Israel sota setge: Europa tremola davant la desaparició imminent de Hamas
Després de les recents declaracions dels líders governamentals de França,
el Regne Unit i Canadà, és hora d’enfrontar-nos a una veritat dura: els països
que anomeneu casa, fills ancestrals de generacions, ja no són el que eren abans.
Ni són casa vostra. Europa tremola. Aquesta Europa islamitzada i envaïda per
masses de musulmans ja tremola perquè a jutjar pels esdeveniments de Gaza,
Hamas és a punt de col·lapsar totalment i, per tant, aquesta Europa presa de l’antioccidentalisme
té a Israel en un setge absolut sense tenir en compte que es tracta d’un país
democràtic legalment constituït arran de la Declaració de Balfour i esdevingut
estat el 1948 pel dret internacional atorgat. Però això, aquesta Europa
presonera de l’islamisme ja no ho té en compte i només fuig endavant com si
hagués de guanyar una cursa contra les pròpies contradiccions i cercar raons
allà on no n’hi ha. Israel és un país democràtic que es defensa del terrorisme
islamista, i punt. I no hi ha més. El mateix que faria qualsevol d’aquests
països que avui s’erigeixen en jutge i part de manera vergonyosa.
La seguretat ja no és un fet, i el silenci ja no és una opció. Aquests
governs, amb una agenda clarament woke i globalista, amenacen obertament l’únic
estat jueu del món, advertint que si Israel continua defensant-se dels
terroristes genocides de Hamas, s’enfrontarà a “accions concretes” (Reuters,
20/05/2025). I el pitjor de tot: aquesta pressió arriba just després que
milions de ciutadans europeus donessin
un suport massiu a la representant israeliana Yuval Raphael a Eurovisió 2025,
demostrant que el poble encara pot veure la veritat malgrat la propaganda. En
lloc d’enfrontar-se als monstres que cremen nadons vius i utilitzen civils com
a escuts humans, aquests governs han optat per pressionar l’única nació que
lluita per la supervivència del poble jueu. I tots sabem on ens porta això.
D’aquí a uns anys, els musulmans constituiran una part massiva de la població a
França i el Regne Unit (segons Pew
Research, la població musulmana a Europa podria arribar al 14% el
2050). L’escriptura és a la paret: “la història jueva no es repeteix, sinó que
crida quan està a punt de la fatal repetició”, i aquesta és una veritat amarga
que no podem ignorar.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 21-5-25
■ Dimecres entretingut. Excursió a l'Anoia i esmorzar a Capellades en què la
meva amiga sitgetana i jo descobrim el seu reputat “llac interior” que va
servir ancestralment per fer aquell fantàstic producte, el paper, que ja es fabricava en temps preterits llunyans a la població més petita de la comarca i en que avui hi ha el Museu Molí
Paperer Munné, situat a l’antic molí Cal Farreres, a mig camí entre la
producció artesana del segle XIX i l’automatització actual per a la fabricació
de paper tan pròpia de la vila. Al centre de la població hi trobem la resta de
llocs d’interès.
■ A Capellades també hi ha Casa Bas, una edificació senyorial de finals
de segle XVII amb el nom d’una de les famílies propietàries. Els baixos de la
construcció feien funcions de muralla de la vila i la seva estructura, segons
que ens expliquen dues senyores que diria que passen força de la setantena i a
priori molt saberudes i informades de la història local. La Casa de la Vila, de
l’any 1905, constitueix un exemple d’edificació eclèctica que combina la
tendència neoclàssica amb el naixement del modernisme. A l’entrada es pot veure
una exposició permanent amb els capgrossos centenaris de la vila. També
constatem dos edificis religiosos de gran importància. L’església de Santa
Maria és el primer edifici capelladí amb data del segle X amb l’existència
d’un temple romànic. Per les seves grans dimensions se l’ha anomenat catedral
de l’Anoia. L’església del Pilar és una capella de culte dedicat a la mare de déu
del Pilar que en presideix l’altar. Es pot visitar durant la seva festivitat onomàstica i puntualment en altres ocasions especials, com avui, que ens l’han obert
perquè la meva amiga té molta “influència” social i familiar. En fi, doncs
això.
