Donald Trump anuncia al món que “les instal·lacions nuclears de l'Iran
estan totalment destruïdes” després dels atacs a Natanz, Fordow i Isfahan
En un escenari geopolític marcat per tensions creixents, els Estats Units
(EUA), sota el lideratge de Donald Trump, han executat una operació militar
sense precedents contra les instal·lacions nuclears de l’Iran, anunciant la
seva destrucció total a Natanz, Fordow i Isfahan. Aquest atac, dut a terme la
nit del dissabte 21 de juny de 2025, es presenta com un èxit militar
espectacular i un pas cap a la seguretat del món occidental, segons el
president nord-americà, que ha assenyalat l’Iran com el principal patrocinador
del terrorisme global. Paral·lelament, l’impacte d’un míssil iranià contra l’Institut
Weizmann a Israel ha posat de manifest la resiliència científica d’aquest país,
malgrat la destrucció dels seus laboratoris. Aquest article analitza l’acció
militar nord-americana, la resposta israeliana i la importància de preservar la
innovació davant les adversitats, oferint una visió crítica dels esdeveniments
recents.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 22-6-25
■ Comença el diumenge amb la notícia impactant a través de les alarmes periodístiques
de les principals agències del món de l’atact dels EUA a l’Iran, la qual cosa,
tant a la meva amiga sitgetana com a mi, ens desperta de matinada d’una son profunda de
descans merescut després d’un dia anterior força actiu. Personalment, aquest atac el vaig reivindicar
divendres mateix en
aquest article a #perinnolligams, fet que celebro per moltes raons de pes com el gran Institut Weizmann, destruït per un
míssil iranià disparat contra la població civil. Quan vaig veure les imatges a la televisió israeliana (m’informo
molt de l’actualitat mundial a través del canal I24 News en anglès, entre d’altres, ja que
fa anys que vaig decidir obviar totalment la miserable escòria aninformativa
woke que vomiten TV3 i la resta de mitjans de Vichy i de Castella,
subvencionats per la misèria espanyola més lamentable, esquerranosa i dretana,
inclosos aquells que diuen que “no en formen part) dels laboratoris de
l’Institut Weizmann destrossats, els edificis enderrocats i el vidre i l'acer
retorçats en silenci– no em van semblar distants ni casuals. Em van semblar personals i
producte de l’odi a la ciència i al progrés que aporta Israel a tot el món,
també a Catalunya. I del Weizmann també en parlaré, naturalment.
1. L’anunci de Trump i l’atac a les instal·lacions iranianes
■ Donald Trump ha declarat aquest dissabte que les instal·lacions nuclears
de l’Iran a Natanz, Fordow i Isfahan han estat completament
destruïdes després d’atacs nord-americans. Aquest anunci, fet en un discurs
a la nació flanquejat pel vicepresident, el secretari d’estat i el secretari de
defensa, marca un gir en la política exterior dels EUA, presentant l’acció com
un èxit militar espectacular.
■ L’objectiu declarat de l’operació era eliminar la capacitat
d’enriquiment nuclear de l’Iran, identificat com el principal estat
patrocinador del terrorisme. Trump ha subratllat que aquesta acció pretén
aturar una amenaça que ha costat milers de vides nord-americanes i centenars de
milers a la regió, destacant l’historial de l’Iran com a “assetjador de
l’orient mitjà”.
■ El president ha condicionat la pau a la voluntat de l’Iran de negociar,
amenaçant amb atacs futurs més grans si no hi ha progrés. Aquesta
posició reforça la seva estratègia de “pau a través de la força”, segons les
seves pròpies paraules, i obre un escenari de negociacions incertes.
2. La col·laboració amb Israel en l’estratègia militar
■ Donald Trump ha agraït públicament a Benjamin Netanyahu i a l’exèrcit israelià per la seva col·laboració, descrivint-la com un equip sense precedents. Aquesta aliança ha estat clau per eliminar la “terrible amenaça” que l’Iran representava per a ambdós països, segons el discurs presidencial, en què ha destacat la mútua coordinació.
