L’apagada energètica ibèrica de la vergonya europea
Abans de l'hora de dinar d’aquest dilluns passat, molts milers de catalanets ja es trobaven immersos, sobretot els de la capital del país, davant
d'un trànsit caòtic, en alguns llocs, per la disfunció dels semàfors,
preguntant-se què estava passant; corrent cap a gasolineres, supermercats i
serveis públics de tota mena, molts dels quals igual de foscos i inoperatius que la majoria de la nació. El Govern, millor dit, els governs, el sociata de
Madrit i el seu apèndix que perpetra a la Catalunya de Vichy, que havien de
comunicar certeses, eren els principals productors d'incerteses i pors. Pel que
fa a comunicació, entre que alguns departaments i institucions havien abandonat
twitter per l’odi ancestral que els provoquen les polítiques anti woke d’Elon
Musk i que realment no sabien ni què passava, van publicar un seguit de no res
més altres no res, més afegits a no res, o sigui, res de res, cedint a una
lògica propagandística primària, tributària del vell “deixeu-nos treballar que
el Sánchez i l’Illa us ho solucionaran tot”, però als carrers, als aeroports, a
les estacions d’autobusos i trens, als hospitals i a les escoles, la confusió i
el caos van créixer, no pas minvar. Se’n diu Espanya, aquell país capdavanter
de la Unió Europea, dit naturalment, amb tota la ironia.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 30-4-25
■ L’apagada em va agafar enmig del mar, o sigui que no me’n vaig adonar
fins després de les dues de la tarda. Només en atracar la barca de la meva amiga
sitgetana a l’espigó del Club Nàutic de la Bella Subur, ens vam conscienciar de l’absència de
llum perquè tot era a les fosques. L'apagada que vam patir és una prova que la
llei de Murphy és ben real. Hi passen accidents i fenòmens estranys. Però, en
aquest cas, les debilitats de la xarxa ibèrica no són res de nou. Al gener, un
informe del supervisor espanyol va advertir de greus problemes de voltatge a la
xarxa elèctrica espanyola. Amb tants productors posant electricitat, i per
bones raons, concretament l'expansió de la xarxa d'energies renovables a la
península, hi ha més fluctuacions a la xarxa. I d’això me’n va parlar a
bastament la meva amiga, que treballa en les borses i sap què diu perquè,
sobretot, sap què veu mentre els enters pugen i baixen. I quina farsa, tot plegat.
1.
Catalunya:
informació zero, igual que a tot l’estat
■ La tesi del ciberatac anava per un camí imparable. De
fet, la negror lumínica amb absència d’energia pertot només va afectar l’estat
espanyol i Portugal, ves per on. I Andorra, en què la meitat del país
depèn de les fonts energètiques espanyoles, va ser víctima de l’apagada només
10 segons, tal com explicava puntualment la companyia de la llum andorrana @FEDA_Andorra,
ja que la inèrcia de l’automatisme existent va fer que de manera immediata la
part del Principat dels Pirineus que es va quedar a les fosques es connectés
amb la font energètica francesa. I allà es va acabar el problema.
■ Pel que fa a Espanya —i també a Portugal, que
depèn totalment de Red Eléctrica Española (REE)— es va obrir un cicle de
desinformació popular, que anava des de l'avió que va destruir cables d'alta
tensió fins al foc francès, entre altres mentides i fakes que les xarxes
socials estaven transmetent ferventment i, per tant, augmentant la por del
proïsme. En resum, en aquestes primeres hores de la crisi, el Govern no va
fer res del que hauria d'haver fet en la gestió de la comunicació pública.
Els espanyols, castellans i altres nacionals com nosaltres els catalans, van
quedar abandonats a la seva sort. Tant Sánchez com Illa haurien d'haver
comparegut a primera hora i haurien d'haver anunciat el procés de
comunicació regular i institucional, sense perjudici d'altres mecanismes de
transmissió d'informació rellevant i útil per part d'institucions com Protecció
Civil, el Servei Català de Salut, Mossos d’Esquadra o la resta de seguretat
interior en general, perquè un país no pot romandre a les fosques durant tant
de temps sense estar degudament informat i saber com ha d’actuar al respecte .
2.
Catalunya: un
país dependent pertot
■ Dilluns, l'economia catalana, com tota l’estatal de la qual depenem els d’aquesta
nostra nació, va perdre molts milions d'euros. Només cal sumar les factures
dels negocis que van haver de tancar per talls de corrent, la facturació d'un
dia normal va desaparèixer i es va esborrar dels registres d'ingressos, i en
una crisi, cal informació útil i oportuna, rigor i veritat. Res d'això es
va veure a Catalunya, per la qual cosa, aquesta també va ser una apagada
governamental que Sánchez i Illa han intentat evadir pertot i buscar les mil
excuses de mals pagadors i polítics ineptes, quan realment, si no va ser un
ciberatac (i aquí deixo la porta oberta perquè podria ser una possibilitat més
que real) queda clar que el despropòsit de l’enlairament i promoció des de
fa anys de les energies renovables i la condemna a les fonts energètiques de
tota la vida (hidroelèctriques, tèrmiques o nuclears) ha estat la principal
raó d’aquesta apagada.
■ El caos de dilluns demostra la nostra dependència estatal i la falta
absoluta d'una alternativa, una xarxa amb un pla B que, si pot ser, no
depengui d’Espanya ni dels que hi mouen els fils. En un país com el nostre,
modern, capdavanter i ric en possibilitats de generar recursos econòmics, hauria
d'haver estat possible, en poc temps, reiniciar el sistema, perquè, certament
(i això no ho ha pogut desmentir ningú malgrat totes les disfresses de la
incompetència manifesta de politicastres perceptors de paguetes i acusadors
dels que canten les veritats tal com raja perquè no els agraden ni els
convenen) les centrals elèctriques van mantenir intacta la seva capacitat de
producció.
■ Cal una auditoria completa i exhaustiva que serà essencial per habilitar
recursos i solucions d’emergència que evitin un caos vergonyós en ple territori de la Unió
Europea com el de dilluns passat. I després de veure i patir aquest despropòsit,
algú s’ha preguntat què passaria amb una DANA com la del País Valencià a
nivell de tot Catalunya? O encara pitjor, amb un terratrèmol?
3.
Per acabar
■ Finalment,
incidir en allò que ja vaig fer a través de twitter (X) i la resta de xarxes en
què preguntava a l’aire mordaçment a quants xoriços ha degut beneficiar,
també, aquesta gran apagada. I no em refereixo a cap benefici col·lectiu
sinó personal, luctuós i corrupte per evitar alguna condemna judicial o
alleujar-la. I a bons entenedors. Perquè, en quatre o cinc hores, hi ha molt
de marge per, per exemple, esborrar proves de tripijocs tan obscurs com la
mateixa absència de la claredat elèctrica d'aquells moments. Un país com Catalunya, capdavanter
en innovació, no pot dependre d’una xarxa elèctrica espanyola que col·lapsa
perquè Sánchez i Illa prioritzen les poltrones i els interessos dels woke que
els voten abans que les solucions reals. Sense independència (també energètica),
som ostatges d’un estat que ens deixa a les fosques mentre recapta els
nostres impostos, la immensa majoria dels quals no tornen.