■ Finalment trobem un parc, un espai de passeig pels residents. Està configurat al voltant d’una font que li dona nom: Font Cuitora Park (el de park a l’americana és meu!). A la part central hi ha un auditori que acull concerts i actuacions i, acabada aquesta visita, ja teníem gana. Esmorzem “a la manera local” o sigui que, res de croissants, ni cafès amb llet, ni brioixos ni melmelades ni collonades, sinó una bona botifarra del país amb seques, una escalivada de pagès i una amanida fresquíssima feta amb hortalisses acabades de collir perquè l’hostaler té l’hort a tocar i ens ha mostrat com cultivava les varietats que hem menjat, tot plegat regat amb un bon cava de la terra. I aturo la crònica, no sigui que la llegeixi la meva doctora gràcies als consells de la qual encara conservo la vitalitat i les ganes de seguir-la conservant. Tornem cap a Sitges canviant de ruta i passant per Castellolí, el Bruc, Collbató, Abrera, Martorell, Sant Sadurní, La Granada, Vilafranca, Canyelles, Sant Pere de Ribes i arribem a la Blanca Subur cap a migdia, preparats per dinar, descansar una estona i, jo, escriure. Avui, bàsicament i amb permís del fantàstic Capellades, ho faré novament d’Israel, el país dels jueus que molts miserables voldrien veure desaparèixer convertit en aquesta irrealitat de tota mena i color que es diu Palestina, un país que, de moment no existeix i ni tan sols ha existit en el context en què la ignorància supina i l’odi volen que existeixi. I cap mentida aguanta cent anys. Temps al temps.
1.
La hipocresia
d’Europa: represàlies després d’Eurovisió
■ Els discursos dels governs de
Macron i Starmer no són neutres. No són diplomàtics sinó un cop de punyal
per l’esquena a l’únic estat jueu del món. Israel no està fent una guerra
d’agressió. Està resistint una agressió genocida que va començar el 7 d’octubre
amb el pitjor atac contra jueus des de l’Holocaust.
■ Com es pot justificar que governs dits democràtics pressionin l’únic estat jueu del món perquè defensa els seus ciutadans, mentre
callen quan Hamàs utilitza hospitals com a escuts humans,
escoles com a arsenals i civils musulmans com a munició per assassinar civils
israelians? Això no és diplomàcia. Això és col·laboracionisme moral per
bàsicament fer contenta la població immigrant que ja els suposa un
problema quantitatiu, a més de qualitatiu perquè amb l’arribada massiva de
tota aquesta gernació de persones foranes els valors occidentals, lluny
d’enriquir-se, es desvirtuen cada dia que passa i queden com els valors
inacceptables i no pas com els primordials per aquesta creixent onada
islamista que en té uns altres de valors que tots sabem que no són valors
sinó anti occidentalisme disfressat de multiculturalitat. I les elits que
els han obert les portes ara condemnen els qui se’n defensen. És aquesta
esquerra globalista que ha substituït el pensament crític per la islamofília
radical i la judeofòbia encoberta d’antisionisme. I quan els carrers
s’omplen d’odi, és perquè algú ha obert les clavegueres d’aquest odi que
tant ens afecta a tots. I quan ens defensem de tal odi ens acusen de
ser-ne els promotors. El món a l’inrevés, vaja.
■ França, el Regne Unit i Canadà, liderats per
figures com Emmanuel Macron, Keir Starmer i Justin Trudeau,
han intensificat les seves amenaces contra Israel amb excuses
relacionades amb la crisi humanitària a Gaza. El 20 de maig del 2025, el
ministre d’exteriors britànic David Lammy va anunciar la suspensió de
les negociacions per un acord de lliure comerç amb Israel, al·legant que
“no podem avançar en un acord comercial quan la situació humanitària a Gaza
és tan greu” (Jewish Insider, 20/05/2025). Però tothom sap la
veritat: Hamas roba descaradament l’ajuda humanitària destinada als
civils de Gaza, utilitzant-la per a fins militars (com ja va reportar The
Times of Israel, 2024, amb intercepcions de ràdio que mostren Hamas atacant
crítics interns per robar subministraments). Aquesta no és una preocupació
humanitària genuïna: és una represàlia política.
■ El moment
d’aquesta decisió no és casualitat. Només quatre dies abans, el 16 de maig del
2025, Yuval Raphael, una supervivent de l’atac de Hamas al Festival
Nova el 7 d’octubre de 2023, va obtenir un segon lloc a Eurovisió 2025
a Basilea gràcies al vot massiu del públic europeu (NPR, 16/05/2025).
Aquesta victòria moral d’Israel, simbolitzada per la seva cançó “Sorgirà
un nou dia”, va ser un cop per a la propaganda woke i globalista
que busca demonitzar l’estat jueu. La resposta d’aquests governs?
