Ibrahim al-Amin, editor del diari Al-Akhbar, principal portaveu d'Hesbol·là: “El conflicte actual és només una ronda de guerra contra Israel, que cal destruir"

 L’alto el foc acceptat per Israel al sud del Líban, un nou engany d’Hesbol·là

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 30-11-2024

Deia Ibrahim al-Amin, editor del diari Al-Akhbar (el principal portaveu d'Hesbol·là) en un article molt aclaridor al respecte publicat aquest 20 de novembre en aquest mateix diari: “El conflicte actual és només una ronda de guerra contra Israel, que cal destruir. Amb aquesta finalitat, Hezbollah treballarà per rehabilitar les seves capacitats i recuperar la seva força...”. I aquesta afirmació té un pes específic molt important en el vigent alto el foc entre Israel i Hesbol·là al sud del Líban, tema que intentaré ampliar informativament i analítica abordant-lo de manera fragmentada.

■ El 27 de novembre, l'alto el foc entre Israel i el Líban va entrar en vigor després d'un any i dos mesos de guerra. Els alcaldes dels municipis del nord d'Israel van declarar ràpidament que aquest alto el foc és prematur i que no ofereix la seguretat imprescindible per tal que els residents de la zona tornin a casa. És així?

■ Doncs, evidentment, sí. I segons el meu entendre, ha estat totalment desafortunat signar aquest acord d’alto el foc després dels esforços i pèrdua de vides humanes per part dels efectius de les Forces de Defensa d’Israel (FDI). I dic que ha estat un error precisament perquè, com ha fet sempre des que existeix, Hesbol·là no respectarà l’alto el foc perquè, senzillament, incomplir acords forma part del seu tarannà, tal com ja explico en el meu article És antisemita l’ONU?, i concretament en el punt titulat L’incompliment flagrant d’Hesbol·l·là publicat en aquest mateix blog. Segons la meva ja llarga experiència d'anys d'observador dels conflictes de l'Orient Mitjà, i molt especialment d'aquest que es va iniciar amb la massacre de Hamàs del 7 d'octubre de l'any passat, la meva previsió personal és que no hi haurà cap mena d’alto el foc per part dels terroristes pro iranians i que, com a molt, reduiran i espaiaran els atacs. Rebo imputs de la banda israeliana en què asseguren i adverteixen i diuen i rediuen per activa i passiva que si es trenca l’alto el foc les FDI reiniciaran immediatament les respostes. Però, i mireu quan ho dic, la meva impressió és que això tampoc no passarà perquè el Govern de Netanyahu tindrà tota la pressió per part dels EUA i, ara de Trump, perquè no ho facin a no ser que la població israeliana es manifesti multitudinàriament en contra i demani als carrers i per tota mena de vies que hi hagi resposta contundent. I el que probablement passarà és que es posarà en marxa una comèdia, una farsa política com la que els catalans coneixem molt bé que van posar en marxa els miserables processistes el 2017 per no declarar la independència, i faran veure que sí, que hi ha un alto el foc sense que sigui realment un alto el foc perquè Hesbol.là no aturarà les agressions. I recordeu el dia que ho dic.

