Trump, d’entrada sí, però amb
matisos
Santi Capellera i Rabassó, periodista i
analista / 18-10-2024
Quan fa una setmana el president electe dels Estats Units, Donald Trump, va començar a seleccionar els seus candidats per a un càrrec governamental, molts israelians estaven amatents a la tria per saber si l'equip final seria amigable amb l’Estat d’Israel i els jueus en general. Al principi, quan es va anunciar que l'antic ambaixador nord-americà a l'ONU Nikki Haley i l'exsecretari d'estat Mike Pompeo, que havien estat membres destacats de la primera administració de Trump, no tindrien cabuda en la nova administració, entre l'opinió pública i la premsa israeliana hi va haver certa preocupació ja que aquests dos exmembres de l’anterior mandat de Donald Trump tenien uns posicionaments marcadament pro israelians, tot i que davant la preocupació popular de seguida va transcendir que el president no comptava amb ells per una certa deslleialtat d’aquests cap a la seva figura després que Biden es fes càrrec de la Casa Blanca el 2020.
■ A mesura que s’ha anat
revelant la llista de candidats seleccionats per Trump, s'ha fet evident que
les preocupacions originals eren infundades, ja que en la nova tria no hi
falten personalitats pro Israel, com ara diversos evangèlics, un d'ells Mike
Huckabee, que ja va ser ambaixador a Israel i en què s’ha recordat que no accepta
termes com "ocupació", "assentaments" i
"Cisjordània" en referir-se, respectivament, al retorn dels jueus a
la terra promesa, i a les ciutats, pobles i barris jueus establerts a Judea i
Samaria, autèntiques denominacions d’aquests indrets avui anomenats Cisjordània
o WestBank.
■ En qualsevol cas, el
ministre de Finances, Bezalel Smotrich, es va veure prou encoratjat per aquests
recents avenços per anunciar que el 2025 seria l'any de la declaració de la
sobirania israeliana sobre els assentaments jueus a Judea i Samaria, mentre que
els que defensen l'assentament jueu immediat a la Franja de Gaza asseguren que “el
miracle pel retorn a Israel d’aquesta terra ja s’ha complert”, tot i que encara
està per veure si tot això tindrà el vist-i plau de la nova administració nord-americana.
Pete Hegseth
■ Un altre possible
nomenament que fa les delícies de la dreta israeliana és el de Pete Hegseth com
a secretari de Defensa dels EUA. Hegseth és un comentarista de Fox News i
veterà de la Guàrdia Nacional que ha expressat el seu menyspreu per les
anomenades polítiques "woke" dels líders del Pentàgon. Si és
nominat, s'espera que Hegseth compleixi les promeses de campanya de Trump
d'eliminar de l'exèrcit nord-americà els generals als quals acusa de dur a
terme polítiques woke en munió de temes. A banda d’això, Hegseth també és
conegut per impulsar i donar suport a l'eliminació de les dones dels rols de
combat a l’exèrcit.
■ Òbviament, la dreta israeliana dona suport a Hegseth perquè, en general, afavoreix un paper militar internacional molt més actiu per als EUA, és pro Israel com a evangèlic i manté una posició falcó respecte a l'Iran. No obstant això, Hegseth és una de les diverses eleccions de Trump que potser no aconseguiran la seva nominació al Senat perquè el problema del comunicador és la seva total falta d'experiència militar o de direcció general. També hi ha signes d'interrogació sobre la seva conducta personal, inclosa una investigació passada relacionada amb l'abús sexual, que als EUA això són molts enters per assolir o no un càrrec públic.
■ Tanmateix, abans que algú comenci a alegrar-se de qualsevol nomenament en particular a la nova administració de Trump, cal tenir en compte que, per molt lleials que siguin cadascun dels designats de Trump, el nou president prendrà totes les decisions polítiques importants. El suport d'Israel no significarà necessàriament un suport automàtic a totes les opcions polítiques d'Israel, o millor dit, de Benjamin Netanyahu, i, per tant, és difícil saber com reaccionarà Trump si Israel no aconsegueix posar fi a la guerra actual en els seus diferents fronts en el moment en què entri al càrrec, com ja ha exigit en diverses ocasions.