Castigar Israel amb sancions econòmiques, utilitzant la crisi de Gaza
com a excusa. Això no és diplomàcia: és una traïció als valors
democràtics i una nova forma d’antisemitisme.
2.
L’antisemitisme
històric i actual d’Espanya: Junts se suma al PSOE i donarà suport a
l'embargament d'armes a Israel.
■ Un exemple
clar d’aquesta hipocresia és Espanya i els titelles col·laboracionistes
antisemites del nostre païset políticament traït i fracassat, o sigui les rates
antisemites Junts, ERC i la CUP/Comuns, que a més,
ara i també plegats, beneiran el projecte del Govern Sánchez (PSOE-Sumar)
per donar papers a tots els actuals sense papers. Una decisió que
multiplicarà l’efecte crida (com en decisions anteriors semblants) i acabarà sent
letal per a la nació catalana perquè, entre altres despropòsits, s’eximirà els “aspirants”
dels anys d’empadronament requerits amb la llei actual; de l’obligació
de fer cap curs de català; de les hores en contractes de treball que es demanen
en l’actualitat; dels impediments per portar les famílies i de l’obligació de
tenir un certificat de penals net. Ah, i això ho signarà Junts, els
hereus polítics de Jordi Pujol, l’evasor d’impostos de successions que controlava
que els altres els paguéssim tant sí com no. Gràcies,
doncs, covard fugit Puigdemont i tota la resta de rates miserables que
promouen la destrucció dels valors d’Occident. Seguiu-los votant.
■ Tant a Catalunya com a Espanya, cada dia més gent
comprova objectivament, a través dels propis mitjans de comunicació comprats,
la manipulació del Govern i el menyspreu cap a la veritat. Ja ningú no es creu els mitjans de comunicació de Vichy,
i ni Illa, ni els seus col·laboracionistes de Junts, ERC i
la CUP/Comuns, ni tampoc Sánchez, poden passejar tranquils pel carrer. Aquesta és
la trista realitat d’un estat que pateix apagades integrals tercermundistes,
com la que vam viure el passat 28 d’abril, segons que va informar Reuters
(2025-04-29), "quan una fallada en la connexió amb França va col·lapsar el
sistema elèctric espanyol i portuguès" (cosa que no és certa perquè França no va patir cap apagada i Portugal sí perqúe fins aquell dia depenia exclusivament de la xarxa espanyola) deixant hospitals sense operacions
rutinàries i el transport públic aturat. I, tanmateix, ningú no dóna
explicacions clares, però els mateixos que haurien de fer-ho tenen l’atreviment
de qüestionar els resultats de vots telemàtics d’un festival de música. Això és
simplement inaudit i mostra la seva hipocresia i que se'ns pixen a la cara mentre alguns beneficiats diuen "que plou".
■ A Espanya, aquesta desconnexió amb la realitat també es veu en l’actitud
dels governs cap a les necessitats bàsiques de la població. Mentre el país pateix aquestes apagades massives, que
segons Reuters (29-04-2025) van fer caure el tràfic d’internet un 90%
a Portugal i un 80% a Espanya, segons dades de Cloudflare Radar,
les autoritats semblen més preocupades per qüestions trivials que per resoldre
els problemes estructurals. Aquest desinterès contrasta amb la seva obsessió
per aparentar preocupació internacional, com en el cas de Gaza, mentre
ignoren les necessitats dels ciutadans a casa seva, evidenciant una doble vara
de mesurar que només alimenta el desencís i la desconfiança cap a les
institucions.
■ I pel que fa a Gaza, els mateixos que es preocupen per “la fam” allà
mostren la seva incoherència. Durant l’alto el foc de sis setmanes, els camions d’ajuda van lliurar unes
380.000 tones d’aliments a Gaza, segons dades del World Food Programme (2025-04-25). Això
és suficient per alimentar tota la població de Gaza durant vuit mesos.
Aleshores, per què els mitjans insisteixen que “no hi ha prou menjar”? Perquè
només compten l’ajuda de l’ONU i ignoren els enviaments privats,
nacionals i d’ONG, que són la major part dels lliuraments. Hi havia
menjar de sobres, però el problema real no era el subministrament, sinó el que
passava després de creuar la frontera: robatori, acaparament i control
per part de Hamàs. Per a ells, “la fam” és notícia i els preocupa més que
l’apagada que vam patir fa uns dies aquí, però segueixen sense saber sumar,
perquè els números simplement no quadren.
