Hesbol·là està tan debilitat que els enemics de Baixar al-Àssad s’han vist en cor d’aixecar-se contra ell i vèncer-lo perquè sabien que l'Iran ja no el podia protegir

 

La situació d’Israel al Líban, a Síria i tota l’escena internacional

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 8-12-2024

Pels que no recordin el context, en els darrers quatre mesos Israel ha mort tots els dirigents d’Hesbol·là i ha destruït tots els seus arsenals. Hesbol·là en aquests moments està tan debilitat que el seu líder actual, Naim Qassem, ha hagut de marxar a l’Iran, a veure si allà el poden protegir i no seguir el camí funerari dels seus antecessors. D’altra banda, el desenvolupament i desenllaç dels fets esdevinguts a Síria en les darreres hores, marca un punt d’inflexió en l’esdevenidor de tota la regió. Fonts israelianes informen que un nombre important de forces d'infanteria i tancs han entrat a la zona desmilitaritzada dels Alts del Golan per evitar que els rebels que han enderrocat el règim d'Al-Àssad entrin a la zona i amenacin el nord d'Israel. En aquesta anàlisi geopolítica, abordaré de manera global i alhora segmentada tota la informació que m’ha arribat al respecte i en donaré el meu parer personal.

Context actual del conflicte a Síria i a la frontera israeliana dels Alts del Golan

■ Les forces rebels sirianes han anunciat durant el matí d’aquest diumenge 8 de desembre que "el poble sirià lliure ha enderrocat el règim de Baixar al-Àssad". Els rebels també han anunciat que havien entrat a Damasc i havien començat a buscar el president Al-Àssad, i que havien alliberat persones de la presó militar de Sednaya als afores de la capital. Dues fonts de les forces rebels han explicat a Reuters “que semblava que no hi havia cap desplegament de l'exèrcit sirià a la ciutat”. D’altra banda, Al Jazeera ha informat que els agents i els funcionaris de seguretat han abandonat completament la seu del Ministeri de Defensa a Damasc i que l'exèrcit i les forces de seguretat sirianes s'havien retirat de l'aeroport internacional de Damasc després de l'avanç dels rebels cap a la capital. Finalment, i en aquest context, el primer ministre sirià, Mohammad Razi Al-Jalali, ha fet una declaració després de la caiguda del règim en què ha dit que el seu govern “està disposat a cooperar amb qualsevol lideratge escollit pel poble sirià”.

■ Pel que fa al president Baixar Al-Àssad a hores d’ara és en parador desconegut tot i que mitjans de comunicació d'arreu del món especulen si ha abandonat Síria o s'amaga al país, amb informes sense confirmar que el seu avió es va estavellar en la fugida cap a una destinació desconeguda que altres actors no oficials han reportat que podria ser Rússia. Fonts israelianes han afirmat que “no hi ha cap certesa que Al-Àssad hagi marxat de Síria”. Ahir, el British Telegraph va informar que els funcionaris egipcis i jordans van instar el president sirià a abandonar el país i formar un govern a l'exili.

Reaccions d’Hesbol·là i les FDI

■ Fonts de l'exèrcit sirià han dit a Reuters que les forces d'Hesbol·là s’han retirat de la ciutat d'Al-Qusayr poc abans que fos ocupada pels rebels i que les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han atacar un comboi dels milicians islamistes proiranians. Segons aquestes mateixes fonts, almenys 150 vehicles blindats que transportaven centenars de membres d'Hesbol·là han sortir de la ciutat escalonadament.

■ Per la seva banda, Israel ha enviat un missatge a les forces rebels sirianes advertint que les FDI actuaran expeditivament si les forces s'atreveixen a creuar la frontera entre Israel i Síria i la línia de l'armistici de 1974. Al mateix temps, i atesos els esdeveniments a Síria, les FDI han enviat reforços aeris i terrestres als Alts del Golan, sota el comandament de la Divisió 210, que opera a la frontera amb Síria.

