Les IDF colpegen cinc helicòpters d’atac iranians a Kermanshah, Iran, 18 de juny de 2025 (unitat portaveu de l’IDF).
La guerra asimètrica d’Israel contra el terrorisme islamofeixista iranià
La guerra asimètrica entre Israel i l’Iran ha assolit un punt d’inflexió
històric, amb Israel desafiant el règim islamofeixista dels aiatol·làs en una
lluita que transcendeix l’Orient Mitjà. Davant les amenaces genocides, els
atacs terroristes i l’històric bombardeig de míssils balístics de l’1 d’octubre
de 2024, Israel està desmantellant infraestructures iranianes i decapitant la
seva cúpula militar. Aquesta lluita no només defensa un estat, sinó els
principis de la llibertat occidental contra una teocràcia opressora. La
informació privilegiada des de l’Iran i l’excel·lència militar israeliana
revelen un món dividit entre la democràcia i l’odi antisemita, amb implicacions
globals per a la seguretat i l’ordre internacional.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista, 18-6-25
■ Dimecres assolellat a la bella
Blanca Subur. Comparteixo una excursió en bicicleta amb la meva amiga en què
ens desplacem pel camí del golf cap al darrere del Càmping el Garrofer i sortim
a través de camins tranquils i plens de natura verda en un paratge en què al
fons es veu Sant Pere de Ribes. Bona pràctica esportiva d’un parell d’hores de
durada abans de tornar a casa per altres indrets que la meva amiga, nadiua de
la zona, coneix com la gran sala de casa seva. Tornada, dutxa i entrepà delicatessen
i copa de brut per acabar amb un cafè jamaicà blue mountain que va portar
divendres directament des de la City de Londres. A tot això, la meva idea
periodística analítica d’avui gira al voltant de com Israel està lliurant i
vencent de manera ineluctable aquesta guerra contra la barbàrie social i la
medievalitat iraniana, que després d’haver estat un país absolutament
occidental, va patir una metamorfosi de l’endarreriment i l’odi que encara dura,
i que personalment espero i desitgi que acabi molt aviat i els seus habitants
recuperin la llibertat perduda amb els aiatol·làs, avui i paradoxalment,
defensats per tota l’escòria woke esquerranosa i globalista que pretén fer de
tot el planeta una presó tercermundista com avui és aquella terra que va veure la Pèrsia lliure i acollidora de tothom. Que ningú no us enganyi més,
perquè és així. Obriu la ment i els ulls i no perdeu el temps empassant-vos les faules de la caca TV3 que dissortadament paguem tots els catalanets, també aquells que fa anys que no la sintonitzem.
1. La guerra asimètrica: Israel contra el gegant teocràtic
■ Desproporció de forces i domini aeri. L’Iran, amb 92 milions
d’habitants i una extensió deu vegades superior a la d’Israel, posseeix el 10%
de les reserves mundials de petroli i el 15% del gas, consolidant-se com
una superpotència energètica. Malgrat aquesta superioritat demogràfica i
econòmica, Israel, un país de 9 milions a 2.250 km de distància, domina els
cels iranians. La Força Aèria Israeliana (IAF) executa atacs precisos,
destruint instal·lacions nuclears, míssils balístics i infraestructures
econòmiques clau, mentre desmantella defenses antiaèries i decapita líders dels
Guàrdies Revolucionaris. Aquesta capacitat evidencia una superioritat tàctica
que redefineix la guerra asimètrica, on la tecnologia i la intel·ligència
superen la mida de l’adversari.
■ El primer d’octubre de 2024: un punt d’inflexió. El més gran
atac amb míssils balístics contra Israel de la història, llançat per l’Iran
l’1 d’octubre de 2024 amb 500 projectils, va marcar un canvi en l’escalada del
conflicte. A diferència dels atacs previs, aquest bombardeig va buscar
deliberadament objectius civils israelians, inclosos àrabs israelians,
amb celebracions públiques a Teheran per les morts. Israel va respondre amb
una campanya quirúrgica, destruint fàbriques d’armes, bases militars i
centres de comandament, minimitzant víctimes civils. Aquesta resposta subratlla
la diferència moral i estratègica: mentre l’Iran ataca indiscriminadament,
Israel apunta a objectius militars legítims.