■ Aquest no és un tema secundari, sens dubte. Però és molt probable que Netanyahu, amb el suport del ministre d'Afers Estratègics, Ron Dermer, faci tot el possible per convèncer Trump que canviï d'opinió al respecte, perquè aturar la guerra al front nord fronterer amb el Líban (Hamàs a Gaza està pràcticament desarticulat) seria com posar el marcador a zero després d'un any de, la població civil, patir bombardejos diaris amb milers de míssils i moltes víctimes i donar l'oportunitat a Hesbol.là, i per tant a l'Iran, de rearmar-se, que és precisament allò que recerquen quan demanen que s'aturin els combats. I d'altra banda, els terroristes de Hesbol.là no han complert mai els acords perquè els islamistes sempre fan això mateix perquè les lleis gihadistes escrites a l'Alcorà els permeten trencar els pactes amb els "infidels". I els trenquen sempre. Per això Netanyahu no vol aturar la guerra i vol destruir totalment Hesbol.là com ha fet amb Hamàs a Gaza. Ja veurem si el nou president dels EUA ho veu igual perquè aquesta és una altra qüestió que no és menor.
■ Una altra realitat de Trump és que dona suport a una política de reducció de la despesa federal en milers de milions (possiblement bilions) de dòlars, i això inclou retallar, o fins i tot eliminar, generosos ajuts financers als aliats dels EUA que en tenen necessitat. De moment, se sap que retallarà totalment la despesa destinada a Ucraïna perquè la seva voluntat és acabar amb aquella guerra absurda que és un pou sense fons en el que hi aboquen els seu capital els ciutadans dels EUA i de la UE, de moment amb resultats força negatius per totes dues entitats polítiques per la qual cosa Trump segurament optarà per reprendre les relacions amb el Kremlin i posar fi al suport a una contesa que ja passa dels dos anys de durada i només genera problemes i molts costos en vides humanes. Pel que fa a Israel, en aquest mateix aspecte de finançament, no n’ha transcendit res, tot i que, malgrat haver proclamat el seu suport incondicional a Israel durant la campanya, pot donar la sorpresa i rentar-se les mans d'allò que va assegurar. I, d'altra banda, els que fa anys que ens dediquem a la informació, ja sabem per experiència que els americans, republicans i demòcrates, en això són tots americans, o sigui, calcats.
La carta d’Elon Musk
■Una de les raons per les quals Trump incorporarà l'home
més ric del món, Elon Musk, en el seu entorn (encara que no a l'administració,
perquè això implicaria nombrosos conflictes d'interessos) és precisament per a
aquest propòsit. S'està formant un Departament d'Eficiència del Govern (DOGE),
en el qual Musk i l'empresari indi americà Vivek Ramaswamy han estat designats
per presentar propostes per aconseguir de manera efectiva les retallades
desitjades d'acord amb els valors i prioritats de Trump. I pel que fa a la relació
del magnat amb Israel, atès que, durant l'últim any, Netanyahu ha desenvolupat
una relació personal amb Musk, començant amb una visita dels Netanyahu a la
planta de cotxes elèctrics Tesla de Musk a Califòrnia el setembre de 2023, és
molt possible que la seva presència i influència en la presa de decisions del
president dels EUA podrien ser molt beneficioses per a Israel. I, si en els
pròxims quatre anys Netanyahu continua sent primer ministre, haurà d'aprendre a
participar en la partida conscient que hi ha algú altre que té millors cartes
perquè Trump, no només es negarà a acceptar que Netanyahu el faci una
"merda" (per repetir un terme que fa servir Biden sobre ell), sinó que tampoc serà tan
pacient com Biden, com qualsevol que es dedica a la geopolítica sap de sobres.
■ I per tancar el repàs
a l’actualitat, abans de començar amb el de l’anterior mandat del president
republicà i les passes polítiques i trajectòria
política de l’israelià, acabaré explicant una cosa que tothom sap: com que ni Trump
ni Netanyahu admetran mai que s’han errat en res, la qual cosa és absolutament
incerta, i tots dos són mestres de crear notícies falses com a arma habitual, serà interessant veure com actuarà en les distintes
situacions i quins nous camins i estratègies emprendrà i posarà en pràctica Netanyahu
amb Trump a la Casa Blanca. Perquè que la nova administració de Trump ajudi o no Israel a sortir del desastre social, econòmic i polític en què està immers per
culpa del 7 d’octubre (i políticament des d’abans, no ho oblidem) dependrà molt de com Netanyahu,
que ja és gat vell, jugui la partida.
Què no va dir Netanyahu?
