La Cort Penal Internacional recrea 130 anys després l’Afer Dreyfus contra Netanyahu
i Gallant
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 21-11-2024
L'Afer Dreyfus o Cas Dreyfus va ser un escàndol
polític que va dividir França durant els darrers anys del segle XIX. El 1894 el
Servei d'Intel·ligència francès va descobrir a la paperera de l'agregat militar
de l'ambaixada alemanya una carta sense signatura que anunciava l'enviament de
documents secrets. Els investigadors van concloure que el capità Alfred
Dreyfus, destinat a l'Estat Major i d'origen jueu, n'era l'autor, sense més
indici probatori que una lleu semblança cal·ligràfica. Dreyfus va ser arrestat enmig
d’un ambient d'exaltat antisemitisme, i empresonat al penal de Cherche-Midi.
Sotmès a consell de guerra va ser condemnat per traïció, expulsat de l'exèrcit i
deportat de per vida al presidi de l'Illa del Diable, a la Guaiana.
El 1895 hi va haver un canvi dels caps del Servei
d'Intel·ligència militar. I el nou responsable va descobrir que el veritable
culpable era el major Ferdinand Walsin Esterhazy i que Dreyfus havia estat
víctima de l'antisemitisme de l'anterior cap d'Intel·ligència. Tot i això, Esterhazy
va ser declarat innocent el 1898 a causa de la protecció dels militars
reaccionaris.
Els escriptors Émile Zola i Octave Mirbeau, el líder
socialista Jean Jaurès i el radical Georges Clemenceau van encapçalar la causa
dels defensors de Dreufus a partir de la publicació el 13 de gener de 1898 al
diari L'Aurore d'una carta oberta de Zola al president de la República, Félix
Faure, titulada J'accuse («Jo acuso»), en què instaven el tribunal que havia
jutjat el major Esterhazy a explicar per
què l’havien exonerat sabent que era culpable, article que va tenir l'efecte d'una bomba.
Aquell mateix any el tinent coronel Henry, un dels oficials que havien
participat en la manipulació de les proves, va confessar i després es va suïcidar,
i el cas va ser reobert.
Per acabar la introducció, faré referència al sionisme
modern, molt reforçat per per Theodor Herzl perquè exercint de periodista del Neue Freie Presse es
va sensibilitzar sobre la realitat de l'antisemitisme després de presenciar el
Cas Dreyfus, i recordaré que la fundació de l’Estat d’Israel va ser, en gran
mesura, gràcies al sionisme de tot el món que va lluitar per aconseguir l’estat
dels jueus nascut el 1948.
«El procés
Dreyfus, al qual vaig assistir a París el 1894, em va fer sionista»— Theodor Herzl, Joan B. Culla (2004),
"Israel, el somni i la tragèdia", pg.45
«Considero
que la qüestió jueva no és una qüestió social ni religiosa... És una qüestió
nacional, i per resoldre-la n'hem de fer un problema de política internacional»
— Theodor Herzl, Joan B. Culla (2004), "Israel, el somni i la
tragèdia",[2] pg.46
«Hem de
viure, per fi, com a homes lliures damunt del nostre propi terrer, i hem de
morir tranquils en la nostra pàtria. El món s'alliberarà amb la nostra
llibertat, s'enriquirà amb la nostra riquesa i s'engrandirà amb la nostra
grandesa» — Theodor Herzl, Joan B. Culla (2004), "Israel, el somni i la
tragèdia", pg.47
■ L'oficina del primer ministre Benjamin Netanyahu
(OPM) ha criticat aquest dijous la decisió del Tribunal Penal Internacional d'emetre
ordres de detenció contra ell i l'exministre de Defensa Yoav Gallant, enmig de
les furibundes denúncies de tot l’espectre polític israelià cap aquest tribunal
amb seu “precisament” a Holanda.
