Donald Trump marca territori i poder davant un
Zelenski abocat al seu final
En una exhibició impressionant de fortalesa diplomàtica, el president dels
Estats Units, Donald Trump, i el vicepresident JD Vance, van convertir en el
darrer dia de febrer una reunió rutinària al Despatx Oval de la Casa Blanca amb el president
ucraïnès Volodimir Zelenski en una disputa oberta davant els mitjans de
comunicació, amb crits inclosos que va provocar la cancel·lació brusca dels
temes a tractar previstos i un desastre de relacions públiques per a Ucraïna.
L'enfrontament, capturat gairebé integrament pels mitjans de comunicació i
posteriorment emès, va constatar un Trump acusar Zelenski de "jugar amb la
Tercera Guerra Mundial" i mostrar insuficient gratitud per l'ajuda
nord-americana, mentre que Vance el va titllar de "irrespectuós". Al
final, l’ucraïnès va ser convidat a abandonar la Casa Blanca i va marxar sense
signar els acords previstos, una conferència de premsa descartada i un greu
avís de Trump: "pots tornar quan estiguis preparat per a la pau" en
una derrota diplomàtica que farà història. D’aquesta manera, el 47è president dels EUA, Donald
Trump, marca territori i constata el seu poder davant un Zelenski impotent
i abocat al seu final i al de la preponderància d’Ucraïna i de la Unió Europea
pel que al conflicte amb Rússia, que en surt molt beneficiada.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 1-3-25
Matí fred i de passeig i golf a Sitges. Un dissabte
agradable i assolellat, tot i la baixa temperatura pròpia del primer de març.
Miro a l’horitzó i, com de costum, hi denoto Israel i el Llevant mediterrani de
manera imaginària, pensant en la societat jueva, que segueix el curs del relat
del seu futur i, a més, i també i com a conseqüència que en aquests moments els
EUA de Trump, Vance, Rubio i Musk siguin decisius en un futur immediat pel
país, miren com s’esdevenen les fluixes i gairebé fallides relacions entre el
gegant nord americà i el cap de turc euroasiàtic (perquè Ucraïna, per molt que
els interessos i els interessats en aquests ho vulguin negar segueix sent
Euràsia com ho és bona part de Rússia) utilitzat com a tal pel decrèpit Biden,
els demòcrates woke dels EUA i els globalistes manipuladors com Soros o Gates,
que pretenien fer realitat els seus deliris de grandesa política i militar a
través de l’expallasso Zelenski i de la manipulada Unió Europea, en “liquidasió”,
que deia aquella espanyola amiga de Junqueras i Puigdemont, i que els ha sortit
malament i encara més que malament. Això sí, pagant tots els que liquidem IRPF.
I com que segur que els que resteu amorradets fidelment als mitjans de
manipulació i els seus respectius tirans woke pagats per #Vichy això que us
explicaré a continuació i de bona font, no en sabeu ni un borrall (o si en
sabeu és la més mínima expressió), doncs, llegiu-me, si us interessa saber-ne
una mica més.
1. Una reunió
fallida abans de començar
■ Zelenski, Ucraïna i la Unió Europea sabien d’antuvi que la reunió no
seria tal sinó la decapitació de facto del titella ucraïnès, després d’haver
rebut els advertiments de Trump i Musk que havia de fer front a tota la festa
proporcionada per Biden i els seus capsigranys hereus de l’ideari woke, o
sigui, Obama, Clinton i la inútil integral Harris, que també es veien a venir
que la reunió seria la caiguda immediata i sísmica del despropòsit nazi
ucraïnès que els hereus de Bandera han portat a terme a Ucraïna des del cop d’estat
de Maidan i l’assassinat en només 9 anys de 14.000 russòfons al Donbas, pel sol
fet de ser-ho.