■ Al titolet amb interrogant hi afegeixo un enllaç en què tothom
interessat podrà conèixer a fons el personatge de què parlaré a continuació, ja
que Netanyahu en va parlar públicament l’any 2016 en unes declaracions i bastant
a fons però li va faltar aportar una
informació molt valuosa i clau per entendre l’actualitat. Em refereixo a Mohammad
Amin al-Husseini (Jerusalem, 1895/1897
- Beirut, 4 de juliol de 1974) a qui en algunes enciclopèdies i tractats
històrics i geopolítics es citat com “un polític nacionalista palestí durant el
Mandat Britànic de Palestina” però que realment va ser el pare del terrorisme
que actualment afecta molt greument la regió i la gran majoria de palestins i
israelians que hi conviuen.
■ En aquell any 2016, fa
8 anys, Netanyahu va explicar que Amin al-Husseini havia estat un alt nazi, la
qual cosa és certa, i també va dir que havia estat l’instigador, amb els nazis,
de la política d’extermini que van portar a terme en materialitzar l’Holocaust,
la qual cosa també és certa, no que els nazis no haguessin considerat aquesta “política”,
perquè si algú ha llegit Mein Kampf (en alemany 'La meva lluita') un llibre
escrit per Adolf Hitler en què combina elements autobiogràfics amb una
exposició de la seva ideologia política, la nacional socialista, i moltes
barbaritats més com “el perill jueu i els mals del món” que fonamentava en el
judaisme i el comunisme, per aquest ordre, recordarà que la política d’extermini
hi és inclosa, però no tots els nazis estaven d’acord sobre exterminar els
jueus europeus i, de fet, des que el 1933 Hitler puja al poder, fins la tardor
de 1941, segons els historiadors més experts en la qüestió de “La solució final”,
la política preferencial dels nazis encara era expulsar els jueus de la zona
que controlaven ells, amb la qual cosa no estic dient de cap manera que no
haguessin matat jueus abans de la tardor del 1941, perquè ho havien fet i
força, però no s’havia pres la decisió de matar-los tots ni de construir un
sistema de camps d’extermini ni de tancar les portes per tal que cap jueu
pogués sortir de la zona de l’expandit Tercer Reich.
■ Allò que va explicar
Netanyahu el 2016, que és la mare dels ous d’allò que vull contar, sí que és
això mateix, perquè la idea dels nazis era expulsar-los al Mandat Britànic de
Palestina, actuals Israel i Jordània, i que es quedessin allà i no fossin un
problema pels nazis i les seves creences antisemites, anticomunistes i anti
imperfeccions físiques i psíquiques, que segons ells eren els homosexuals, els
minusvàlids i els afectats per malalties genètiques evidents a la vista, etc. En
el judici de Nuremberg, i segons el testimoni de Dieter Wisliceny, lloctinent del
precursor del sistema dels camps de la mort, Adolf Eichmann, Amin al-Husseini superava els
propis nazis en les seves diatribes antijueves i que era ell qui va insistir a
l’alt comandament nazi que cap jueu es podia salvar a Europa i que calia tancar
les portes, no deixar-los sortir i construir un sistema de camps d’extermini
per tal de matar-los tots. Tot això ho va explicar Netanyahu el 2016, però allò
que no va dir va ser que al-Husseini
és el creador del que avui anomenem Autoritat Nacional Palestina (ANP/OLP),
perquè si l’avui cap de govern d’Israel hagués contribuït en l’aportació d’aquest
tros addicional d’informació, la coneguda Finestra d’Overton,
emprada en comunicació política i en espais comunicatius per part de
tertulians, comunicadors i conductors d’espais de ràdio i televisió en què els
graus d'acceptació per part de l'anomenada "opinió pública" d'una
població donada són impensable, radical, acceptable, assenyada,
popular i política, en aquells moments la Finestra d’Overton s’hagués
mogut i els israelians en general haguessin començat a considerar l’opció i a
preguntar-se “si l’ANP (OLP) procedeix de la solució final dels nazis, què hi
fa dins l’Estat d’Israel i en territori israelià? Els hem de fer fora d’aquí
perquè és absurd posar els nazis alemanys dins l’estat jueu”.
Per què Netanyahu va callar?
