Londres i Dublin: discursos als antípodes sobre
l’Holocaust
En aquest redactat repassaré la intencionalitat i analitzaré les paraules sobre la 80a commemoració de la fi de l’Holocaust iniciat per
les tropes soviètiques en el polonès camp de la mort d’Auschwitz que van pronunciar els caps d’estat
del Regne Unit i d’Irlanda, respectivament, o sigui, el rei d’Anglaterra,
Carles III, que va argumentar un discurs emotiu, entranyable i adient a la
data, i el president d’Irlanda, Michael Higgins,
que va distorsionar grotescament el Dia del Record més trist del poble jueu amb
un discurs que equipava l'Holocaust i la guerra entre Israel i Hamàs, en el que
va ser una lamentable demostració que el món antisemita i, per tant, l’antisionista,
se sent més còmode honorant els jueus morts que defensant-ne els vius.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 29-1-25
No soc de cap manera monàrquic. Mai n’he estat. Tant
per tradició familiar com per tradició històrica ja que les nostres nissagues
reials, les dels catalans, es van perdre després de la mort del rei Martí l’Humà,
aquell descendent del gran Jaume I que va morir sense hereus per ocupar el tron
de la Corona catalana i, per tant, de la valenciana i la mallorquina, regnes i
rei que gràcies al nostre primer gran traïdor equiparable només al nefast
Puigdemont, Bernat de Gualbes, van finar fa 413 anys, en què durant el
Compromís de Casp, el 1412, els catalans vam passar a ser súbdits, de gust i
per força, d’un rei castellà, Fernando de Antequera, el Trastámara, i fins avui.
Per tant, no. De cap manera soc monàrquic però, en la meva exposició següent, em posaré del costat d'un monarca, el britànic, demòcrata i amb sensibilitat amb el poble jueu com Carles III d’Anglaterra i m'allunyaré de les fastigoses tesis d'un feixista
ultracatòlic i antisemita que es fa dir republicà, com aquest beneit Michael Higgins, que es creu beneït i amb dret de cuixa perquè
comanda i intenta manipular els pobres irlandesos en la seva ignorància i dissort política i governamental.
1.
El discurs de
Carles III
■ El rei Carles
d’Anglaterra va representar la nació anglesa i la resta de les nacions del
Regne Unit a Auschwitz amb tota la dignitat i la compassió que s’esperen d'un
home que ha demostrat constantment la seva comprensió de la Xoà i la seva
creença en la importància de la commemoració de l’Holocaust, en què el monarca
va advertir contra la "perillosa reaparició de l'antisemitisme" i va
destacar la responsabilitat dels vius de recordar les atrocitats de l'Holocaust
en un discurs commemoratiu del 80è aniversari de l'alliberament d'Auschwitz.
■ En declaracions fetes a la seu del Centre de la Comunitat Jueva de
Cracòvia (JCC), Polònia i abans de la seva visita a Auschwitz, el monarca va
reconèixer l’"ombrívol" i "sagrat" dia de record com “un
moment en què recordem les profunditats a les quals la humanitat es pot
enfonsar-se quan el mal floreix a discreció perquè el món l’ignora massa temps”,
va remarcar. I va continuar el seu parlament dient “aquest és un moment en què
recordem els poderosos testimonis de supervivents com Lily Ebert, que tan
tristament va morir a l'octubre, i que col·lectivament ens va ensenyar a
estimar la nostra llibertat, a desafiar els prejudicis i a no ser mai un
espectador davant de violència i odi”. Per acabar el seu discurs sobre el trist
record de l’Holocaust, el rei Carles va afegir: “A mesura que lamentablement el
nombre de supervivents de l'Holocaust disminueix amb el pas del temps, la
responsabilitat del record recau molt més sobre les nostres espatlles i sobre
les de les generacions encara no nascudes. L'acte de recordar els mals del
passat segueix sent una tasca vital i, en fer-ho, informem el nostre present i
modelem el nostre futur”, va continuar per acabar assegurant que “en un món
post-Holocaust, projectes com aquest centre CJCC Cracòvia són una manera més de
recuperar la nostra fe en la humanitat. També ens mostren que encara queda
molta feina per fer si no només volem recordar el passat, sinó utilitzar-lo per
inspirar-nos a construir un món més amable i compassiu per a les generacions
futures; un món del qual en puguem estar realment orgullosos".
■ El JCC Cracòvia es va establir el 2008 gràcies a una
iniciativa liderada pel mateix Carles III, aleshores príncep de Gal·les, en
col·laboració amb la comunitat jueva local i el World Jewish Relief.
2.
El discurs de Michael
Higgins
■ En una grotesca distorsió del significat del dia, que pretén commemorar
els sis milions de jueus que van ser sacrificats a mans dels nazis, el
president irlandès Michael Higgins va vomitar menyspreu per Israel, el refugi i
guardià dels jueus i la pòlissa d'assegurança que un Holocaust com aquell no es
repeteixi mai. Un discurs que la comunitat jueva d'Irlanda li havia
demanat que no fes, per afusellar Israel, convertint el que hauria d’haver estat
un esdeveniment solemne, seriós i apolític en una demostració desagradable i
totalment inadequada de la seva obsessió per l'únic estat jueu del món.
■ Higgins no només va injectar en el seu impresentable discurs sobre l’Holocaust
una equivalència a la guerra d'Israel a Gaza per alliberar els ostatges
detinguts per Hamàs després d'atacar brutalment Israel el 7 d'octubre de 2023,
sinó que es va centrar en la situació humanitària a la franja en comptes de
fer-ho en els més de 90 ostatges que la criminal banda terrorista palestina encara
té captius.