Netanyahu es declara pare dels fets

■ El primer ministre Benjamin Netanyahu reclama el mèrit d'haver iniciat la cadena d'esdeveniments que han conduit a la caiguda del règim de Baixar Al-Àssad a Síria. “Aquest és un dia històric en la vida contemporània de l'Orient Mitjà”, ha dit Netanyahu durant una visita al mont Bental, a la frontera d'Israel amb Síria. “El règim d'Al-Àssad és un enllaç central de l'eix del mal de l'Iran, i aquest règim ha caigut”. El premier israelià ha continuat dient “aquest és un resultat directe dels cops que hem infligit a l'Iran i a Hesbol·là, els principals partidaris del règim d'Al-Àssad”, ha argumentat, fent referència als 14 mesos de combat contra l'Iran, Hamàs, Hesbol·là i altres representants iranians des del 7 d'octubre de l’any passat. “Això ha creat una reacció en cadena a tot l'Orient Mitjà de tots aquells que volen alliberar-se d'aquest règim opressor i tirànic”, ha explicat, i ha advertit que “tot i les noves oportunitats que ara s’obren a la regió, la fugida d'Al-Àssad també comporta riscos”.

■ Pel que fa al territori israelià Netanyahu ha explicat que “estem actuant abans que res per protegir la nostra frontera en aquesta zona que ha estat controlada durant gairebé 50 anys per una zona d'amortiment acordada el 1974, en l'Acord de Separació de Forces, un acord que s’ha enfonsat perquè els soldats sirians han abandonat les seves posicions, per la qual cosa hem ordenat tant el ministre de Defensa, Israel Katz, com jo personalment que les FDI s'apoderessin de la zona d'amortiment perquè Israel no permetrà que cap força hostil s'instal·li a la frontera”.

■ Per acabar, el primer ministre hebreu ha explicat que “seguirem la política de "bon veí" que Israel va dur a terme en el moment àlgid de la guerra civil siriana, per la qual cosa Israel seguirà una política similar de donar ajuda humanitària als civils sirians alhora que evitarà participar activament en els seus conflictes interns”, i ha recordat que arran de la seguretat fronterera del 1974 “aquí a Israel van néixer centenars de nens sirians que avui són homes que han crescut com a éssers humans amb tots els drets i llibertats i, ara, també estendrem la mà als drusos, kurds, cristians i musulmans a Síria”.

Clam d’Al-Àssad a Trump i a Orban

Bloomberg ha informat que Al-Àssad va enviar un missatge, indirectament, al president electe dels Estats Units (EUA), Donald Trump, en un esforç per preservar el seu govern. Segons l'informe, el dictador sirià va demanar ajuda als EUA a través dels Emirats Àrabs Units, oferint-se a tallar els llaços amb l'Iran i els seus representants a canvi d'ajuda d'Occident que li permetés mantenir-se al poder. Al-Àssad també es va dirigir al president hongarès, Viktor Orban, per intentar convèncer-lo que la minoria cristiana a Síria està en perill i que Orban ha d'utilitzar les seves connexions per pressionar Trump perquè intervingui. A hores d’ara, però, i amb el règim caigut i Al-Àssad en parador desconegut o mort, aquests fets, que si haguessin donat fruits haurien pogut canviar la història, ja no tenen cap importància.

Hesbol·là, a les últimes

■ Tal com contextualitzo més amunt, des de fa molts dies, Hesbol·là està tan debilitat que els enemics de Baixar al-Àssad s’han vist en cor d’aixecar-se contra ell i vèncer-lo perquè sabien que Hesbol·là ja no el podia protegir i, paradoxalment, i en un darrer intent de voler-se salvar i salvar el règim, a més de demanar ajut a Trump i Orban va contactar amb Israel, el seu enemic acèrrim, perquè fos qui el defensés. D’altra banda, i hi vull insistir perquè aquesta campana de l‘Israel ocupant i conqueridor d’altres territoris i nacions em sona molt sovint, dir als que acusen Israel d’aprofitar l’ocasió per conquerir el Líban, doncs, que ja els ha caigut la façana perquè, vista la seva capacitat ofensiva en només quatre mesos, si Israel hagués volgut, el Líban ja el tindria faria anys.