■ El president israelià no podia afegir “el detall” que al-Husseini havia creat l’ANP (OLP-Fatah) perquè si hagués estat
així, qui quedava en evidència era el propi Netanyahu, perquè precisament va ser
Netanyahu qui va trencar el tabú de negociar amb OLP-Fatah,
tal com explico en el punt 🔴 L’OLP AL FATAH I ELS
EUA
de l’enllaç sobre al-Husseini,
la qual cosa va succeir durant la Conferència de Pau de Madrid de 1991, i allà va
ser on ell va moure aquesta Finestra d’Overton perquè abans de Madrid el tabú
era que no es podia negociar res de res amb OLP-Fatah i, per tant, Netanyahu no ho podia
dir perquè va ser ell qui va posar OLP-Fatah dins d’Israel, i això la gran
majoria de la gent no ho sap. Perquè si Netanyahu no hagués començat a negociar
el 1991 a Madrid amb OLP-Fatah per primera vegada, els
Acords d’Oslo amb aquests terroristes palestins no s’haurien materialitzat dos
anys després, el 1993. Per això Netanyahu el 2016 no podia explicar que al-Husseini,
el pare de “La solució final” havia creat l’OLP-Fatah, perquè quedava totalment
al descobert.
Què ha d’exigir Israel a Trump?
■ La
gent israeliana, a banda del Govern i la Knesset, ha d’exigir Trump que informi
sobre la història i els orígens d’OLP-Fatah i al-Husseini. Perquè a Trump això
no li costarà gens i canviarà per complet la gramàtica política en tot el
planeta, no solament als EUA i a Israel, sinó a tot el món. Que la gent sàpiga
que OLP-Fatah en realitat són els nazis, que OLP-Fatah en realitat és l’Iran,
que OLP- Fatah no és cap soci per cap pau sinó tot el contrari, i que són el gran
padrí de tot el desastre terrorista que ha blasmat la seguretat d’Israel, i això
ara ho pot fer Trump de manera molt fàcil. I si ho fes, passaríem immediatament a un món
distint. I no solament canviaria la política europea i la dels EUA sinó la dedins del
mateix Israel, en què hi ha molta gent que aquest fet no el sap.
■ A partir d’ara, doncs, caldrà posar atenció a allò que fa Trump i
no tant en el que diu en els discursos, ara que comença l’etapa del seu segon
mandat presidencial, perquè amb petits detalls com moure l’ambaixada de Tel
Aviv a Jerusalem ja hi ha gent que està contenta, doncs això no és el que se li
ha d’exigir, com aliat israelià. I si mentre mou l’ambaixada el finançament dels
EUA al Líban no s’atura, dona milers de milions en armament a Arabia Saudita,
que per a ell és una gran prioritat perquè hi va anar oficialment de seguida
que va guanyar les eleccions, fa discursos contra Qatar però, en canvi, no treu
la base militar d’allà ni els força a suspendre el finançament del gihadisme,
etc., etc., doncs, sincerament, aquesta mena de coses em fan sospitar de les
bones intencions de Trump amb Israel. Per això és molt important que la gent
que s’estima Israel no s’emocioni gaire i que tots plegats tinguem una acció
crítica i suspicaç cap a Trump fins que demostri amb accions contundents que el
seu suport a Israel va més enllà dels discursos i va més enllà de gestos simbòlics
com canviar la ubicació de l’ambaixada dels EUA. Perquè, per exemple, si Israel
és destruït per un moviment gihadista que Trump prèviament i preventiva no ha
desarticulat, doncs, sincerament, poca serà la importància d’on sigui l’ambaixada.
És més, podríem interpretar aquesta mena d’accions i gestos com pensats per
manipular els israelians perquè estan agraïts pel trasllat de l’ambaixada,
però, precisament aquest mateix agraïment els pot tapar la visió cap a altres
coses més substantives que Trump encara no està canviant.
