Hamas demana al papa Lleó XIV “que segueixi les passes de Francesc en la seva repetida solidaritat palestina”
Segons que m’explica un bon amic diplomàtic del Govern d’Israel, mentre que el president del país, Isaac Herzog i l’executiu de Benjamin Netanyahu van felicitar de seguida Robert Prevost, el nou papa catòlic per la seva elecció i li van demanar aportacions de pau i concòrdia, els terroristes de Hamas li van fer arribar un missatge que s’ha publicat en diversos mitjans de tot el món amb el contingut “us desitgem èxit en el compliment de la vostra missió espiritual i humanitària enmig de les tragèdies i els desastres que afecten el món, entre els quals destaca la brutal agressió sionista contra el nostre poble palestí a la Franja de Gaza", que segueix amb un "valorem profundament les valentes posicions humanitàries expressades pel difunt papa Francesc, la seva repetida solidaritat amb el poble palestí i el seu rebuig a l'ocupació i les seves polítiques repressives". I diria que amb això no cal dir gaire cosa més perquè reflecteix veritablement qui va ser i com va actuar el cap de l’Església Catòlica finat. La pregunta és, com actuarà i què farà Lleó XIV al respecte? Perquè, naturalment, per retorçat que es sigui, no hi ha ningú mínimament coherent que pugui acceptar com a positiva la rebuda d’un missatge que, o és absolutament tergiversat, per la qual cosa no es pot donar per bo, o, simplement, és cert, fet que fa que l’anterior cap del Vaticà no es pugui considerar un digne pastor principal d’una confessió com la catòlica ni que el seu pensament pugui ser motiu de cap bon exemple humà.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 12-5-25
■ Contemplo el mar des de la terrassa frontal de la casa de la meva amiga sitgetana. Ambient una mica humit, cel ennuvolat en un dilluns encalmat després d’haver-me endinsat en els passatges del llibre de l’Obra Completa de Josep Pla “Sobre París i França”, en que he fet un recorregut literari meravellós amb grans descripcions i anècdotes d’esdeveniments únics, contats des del vessant del gran homenot empordanès. Sento la banda sonora de la pel·lícula El lado oscuro del corazón i les notes d’Oswaldo Montes em transporten mar endins, sempre cap al sud est en què, imaginàriament, arribo de nou a les costes d’Israel i recordo un correu electrònic que vaig rebre ahir al vespre d’un amic de Tel Aviv, que treballa pel Govern d’Israel i en què diu coses com les que acabo d’explicar de Bergoglio en el lid. Trist, tot plegat, quan aquestes persones catòliques, hereus de la religió de Moisès i de l’Antic Testament, haurien de ser les més solidàries amb els jueus. Però, ai las, resulta que l’antisemitisme sociològic i cultural, a algunes d’elles les afecta absolutament i profunda perquè és més fort, més inic i més pervers que la mateixa suposada bondat catòlica que haurien de tenir interioritzada i esgrimir. En vam tenir una prova vivent amb el finat Francesc? Hi haurà rectificació de tals postulats per part del nou papa? Qui sait. Només el temps ho dirà.
1.
John T.
Pawlikowski, professor del nou papa
■ El nou papa va estudiar amb un pioner de les relacions
judeocatòliques durant la seva formació al seminari de Chicago. El cardenal Robert Prevost, elegit com a papa Lleó XIV, va
ser estudiant del reverend John
T. Pawlikowski, cofundador i director durant molt de temps del Programa
d'Estudis Catòlics-Jueus de la Unió Teològica Catòlica (CTU), que també va exercir quatre mandats a la junta
del Museu Memorial de l'Holocaust dels Estats Units.
■ Més de quatre
dècades després de l'ordenació de l’avui Lleó XIV com a sacerdot, Pawlikowski
el recordava com un “estudiant brillant amb ment oberta”. En una
entrevista després de l'elecció del pontífex, aquest dijous passat, va dir: «La
meva experiència amb ell és que és una persona de ment molt oberta que està
molt en el context del Concili Vaticà II», el concili que va marcar un
canvi en l'enfocament de l'Església Catòlica envers el judaisme i que en el seu
document històric de 1965, Nostra Aetate, va declarar que
els jueus no eren responsables de la mort de Jesús, cosa que va ajudar
a establir les bases per a una nova era de relacions entre catòlics i jueus.