Exemples del comportament d’Israel   

■ El 2006, i també recordo el context, Israel estava en guerra amb Hesbol·là i els combats, com ara s’esdevenien als dos costats de la frontera, al nord del país i al sud del Líban. Ja fa prop de vint anys, doncs, Israel tenia controlat el territori libanès, igual que ara. I va arribar un alto el foc a petició de l’ONU perquè Hesbol·là estava tan ofegat com ara (ho explico en aquest article i en el punt Segona Guerra del Líban). Tornant a l’irreal interès de conquerir el Líban, país en què l’únic interès que hi té l’estat hebreu és en que no serveixi de plataforma de llançament dels míssils terroristes de Hesbol·là per atacar la població civil del nord israelià, si us fixeu bé en les accions bèl·liques israelianes de durant els darrers anys, constatareu que Israel ni ataca els seus veïns i, molt menys, els vol colonitzar.

■ A veure; anem a pams. Preguntaré i respondré: 1) Israel ha atacat Hesbol·là: no. Hesbolà ha atacat Israel: sí, per la qual cosa, Israel ha respost i en quatre mesos ha rebentat Hesbol·là. 2) Jordània ha disparat míssils contra Israel? No. Israel ha atacat Jordània? No. Israel ha creat zones de seguretat amb Jordània? No. Israel ha bombardejat bases militars jordanes? No. Excepte l’any 1967, quan Jordània sí que va atacar Israel. Però fa 51 anys que Israel i Jordània estan en pau. 3) Egipte ha estat víctima d’algun atac israelià en els darrers anys? No. Egipte ha llençat míssils contra Israel? No. Israel va arribar a prendre la península del Sinaí i en un moment determinat Egipte va dir “prou guerra, signem un tractat de pau”. El van signar i Israel els va tornar tota la península del Sinaí. Es va signar la pau que Egipte ha complert, i Israel els va tornar la terra conquerida durant la guerra. O sigui, que Israel no té cap mena d’interès en colonitzar res ni ningú, i menys cap altre país sobirà, malgrat que hi pot haver excepcions tan justificades per la seva pròpia existència com és l’ocupació dels Alts del Golan, des del qual Síria atacava Israel i que es geogràficament un lloc molt procliu per atacar territori israelià. I si Israel l’ocupa és perquè Síria mai no ha volgut negociar un acord de pau seriós, ja que en cas contrari tal territori hauria estat tornat com ho va ser el Sinaí. Els Alts del Golan no estan declarats territori israelià ni tan sols per Israel, ja que l’estat jueu els ha considerat sempre un emplaçament estratègic essencial per mantenir la seva seguretat, la seguretat del seu aprovisionament hídric i la base negociadora d'un futur acord de pau amb Síria, que, segons com es desenvolupin els fets actuals, podria arribar en poc temps.

■ Israel no ha tingut només problemes amb el Líban i amb Síria; Israel ha tingut problemes amb tots els països àrabs del seu voltant. I els països àrabs que van decidir deixar d’atacar Israel, no han tornat a rebre cap atac israelià. Els que sí que s’han obsedit a segur atacant Israel, doncs, òbviament, han rebut resposta israeliana, com és molt natural. O, quin país no es defensa si és atacat gratuïtament per un altre? I qui es pensi que el món és així, que uns poden ser atacats per altres i que els atacats no s’han de defensar, doncs, sincerament, que s’ho facin mirar. Per un especialista en salut mental, concretament, perquè encara que alguns es pensin que el món és (o hauria de ser) així, doncs, no, el món no és així. I si m’ataques, et responc. I si et massacro, tu t’ho has buscat. Obriu els ulls! Que el món és com és; no com alguns llepafils voldrien que fos.  