■ Ucraïna, sobretot la nació civil que desitja el
final dels seus joves morts pel caprici d’aquests malfactors senyors de la
guerra blanquejats en nom de la Unió Europea i l’eugenisme demòcrata dels EUA,
una nació maltractada per tres anys de guerra amb Rússia, ara perdrà el seu
aliat més important: els EUA; un aliat que mai no n’hauria d’haver estat i que
mai s’hauria d’haver implicat en un ball que no era el seu.
■ D’altra banda, la inestable Europa, desmembrada en
part a Itàlia, Hongria, Holanda i en bona part de l’Alemanya que veu impotent
com els “refugiats” islamistes salafistes que Merkel va deixar entrar pel broc
gros el 2011-2012 procedents de Síria (molts centenars d’ells terroristes
constatats que intenten islamitzar el continent), aquesta Europa ja nerviosa
pels avenços de Trump en les seves relacions amb Moscou, està lluitant per
respondre sense pràcticament tenir veu. I encara menys vot i, sobretot,
recursos humans i econòmics per seguir oferint al dictador de Kiev.
■ A Berlín, el nou canceller d'Alemanya, Friedrich Merz, hores després
de l'altercat, es va dirigir a través de la xarxa X (ex twitter) per
solidaritzar-se amb Zelenski, tuitejant: "Estimat Volodimir
@ZelenskyyUa, estem amb #Ucraïna en els moments bons i difícils. Mai hem de
confondre agressor i víctima en aquesta terrible guerra". Igual
que van fer el polonès Donald Tusk o el
ridícul encara president socialista woke espanyol Pedro Sánchez, donant el seu
suport i els nostres diners a l’administrador del pou sense fons dels fastos de
Kiev i responsable de tantes morts i desgràcies de joves ucraïnesos esdevinguts
militars de gust i per força i població civil que s’ha hagut d’empassar les
decisions arbitràries d’aquest personatge que, tard o d’hora, acabarà en un
tribunal de justícia com el de Nuremberg. Temps al temps.
2.
Crits mai
vistos ni sentits en el Despatx Oval
■ La reunió tenia l'objectiu d'aconseguir un acord per atorgar als Estats
Units l'accés als metalls de terres rares d'Ucraïna a canvi d'una seguretat
millorada, un salvavides transaccional que Zelenski esperava que continués
comprant el suport nord-americà. En canvi, es va convertir en una humiliació
pública. Trump va retreure Zelenski que
no acceptés els termes russos, dient-li: "Ara no tens les cartes
favorables" i advertint-lo: "O acceptes un acord de pau o nosaltres
ho deixarem". Zelenski es va fer enrere, dient que ell "no jugava
a cartes" i citant l'agressió de Putin titllant-la de terrorisme
(com canvien els termes segons la situació! Ara Putin és terrorista!), abans de
ser interromput per l'acusació d'ingratitud de Vance: "Has
dit 'gràcies' alguna vegada?".
■Trump, visiblement enfurismat, va anar més enllà, acusant Zelenski
d'arriscar-se a una catàstrofe mundial i "d’insultar els Estats Units dins mateix del seu estimat Despatx Oval".
Després d'haver ordenat els periodistes que sortissin, se’l va sentir
comentant: "Això serà un gran plató de televisió", abans de
reunir-se, segons que va explicar un funcionari de la Casa Blanca, amb Vance, el secretari d'estat Marco Rubio, el
secretari del Tresor Scott Bessent i l'assessor de seguretat nacional Mike
Waltz, immediatament després de l’acalorada discussió, va decidir que Zelenski "no
estava en el lloc adequat ni en condicions per negociar". Aleshores, Trump va
ordenar Rubio i Waltz que li fessin saber el seu missatge: "era hora que
Zelenski marxés".