2. Antisemitisme inherent a antisionisme
■ Una obsessió autodestructiva. El règim iranià encarna l’antisemitisme
inherent a l’antisionisme, demonitzant Israel com a “enemic sionista” per
justificar la seva existència teocràtica. Aquesta obsessió ha portat l’Iran a
invertir recursos massius en una guerra contra un estat a milers de
quilòmetres, sacrificant la seva economia i estabilitat interna. Els
mul·làs i els Guàrdies Revolucionaris, amb el seu discurs de “destruir l’estat
jueu”, han prioritzat l’armament de proxis com Hezbollah i Hamàs
per sobre del benestar del poble iranià, resultant en pèrdues militars i
econòmiques devastadores. Aquest odi, com es veu en les celebracions per les
morts de civils, il·lustra una patologia autodestructiva.
■ Comparacions globals i contradiccions. L’antisionisme iranià
comparteix paral·lelismes amb moviments occidentals que, després del 7
d’octubre de 2023, van mostrar una doble moral. Alguns grups progressistes,
com certes feministes que van ignorar les atrocitats contra dones jueves, van
sacrificar la seva credibilitat en un suport selectiu a causes
humanitàries. L’Iran, de manera similar, utilitza la retòrica antisionista per
desviar l’atenció de la seva opressió interna, però aquest discurs només ha
intensificat el rebuig dins del seu propi poble, com demostren els informants
que col·laboren amb Israel.
3. El secret d’Israel: intel·ligència pròpia i agents interns a l’Iran
■ El paper dels informants iranians. Un factor clau en l’èxit
d’Israel és la informació privilegiada proporcionada per iranians
desencantats amb el règim. Aquests informants, des de dins de la societat
persa, revelen ubicacions de líders, amagatalls de míssils i plans nuclears,
demostrant un rebuig profund a la dictadura teocràtica. El Mossad, amb la
seva habilitat per explotar aquestes traïcions, ha sabut anticipar moviments
iranians, des de reunions secretes fins a infraestructures ocultes. Aquest
vot de censura interna reflecteix el desig d’un Iran lliure, més proper a la
democràcia israeliana que a la repressió dels aiatol·làs.
■ Excel·lència militar i mèrit. La Força Aèria Israeliana opera amb una precisió quirúrgica gràcies a una cultura de mèrit, planificació i anticipació que contrasta amb la corrupció i el clientelisme del règim iranià. Els analistes d’intel·ligència i els pilots, recolzats per una xarxa d’espies, han convertit Israel en un model d’eficiència militar. Si altres sectors de l’estat israelià adoptessin aquesta disciplina, com ha assenyalat algun comentarista, el país podria superar els seus reptes interns amb la mateixa efectivitat amb què enfronta l’Iran.
4. Una batalla global: defensant l’ordre lliure
■ L’Iran com a amenaça mundial. L’Iran no és només un perill
regional, sinó una amenaça global amb ambicions nuclears i míssils balístics
capaços d’arribar a Europa i, potencialment, als Estats Units. El règim,
que proclama “Mort a Amèrica”, ja ha perpetrat ciberatacs contra
infraestructures nord-americanes i ha armat proxis que han matat soldats
estatunidencs. Israel, en atacar fàbriques d’armes a Síria, míssils al Iemen
o bases a Teheran, defensa no només la seva seguretat, sinó l’ordre global
que sustenta el comerç, la llibertat i la seguretat internacional.