■ En la seva miserable actitud, Higgins va perdre el
nord moral, i va permetre l'espectacle grotesc d'una cerimònia commemorativa de
l'Holocaust en què els seus guàrdies de seguretat van arrossegar per terra
jueus per silenciar-los i fer-los fora perquè es van mostrar en desacord amb
l'odi que vomitava el president del seu país. Diversos jueus
van donar l'esquena a Higgins i van ser maltractats i expulsats
■ I en aquest punt, personalment, tant com a
periodista però principalment com a Santi Capellera i Rabassó, català amb
familiars ja morts i represaliats per aquest mateix nazisme i pel feixisme
franquista em pregunto: mentre els guàrdies de seguretat arrossegaven una dona
jueva, una historiadora de la Xoà, d'una cerimònia que hauria d’haver estat per
plorar aquell genocidi, no van sentir una certa ironia? Què puc pensar del fet
que la comunitat jueva d’Irlanda, tal com dic abans, i dos supervivents de
l'Holocaust, Tomi Reichental i Suzi Diamond, haguessin suplicat Higgins que no
introduís Gaza en seu discurs i van ser ignorats? I cap a on porta tot això? De
moment no m’he les he pogut respondre aquestes preguntes. Ni tampoc que aquest dit
papa de Roma, que s’autoanomena protector de tota la humanitat, permetés ara fa
un mes i mig que una representació del pessebre cristià al Vaticà tingués tics islàmics
i, per tant, antisemites. Tampoc no m’ho he pogut respondre això, encara.
■ “El dolor causat a les famílies pels horripilants
actes del 7 d'octubre, i la resposta a tals actes, és inimaginable. La pèrdua
de vides civils, el desplaçament de persones, la destrucció de cases i
institucions, tot està fora de la comprensió”, va dir Higgins. “L'acord actual
ha d'acabar amb l'assassinat i proporcionar urgentment un augment massiu de
l'ajuda humanitària per salvar més vides”, va continuar, intentant de manera
indissimulada i diàfana connectar l'Holocaust amb les accions d'Israel a Gaza
durant els darrers 16 mesos, va dir: “Quan les guerres i els conflictes
s'accepten o es presenten com aparentment sense fi, la humanitat és un
perdedor. La guerra no és la condició natural de la humanitat: la cooperació ho
és”, va argumentar, i va acabar destacant "el gran preu" pagat durant
el conflicte: “la pèrdua de vides civils, la majoria de dones i nens, el seu
desplaçament, la pèrdua d'habitatges: les institucions necessàries per a la
vida mateixa”.
■ Higgins no va tenir cap escrúpol a qualificar de "genocidi" la
guerra d'Israel per treure Hamàs del poder a Gaza i alliberar els ostatges,
però només va poder qualificar l'intent d'extermini nazi dels jueus com
"un intent" de genocidi, i aquí es veu d’on plora la criatura perquè
els antisemites, que també són tots els antisionistes, rarament poden amagar el
llautó i se’ls veu de seguida.
■ El màxim mandatari irlandès va articular un discurs lamentable que
contenia unes afirmacions que estaven totalment fora de context perquè se
suposa que allà s’hi commemorava l’alliberament de les víctimes vives que
quedaven en aquell moment de la fi de l’Holocaust nazi i no era ni l’escenari
ni el moment adequat per fer aquests manifestos en un aiguabarreig interessat
i absolutament antisemita i antisionista de la situació bèl·lica al Llevant
Mediterrani.
■ Què té a veure tot això que va vomitar aquest nefast personatge carregat d'odi i prejudicis amb el Dia
Internacional en Memòria de l'Holocaust? Si es vol, sempre hi ha un moment i
un lloc per criticar Israel i les seves polítiques, però aquest moment no pot ser en un dia
solemne que honora els gairebé sis milions de jueus sacrificats pels nazis (i
els 64 milions de no jueus morts durant aquella etapa i per la mateixa
conseqüència de la lluita per la llibertat i contra el feixisme, no ho oblidem)
i els que van sobreviure i dels quals avui només en queden unes 50 persones, a
diferència de les 300 de fa una dècada i de les 1.000 d’en fa dues. I el focus s’hauria
d’haver centrat completament en ells, ara més que mai, i no en cap altra cosa.
■ No caldria haver de recordar allò que tota la humanitat sap: que els
incidents d'antisemitisme global han augmentat a nivells sense precedents
després de la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa és evident que les
lliçons que el món hauria d’haver après de l'Holocaust s'enfanguen i
s'esvaeixen a mesura que ens allunyem dels esdeveniments reals que van tenir
lloc. A mesura que moren els supervivents i, juntament amb ells, els seus
relats de primera mà sobre els horrors perpetrats contra els jueus, més fàcil
serà per a persones com Higgins disminuir la seva magnitud i utilitzar-los per
obtenir guanys polítics barats.
■ La visita del rei Carles III d’Anglaterra a
Auschwitz va ser immensament significativa, com dic al principi. I el discurs d’aquest
i el de Michael Higgins sobre l’Holocaust van ser als antípodes, per
descomptat, igual que les nombroses cerimònies respectuoses arreu del món. Però
potser hauríem de deixar centrar els jueus i el judaisme i les seves energies
en el Yom Hashoah (o sigui, la Xoà o Holocaust), la commemoració de la
primavera d'Israel, que es manté –amb tot el seu horror– només sobre el genocidi jueu. I
potser és hora de respectar el seu dret al dol.