■ La segona part d’aquest entrellat i abans de, per acabar, fer un ampli i detallat resum sobre què han aconseguit aquests dos últims mesos les FDI en els seus intents d’aturar les milícies de Hesbol·là que ataquen el nord del país, explicar-vos que, en el context de les múltiples demandes que arriben des d’arreu del planeta insistint en aquest alto el foc, quan la gent -alguns més interessats que altres ja sigui per raons polítiques o senzillament d’antisemitisme- demanen de manera frenètica que s’aturi la guerra al Líban (que ha anat pujant d’intensitat, sobretot des que la derrota de Hamàs a Gaza arran de l’eliminació de Yahya Sinwar és un fet més que comprovat), la gran majoria -per no dir tothom- dels que demanen que s’aturin els combats a la frontera libanesa amb Israel desconeixen -o ignoren o volen ignorar- que als primers que perjudica aquesta decisió, o sigui, els primers que queden desprotegits són els libanesos (igual que passa a Gaza amb els palestins civils), perquè, tant Hamàs com Hesbol·là, el primer que fan és convertir en esclaves les seves poblacions civils a les quals oprimeixen, maltracten, torturen i assassinen a discreció, sobretot si manifesten alguna mena de queixa, disconformitat o dissidència amb allò que perpetren els terroristes (igual que passava amb el règim nazi a Alemanya, en què les primeres víctimes van ser els mateixos alemanys, perquè els criminals totalitaris als primers que aixafen i massacren són els que tenen sota d’ells) i per això quan mitjans de comunicació, estaments i entitats a més de persones individuals demanen que “cal signar la pau, cal signar-la” la pregunta és: de qui us esteu compadint? Dels que massacren les seves poblacions civils perquè, lluny de ser règims democràtics, actuen com els totalitaris que són? D'aquests teniu commiseració? I faig l’incís i deixo les preguntes a l'aire perquè, per norma general, això gairebé tothom ho passa per alt. 

Quina seria la solució absoluta?

■ Reitero que, segons el meu punt de vista, no crec que aquest alto el foc representi cap solució definitiva a aquest conflicte ja que Hesbol·là no aturarà els atacs i, Israel, pressionat pels EUA no respondrà i serà un alto el foc apòcrif i allò que perseguia Israel que era que els veïns del nord del país poguessin tornar a les seves llars, no serà possible; el Líban tampoc no serà alliberat i qui en traurà un avantatge important serà Hesbol·là, que tindrà l’oportunitat de fer un reagrupament i recuperar-se. La meva opinió al respecte, doncs, és que, abans de cap alto el foc ni cap altra concessió per part d’Israel, allò que cal fer per acabar el problema i tallar-lo d’arrel és esborrar totalment del mapa els gihadistes iranians i per això el que és imprescindible és alliberar l’Iran del règim dels aiatol·làs per tal que els iranians puguin ser lliures i puguin reconstruir un estat democràtic en què l’objectiu principal del qual no sigui la destrucció d’un altre país, Israel, com és ara el cas.

■ Si això passés, sí que seria la solució per acabar amb Hesbol·là i alliberar el Líban de les urpes de l’islamisme iranià en què des de 1982, fa 42 anys, està empresonat i desactivats el seu govern i el seu exèrcit que han ocupat els terroristes pro iranians amb l’objectiu únic de la destrucció de l’Estat d’Israel. I això és el primer que hauria d’haver fet Israel, òbviament (i no cal ser cap geni de la geopolítica per saber-ho), per així alliberar el Líban del terrorisme i també Síria, no ho oblidem, que està en una situació semblant a la del Líban per l’ocupació islamista iraniana. I amb això assegurar els drets i les llibertats dels libanesos, del sirians i dels iranians i també, com a conseqüència d’això, tenir seguretat i protecció a les pròpies fronteres d’Israel. I és per aquí per on havien d’haver començat.

Pressió dels EUA

■ El que està passant en aquests moments és per causa de la pressió dels EUA, que, tal com he dit més d’una vegada i tot i que ho facin veure, no són els millors amics d’Israel; ben al contrari. Ara, però, donaré un vot de confiança a Donald Trump i a les seves polítiques republicanes, que no són de cap manera i per sort la dels esquerranosos woke demòcrates de Biden-Obama-Clinton, malgrat que aquest alto el foc ja és una condició seva la qual cosa ja li serveix per, si li cal en altres posicionaments del context, fingir que és al costat dels israelians sense, realment, estar-ho. Trump ha dit des del principi que volia pau arreu. I per això demana aquest alto el foc, per assegurar la pau. O si més no això és el que manifesta. Però, vol de veritat assegurar la pau? Perquè assegurar la pau vol dir derrotar primer els gihadistes però, si aquests no son derrotats i no es tallen d'arrel les seves intencions genocides cap al poble d’Israel, la pau duradora mai no arribarà perquè, cal recordar que, l’únic objectiu de Hesbol·là, l’única raó de la seva creació el 1982 va ser la destrucció genocida de l’estat jueu. Doncs, com que és així, per quin motiu hauria de signar cap pau duradora Hesbol·là, si el seu únic objectiu, o sigui, l’objectiu de la seva creació, és la destrucció de l’Estat d’Israel? Doncs, jo em decanto per aquesta versió. I, naturalment que em puc equivocar com qualsevol humà, però, vaja, el nas em diu que no. Temps al temps i ja ho veurem.