"La decisió antisemita de la Cort Penal
Internacional (CPI) és un judici Dreyfus modern i acabarà de la mateixa
manera", ha manifestat la portaveu de l’OPM en un comunicat fent
referència a l'infame incident antisemita de la dècada de 1890 en què un
oficial jueu francès va ser falsament acusat i condemnat per traïció abans de
ser finalment absolt. La portaveu també ha dit que l’OPM “ja ha rebutjat els falsos
càrrecs contra Netanyahu i Gallant, unes acusacions que provoquen fàstic".
Mala notícia per a Israel
■ La decisió hipòcrita i distorsionada de la CPI d'emetre ordres de detenció
contra el primer ministre Benjamin Netanyahu i l'exministre de Defensa Yoav
Gallant és una molt mala notícia per a Israel. Les possibles restriccions de
viatge a Netanyahu són un preu personal menor en comparació amb el cost dramàtic
que Israel podria pagar per aquesta decisió. Les accions del fiscal britànic d'origen paquistanès Karim Khan es van polititzar des del principi i mai no
es van basar en fets o realitat, perquè en la fantasia antisemita de les
Nacions Unides, l'Estat d'Israel i els jueus en general són la força més
malvada de l'univers.
■ El raonament de la CPI per emetre les ordres de detenció equival a una
dura acusació de les polítiques d'Israel en la seva guerra a Gaza.
Simultàniament, els procediments a la Cort Internacional de Justícia (CIJ)
acusen Israel de "genocidi" i s'estan imposant sancions als
israelians de Judea i Samaria. Només un canvi dramàtic pot evitar que Israel es
converteixi en un estat paria, que em fa molt l’efecte que és la intenció final
d’aquesta lamentable CPI que per la banda de Hamàs ha dictat ordre de detenció
contra Mohammed Deif, un alt càrrec de organització terrorista que fa mesos que va ser liquidat per
Israel, se suposa que per “equilibrar la balança” dins de tot el seguit de
disbarats i despropòsits d’aquest tribunal ridícul que condemna els agredits i
declara herois els agressors, perquè això, en poques paraules, és el que han
fet amb la plena i descarada connivència amb els demòcrates fracassats de
Biden, perdedors de les eleccions americanes que encara intenten, abans d’abandonar
el poder, esquitxar tant com puguin Israel i tot allò que li és propi.
El crim dels dirigents israelians: intentar evitar un
nou Holocaust
■ El gran crim del qual Netanyahu i Gallant són
culpables no és provocar fam ni causar víctimes civils a Gaza. Això és una
mentida provada. El seu crim no és ordenar a set milions de jueus israelians
que es rendeixin a Hamàs i estirin el coll per ser decapitats. El seu crim és
lluitar una guerra perquè els seus ciutadans no siguin massacrats una i altra
vegada.
■ Això ha estat evident per a qualsevol que no estigui
infectat amb l'odi als jueus des del principi. Les persones que acusaven Israel
de "genocidi" i "crims contra la humanitat" van aplaudir
l'acte real de genocidi el 7 d'octubre, han demanat un genocidi del poble jueu
des de la massacre i estan més preocupats per salvar Hamàs, Hezbol·là (insalvables
a hores d’ara) i els seus amos iranians que no pas ho han estat mai per la protecció
dels civils a Gaza.
■ Khan, en el seu cinisme, ha fet gala de totes les
normes i estàndards legals en la seva croada contra Israel, començant pel seu
menyspreu deliberat pel principi de complementarietat i la seva estranya
decisió d'anunciar les ordres a la CNN en lloc de fer-ho pels canals oficials i
habituals, i no permetent missions d'investigació del tribunal i entestant-se a
ignorar tota la informació nova i els fets emergents que poguessin i puguin
demostrar que està equivocat.
■ Que les accions de Khan siguin el resultat de les
acusacions d'assetjament contra ell o les seves creences és irrellevant. Ell i
la CPI s'han posat directament al costat dels nazis i dels que busquen el
genocidi del poble jueu. I això no cal ser gaire llarg, ni periodista, ni
analista ni tenir informació privilegiada o un grau d’intel·ligència superior
per demostrar-ho perquè queda clar en qualsevol dels actes que s’observin al
respecte.
