La Unió Europea, sota la batuta de figures com Ursula von der Leyen, està
perpetrant una manipulació sistemàtica de la història, els valors i fins i tot
les identitats genètiques dels pobles europeus. Segons un informe recent de la
historiadora Katalin
Deme, publicat per l’Institut
MCC Brussels i recollit
per l’Alternatiu, Brussel·les utilitza programes com Creative Europe
i la Nova Agenda Europea per a la Cultura per promoure conceptes com
“diversitat” i “interculturalitat”, mentre desplaça valors històrics lligats a
les tradicions nacionals, les arrels judeocristianes i el llegat de la
Il·lustració. Això no és cohesió social: és una agenda woke que busca esborrar
la identitat europea i substituir-la per consignes ideològiques. I el pitjor?
Governs afins i arrossegats com el francès, el belga, l’alemany, l’espanyol i fins i tot el
britànic —tot i no ser de la UE— s’hi sumen,
manipulant les seves societats amb tergiversacions socials, històriques i
genètiques, com el deliri dels gèneres no binaris.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 24-4-25
■ Dijous post Sant Jordi en un Sitges ja tranquil i alleugerit de visitants amb
motiu de la Setmana Santa i el Dia (català) dels Enamorats. La vila garrafenca torna a la "normalitat", si és que aquest adjectiu es pot aplicar d’alguna manera a la
Bella Subur, ja que qui la coneix sap perquè ho poso entre cometes 😊. Avui, doncs, dia de passeig per la tupida gespa de Terramar, pals de golf a la mà per tirar boles una estoneta i gaudir del sol i de la claredat del cel i
tornar a encarar el teclat, avui per abordar, un cop més, les manipulacions de
tota mena a què estem sotmesos els catalans per part dels nostres titellaires i
també dels de la resta del continent polític. Repassem l’actualitat, doncs.
1.
Una agenda que
desdibuixa la història i els valors europeus
■ L’informe de Katalin Deme és clar: la UE està reformulant el llenguatge per alterar la percepció de la identitat europea. Paraules com “nació” o “civilització” desapareixen o es distorsionen, mentre neologismes i “terminologia cacofònica” (com la defineix Deme) s’imposen per adoctrinar. Els projectes finançats per Brussel·les prioritzen temes com la immigració, la ideologia de gènere i la sostenibilitat ambiental, deixant de banda el patrimoni artístic clàssic i les tradicions locals. I això no és cultura sinó propaganda.
■L’autora de l'informe, originària de la minoria hongaresa d’Eslovàquia, veu paral·lelismes amb les tàctiques lingüístiques dels règims totalitaris: “La falsificació i el mal ús del llenguatge, l’ús d’eufemismes per a amagar agendes controvertides o deshumanitzadores, és una característica inherent del poder polític”, adverteix. La UE no només manipula la història; està conquerint el nostre passat per destruir-lo.
2.
La censura com
a eina per silenciar la dissidència
■ Aquesta agenda no tolera la dissidència, i la
censura és la seva arma preferida. Ho vam comprovar fa uns dies, en un exemple flagrant del que dic, amb el cas de Barbijaputa, una articulista d'opinió del diari Público, que
va ser censurada per defensar la sentència
de reconeixement biològic com a únic del sexe femení per part de la Cort Suprema britànica.
Com explica en un
vídeo Arnau Borràs, director d’e-notícies,
i també
el digital en aquesta notícia, el
tribunal va dictaminar que el concepte de “dona” es defineix pel sexe biològic,
i no per un “sentiment”, com pretén l’esquerra woke. Barbijaputa va celebrar
aquesta victòria feminista, però Público li va vetar l’article. El
motiu? Contradir el relat imposat pel wokisme. Aquest no és un cas aïllat:
és la norma en un sistema que, lluny de ser democràtic, condemna qualsevol veu
que s’atreveixi a qüestionar l’establishment.
3.