Recompte de la intensitat dels danys causats per Israel a Hesbol·là en previsió d’aquest alto el foc

■ Segons que informa la intel·ligència d’Israel, font a la qual he tingut accés gràcies a diversos companys de mitjans israelians, les FDI van danyar significativament Hesbol·là abans de signar aquest acord d'alto el foc amb l’eliminació dels dos líders de l'organització (Hassan Nasrallah i Hashem Safi al-Din) igual que la majoria dels seus alts càrrecs militars i més de 170 comandants de camp i alts nivells militars del Consell de la Gihad Islàmica. L'eliminació dels comandants d'Hezbol·là, persones amb gran experiència reconegudes des de fa temps per les seves activitats terroristes i que serveixen com a centres de coneixement en els seus respectius camps, ha causat danys importants a la milícia terrorista pro iraniana.

■ A més, les FDI també van matar entre 2.500 i 3.000 terroristes i en van ferir milers més i nombrosos activistes van perdre la capacitat d'operar eficaçment. Les FDI també van aconseguir danyar greument la infraestructura i el comandament de la unitat Radwan, que tenia el suport de les unitats geogràfiques i que a hores d’ara ja no planteja el perill clar i immediat d'una invasió i conquesta de Galilea, tal com el 7 d’octubre de 2023 i paral·lelament al pogrom de Gaza de Hamàs, Hesbol·là tenia preparada, amb la qual cosa, avui  ja no pot implementar els seus plans per a aquesta invasió, ni en el format ampli original a tot el sector ni en un format més limitat.

■ Tanmateix, cal recordar que mai no hi ha una seguretat al 100% i, per tant, és impossible descartar completament la possibilitat d'intents d'infiltració local per part d'esquadres individuals amb agents solitaris, que podrien incloure àrabs palestins i no necessàriament Hezbollah. Heus aquí, doncs, el per què de l’altra decisió important del Govern d’Israel al respecte, que ha aprovat la construcció d’una tanca fronterera equipada amb alta tecnologia al llarg de tota la separació amb Jordània.

■ Seguint amb les accions de les tropes israelianes contra les milícies pro iranianes, cal destacar que Nasser i Aziz, dues unitats geogràfiques desplegades al sud del riu Litani, van patir danys greus a més de la unitat Radwan. Els danys inclouen l’eliminació del comandament superior, molts operatius amb un alt percentatge d’efectivitat i la potència de foc de les unitats ofensives d’Israel.

■ Les FDI també van danyar greument els míssils i coets terroristes. Segons dades oficials de la intel·ligència d’Israel, abans de la guerra Hesbol·là tenia uns 75.000 míssils i coets de tot tipus i abast. En el moment actual, i també segons les declaracions d'alts funcionaris de seguretat israelians, les FDI han destruït almenys entre el 70 i el 80 per cent de l'arsenal de míssils i coets d'Hesbol·là. Això, però, de facto significa que Hezbollah encara té milers de míssils en el seu poder i podria continuar llançant durant un any desenes d’explosius diaris cap a territori israelià. A més, l'abast del dany a la capacitat d'Hesbol·là per fabricar i muntar armes de manera independent (crucial per a una redundància operativa prolongada) segueix sent incalculable.