■ El de les sancions contra Iran, per exemple, sempre m’ha semblat un tema sospitós. Perquè, després de diversos contrastos i repassos als fets, trobo que les
esmentades sancions no van fer gaire mal al règim dels aiatol·làs perquè seguien exportant petroli ni que fos amb disfressa a la Xina i a l’Índia, entre altres
països, sense amagar-se gaire, per la qual cosa, igual que el de l’ambaixada a
Israel, aquestes sancions podrien no haver passat de ser un gest simbòlic que serveix perquè els observadors quedin convençuts de la política anti iraniana
que, en realitat, no té cap conseqüència o en té molt poques. O Egipte, que rep
una quantitat ingent de diners dels EUA que fan servir per comprar armes sense cap motiu aparent perquè
només podrien servir per atacar Israel ja que al voltant no hi ha cap país
susceptible de ser enemic d’Egipte, i durant els quatre anys anteriors de Trump els egipcis
van continuar rebent els diners americans i van seguir comprant armes. I malgrat que una vegada un
senador nord americà va proposar al Senat dels EUA que obliguessin Egipte a gastar aquests diners
que els paguen (per l’acord de pau des de 1979) i que els envien cada any, en altres
coses que no fossin armament i sí en accions que beneficiessin socialment la població civil, per exemple, doncs la proposta feta dins la cambra no va prosperar i la llei no es va
aprovar. O que Trump va ser el fiador dels Acords d’Abraham, que es van signar amb
estats gihadistes com Arabia Saudita i Emirats Arabs, que són règims descaradament islamistes i estats esclavistes perquè els treballadors forans de baix nivell i els pobres d'aquells països són, literalment i sense exageració, veritables esclaus. O sigui que, vist tot això, molta atenció i tothom amatent a allò que farà Trump
en relació a Israel a partir del 25 de gener.
■ La banda bona és que Trump ha estat elegit per molts
milions de persones que amb Israel comparteixen el desig de pau a Amèrica i a l’Orient
mitjà.
Els grans mitjans vs els petits autors a les xarxes
socials
■ Tot això que acabo d’explicar i publicar, ha estat possible gràcies a les xarxes socials que els mitjans i els polítics poderosos tant menyspreen perquè els són una pedra molt grossa a la sabata. Avui, els periodistes que no depenem de cap mitjà amb marca, els que som totalment lliures per explicar allò que creiem que hem de fer saber al món, ho podem fer possible gràcies a l’autoedició i a la pròpia publicació a les xarxes. I tant Donald Trump com Bobby Kennedy Jr. han demostrat que amb la xarxa és possible guanyar perquè té un poder il·limitat. Per això la xarxa fa tanta por als grans mitjans com The Guardian i altres que fins fa poc ho podien manipular tot sense que, pràcticament, ningú se n’adonés. I avui tots tenim el poder de canviar el món des d’un ordinador i una connexió a internet si disposem de dades, fonts fiables i recursos informatius suficients. Vosaltres i jo sense anar més lluny i sense cap mena de dubte. Perquè això només depèn de nosaltres, no pas de ningú més. I tots i cadascun de nosaltres ens podem convertir en científics del periodisme i fer tasques de difusió que els grans mitjans no fan perquè treballen per diners, i qui els paga o incentiva posa els límits que cap de nosaltres no s'imposa. Per això tenim el poder de moure el sistema polític, tal com s’ha demostrat en la campanya de Bobby Kennedy i en l’elecció de Trump. Perquè, tots els mitjans, grans i petits, feien campanya contra Trump. I això també passa a Catalunya en què tots els seguidistes del règim de #Vichy i el processisme mentider van contra Sílvia Orriols de Ripoll. Pregunteu-vos realment per què, que no és de cap manera per les falses acusacions d'extrema dreta que esgrimeixen contra ella ni molt menys, perquè l'extrema dreta és una altra cosa, i banalitzar l'extrema dreta és com banalitzar el nazisme. I avui, a Catalunya, gairebé tots els mitjans, començant pels que presumeixen de ser nacionalistes o independentistes, quan realment cobren per ser totalment el contrari, han caigut en aquesta lamentable posició aperiodística per ordres incontestables dels que controlen la bossa dels doblers que alhora treballen pels que fan i desfan a l'IBEX35 (en que només Grífols té seu a Catalunya) i a les clavegueres del deep state espanyol.
■ Als EUA, qui va explicar la veritat com faig jo fa anys i com feu molts de vosaltres, van ser aquests mitjans alternatius que no estan sota el control ni la batuta de les grans corporacions ni dels interessos més obscurs, fets pels quals els grans mitjans estan perdent bous i esquelles i heus aquí cada dia les seves queixes contra twitter i la xarxa en general, la qual cosa i sortosament, tot demòcrata i amant de la llibertat ja va entenent i celebrant. I aquesta ha estat una altra Finestra d’Overton que s’ha mogut. I molt ben moguda, per cert. Perquè avui els mitjans de manipulació com el New York Times, Washington Post, The Guardian o la CNN (o a casa nostra TV3, La Vanguardia, Vilaweb i la resta de pamflets mentiders i perceptors del règim de #Vichy) enreden molta menys audiència que el 2017, per posar un exemple de vergonyosa complicitat (des) informativa en l'engany massiu del processisme a tota la ciutadania de Catalunya.
