"Els jueus són un càncer", és una de les proclames que se sentien pels carrers de la capital dels Països Baixos després de l’esclat d’una nova onada de violència antisemita

Nova onada de violència antisemita a Amsterdam: enèsima  aproximació periodística i personal 

"Els jueus són un càncer", és una de les proclames de judeofòbia que se sentien la tarda de dimarts dia 9 pels carrers de la capital dels Països Baixos després de l’esclat d’una nova onada de violència antisemita amb incendis de tramvies i atacs a patrimoni i mobiliari urbà en un segon episodi d'arravatament contra els jueus en menys d’una setmana en què les tensions augmenten i la comunitat hebrea enfronta de bell nou amenaces creixents.

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 16-11-2024

El dimarts dia 9 de novembre es van produir nous atacs antisemites a la capital holandesa després que el passat dia 7, en finalitzar el partit de futbol que es va disputar a l’Estadi Johan Cruyff Arena d’Amsterdam entre l’Ajax i el Maccabi de Tel Aviv, una turba antijudaica en nom de la suposada defensa de Palestina va atacar els aficionats israelians que abandonaven la rodalia. Desenes de persones van resultar ferides de diversa gravetat i els que es van aconseguir escapar van haver de negar de manera vergonyosa la seva identitat jueva per sobreviure.

■ Els manifestants pro-palestins es van enfrontar amb la policia antiavalots a la plaça central Dam d'Amsterdam amb un resultat de 62 detinguts, segons la cadena pública alemanya Deutsche Welle (DW). Després dels incidents, la ciutat va anunciar una prohibició de tres dies per celebrar cap mena de manifestació per garantir el manteniment de l’ordre públic. A més, el govern també va publicitar que imposaria controls fronterers més estrictes fins al 9 de desembre. Tot i això, centenars de persones van desafiar la prohibició, que havia estat ratificada per un tribunal a primera hora del dia i van corejar pels carrers de la capital neerlandesa "Palestina lliure!" i "Vergonya per a vosaltres!" i van demanar la fi de la guerra a Gaza.

■ De fet i informativament, amb el lid i un paràgraf potser ja n’hi hauria prou perquè la violència antisemita i la barbàrie islamista sempre segueixen els mateixos paràmetres i, dissortadament, condueixen a la repetició dels tristos resultats de sang, ferits, morts, explosions i atacs indiscriminats a civils perquè són covards i amb la gent armada suficientment no s'hi enfronten si no és a traïció.

■ Tot i que en aquest conflicte entre Israel i Hamàs (i el seu proxi finançador del terrorisme islamista, que no és altre que l'Iran, com ho és de Hesbol·là) ja ho he fet munió de vegades, tant en intervencions parlades com escrites, tornaré a analitzar políticament i social i per enèsima vegada què és l’antisemitisme, què el provoca i qui el pateix majoritàriament i per què. Ja vaig publicar una extensa exposició geopolítica relacionada en aquest mateix blog el passat dia 20 de febrer amb el títol Assaig geopolític sobre l’esclat de la guerra entre Israel i Hamas en el context del judaisme i la defensa dels seus valors occidentals en què vaig abordar àmpliament la xacra antisemita i el per què cal defensar el semitisme davant l’antisemitisme en un context social actual però, sobretot, històrico-ancestral, i us deixo l’enllaç per si algú interessat el vol recuperar.