■ I allò que també queda clar, i molt, és que ni Khan ni la CPI demanaran mai ordres de detenció contra el president turc Recep Tayyip Erdogan per tallar l'aigua a un milió de kurds amb els seus bombardejos indiscriminats. Tampoc demanarà ordres de detenció contra líders sud africans per haver mort deliberadament de fam milers de pobres a la mina d'or abandonada de Stilfontein, prohibint el subministrament de tot menjar i aigua, tot i que han sorgit informes molt fiables de persones que moren a l'interior de les mines i que no tenen ni forces per sortir de dins. Ambdues nacions s'han convertit en els principals partidaris de les ambicions genocides de Hamàs durant l'últim any, que aquests sí que són veritables genocides com hereus d’OLP-Fatah d’Abbas, d’Arafat i del seu fundador Amin al-Husseini, pare de la solució final de l'Holocaust nazi.
El gran crim dels jueus: néixer jueus
■ Només és un crim quan ho fan els jueus, fins i tot
si els jueus no fan res malament en absolut, perquè els jueus van cometre el crim més
gran de tots només en néixer jueus, i aquest és el seu pecat original. La CPI ha recolzat efectivament els
pogromistes que van participar en la caça de jueus a Amsterdam fa dues setmanes.
Ha avalat els que demanen "10.000 7 d'octubre" a la Universitat de
Columbia (EUA). Ha recolzat els que agredeixen jueus a Brooklyn i els disparen
a l'esquena a Chicago. Ha avalat els terroristes suïcides, els coets, la bomba
nuclear iraniana i les cambres de gas nazis. Ha avalat cada pogrom, cada
massacre, cada acte de persecució i cada acte d'assassinat comès contra jueus
innocents durant els darrers 2.000 anys. Això han avalat el fiscal Khan i la
cort de farsants de la Haia, perquè implícitament amb les seves accions han
corroborat els pensaments dels terroristes i els antisemites: que no és un
assalt atacar jueus, no és un assassinat matar jueus deliberadament, alhora que
han deixat clar que sí que és un delicte que cometen els jueus si es defensen i
fins i tot estar vius. Ha declarat que el nadó Kfir Bibas, d'encara no dos anys, és un criminal
pel pitjor delicte de tots, haver nascut de pares jueus, i ha legitimat el seu
segrest quan tenia nou mesos. Això és la gran comèdia de la CPI i l’ONU, i dels
woke demòcrates dels EUA que, amb el decrèpit Biden al capdavant, la inútil
Harris i el perpetrador necessari Obama no volien marxar buits del tot després
d’anys de despropòsits i antisemitisme flagrant.
■ Ara, a Israel i al seu primer ministre els queda l’esperança
del canvi de poder a Washington i en les declaracions d'alts funcionaris de
l'administració entrant contra aquests tribunals. Tot i això, aquests esforços
poden no ser suficients per contrarestar l'ampli front i consens entre els
estats europeus, amb la destacable i retorçada opinió/acció de l’inefable Josep
Borrell, orgull de tots els catalans (dit amb tota la ironia, clar) de que les
polítiques d'Israel en la guerra són realment il·legítimes.
Investigacions a ambdos polítics israelians
■Després de mesos d'investigació i advertències de la CPI sobre la seva
intenció d'emetre ordres de detenció contra Netanyahu i Gallant, el tribunal va
publicar les ordres a última hora d’ahir. Això es va fer després que el fiscal
presentés les conclusions de la seva investigació sobre els delictes atribuïts
a tots dos polítics israelians, i la sala d'instruccions aprovava la petició.
■ Les ordres diuen que Netanyahu i Gallant són
sospitosos (és a dir, que la CPI no aporta cap prova ni fonament documentat i/o gràfic d'aquesta acusació, amb la qual cosa reconeixen clarament i implícita que "només és una sospita") de privar sistemàticament la població de Gaza d'aliments, aigua,
medicaments i electricitat i utilitzar l'ajuda humanitària com a eina per
assolir objectius militars, causant un patiment sever a la població, incloses
"cirurgies a nens sense anestèsia", i munió de barbaritats més (quina
mania, encara avui, en què els jueus es mengen els nens i es beuen la seva sang...).