■ Netanyahu, per la seva banda, ha qualificat l’atac com un acte de força necessària,
alineant-se amb la visió de Trump de prioritzar la seguretat abans de la
diplomàcia. El primer ministre israelià ha afirmat que aquesta acció ha d'obrir la
porta a una pau sostenible a la regió, reforçant la narrativa d’una aliança estratègica.
■ L’èmfasi en la col·laboració militar posa de manifest una col·laboració mútua entre EUA i Israel, amb Trump destacant la precisió i rapidesa amb
què es podrien eliminar objectius iranians addicionals si cal, mantenint una
posició de superioritat tàctica.
3. L’impacte del míssil iranià a l’institut Weizmann
■ Un míssil iranià va destruir dijous parts de l’Institut Weizmann a Rehovot,
afectant laboratoris i equipaments crítics. Aquest atac, però, no només ha causat
pèrdues materials sinó que ha intentat silenciar la curiositat científica,
segons les impressions inicials davant les imatges de vidre i acer retorçat.
■ Malgrat la destrucció, la resposta del professor del centre Eldad Tzahor
exemplifica la resiliència israeliana. Enmig de runes, va intentar
salvar mostres molt valuoses acompanyat del seu gendre, demostrant així que la voluntat de
reconstruir pot superar la tragèdia, fins i tot quan es perden dècades de
recerca.
■ Aquest episodi destaca la capacitat d’Israel de convertir la pèrdua en renovació,
amb estudiants i professors treballant per recuperar línies cel·lulars i
equipament, recolzats per ofertes globals de suport científic.
4. La resposta de la comunitat científica israeliana
■ En una altra mostra afectiva, el Dr. Tslil Ast explica als
companys d’i24News com l’atac ha afectat la seguretat emocional
dels investigadors, assenyalant que la ciència al Weizmann va més enllà de
dades perquè és una comunitat de col·laboració i vida quotidiana. Aquesta
dimensió humana reforça la importància de protegir aquest entorn. I la cafrada
islamista el bombardeja saben què bombardeja, no ho oblidem.
■ La reacció col·lectiva ha inclòs l’esforç per salvar mosques de la
fruita i altres recursos del laboratori de la professora Schuldiner,
simbolitzant una transformació ràpida davant l’adversitat. Aquest acte
silenciós de valentia contrasta amb la destrucció inicial i amb els cervells
retardats dels líders del règim teocràtic i dels seus fanàtics, molts també
catalans, no ho oblidem i que no us enganyin.
■ La promesa de donacions internacionals i suport d’arreu mostren una solidaritat
global, assegurant que la recerca a Weizmann pugui continuar, convertint la
tragèdia en una oportunitat de creixement. La resiliència de Weizmann, doncs,
suggereix que Israel continuarà sent un centre de innovació científica,
malgrat els atacs a la seva comunitat científica, amb bona part de la
comunitat internacional donant suport a la reconstrucció com a símbol de
resistència del país més occidental de l’Orient Mitjà.
5. Les implicacions futures per a Israel i la regió
■ La destrucció de les instal·lacions nuclears iranianes podria obrir negociacions
de pau, però la mateixa amenaça del president Trump de nous atacs manté una
pressió que podria escalar el conflicte si l’Iran no cedeix, segons les
mateixes declaracions del líder nord-americà.
■ La lluita d’Israel i els EUA contra l’Iran podria redefinir els equilibris
de poder a l’Orient Mitjà, amb conseqüències imprevisibles per als països
veïns i la influència global dels actors involucrats.
6. Per acabar
■ L’acció militar nord-americana i la resposta israeliana demostren que la força
i la resiliència poden coexistir com eines per assegurar la seguretat i el
progrés, malgrat els reptes imposats per l’Iran.
■ La reconstrucció de Weizmann i la pressió per a la pau reflecteixen una
necessitat de col·laboració internacional, adoptant mesures que
garanteixin la continuïtat de la recerca i la estabilitat regional.
■ Aquest repàs evidencia que, malgrat la destrucció, la capacitat de innovació
i resistència d’Israel i els seus aliats pot transformar els esdeveniments
en oportunitats per a un futur més segur i avançat.
