà.
■ L’operació no només defensa la seguretat d’Israel, sinó que també busca
tallar de soca-rel l’amenaça d’una arma nuclear iraniana, una preocupació
global. Aquest atac marca el principi d’un esforç per alliberar el poble
iranià de 46 anys de tirania teocràtica.
■ La col·laboració entre Trump i Netanyahu reflecteix una
nova determinació per enfrontar-se als règims autoritaris que amenacen
l’estabilitat mundial, amb un missatge clar: no hi haurà més concessions, ni a
l’Iran ni als seus proxis.
3.
Un suport polític aclaparador a Washington
■ El suport a l’atac israelià ha estat gairebé unànime entre els senadors
republicans i molts demòcrates proisraelians. Figures com Tom Cotton, Lindsey
Graham i Mike Johnson han defensat amb vehemència el dret d’Israel a
protegir-se. “Israel té raó i té dret a defensar-se”, va declarar Johnson.
■ Demòcrates com John Fetterman i Debbie Wasserman Schultz
s’han sumat al suport, destacant que un Iran nuclear és una amenaça tant per a
Israel com per a l’Occident. Fetterman va instar a “eliminar els líders
iranians i el personal nuclear” per garantir la seguretat.
■ Aquest consens polític subratlla una nova unitat a Washington quan es
tracta de combatre el terrorisme patrocinat per l’Iran. Les veus dissidents,
com les de Jack Reed o Elizabeth Warren, han quedat aïllades, acusant l’atac de
ser una escalada temerària.
■ La rapidesa amb què el Congrés i el Senat han donat suport a l’operació
demostra que la prioritat és clara: protegir els aliats i neutralitzar les
amenaces globals, malgrat les reserves d’una minoria preocupada per una
possible escalada regional.
4.
L’escac mat de la diplomàcia i la propaganda
■ L’Iran ha intentat durant anys manipular la narrativa internacional,
presentant-se com a víctima mentre avançava el seu programa nuclear i finançava
grups terroristes. L’atac israelià ha desmuntat aquesta propaganda, exposant
Teheran com l’autèntic agressor.
■ Les operacions iranianes, sovint camuflades sota ONG o moviments de
resistència, han estat recolzades per mitjans europeus i institucions com
l’ONU, que han silenciat les connexions entre l’Iran i el terrorisme global.
■ La resposta d’Israel, coordinada amb els Estats Units, ha posat fi a
aquesta farsa. Tot i que després de tants anys de propaganda propalestina i de
victimització d’una comunitat terrorista com són els palestins controlats per
Hamàs (o també per OLP-Fatah, no ho oblidem) l’opinió pública comença a
entendre que Israel no és l’agressor, sinó el darrer bastió contra l’expansió
del terror islamista.
■ Trump ha evitat repetir els errors de negociacions passades, com les
d’Obama o Biden, que van donar oxigen a l’Iran. Aquesta vegada, la força i la
determinació han substituït la diplomàcia tova, marcant un punt d’inflexió en
la lluita contra el règim dels aiatol·làs.
5.
La nova geoestratègia occidental liderada per Trump
■ El segon mandat de Donald Trump està redefinint l’ordre global, amb un
enfocament clar en combatre el terrorisme islamista i protegir els aliats com
Israel. El binomi Trump-Netanyahu representa una aliança inèdita per
enfrontar-se a les amenaces globals.
■ Mentre Europa dubta i es deixa influir per narratives globalistes proiranianes,
els Estats Units i Israel lideren una nova estratègia que prioritza la
seguretat i la llibertat. L’atac a l’Iran és un missatge a altres règims com
els de Pequín o Moscou.
■ Aquesta nova geoestratègia també busca empoderar els moviments interns a
l’Iran que desitgen enderrocar el règim teocràtic. L’objectiu final no és
només desarmar l’Iran, sinó alliberar el seu poble d’una dictadura opressiva.
■ La col·laboració entre Washington i Jerusalem marca l’inici d’una era on
la força i els principis democràtics guien les relacions internacionals,
deixant enrere dècades de concessions i conciliació i assossegament més que
vanes.
6. Per acabar: La sinceritat de Donald Trump versus la falsedat de Biden i els dirigents del partit Demòcrata
■ La història de l’aliança entre l’OLP i l’Iran revolucionari és un capítol
silenciat que revela les responsabilitats d’Occident en l’ascens del terrorisme
islamista. L’OLP no només va donar suport logístic a la revolució de
Jomeini, sinó que va ser clau en la creació de les estructures militars i
d’intel·ligència del règim.
■ Les elits nord-americanes i europees, especialment sota administracions
com les d’Obama, Clinton o Biden, i líders com Merkel, han ocultat aquesta
connexió per mantenir una narrativa de pau que beneficiava els seus interessos
polítics. Aquesta censura ha blanquejat grups terroristes com Hamàs i
Hezbollah, convertint l'antisemitisme de sempre (avui disfressat d'antisionisme per molts miserables que encara s'avergonyeixen de ser uns clars antijueus, tot i ser-ho obertament i clara) en una ideologia molt perillosa.
■ Donald Trump, en canvi, ha actuat amb transparència: va reconèixer
Jerusalem com a capital de l'Estat d'Israel, va impulsar els Acords d’Abraham i ha defensat sense
ambigüitats el dret d’Israel a existir. I la seva política no ha premiat el
terrorisme disfressat de causa humanitària, a diferència de les traïcions evidents d’altres líders occidentals.
■ Revisar aquesta història és un acte de resistència moral. Denunciar
l’aliança OLP-Iran és essencial per entendre el conflicte actual i combatre la
mentida que ha posat en perill la llibertat d’Israel i de tot Occident. Cal
trencar el silenci per defensar no només Israel, sinó els valors democràtics
que defineixen la nostra civilització.