■ Va ser durant
aquest període posterior a Nostra Aetate , a finals dels anys
setanta i principis dels vuitanta, que Lleó XIV va estudiar per al sacerdoci
amb Pawlikowski. A la CTU, el nou papa va estudiar els ensenyaments socials
catòlics, i les relacions jueves en aquella pedagogia eren rellevants,
segons Pawlikowski. «Sempre he
defensat que l'antisemitisme és una cosa que s'ha de considerar com a part del
compromís catòlic amb la justícia social i la dignitat humana», va dir Pawlikowski. «El meu treball
sobre la doctrina social catòlica sempre va incloure la qüestió de
l'antisemitisme».
2.
Carrera sacerdotal
al Perú
■ Malgrat
aquesta influència, el nou papa no ha estat una figura destacada en el
diàleg judeo-catòlic durant la seva carrera, que ha passat en gran part al
Perú. En el seu primer discurs com a papa, Lleó XIV, considerat centrista, va
fer una crida a obrir el diàleg. «Ajudeu-nos
també a nosaltres – ajudeu-nos els uns als altres – a construir ponts a través
del diàleg, a través de la trobada, unint tothom per ser un sol poble sempre en
pau», va dir.
■ A diferència
del seu predecessor, per a qui les relacions del Vaticà amb Israel s'havien
tornat tenses,
el nou papa no sembla haver fet comentaris públics sobre la guerra a Gaza ni
sobre Israel. Les arrels de Robert Prevost a Chicago, una ciutat amb una
important comunitat jueva, i la seva formació teològica amb Pawlikowski han
deixat els experts esperançats pel futur de les relacions catòlico-jueves.
■ Segons que em
conta el meu amic israelià, també periodista i actualment dedicat als afers
estrangers del país hebreu, el Dr. Ed Kessler, un destacat pensador en
relacions interreligioses, becari de Cambridge i president fundador del Woolf
Institute, la setmana passada va dir: «El papa Lleó XIV ha passat la
major part del seu sacerdoci al Perú, on hi ha una petita comunitat jueva
d'aproximadament 2.000 persones, principalment a la capital, Lima»
i «segurament, deu tenir una
bona experiència en el diàleg judeocristià a Chicago perquè va estudiar a la
Catholic Theological Union, sota la direcció d'un dels principals estudiosos
catòlics nord-americans de les relacions judeocristianes»,
en referència al reverend John T. Pawlikowski.
3.
Algunes
reaccions del món jueu americà
■
El meu company de Tel Aviv, que ha estat alguns anys destinat als Estats
Units com a diplomàtic israelià, també m’explica que el rabí Noam Marans,
director de relacions interreligioses i intergrupals del Comitè Jueu Americà,
va compartir aquest mateix sentiment en referència al professor de l’actual
papa: «va estudiar a la CTU amb John Pawlikowski i a l'era posterior a Nostra
Aetate, al país on les relacions catòlico-jueves són preeminents».
Marans també va dir en una entrevista i en referència als orígens geogràfics de
Prevost que «un papa americà és
un bon presagi per al futur de les relacions entre catòlics i jueus. Més que a
qualsevol altre lloc del món, la relació entre catòlics i jueus ha florit i ha
establert un estàndard d'or als Estats Units».
■ El Comitè
Jueu Americà va dir que «esperem
amb interès una bona relació de proximitat amb el Papa Lleó XIV mentre
continuem promovent les relacions positives entre catòlics i jueus en benefici
dels catòlics, els jueus i tota la humanitat».
4.
Reaccions
israelianes
■ El president d’Israel,
Isaac Herzog, va donar la benvinguda a Lleó
XIV amb una declaració des de Jerusalem en què a enviar «els més
calorosos desitjos des de la Ciutat Santa de Jerusalem i va dir que espera millorar
la relació entre Israel i la Santa Seu, i enfortir l'amistat entre jueus i
cristians a Terra Santa i arreu del món».
■ «Que
el vostre papat sigui un exemple de construcció de ponts i comprensió entre
totes les religions i els pobles. Que puguem veure el retorn immediat i segur
dels ostatges que encara es troben a Gaza, i una nova era de pau a la nostra
regió i arreu del món»,
va afegir el cap d’estat israelià.
■ Pel
que fa al Ministeri d'Afers Exteriors israelià va emetre una declaració
separada felicitant el primer papa nord-americà: «esperem treballar junts
per enfortir encara més la relació entre l'estat jueu i la Santa Seu. Esperem
donar-vos la benvinguda aviat a Terra Santa».