La CPI també els acusa de crims de guerra "clàssics", com ara matar
civils innocents durant "atacs desproporcionats" realitzats per les
FDI a Gaza. Quina hagués estat la proporció, segons aquests taujans, entrar a
Gaza i matar 1.270 innocents i segrestar-ne 230? Doncs no. Perquè Israel ha
actuat i s’ha defensat com faria qualsevol estat i no com un grup terrorista
com Hamàs.
Israel adverteix la CPI que no té jurisdicció dins la
seva sobirania
■ Les afirmacions d'Israel que la CPI no té jurisdicció sobre aquestes
qüestions en el seu sòl sobirà, ja que és un estat constituït, membre de l’ONU
i un dels que van formar la CPI i els seus conflictes interiors no poden ser
jutjats exteriorment, també han estat rebutjades pel tribunal, cosa que suposa
un cop significatiu a l'estatus legal i diplomàtic d'Israel.
■ La decisió de la CPI d'emetre ordres de detenció contra el primer ministre
i el ministre de Defensa d'Israel, en primer lloc i tal com acabo d’explicar,
atempta contra la diplomàcia i el fet mateix de l’Estat d’Israel, sobretot pel que fa a la seva imatge, i situa el país i
els seus líders al mateix banc que alguns dels pitjors dictadors del món, com ara
el senyor de la guerra congolès Thomas Lubanga i altres tirans africans que no
cal ni esmentar. Però també té implicacions molt més concretes.
■ Israel ha estat percebut al llarg dels anys com un estat democràtic
d'estil occidental. I aquesta percepció ha permès la majoria de les nacions
occidentals cooperar amb Israel en qüestions militars i subministrar-li armes i
components essencials per a la seva producció. La possibilitat que els seus
líders siguin criminals de guerra i, per tant, les seves polítiques siguin
criminals segons els estàndards del dret internacional humanitari, podria
erosionar encara més la voluntat i la capacitat dels aliats d'Israel, i sens
dubte dels seus crítics, de col·laborar amb l’estat jueu en aquest o altres
suposats.
■ Des del punt de vista jurídic, la decisió del tribunal és hipòcrita i
il·legítima. Des del començament de la guerra, tot i que passar-hi pel damunt hagués estat el camí més
fàcil per a Israel per obtenir un avantatge immediat en el conflicte amb Gaza, Israel ha
actuat constantment amb el dret internacional com a brúixola guia. Ha
proporcionat ajuda humanitària i aigua a Gaza durant la major part del
conflicte i ha realitzat incursions i atacs observant rigorosament les lleis de
la guerra (perquè cal no oblidar, pels que ho obliden o ni tan sols ho
contemplen, que això és una guerra en tota regla, amb ferits, morts i víctimes
col·laterals). Fins i tot els experts familiaritzats amb aquests conflictes
armats a tot el món reconeixen que el nombre de víctimes no implicades a Gaza
és proporcional als fets que s’estan esdevenint des de fa un any, fets que es
van iniciar després que Hamàs assassinés més de 1.200 persones civils i en
segrestés més de 230, nadons com Kfir Bibas de nou mesos inclosos, ho repeteixo, de les quals encara en queden 110 en
captivitat.
■ Tanmateix, la CPI està molt influenciada per les
tendències polítiques. Tot i que mai no ha pres aquestes mesures contra els
Estats Units o altres països occidentals implicats en conflictes similars, el
sentiment anti Israel i antisemita ha permès —i fins i tot animar— el tribunal
a sentir-se còmode actuant d'aquesta manera. I tot i que això pot reconfortar
els israelians, no beneficia tangiblement Israel, ja que gran part del món,
després d’anys d’informació esbiaixada sobre el país i la idiosincràsia del
sionisme, aquestes ordres errònies encara reforcen aquests sentiments anti
israelians i per això alguns les celebren i, fins i tot, els donen la
benvinguda.