El problema interminable de la immigració il·legal
■ La valenta decisió de Donald Trump de decidir deportar
els immigrants il·legals ha fet moure la Finestra d’Overton de la situació de
la immigració il·legal a Europa. I molts països ja s’estan preparant per fer-ho perquè
veuen clar que cada dia entra immigració il·legal, sobretot musulmana, que tal
com es va veure a Amsterdam i s’ha vist a Londres de manera reiterada durant
anys, s’està organitzant dirigida pels seus clergues per poder prendre el
poder continental a la mínima ocasió que puguin. El pogrom d’Amsterdam el van gestar i articular els
musulmans. Per això ara ja s’està discutint en molts llocs d’Europa sobre
deportar els musulmans que transgredeixin les lleis europees. Perquè si la
ideologia d’aquesta gent és destruir l’ordre occidental, l’ordre liberal
occidental, que se sustenta en les bases dels drets humans i les llibertats individuals, de pensament, d’associació i de religió, si els gihadistes
musulmans volen destruir tot això, aleshores i ho dic sense cap mena de
recança, tenim el dret d’expulsar-los dels nostres països occidentals immediatament.
Geert Wilders
■ Geert Wilders, que avui és el polític més rellevant d’Holanda, us agradi o no, fa molts, molts anys que es va avançar als esdeveniments i en fa també molts que alerta al respecte mentre altres carallots es dediquen a explicar que a Europa hi cabem tots i que benvingut sia tothom que arribi per la via que sigui. Si us plau! D’allà on no n’hi ha no en pot rajar. ¿No ho veuen que tots aquests islamistes fanàtics només són aquí per destruir aquests valors judeocristians que representen a la gran majoria dels europeus d'arrel, o sigui, a la gran majoria de tots nosaltres? Per res més és aquí aquesta milícia salafista que ens ocupa places, carrers i barris sencers. I ara que Trump és president dels EUA, aquesta de les expulsions dels que transgredeixen les lleis robant i delinquint reiteradament o proclamant la gihad en tota mena d’escenaris, és una nova possibilitat i oportunitat per la nostra gran majoria judeocristiana. Perquè la cosa va de ser majoria o no. I de moment, encara som majoria. I perquè com que aquesta xacra cada dia es posa en evidència a tot Europa i a tot Occident, aquí la Finestra d’Overton també s’ha mogut.
■ Aquest posicionament de Wilders o el de Trump ha fet obrir els ulls a molts altres dirigents que no volen res més pels seus respectius països que defensar les tradicions ancestrals dels drets humans que els occidentals vam construir durant segles amb molt d’esforç i que s’apuntalen en els valors judeocristians que les nostres societats han conreat i que ens han permès construir les democràcies modernes i, en la meva opinió, penso que encara hi som a temps d’evitar que el gihadisme les destrueixi aquestes nostres democràcies per la qual cosa, una de les consideracions bàsiques que cal fer és, ni més ni menys, que accións polítiques legals per foragitar tota aquesta gent dels nostres països si no estan disposats a respectar les nostres lleis, els nostres drets i les nostres llibertats. Perquè, tal com va escriure Karl Popper en el seu llibre “La sociedad abierta y sus enemigos” (1945), de lectura obligada per a tot liberal i també pels que un dia ja llunyà ens vam endinsar en el laberint de la Ciència Política i les seves assignatures obligatòries o troncals, laberint del qual miraculosament en vam sortir vius i més savis i sarcàstics que abans d’entrar-hi. “La tolerància il·limitada condueix indefectiblement a la desaparició de la tolerància i hem, per tant, de reclamar, en nom mateix de la tolerància, el dret a no tolerar la intolerància”, assegura Popper en la publicació que esmento. Doncs, això.
Posar les coses a lloc sense caure en el despotisme totalitarista
■ Personalment, i després del què he reflexionat al voltant de tot això que ens ocupa, el meu pensament en forma d'autopregunta és: com podem defensar les nostres postures, cultura i societat occidentals sense caure en el racisme? Sobretot després de veure i comprovar mil i una vegades que sovint, aquells que ens molesten i ens ofenen, tot i ser-ne molt conscients no es preocupen ni un bri ni per rectificar, ni per moderar-se mínimament ni per agradar-nos de cap manera. I aleshores la reflexió és, jo no vull impedir que tothom practiqui la religió que vulgui (personalment estic en un estadi d’agnosticisme fa anys, sincerament) i aquesta llibertat que vull per a mi també la vull per la resta del proïsme. I sí, em defensaré del seu fanatisme però tampoc no cauré en el parany del racisme ni en la intolerància, en aquest cas, de manera molt pensada.