■ Tot i ser
membre de l’Aliança Internacional per al Record de l’Holocaust (IHRA),
el govern espanyol i la televisió pública RTVE (i per afegitó TV3 i Catalunya
Ràdio) han promogut actituds antisemites, especialment arran de la participació
de Yuval Raphael a Eurovisió 2025. En lloc de celebrar la seva resiliència
com a supervivent de l’atac de Hamas, mitjans espanyols van menysprear
la seva actuació, alimentant narratives antisemites. No oblidem que durant l’Holocaust,
Espanya, aliada d’Alemanya, va ser còmplice del genocidi, enviant milers de
persones als camps d’extermini nazis, incloent-hi molts catalans. Nosaltres, els
catalans, ho sabem molt bé perquè moltes famílies ho vam viure en pròpia pell.
És per això que molts afectats i sensibilitzats exigim que Espanya sigui
foragitada de l’IHRA, expulsada per la seva complicitat històrica i actual
amb l’antisemitisme i avui, a més, amb l’islamisme, que no és ni més ni
menys que el nou nazisme.
■ Els professionals tenim accés a fonts informatives molt abans que la
majoria de la resta de persones, i aquests dies passats hem sabut que
l’atemptat de Barcelona de 2017 no va ser una tragèdia amb milers de morts
gràcies a la intervenció del Mossad, la qual dada ja va revelar un article d’ACOM (2019-07-23). Els titeles Junts votaran a favor d’aïllar Israel, tot i això? No es poden negar els mitjans per
defensar-se a un país que pateix atacs terroristes diaris com coets,
bombes, apunyalaments i metrallements, ho repeteixo. Debilitar Israel no aturarà la
guerra: ens acosta a un nou pogrom com el del 7 d’octubre de 2023, quan Hamas
va assassinar 1.200 civils i en va segrestar 240 més, ho torno a reiterar com he fet cent cops abans d'avui. Perquè, pels que no en tinguin ni idea, això és el mateix que es va fer amb la IIa República durant la Guerra
Civil: un embargament d’armes contra un govern democràtic mentre els
sublevats rebien suport, cosa que va desembocar en 40 anys de dictadura franquista. Ningú no embargarà les armes de Hamas, els hutis
o l’Iran, però Israel, una democràcia, la deixaran desarmada, si poden. És
vergonyós: Israel és la primera línia de defensa contra el gihadisme,
i nosaltres som els següents, com ja vam viure a Barcelona.
■ A veure senyors de la inutilitat infinita del Parlament i de la plaça de
Sant Jaume: tancar l’oficina d’AccióCAT a Tel-Aviv
no ajuda els palestins; penalitza els catalans i no perjudica de cap manera el
govern israelià. Només penalitza els catalans
perquè els tals palestins no viuen a l’Estat d’Israel, i el Govern d’Israel pot
fer “vida normal” perfectament i com sempre amb o sense aquesta oficina, que és
de suport ALS CATALANS per fer les seves transaccions COMERCIALS,
de RECERCA i poc més.
■ Tancar
aquesta oficina, inútils buròcrates de Vichy, no aporta cap millora als
palestins (ni a Hamas, que quedi clar: tampoc a Hamas, si ho feu per donar-los aire), però sí que
perjudica les empreses catalanes, emprenedors i universitats que perden
accés a un dels ecosistemes d’innovació més avançats del món, líder en start-ups,
la recerca mèdica, la intel·ligència artificial i l’economia
verda. Catalunya fa un pas enrere mentre altres regions enforteixen
els seus vincles amb Israel. Saps inútil virrei Illa? Saps si la teva Espanya tancarà l’ambaixada, curtet Illa? No
oi? No! No la tancarà per raons òbvies! En canvi, tu virreitó Illa viatjaràs vergonyosament aviat a la Xina sense que et preocupin els drets humans, el
genocidi uigur o l’ocupació del Tibet. Aquest tancament trenca
ponts amb sectors israelians que treballen per la pau i la convivència, que són molts i des de fa molts anys, perquè per la seva defensa
territorial i nacional, Israel ja té les Forces de Defensa d’Israel (IDF),
i amb un país occidental i tecnològicament capdavanter ens calen més canals de
contacte, no menys. Lluny de resoldre el conflicte, aquesta mesura té conseqüències
negatives per a Catalunya i recompensa els atacs del 7 d'octubre donant un premi a la violència contra civils innocents assassinats i esquarterats a sang freda pel terrorisme palestí. Refexiona-ho, "tonto" útil de Castella.
