La història política de
Catalunya no comença, en cap cas, ni amb la primera república espanyola ni el
1873
L’article de Joaquín Rivera
Chamorro LA
DECLARACIÓ UNILATERAL DE L’ESTAT CATALÀ DE 1873 publicat e-notícies el
dia 12 de març em fa repensar sobre la constant i ancestral manipulació
flagrant de la nostra història catalana, que sempre hauria de ser rigorosament
contrastada i en cap cas s’hauria esbiaixar ni fragmentar a discreció i
interessadament en funció del pensament o de l’ideari polític de l’autor o del
mitjà en què la publiqui.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 17-3-25
He de confessar que des que l’amic Xavier Rius va deixar de ser director de l’e-notícies i es van fer càrrec de l’edició i direcció Carles Borja i Arnau Borràs, respectivament (als quals conjuntament amb Guillem Bargalló felicito per la majoria de continguts i entrevistats del podcast La Catalunya Woke) llegeixo a diari aquest mitjà que ha guanyat força en molts aspectes, tot i que encara conserva algunes rèmores del passat com son alguns articulistes que sempre tendeixen cap a les tesis espanyolistes més tronades i, sobretot, els repugnants comentaris d’alguns (gairebé sempre els mateixos dos o tres) al final de les notícies i articles, la majoria de vegades perpetrats (anava a dir escrits però això seria ser molt poc objectiu) casualment en llengua castellana carregats de mala llet i, sobretot, del mateix anticatalanisme dels temps preterits. En fi, no sé amb qui es volen regraciar els companys, perquè per no contractar processistes no cal contractar espanyolistes, però, vaja, aquesta és la meva opinió i, els companys del digital, igual que han anat arreglant i polint alguns continguts, amb la resta caldrà donar-los confiança. I a poc a poc, esperem, que sigui un exemple d'independència periodística i de rigor i objectivitat informativa de què el país, dissortadament, en té molta carència. Cal dir que aquesta reflexió l’he enviada com a comentari amb pseudònim, però com que s’han oblidat de publicar-la, suposo, doncs ho faig jo mateix aquí per tal de poder-la compartir amb tothom que ho desitgi.
"La complexitat de tot el que va succeir durant aquest període de la història d'Espanya ens ha portat tots a l'absoluta mandra d'intentar estudiar-lo, aprofundir-hi i, el més complicat, entendre'l. No obstant això, per comprendre de veritat d'on venim i molts dels problemes d'avui dia, és necessari revisar un període en què encara no existia el catalanisme i l'únic nacionalisme imperant era l'espanyol", comença redactant l’articulista. Sort que molts hem estudiat història, a més de periodisme i ciència política.
1. La nació catalana no existeix? No es
manifestava? Som un apèndix de Castella? No tenim història? Som castellans?
■ D'on venim? De Castella? 🤔🤥 O sigui, que segons aquest article, "el 1873 el catalanisme no existia" i, per tant, el nacionalisme català tampoc. Clar. Tot i que ben prop hi tenim un estat, Andorra, que ho és des de l’any 1278 y arran de la partició del Comtat de Foix i el Bisbat d'Urgell, que ja eren terres catalanes quan Espanya ni tan sols existia en cap imaginari ni s'albirava enlloc perquè encara havien de passar 214 anys fins el 1492, any en què es va fundar. Andorra, un estat independent membre de l'ONU, de llengua catalana oficial que ens toca de molt, molt prop per no dir que és el mateix cor de la Nació Catalana. Però, segons aquest article, Catalunya no ho era nacional, ni nacionalista... Doncs, què era? Segurament Catalunya devia ser (segons aquest escrit fake) l'única nació europea sense cap mena de nacionalisme, tot i que els nacionalismes sorgeixen abans del segle XVII i tot i que en segle XV i durant allò dit "El Compromis de Casp" (1412), les disputes nacionals entre Regnes de distintes característiques nacionals, lingüístiques i culturals (a banda de les religioses que en aquella Europa eren majoritàriament cristianes arreu) ja existeixen. I "el pacte de gust i per força" entre catalans (que deien no tenir hereus a la Corona després de mort el rei Martí l’Humà) i castellans que ja feien OPA's, queden molt clars en aquest de Casp. I les nacions que en volen assimilar unes altres, també, i els traïdors com Puigdemont (vegeu al punt 3, Bernat de Gualbes) a les seves nacions (en aquest cas a la Nació Catalana) i per motius crematístics i d'estatus social, també. Per això adjunto el context sense el qual no es poden entendre les disputes entre Catalunya, la que va quedar sota el domini de Castella, i aquesta, que va ser la que va controlar Catalunya des de 1412 i fins avui. Res de 1714 i tres segles: són més de sis segles; exactament 613 anys d'empassar Espanya i sobretot, Castella. Altra cosa són els Decrets de Nova Planta de Felipe V, de 1716, que és allà on es comença a imposar el castellà a Catalunya, a València i a les Illes.