 ■ M’estimo els jueus i el judaisme, tot i no ser-ne descendent directament ni tampoc acòlit de la religió monoteista més antiga de les tres majoritàries i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen i en què la majoria dels seus dogmes i història són el fonament del cristianisme i també de l’origen de l'islam, que hi està vinculat teològicament per mitjà del personatge d'Abraham. I crec que el fet que a continuació us exposaré, si no el sabíeu, és molt important i té un gran significat social, polític i cultural: fins a la creació d'Israel com a estat sobirà després de la Segona Guerra Mundial (per part de l’antecessora de l’ONU i antiga Societat de Nacions i els responsables del Mandat Britànic), no hi havia cap estat al món en què el judaisme fos religió oficial ni cap país en què els jueus fossin majoritaris. I aquest va ser (per molts motius que segurament ningú interessat en què això no segueixi sent així perquè el desig antisemita és erradicar els jueus pertot i d'arreu, ni us explica ni us explicarà) un pas molt important en pro de la defensa dels valors de llibertat, moderns i liberals d’Occident perquè, personalment, soc del parer (punt 22) que un judaisme i un sionisme forts representen un Occident fort i allunyat del perill islamista. Igual que un catalanisme independentista fort representa una Catalunya forta. I això, es miri com es miri, ens interessa a tots els occidentals. I a tots els catalans, naturalment.   

Les distintes narratives en el tractament informatiu

■ Tornant al dissortat afer del pogrom d’Amsterdam del passat dia 7, m’endinsaré amb exemples tangibles en com funciona la narrativa en els distints mitjans de comunicació, siguin de la tendència que siguin i a partir d’això. Segurament haureu vist en notícies diverses, especialment i sobretot si són polítiques o d’interès econòmic en què el periodista ha de donar una versió basada en la seva pròpia interpretació i aprofundiment dels contextos (interpretative reporting és el nom del gènere periodístic) amb l'objectiu d'analitzar, contextualitzar i descobrir capes ocultes de significat del tema a treballar per exposar-les a través d’una mena d'art en el panorama mediàtic, o sigui, la interpretació professional i personal que, a posteriori, fa el comunicador que tracta la informació. I això he fet jo en aquest context en què he analitzat el tractament informatiu dels diversos mitjans de difusió i que explicaré a continuació.

■ Aquest atac amb tics antisemites més que demostrats després d’hores d’investigacions policials i també periodístiques, a banda de complicat de processar és difícil d’exposar si es vol fer professionalment de manera adequada i en què ningú no pugui acusar el resultat informatiu final de tendenciós o de falta d’objectivitat, tot i que, tal com explico, la interpretació personal de cada individu informant és la base d’allò que es publicarà. Anem a pams: per no allargar-me he triat els exemples d’allò que van publicar els mitjans occidentals amb més nom i començaré la meva anàlisi observacional amb el New York Times.

La informació del New York Times

■ La narrativa del diari novaiorquès explicava literalment en l’intitulat: “Aficionats israelians ferits en aldarulls a Amsterdam després d’un partit de futbol entre un equip israelià i un de local en què es van barallar violentament i que tant les autoritats neerlandeses com les israelianes qualifiquen d’atacs antisemites”. O sigui, que “les autoritats holandeses i israelianes” ho veuen d’aquesta manera, diuen. I quan amplien el cos de la notícia puntualitzen i se centren en què la baralla va ser “entre aficionats fanàtics de dos equips de futbol” sense contemplar en cap moment de manera personal ni interpretativa periodística que allò hagués pogut ser, efectivament i tal com deien les autoritats de la capital dels Països Baixos (i també les d’Israel) des del primer moment, un atac antisemita. Ni en cap moment publiquen que els detinguts agressors eren tots àrabs o d’origen àrab i que no hi havia cap detingut israelià, ni que tals detinguts van ser més de 60, i ni molt menys expliquen la quantitat de persones que van ser atacades, hospitalitzades i desaparegudes durant moltes hores perquè, si ho haguessin fet, no podrien sostenir de cap manera el relat que allò va ser “una baralla derivada del futbol”, tal com la seva retòrica primària engegava en la difusió de la notícia.