■ La relació històrica entre Catalunya i Israel, basada en l’admiració i
l’intercanvi de coneixement, no pot ser abandonada. La Generalitat va establir vincles amb Israel
molt abans que l’Estat espanyol el reconegués el 1986, amb el que
s’assemblava molt a una diplomàcia oberta i intel·ligent. Catalunya ha
de seguir sent una nació compromesa amb el diàleg i la vocació
internacional, estenent la mà, no retirant-la. No ho veieu, capficats afectats pel
wokisme paralitzant?
3.
La veu
d’Israel: Netanyahu defensa la supervivència
■ Benjamin Netanyahu, primer ministre d’Israel, ha respost amb fermesa a aquestes pressions: “En demanar a Israel que posi fi a una guerra defensiva per la nostra supervivència abans que els terroristes de Hamas a la nostra frontera siguin destruïts i en exigir un estat palestí, els líders de Londres, Ottawa i París ofereixen un premi enorme per l’atac genocida contra Israel el 7 d’octubre, alhora que conviden a més atrocitats similars” (Reuters, 20/05/2025). ¿He de tornar a recordar que aquesta guerra va començar quan terroristes palestins van assaltar les fronteres d’Israel, van assassinar 1.200 persones innocents i en van segrestar més de 250, 59 d’elles encara captives a les masmorres de Gaza? O no cal?
■ Netanyahu ha deixat clar que Israel accepta la visió del president Donald Trump per a la pau: “La guerra pot acabar demà
si els ostatges restants són alliberats, si Hamas deixa les armes, si els seus líders
assassins són exiliats i si Gaza és desmilitaritzada. No es pot esperar que cap
nació accepti menys, i Israel sens dubte no ho farà.” Aquesta és una guerra
de civilització contra la barbàrie, i Israel continuarà
defensant-se per mitjans justos fins a aconseguir la victòria total.
4.
Una crida
urgent: “no esperis les sirenes”
■ No podem esperar les sirenes, ni les turbes, ni que les portes estiguin pintades i que assenyalin que allà hi ha jueus, o que els carrers es tornin contra anònims innocents només perquè un dit els ha assenyalat des de la conveniència política i la manipulació amb finalitats esclavistes per negació de llibertats socials, professionals i personals ja assolides fa molts anys. La història ens ensenya que l’antisemitisme no desapareix: només canvia de forma, d’aspecte i de discurs. Avui, sota la màscara del globalisme woke i la pressió demogràfica (amb un creixement de la població musulmana a Europa que podria portar a tensions socials, segons Pew Research), veiem com governs europeus traïeixen els valors que haurien de defensar. La suspensió de l’acord comercial del Regne Unit amb Israel, liderada per David Lammy, és un exemple clar d’aquesta hipocresia: mentre Hamas roba l’ajuda humanitària i perpetua la crisi a Gaza, aquests governs castiguen Israel per defensar-se. Aquesta no és només una lluita d’Israel: és una lluita per la civilització contra la barbàrie, com defensa Netanyahu.
5.
Per acabar
En demanar a Israel que acabi una guerra defensiva vital per a la seva
supervivència (Israel no pot perdre cap guerra
contra els antiisraelians, antisemites o proàrabs, com es vulgui dir perquè seria la darrera que lliuraria perquè desapareixeria, i els seus enemics ho saben: per això no han deixat de fer guerres des del mateix dia de la seva independència) abans
que els terroristes de Hamas siguin destruïts i en exigir un estat palestí, els
líders de Londres, Ottawa i París estan oferint un gran premi per l’atac
genocida contra Israel el 7 d’octubre mentre conviden a fer efectives més atrocitats d’aquest
tipus. Recordatori molt important i una vegada més: "La guerra va començar quan els terroristes palestins van assaltar
les fronteres d’Israel, van assassinar 1.200 persones innocents i en van
segrestar més de 250 més que van portar als calabossos del pou de Gaza, una
seixantena dels quals encara hi són i altres innocents, com els nens i la
mare Bibas, entre altres, van ser assassinats salvatgement i mutilats per
aquestes bèsties inhumanes". Israel coincideix amb la visió del
president Trump i insta tots els líders europeus a fer el mateix. La guerra
podria acabar de manera immediata si els ostatges restants són alliberats,
Hamas deixa les armes, els seus líders assassins són exiliats i Gaza és
desmilitaritzada. Aquesta és una guerra de la civilització contra la
barbàrie. I Israel, que a ningú no li càpiga cap mena de dubte, continuarà
defensant-se per mitjans justos fins que aconsegueixi la victòria total, que
serà la victòria humanament i civilitzadament justa.