■ Aliança estratègica amb els Estats Units. Israel i els Estats
Units comparteixen valors democràtics i una lluita comuna contra l’eix del
mal liderat per l’Iran. Aquesta aliança, forjada en la història i reforçada
per accions com la destrucció del reactor nuclear iraquià el 1981, és essencial
per contrarestar les ambicions de la Xina, Rússia i l’Iran. Una victòria
decisiva contra el règim iranià, amb el suport de l’administració Trump i
l’Occident, no només protegiria Israel, sinó que evitaria una catàstrofe
nuclear i restauraria l’estabilitat a l’Orient Mitjà.
5. Principis morals: la guerra justa d’Israel
■ Distinció entre civils i militars. Israel ha reintroduït els principis morals de la guerra justa, basats en la Bíblia Hebrea, que prioritzen la distinció entre combatents i civils. A diferència de les guerres globalistes dels últims cinquanta anys, on els civils sovint eren objectius indiscriminats, les Forces de Defensa d’Israel (FDI) avisen les poblacions abans dels atacs amb missatges, trucades i fulls volants, fins i tot si això redueix l’eficàcia militar. Exemples com l’eliminació de l’estat major de Hamàs sota l’Hospital Europeu de Khan Yunis, sense danyar l’hospital, demostren aquest compromís ètic. Tot això, ni a la manipuladora i mentidera woke TV3 ni a cap altre mitjà de Vichy, ni ho sentireu, ni ho llegireu.
■ Contrast amb els adversaris. Mentre l’Iran i els seus proxis
celebren els atacs contra civils amb míssils de llarg abast, Israel
apunta exclusivament a caps militars i infraestructures legítimes. Aquesta
diferència moral no només deslegitima els adversaris, sinó que redefineix les
normes de la guerra urbana moderna. L’odi pur que impulsa els islamistes els
porta a l’autodestrucció, mentre que la disciplina d’Israel reforça la seva
posició com a democràcia en acció.
6. Per acabar
■ Un moment històric. La guerra contra l’Iran és una oportunitat
per enderrocar un règim teocràtic i restaurar vincles entre l’Iran i l’Occident,
com existien abans de la Revolució Islàmica de 1979. La col·laboració
d’informants iranians i l’excel·lència militar d’Israel mostren que el poble
persa rebutja la “nomenklatura del mal”. Occident, liderat pels Estats
Units, ha de mobilitzar-se per garantir una victòria decisiva, pressionant
l’administració Trump per intensificar el suport.
■ Homenatge als herois. Al país es rendeix tribut als soldats,
pilots, analistes i civils israelians que enfronten els seus problemes amb
valentia; des de la COVID-19 fins als bombardeigs de coets de Hamàs des de 2005
i el pogrom islamista contra els quibuts del sud israelià del 7 d’octubre de
2023. Israel i el poble jueu és un poble d’herois, de valents. Des dels nous joves
reclutes (molts dels qual l’any 2023 amb prou feines tenien 16 anys), conscients
del 7 d’octubre, a les famílies que somriuen enmig de la crisi. Tots són
guerrers quotidians que afronten l’enemic antisemita. Aquest esperit
sionista, que combina determinació i solidaritat, supera la prova de la
història. I això descol·loca els seus enemics i detractors. Tant de bo que
a Catalunya, tots plegats, tinguéssim un esperit de lluita, un patriotisme i un
coratge de vencedors com tenen els israelians i els jueus en general.
■ Un futur esperançador. Malgrat els riscos, com els possibles
míssils de creuer supersònics o balístics iranians, Israel continuarà defensant
els principis de la llibertat. La gratitud del món, fins i tot la que existeix de manera silenciosa, creixerà, com
va passar després de la destrucció del
reactor iraquià el 1981 durant l’operació Òpera. Aquesta guerra no
només protegeix un estat, sinó que obre la porta a un Orient Mitjà més segur
i pròsper, amb Israel al centre com a far de democràcia que segueix sent com
hereu dels ancestres hebreus després de 4.000 anys de judaisme i forja de l’occidentalitat.