Els diners
públics finançant la censura i l’adoctrinament
■ I qui hi ha darrere d’aquesta censura? Doncs en aquest cas, hi ha Manuel Rico, director de Público, que abans treballava per Investigate Europa, una organització finançada per George Soros. Fa poques setmanes i relacionat amb aquest mateix macabre personatge globalista woke, l’Alternatiu informava sobre la important relació de Vicent Partal, director del pamflet Vilawoke (al qual alguns encara anomenen Vilaweb) i George Soros, un magnat de la màfia globalista que col·labora amb xarxes miserables i de la mentida “a tant el quilo” per perpetrar a tot Occident manipulacions com les del conseller de la cabotada Vicent Partal i el seu libel promotor de la criminal agenda woke i també gran llepaculs del fastigós processisme. En el cas de Público, a més, cal remarcar que rep centenars de milers d’euros en publicitat institucional: només el 2023, la Generalitat li va donar 400.000 euros i l’Ajuntament de Barcelona gairebé 100.000 euros més, segons Arnau Borràs. Els nostres impostos, doncs, finançant la censura. I el més cínic? El mateix Público que veta l'article de Barbijaputa va publicar fa dos anys un especial sobre “censura i llibertat al segle XXI”. La hipocresia d’aquesta esquerra “moralista” és inenarrable.
4. La violència contra la dissidència: el cas de Manresa.
■ Aquesta intolerància no es limita a la censura; també es manifesta amb violència com va passar ahir, durant la Diada de Sant Jordi a Manresa, en què militants de la CUP i altres esquerres woke van assetjar i amenaçar la parada d’Aliança Catalana, el partit de Sílvia Orriols que parla obertament i sense topalls sobre totes aquestes misèries que envolten la societat catalana, Europa i Occident. Partit al qual, com fan la totalitat dels mitjans subvencionats, Nació Digital (digital subvencionat pel govern de la Generalitat que entre 2016 i 2022 va rebre 2.948.060 euros públics) etiqueta “d’extrema dreta” i publica en un gran titular que “Manresa serà la tomba del feixisme”, segons fonts d’aquesta esquerra woke. De quin feixisme parlen aquests? Que repassin bé la sèrie de Mussolini que s’acaba d’estrenar i veuran què és feixisme, perquè queda clar que no ho saben. O, el que és pitjor: ho saben i tot i així reiteren la difamació.
5.
Per acabar
■ La UE i els governs afins com el francès, l’espanyol, el belga o l’alemany estan manipulant la història, els valors i les
identitats per imposar una agenda woke que no tolera la dissidència. Des de la reformulació del llenguatge fins a la
censura de veus com la de Barbijaputa o els atacs a Aliança Catalana a Manresa,
estem davant d’un sistema totalitari que utilitza els nostres impostos per
silenciar-nos i esborrar el nostre llegat.
■ Cal despertar: defensar la
llibertat d’expressió i la identitat dels nostres pobles no és extremisme, és
resistència. Que ningú no ens vulgui seguir
enredant, que ja no ens ho empassem: som massa grans i estem massa escaldats de
tants pocavergonyes que ens han estafat i traït en fets que no són menors: des
de la impunitat del primer xoriço públic català contemporani, Jordi Pujol,
que mentre els altres pagàvem fins al darrer cèntim a l’estat castellà l’impost de successions de l’esforç de tota la vida dels nostres pares que havia dictaminat el subsidiari Govern de Vichy que ell encapçalava i de què n’era el
recaptador per a la Hisenda espanyola, personalment
s’escapava de pagar-lo. I com aquest delinqüent corrupte, el miserable
Puigdemont i la resta de rates processistes que ens van portar a la mentida
nacional més important des de la traïció de Bernat
de Gualbes durant el Compromís de Casp de 1412, en que ens van
fer castellans per decret i gràcies al seu vot papal. Lluny, ben lluny tots
aquests troians.
■ Prou miserables que es venen el
país per una poltrona putrefacta i un plat de llenties, castellanes o
globalistes. Prou, que us veiem a venir, farsants i col·laboradors de la
més baixa estofa!