■ Des del punt de vista professional, això ho podríem considerar una de les moltes formes de fer periodisme (a la facultat de comunicació, ja fa molts anys, ens posaven l’exemple del fuster i la cadira: “apreneu a fer una cadira clàssica amb quatre potes, un seient i un respatller i, quan en sapigueu, aleshores si la feu amb tres potes i s’aguanta, o amb cinc o més, per canviar el disseny, la feu, sempre que s’hi pugui seure”), però, de cap manera aquest és el cas del New York Times en què la seva intencionalitat des del principi era obviar la notícia completa i, específicament, els fets judeofobs tot i que al final acaben explicant que “en els darrers temps ha augmentat la violència antisemita possiblement arran del conflicte a l’Orient Mitjà” i acaben recomanant la tranquil·litat al respecte fins assolir la pau”, però això ho esmenten al final per curar-se en salut tot i que, al principi, en els dos primers paràgrafs, fan totalment visible la seva intenció absoluta de no explicar d’entrada que allò va ser un atac en massa contra els jueus en ple centre de la capital neerlandesa, cosa molt trista i lamentable en tractar-se d'aquest mitjà fundat el 1851 i que és el primer diari dels EUA en tiratge, difusió i influència, o sigui, que no parlem precisament d’un full veïnal de barri sense cap prestigi periodístic.

■ Des del punt de vista del sentit comú, encara és més fàcil. El partit de futbol es jugava entre l’Ajax d’Amsterdam (un equip fundat el 18 de març de 1900 i amb una gran identitat hebrea) i el Maccabi de Tel Aviv, el visitant. Res a veure, doncs, amb cap palestí, ni amb cap causa palestina, ni amb res de tals connotacions. Tot i això, cal destacar que en un sector de les graderies hi havia un gruix important de gent amb banderes palestines, la qual cosa ja fa grinyolar pertot el relat de tots aquells que en (des) “informar” només parlaven d'aldarulls entre fans de futbol, ja que perquè es donés aquesta casuística els suposadament aficionats implicats haurien hagut de ser els d'un equip palestí i els d'un d'israelià, i aquest no és el cas de cap manera, tal com sap tothom.

■ Malauradament, la cobertura del New York Times va reflectir una tendència més àmplia. Reuters, Associated Press i The Guardian també es van afanyar a enquadrar com a simples "enfrontaments" allò que l'alcaldessa d'Amsterdam, Femke Halsema, va comparar amb "esquadrons antisemites d'atac i fugida" del Tercer Reich.

■ Reuters es va referir al pogrom en un titular com "aparents atacs antisemites", com si fos una coincidència total que les víctimes fossin totes jueves. 

■ Associated Press va posar els aficionats del Maccabi Tel Aviv en primer lloc en un titular sobre que "topaven amb manifestants pro palestins denunciats" com si els israelians fossin co-iniciadors de la violència.

■ The Guardian publicava un titular sobre els fans israelians que van ser "segons diuen, atacats a Amsterdam", tot i que les imatges dels incidents reals estan disponibles en línia perquè tothom les vegi. El mateix diari citava "una resident d'Amsterdam", que va ser activista anti-Israel i que no va presenciar els incidents, però que afirmava "sentir-se amenaçada pels israelians".

■ La cobertura de la CNN va ser relativament justa i professional. Però després de descriure els vídeos dels incidents antisemites, un article al seu lloc web va afegir: "la CNN encara no ha pogut verificar aquests vídeos". I això, després d'un any d'informes literals de la CNN sobre les afirmacions falses de Hamàs contra Israel que no portaven aquesta exempció de responsabilitat, fa esgarrifar i constata la gran manipulació mediàtica occidental.

■ Dies després dels atacs, The Daily Telegraph va informar en un subtítol que "va esclatar la violència entre els seguidors del Maccabi Tel Aviv i les bandes d'homes en patinets". Després que HonestReporting va “arreglar” el subtítol a les xarxes socials per burlar-se del seu biaix, The Telegraph el va corregir al cap de tres hores. "L'advertència arriba després que els aficionats del Maccabi Tel Aviv fossin atacats a Amsterdam" va ser el nou subtítol, després que The Telegraph fes el correcte i el canviés.

■ El Times de Londres va tenir “l'audàcia” de publicar una columna a la seva cobertura d'Amsterdam el titular de la qual deia: "Val la pena acollir Israel realment?". No cal dir res més.