■ La delegació ucraïnesa, que s’esperava en una habitació propera com és
habitual per a les visites de líders estrangers, van ser informada que la
reunió havia acabat. Malgrat el seu desig de continuar les converses, se'ls va
dir que no, i el menjar preparat es va quedar sense tocar en els carros en un
passadís mentre els acompanyaven fora de l’edifici presidencial. El veredicte,
ho reitero: Zelenski no estava "en condicions de negociar".
Els ajudants ucraïnesos, que estaven esperant el final de la reunió dels líders
en una altra habitació, van ser informats que la reunió havia acabat de totes a
totes. Es va cancel·lar un discurs a l'Institut Hudson i Trump va tornar a
publicar a Truth Social: "Pot tornar a casa nostra quan estigui
preparat per a la pau".
3.
Un
enfrontament esperat
■ L'enfonsament no va ser inesperat. Trump i Zelenski
han estat enfrontats des del 2019, per la denúncia de Trump sobre les fosques
relacions de Kíev i Hunter Biden, el fill de Joe Biden, la qual cosa va precipitar les primeres
destitucions. Les relacions es van mantenir tenses, ja que Trump, ara de nou al
càrrec presidencial i ja abans d’assolir el mandat, es va comprometre a
posar fi al conflicte entre Rússia i Ucraïna ràpidament cosa que posava de
manifest el seu escepticisme sobre les bones pràctiques de Kiev i que no s’avenia a
condemnar Vladimir Putin.
■ Les onades de la topada es van propagar per tot Europa. Els líders de
Brussel·les estaven consternats, un alt diplomàtic va lamentar a The Washington
Post que "setmanes de diplomàcia acurada" s'havien "soscavat
en una sola reunió". Un altre va dir que era la "confirmació
final que Europa havia perdut el seu aliat nord-americà". El president polonès, Donald Tusk,
va dir a Zelenski: "No estàs sol", mentre que el president
francès Emmanuel Macron, després de converses amb Trump a la Casa Blanca va titllar "Rússia d'agressora".
4.
Europa
s'enfonsa mentre els Estats Units s'allunyen
■ Tal com esmento més amunt, Friedrich Merz, canceller alemany i defensor d'Ucraïna, va publicar un tuit posterior al xoc i hores després de la
marxa de Zelenski en què posiciona Berlín com a potencial àncora. Però, les
paraules seran suficients? A mesura que els EUA dubten i s’aparten de la crema
ucraïnesa i europea, la UE està sota molta pressió per donar un pas en no ser una
unió política sòlida ni real que no pot actuar amb tota la força, militarment,
econòmicament i estratègicament, tal com sí que poden fer els EUA, que també
estan estudiant retirar el suport econòmic a l’OTAN i retirar-se’n com a membre. Merz
donarà llum verda als enviaments de míssils Taurus? Potenciarà l'assistència més
enllà dels nivells de l'era Biden? ¿O propiciarà una cobertura a Ucraïna sense els EUA,
ansiós per la possible reacció russa si en veure el posicionament de països amb
oposició interior com el seu (després del 20% de vots assolit per Alternativa
per Alemanya) i el seu forçat govern antinatural amb els socialistes, també dins una UE en constant
desintegració política i ideològica? Què farà l'alemany?
■ Com es redefineix el compromís d'Alemanya amb Ucraïna si el lideratge dels EUA falla? Com es tradueix el seu enquadrament "agressor-víctima" en política sense sobre forçar tot el país? On marca Alemanya la línia del suport unilateral? Quin és el seu missatge a Zelenski sota pressió per comprometre's amb Rússia? Què en pensa de l'actitud personalment i a banda de la UE de la responsabilitat i decisions de Trump? I com a colofó als meus dubtes, la darrera pregunta: ¿quants d'aquests idiotes woke que esgrimeixen banderetes ucraïneses en els seus avatars a la xarxa i que bramen amagadets i sovint des de comptes anònims contra Putin i Trump, s'allistarien uniformats per lluitar amb Zelenski contra Rússia? Quants? I aquesta ja la responc jo: CAP. CAP ABSOLUTAMENT d'aquests cretins ho faria! CAP.