Per acabar: caiguda de Baixar Al-Àssad

■ La caiguda d'Àssad, un enemic implacable d'Israel que va convertir Síria en un escenari per a les amenaces iranianes i les transferències d'armes a Hesbol.là, no és, tal com manifesta el mateix Netanyahu i que relato més amunt, cap motiu de tristesa per Israel. Tanmateix, la composició de les forces rebels que han vençut el règim sirià no és una aliança que l'estat jueu pugui aplaudir, ja que estan liderats per gihadistes sunnites recentment alineats amb Al-Qaeda i que continuen a la llista d'organitzacions terroristes dels Estats Units i també inclouen islamistes recolzats per Turquia.

■ Israel té un clar interès a veure que Síria es retiri de “l’eix del mal d’Iran”, posant fi al seu paper d'amfitrió dels operatius del Cos de la Guàrdia Revolucionària iraniana i de les milícies patrocinades per l’Iran com Hesbol·là i com a plataforma potencial per a atacs contra Israel. Síria, sota el règim d’Al-Àssad, ha estat un pilar crucial de la força d'Hesbol·là al Líban i ha servit com a principal conducte per al contraban de míssils i armament avançat al país. Si Síria es treu de l'equació, Hesbol·là, que ja està totalment debilitat arran dels atacs israelians de tota mena, s'enfrontarà a dificultats encara més grosses per reconstruir-se, si és que en aquests moments encara existeix aquesta possibilitat, vist tot el context i l’entrada imminent a la Casa Blanca de Donald Trump.

■ Aquesta seria una notícia benvinguda per a molts al Líban que busquen alliberar-se d’Hesbol·là i del domini del país per part de l'Iran. I un efecte secundari significatiu de la caiguda de Baixar Al-Àssad podria ser una oportunitat d’or perquè els libanesos recuperin finalment el control del seu propi país i els governi el seu propi govern, com passava abans de les invasions massives de palestins expulsats de Jordània el 1974 que van ocupar bona part del Líban i es van apoderar de les seves regnes polítiques i socials.

Evolucions, sí, però també complicacions

■ Tot i que aquests avenços són en gran mesura positius per a Israel, tenen complicacions. Jerusalem no té cap interès a veure el seu veí del nord-est ocupat per gihadistes sunnites d'Al-Qaeda o islamistes recolzats per Turquia, ja que l'experiència d'Israel amb aquests grups, com Hamàs a Gaza, ha estat tot menys encoratjadora. El que succeeixi a Síria, sens dubte, tindrà un impacte a Israel en el futur, i és per això que Jerusalem ha de vigilar-hi, enviant missatges a tots els interessats que hi ha dos fets que no tolerarà: El primer són els dipòsits d'armes químiques que cauen en mans de rebels gihadistes o islamistes; el segon és el desplegament massiu de tropes iranianes al país. Es tracta de línies vermelles que, si es creuen, comprometrien greument la seguretat nacional d'Israel i requeririen una acció preventiva immediata d'Israel i del seu exèrcit.

■ Més enllà d'aquestes línies vermelles, però, Israel pot fer poc per impactar positivament els avenços dins de Síria, a part de treballar entre bastidors amb els EUA per establir canals amb elements més moderats a l'oposició, amb l'esperança que sorgeixin com una força constructiva en la configuració del futur d’una Síria sense Baixar Al-Àssad perquè, sembla que, en les circumstàncies actuals, i amb la precaució necessària, Israel preferiria pertot "el diable desconegut". Això, i ho reitero, sempre que comporti el debilitament de l'Iran i de l'eix xiïta a Síria i més enllà, la qual cosa suposaria un canvi dramàtic i positiu per a Israel en l'equilibri de poder regional. En aquest context, és impossible no recordar la famosa declaració del que va ser primer ministre israelià, el desaparegut Menahem Beguín, sobre la guerra entre l'Iran i l'Iraq, que va durar vuit anys: "Vaig desitjar èxit a ambdues parts", va dir. Doncs, sí.