Carles Muñoz Espinalt va rebutjar ser conseller de Cultura amb Pujol, cosa que, com passa avui amb Sílvia Orriols, reforçava la seva total distància amb l’evasor d’impostos de successions
Vaig créixer en un entorn públic, en el que era el negoci d’hostaleria dels meus pares, el Cafè de Falset (també dit Cafè Mañé , per mor del seu fundador a les darreries del segle XIX, senyor Ramon Mañé, o Cafè Universal , nom oficial, o senzillament El Cafè , local preciós i superlatiu en metres —més de 3.000— que avui ja no existeix ja que un incendi el va destruir fa uns 10 o 12 anys. En fi, coses que passen i que cal afrontar. En aquell indret en què, pràcticament, em vaig criar (compartit amb l’entorn familiar i escolar) hi vaig aprendre moltes coses que la majoria dels meus amics i companys coetanis no sabien ni per aproximació, la qual cosa serà objecte d’anàlisi en un altre redactat i en un altre moment i context. De fet, quan tenia deu o dotze anys, ja em sabia de memòria molts dels passatges dels poemes dels espanyols Federico García Lorca i Miguel Hernández i dels fandanguillos i bulerías que recitaven i cantaven cada vespre al Cafè els minaires —gairebé tot...