5.
Zelenski intenta
salvar la relació fent tardanament un "Thank you America" a X, però el mal està fet
■ En un intent de salvar els llaços, Zelenski va trigar hores després de
l'enfrontament i va publicar un missatge tardà a twitter: "Thank you
America". I encara més: en un gir sorprenent després de les
acusacions d'ingratitud de Trump i Vance, l’ucraïnès va inundar
el seu compte X "amb repetides expressions d'agraïment, agraint a una
onada de líders europeus la seva solidaritat". La pilota, la pilota per intentar no perdre bous i esquelles. Clar, clar. Però ja era tard.
■ D’altra banda, i ves per on, els demòcrates
nord-americans, inclòs el senador Jack Reed, van denunciar
l'emboscada "cruel, molt cruel" de Trump, mentre que els
aliats republicans com la senadora Lindsey Graham, que la van qualificar
de "catàstrofe total", van advertir que Zelenski havia
alienat el suport de Washington.
■ Una persona de la confiança de l'administració Trump (que es manté en l’anonimat a causa
de la delicadesa de l’afer) va revelar al Washington Post que la Casa Blanca està sospesant un pas dràstic: aturar
tots els enviaments d'ajuda militar a Ucraïna, inclosos milers de milions de
radars, vehicles, municions i míssils encara a la cua sota l'autoritat
presidencial. Aquest potencial tall, provocat per la desafiant posició de
Zelenski durant la reunió en el Despatx Oval i la seva negativa a cedir en les
converses de pau, indica una caiguda en els llaços entre els Estats Units i
Ucraïna després de l'enfrontament ardent d’ahir divendres. És a dir, que si
els EUA i l’administració Trump volen tallar absolutament la relació amb
Zelenski i els seus proxis europeus en aquest afer, l’excusa ja la tenen, queda clar.
■Trump, visiblement enervat i en una conversa oberta amb els periodistes que
cobrien l’acte abans de marxar cap a la seva finca de Mar-a-Lago a Florida, va
acusar Zelenski de no prioritzar la pau. Trump també va insistir en què
havia rebutjat la petició de Zelenski de seguir després d’una pausa i va
afirmar: "Diria que el seu punt de vista no va funcionar exactament de
manera genial" i va insistir "en la pau immediata a Ucraïna",
suggerint que el president rus, Vladimir Putin, amb qui ha mantingut diverses
converses recentment, "vol posar-hi fi" mentre va acusar Zelenski "de
voler arrossegar els EUA a un conflicte prolongat".
6.
Trump, enfadat
i entestat a forçar Zelenski a demanar la pau (o sigui, perdó)
■ Trump, que preguntat va obviar paraules al respecte
i declaracions tant de dirigents republicans com demòcrates sobre la
seva aproximació amistosa a Putin, "perquè els deixava sense arguments"
(quins arguments i per què els exposen i què intenten justificar que valgui milers
de vides humanes i munió de recursos econòmics?, pregunto jo, i quin és el seu interès real?) va acabar
criticant Zelenski per esmentar Putin negativament i ho va fer reblant "ha de dir explícitament: vull fer la
pau". I va seguir dient "no ha de quedar-se allà i dir això o
allò sobre Putin, només coses negatives, perquè ell també és culpable de
moltes, moltes coses". Trump va advertir que sense el suport dels
Estats Units, "Zelenski no guanya", i va afegir de manera
ominosa: "O acabem amb això o el deixarem lluitar sol, a veure si
lluita".
■ A tot això i mentre Ucraïna es tambaleja, l'elecció
de Merz i cap on basculi Alemanya pot ser el punt d'inflexió. I no oblidem que
aquesta avui ja molt feble Europa i el món, especialment Israel, que és la meva
especialitat geopolítica sobretot en el darrer any, estan esperant paraules i
gestos. Seguim.
