A Eurovisió potser la gent simplement votava per la cançó i l'actuació, sense expressar cap sentiment polític més profund. Sigui com sigui, els jueus i els israelians tenen motius per sentir-se orgullosos
Yuval Raphael, representant d'Israel, interpreta "New Day Will Rise" durant la Gran Final del Festival de la Cançó d'Eurovisió 2025 a Basilea, Suïssa, el 17 de maig de 2025. REUTERS/DENIS BALIBOUSE. Yuval Raphael, vencedora del terror islamista i símbol de la resiliència jueva Aquest dissabte passat, i en aquesta competició internacional dita Eurovisión (tot i que el globalisme uniformitzador lluiti contra les nacions i les sobiranies, coses a priori arcaiques com aquest festival amb un rerefons clarament polític subsisteixen) no em va sorprendre gens que hi hagués una diferència tan gran entre el vot del públic (ja què la israeliana que els terroristes palestins de Hamas van donar per morta durant la seva massacre al sud d’Israel del 7 d’octubre de 2023 al Festival Nova, Yuval Raphael va ser la número 1), i els vots dels jutges, que la van situar 14a. Però com que el recompte final atorga el mateix pes al públic que als jutges, va quedar segona. Queda molt clar...