■ Em ve al cap Ayan Hirsi Ali, una activista de Somàlia, musulmana i autora del llibre “Infidel”, que quan es va adonar de l’horror que és l’islam va marxar del seu país (avui bona part del qual és en desgovern i a mans de milícies de clans i combatents islamistes que perpetren la pirateria marítima sanguinària) es va refugiar precisament a Holanda. I es va convertir en una política holandesa molt destacada. Ara és als EUA en qualitat de refugiada, perquè, com demostra aquest pogrom a Amsterdam, els dissidents musulmans en aquests moments estan en greu perill, fins i tot en les societats europees com la neerlandesa en què ella s’havia refugiat inicialment. Avui és una comentarista important com a defensora d’Occident. I explica que Occident ha de ser el refugi per als musulmans que es volen escapar de l’islam, com va fer ella. I aquesta no és, de cap manera, una posició ni racista ni diu que els musulmans siguin dolents. Però allò que sí que és dolent és l’islamisme. I tots els musulmans que es volen refugiar del gihadisme, per mi, són benvinguts si ho fan convençuts i amb ganes de converncer-ne d'altres. I aquesta, precisament, és la postura política i social de defensa dels valors occidentals que trobem en la dreta europea d’avui, com la de Wilders o Orbán, i que també és la de Donald Trump. Perquè la gent d'Europa, tard o d'hora, s'aixecarà tota (com ja va passar amb ⚫ Punt 13. 1848: LA PRIMAVERA DELS POBLES) i no deixarà que sigui violada en els seus drets i, molt menys, islamitzada. I això ja està començant a passar. Temps al temps, perquè al final, sortosament i malgrat l'atrofia i la imbecil·litat woke d'alguns obnubilats contra-occidentals, veurem expulsions massives d'islamistes que havien vingut de manera molt programada i amb la mentida pel davant (recordem que a l'Alcorà es permet els musulmans mentir si és amb l'objectiu d'islamitzar o conquerir drets al respecte) a fer la gihad al nostre continent.
La dreta tradicional i el racisme
■ El que ha passat en els darrers anys ha estat un canvi
absolut de paradigma pel que va als valors. Tradicionalment el racisme niava en
les dretes. I, en canvi, avui el racisme pur i dur s’allotja a l’esquerra. Tot
el woke i els seus components i acòlits s’ha convertit en un moviment racista
en contra de la gent blanca i contra tots els que fem front al gihadisme. Se
suposa que els que no volem salafisme ni salafistes als nostres pobles i
ciutats som racistes? Doncs no! No, de cap manera. Perquè precisament la gent
que combatem el totalitarisme islamista, els que lluitem contra la xacra
gihadista, som els que defensem els valors liberals tradicionals d’occident. I
per això els defensem i pregonem que la nostra societat Europea i Occident han de ser un refugi per a tot aquell que vulgui escapar de la xacra totalitarista de
l’islamisme. Com Ayan Hirdi Ali o com els esclaus dels països comunistes que a
la mínima que podien s’escapaven i es refugiaven en els països democràtics occidentals en què les llibertats i els drets humans existien, al contrari que a l’altra
banda del teló d’acer i del mur de la vergonya. I la millor manera de demostrar
que no som racistes per a res és fer saber els musulmans que Occident és el seu
refugi si s’escapen de la xacra gihadista, però en cap cas un territori per
islamitzar, terroritzar o per fer allò que els vingui de gust sense respectar les lleis i els ciudadans que hi habiten fa segles. En cap cas. I si això progressa la resta vindrà per afegitó i es
començaran a tancar mesquites salafistes i a marxar els seus imams perquè la societat occidental, a través de la xarxa dels independents no manipulats, haurà aconseguit fer canviar la Finestra d'Overton per a la resta i al respecte.
Per acabar
■ Una cosa és certa: la democràcia a Israel i als Estats
Units, i per simpatia a la mateixa Europa, està a punt de solcar i creuar aigües molt difícils. I aquesta travessia, si surt bé, haurà estat la gran obra de Netanyahu
i Trump, respectivament.
