La independència és impossible, potser sí. Però perquè els catalans no la volen, com va deixar molt clar un Jordi Pujol que si s'hagués quedat a casa passaria avall amb dignitat política
PAU CLARIS, SÍ, PRAT DE LA RIBA, NO, JORDI PUJOL! Molts catalans, encara que ells no en siguin conscients, no han superat la mentalitat de formar part d'un altre país que, realment, els és ben aliè i viuen de ple en el marc mental espanyol tot i que, per les seves manifestacions externes (molts de cara a la galeria) es fan dir independentistes, sobiranistes o nacionalistes, i en realitat pensen o després diuen que la independència és impossible. Clar, clar. Ja vam sentir l'abaixada de bragues a Castellterçol de Jordi Pujol (manipulat o no), a qui vaig admirar molts anys perquè el veia el pare de la Catalunya moderna i un possible líder que un dia podria proclamar la independència com a gran referent del nacionalisme català, igual que va fer Ben Gurion a Israel. Ja va veure tothom com li va sortir la cagarrina espanyola a aquell que sempre deia que un nacionalista estimava pel damunt de tot la seva nació, la seva pàtria, i que mai no havia de renunciar a la seva plenitud tota...