"DATOS: NO RELATOS", que diuen els meus amics i companys mexicans analistes de la geopolítica Irving Gatell i Francisco Gil-White
1
https://ca.wikipedia.org/wiki/Nacionalisme
2
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/compromis-de-casp
3
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bernat_de_Gualbes
4
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/bernat-de-gualbes
■
Dit tot això, i passada Catalunya el
1412 a mans de Castella, "de gust i per força", i sense cap mena de
pau catalana / castellana pel mig ja que, de fet, de pau entre aquestes dues
nacions, una que sotmet, la castellana, i l'altra sotmesa, la catalana (perquè
"els catalans així ho volen", dit,
entre moltes altres coses sucoses, per un polític exconvergent com Alfons López
Tena fa pocs dies) no n'hi ha hagut mai, arribem a Pau Claris i al 1640
(s.XVII), en què aquest, 94è president de la Generalitat de Catalunya a
l'inici de la Guerra dels Segadors, el 16 de gener de 1641 va proclamar la
República Catalana sota la protecció de França que va durar quatre anys:
REPÚBLICA CATALANA / SUBLEVACIÓ A CATALUNYA
1https://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_Catalana_ (1641)
2
https://es.wikipedia.org/wiki/Sublevaci%C3%B3n_de_Catalu%C3%B1a
■ I "aquest petit fet", ni els castellans, per vergonya seva (com els francesos, que per no quedar en evidència amb la total catalanitat de les comarques del Nord que s'emporten a partir d'aquell any amb el pacte amb Castella, no fan figurar en els seus mapes la vila de Llívia, curiós, eh? Mireu algun mapa francès i ho comprovareu) ni els catalans, per encara més vergonya, no ens ho expliquen. I, en canvi, els catalans, sobretot els farsants pujolistes, sí que ens expliquen i s'emplenen la boca i no es cansen de contar la mentida de 1714, que a Catalunya no va ser més que una lluita pels drets estatutaris, i prou. Per això, aquells col·laboracionistes del peix al (seu) cove (com va fer Bernat de Gualbes de manera molt primerenca) i de l'evasió de l'impost de successions (del propi, no pas el dels altres als quals ens controlaven que paguéssim "per ofrenar més glòries econòmiques a Espanya") sempre burxen en el 1714, quan resulta que allò va ser una guerra de la geopolítica europea i a Espanya, concretament, de la successió al tron espanyol per dos aspirants a ser reis d'Espanya. Ni independència ni falòrnies, que ja n'hi ha prou de farses al país; i el Fossar de les Moreres (allà on se suposa que "no s'hi enterra cap traïdor") resulta que és ple de sarraïns soterrats perquè a tots els mercenaris morts en els combats els tapaven al mateix lloc que als catalans. Per això se'n diu fossar. O és que us penseu que no hi havia moros lluitant en tots dos bàndols? Investigueu bé i contrasteu. I no us deixeu enredar més. Prou comèdia i que s'acabin les faules i les manipulacions interessades. Prou de tergiversar la història! Tal com diu López Tena, no ho volien ser independents; en tenien prou amb ser uns llepes dels castellans, i per això lluitaven al bàndol de qui al final els havia de donar més drets estatutaris. Però, van perdre. Vam perdre: parlem clar. I amb la cua entre cames, al dia següent a treballar, cert. A treballar per Espanya i a ser assimilats absolutament castellans, també cert ni que la força innata de molts ho hagi impedit. De moment i fins avui. Aquesta és la nostra trista història des de 1412. Res de 1714. Per això molts esperem un Ó Coileáin (Michael Collins), un Bolívar, un San Martín o un Jaume I. O una Sílvia Primera, qui sait! I l'esperem ferma i amb els peus a terra, com fins ara.
2. Tothom s’atreveix a fer passar bou per
bèstia grossa
■Prou d'enganys catalans, i prou d'embolics blanquejant el totalitarisme opac i fagocitador espanyol, com el que defensa aquest article intentant fer girar la història a partir de la primera república espanyola, quan resulta que el mal ve d'Almansa i no d'aquell any sinó de 1412, quan es va gestar la traïció més important a Catalunya abans que la dels miserables processistes previs 30 anys de pujolisme que encara arrosseguem. Vinga, va, que ja està bé de fer passar bou per bèstia grossa i tractar-nos a tots d'estúpids i d'illetrats. Que hi ha molta gent que hem anat a la universitat i encara estudiem avui, gent que ens hem dedicat a estudiar la història perquè no ens enredi cap desaprensiu que escriu ideològicament amb el biaix que sigui i lluny del rigor històric. La història de Catalunya i també la d'Espanya, que és la nació que el 1492 va forjar Castella acaparant forçadament altres nacions que no eren la seva castellana, en definitiva. Clar i català. Que cap desaprensiu pseudohistoriador, cap xerraire de fira o cap fanàtic manipulador no us enganyin.