■ D'altra banda, les ofensives d’Hesbol·là en els últims dos mesos han estat molt inferiors a la mitjana del darrer any, la qual cosa demostra que també s'ha fet mal als sistemes estratègics de míssils de precisió i míssils de mitjà (80 a 200 quilòmetres) i llarg abast (més de 200 quilòmetres). Les FDI també van concentrar els seus esforços destructius en altres components dels sistemes estratègics de Hezbollah, inclosos els míssils de creuer, els míssils anti-nau i els míssils terra-aire, ja que una part molt important d'aquests sistemes estaven situats i emmagatzemats a Dahieh, en què les FDI van atacar intensament 330 objectius diferents, especialment en aquest mes de novembre si ho comparem amb els 140 objectius atacats a la mateixa població durant la Segona Guerra del Líban, el 2006.

■ Una altra de les informacions que aporta la intel·ligència del Ministeri de Defensa d’Israel és que Hezbollah manté una matriu d'UAV (Unmanned Aerial Vehicle, és a dir, drons o qualsevol altre vehicle aeri no tripulat que és controlat per un pilot o mitjançant un programa informàtic) àmpliament dispersa que són operats tant per la unitat Radwan (entrenats des de 1990 per fer incursions en territori israelià, a Galilea, com per la Unitat aèria 127. Segons aquesta avaluació, abans de la guerra, Hesbol.là tenia uns 2.500 UAV de tot tipus (sense incloure els drons). Tot i que les FDI han treballat dur per danyar aquesta matriu i els seus comandants (amb èmfasi en la Unitat 127), sembla que tenint en compte la seva descentralització i desplegament a tot el Líban, i la capacitat de muntar UAV de manera independent en sòl libanès, Hesbol·là ha aconseguit mantenir-se operatiu, tal com com ho demostra l'augment continu de l'ús d'UAV des del gener de 2024 fins aquest alto el foc, en què durant el novembre hi ha hagut 103 atacs d'UAV amb implicació de diversos drons en cada atac.

■ Les FDI van frustrar i destruir la matriu de míssils antitanc d'Hesbol·là, que incloïa milers de diversos tipus de míssils destinats a la invasió de Galilea. La maniobra terrestre es va aturar en una línia entre 5 i 6 quilòmetres de la frontera amb Israel, però les FDI van garbellar completament aquestes zones i van retirar armes i equipament militar a gran escala, destruint i bloquejant gran part de la infraestructura subterrània terrorista.

■ Una de les accions constants de les FDI va ser infligir danys a la infraestructura civil d'Hesbol·là que van facilitar les activitats terroristes militars; van atacar el sistema financer independent de l’organització pro iraniana, inclòs el banc d'Hesbol·là, el Banc Al-Kard al-Hassan i les oficines de canvi de diners que operaven sota el control dels terroristes, causant danys als llocs afiliats al Consell Executiu, als responsables de la construcció, a les fonts d'energia i a tot el sistema de suport d’aquesta afeblint notablement tota la maquinaria de lluita dels milicians.

■ A més, les FDI van concentrar els seus esforços ofensius continus en la infraestructura de contraban d'armes de Hesbol·là des de Síria fins al Líban, en què van posar molt d’èmfasi en danyar la infraestructura d'emmagatzematge de la unitat d'armament terrorista a la zona de la ciutat d'Al-Qusayr, prop de la frontera amb el Líban, a l'oest. de la ciutat d’Homs a Síria, i danyant la infraestructura logística de la Unitat 4400, responsable del contraban. Entre altres coses, les FDI van atacar passos fronterers oficials i no oficials, van eliminar els comandants de la Unitat 4400 i van atacar un túnel estratègic de contraban d'armes. Així, doncs, tant el corredor iranià com la infraestructura de contraban seran components i peces claus molt feixugues de recuperar en cas d’un intent de reconstrucció d’aquesta operativitat militar per part de Hesbol·là.