Viatjar al passat
■ Aquest és només un altre intent de fer retrocedir el rellotge als anys 30,
quan els jueus estaven indefensos davant cada matança nazi i quan es produïa ja
esperaven la següent. Però no és el mateix rellotge i Karim Khan, la CPI i els
nazis als quals donen suport haurien de saber això: els dies d'impunitat per
atacar i assassinar jueus s'han acabat. El poble jueu va lluitar i va morir pel
dret a viure l'any 1948 després que el món li hagués negat aquest dret durant
la dècada i mitja anterior, i no renunciarà a aquest dret mai més. Ningú no els
podrà prendre el dret a viure o la seva capacitat de defensar les vides i les
vides dels seus fills.
■ Quan la CPI sigui una relíquia oblidada i inclosa en
el munt de ferralla de la història, destruïda per la seva abraçada a dictadors
i antisemites genocides i el menyspreu per la llei i els drets humans, tres
paraules continuaran sonant a la pàtria històrica del poble jueu i arreu del
món, AM ISRAEL JAI, les paraules més temudes i odiades pels antisemites que
cacen jueus als carrers d'Amsterdam, Nova York, Chicago i allà on cometin els
seus crims racistes.
■ Reiteraré un cop més, perquè aquí hi pot haver la mare dels ous pertot, que
la línia de salvació d'Israel per contrarestar la CPI podria ser
l'administració entrant dels EUA, país que tampoc no forma part dels convenis
dels que pertanyen a la CPI. Les accions passades i les declaracions d'alts
funcionaris de la nova administració des de la publicació de l'ordre indiquen
que l'administració de Trump pot estar disposada a exercir una pressió
important sobre la CPI per revertir les seves accions contra Israel. Això no
garantirà l'èxit total, però sens dubte reduiria la pressió sobre Israel. De
tota manera, si Trump compleix allò que ha anat dient en tots els seus
discursos en què Israel hi era inclòs, amb la victòria republicana se suposa
que els EUA imposarà sancions paralitzants a la CPI per violar els seus
principis fundacionals i posar-se del costat de Khamenei i l'Iran malgrat que són els dissenyadors dels atroços actes de Hamàs en què molts
ciutadans nord americans també van ser assassinats el 7 d’octubre a Israel
i del segrest dels 101 ostatges que encara es mantenen a Gaza. Però la història ha demostrat
una i altra vegada que l'odi als jueus és prou poderós com per anul·lar el
sentit comú i pot convertir els més intel·ligents en bojos. I que Israel
havia de donar suport a Trump però amb matisos, ja ho explicava i ampliava
jo mateix el dimecres dia 18 en aquest mateix
blog.
■ Amb els procediments de la CIP i la CIJ contra Israel, la
situació legal del país de cara a l’exterior
sembla greu. La política actual d'Israel, que s'adhereix al dret internacional,
és legítima i essencial. Els seus esforços s'han de centrar ara a donar una
resposta legal, tot i que no necessàriament de manera directa, a les
reclamacions de la CPI i demostrar la politització anti-israeliana de la CPI
als països que es puguin veure influenciats per les decisions d'aquest tribunal.
Per acabar
Per tots aquells que opineu implícitament o explícita:
“clar que ha de ser veritat tot això que diu la CPI perquè coincideix amb allò
que jo penso”, dir-vos que d’això, que és una dissonància cognitiva, se’n diu biaix
informatiu. Investigueu i penseu per vosaltres mateixos, i contrasteu, però no
us atureu en l’opinió d’algú, generalment manipulador perquè publica i afirma
sense proves confrontables coses que us
agraden i perquè pensa com vosaltres ja sigui per prejudicis o ideari preestablert, perquè això no és sinònim que res d’allò amb què coincidiu sigui ni tan sols
veritat. I, també recordeu que és més difícil pels que especulem cada dia en fets de diversos contextos explicar la veritat amb claredat i contrastos i convèncer a
algú que no vol ser convençut, tot i que les proves que tingui al davant siguin
inqüestionables, que la quadratura del cercle.