■ El tramvia incendiat pels vàndals pro palestins dilluns a la nit (i remarco pels meus companys sords, cecs i muts que va ser dos dies després que els aficionats israelians abandonessin Amsterdam, un transport públic que res tenia a veure amb jueus, ni amb Israel, ni amb l’Orient mitjà sinó que era un tren de la municipalitat d’Amsterdam en què no hi viatjaven israelians ni jueus identificats), hauria d'haver fet adonar els periodistes internacionals que la presència dels aficionats del Maccabi als Països Baixos no era el problema i que l’atac, a més de ser antisemita, és bàsicament antioccidental perquè els terroristes islamistes tenen l’objectiu de la destrucció d’Occident, ni que els mermats mentals woke no se n’adonin i propaganditzin el contrari. I hauria de tornar a ser obvi, sobretot pels meus companys amb carreres de comunicació acabades que sembla que no s’adonen que els jueus haurien de poder visitar qualsevol part del món sense por, i els que els terroritzen haurien de ser castigats severament. A Holanda i arreu.

Escolteu i llegiu atentament, receptors immòbils de les anotícies!

■ La majoria de les persones que sentiu i veieu aquestes anotícies dites “notícies” pels que les perpetren no us adoneu que us manipulen ni que l’antisemitisme ha augmentat en progressió geomètrica després dels atacs terroristes palestins. I aquesta mateixa majoria que us empasseu tot això i ho acateu passivament i conformista, també esteu convençuts que si els mitjans, o a posteriori vosaltres mateixos, els justifiquen és perquè és en defensa  dels palestins que són les “víctimes”. Però seguiu sense adonar-vos-en que si jueus són atacats a Amsterdam o a qualsevol altra ciutat o país d’Europa, dels EUA o del món, això no ajuda en res aquest conflicte: ben al contrari. Perquè després d’atacar jueus i agredir-los, encara queda més clar que, si els jueus es volen defensar d’aquest antisemitisme, latent des de les nits dels temps, necessiten l’Estat d’Israel per ser forts i poder-hi fer front. I avui més que mai després de l’Holocaust nazi de fa més de 80 anys i de la repetició d’assassinats i segrestos massius del 7 d’octubre de 2023. I són aquests mitjans manipuladors i judeofobs i els manipulats com vosaltres els que difonen i es creuen, respectivament, les mentides interminables dels precursors del “From de river to the sea, Palestine will be free”, que és un eslògan totalment genocida perquè està assegurant que en la terra històrica dels jueus no hi ha lloc pels jueus i no n’ha de quedar cap. Per la qual cosa Israel, que és un estat reconegut per la majoria de països del món des de 1948, es defensa amb ungles i dents de tots aquests atacs, acusacions vanes i pogroms que han augmentat espectacularment des dels 1200 assassinats i 230 segrestats (101 dels quals després de mes d’un any encara no han estat alliberats pels terroristes). I per això cada dia ho fa més convençudament mentre tota aquesta massa woke ignorant i manipulada, entre la qual i dissortadament per vosaltres us compteu, no ha entès ni entén res de res. Llegiu, si en teniu ganes, el meu assaig geopolític que cito en el tercer paràgraf d’aquest article sobre per què cal defensar el semitisme.  

Els orígens de l’antisemitisme no són la conseqüència sinó la causa

■ Abans de Darwin i la genètica, en aquest context tot era molt molt més confús que ara. El racisme es donava per la procedència, el color o la cultura de la tribu tal o la tribu qual envers les altres. Segons els racistes, els negres, els xinesos i els humans d’altres procedències no purament blanques, inclosos els jueus tot i ser blancs, portaven tota mena de desgràcies, malalties i, fins i tot, “el dimoni” (en què els jueus no creuen, per cert). Fins i tot, el racisme es basava en la condició social o econòmica per decidir qui patiria en pròpia pell la seva xacra humana. I els jueus n’eren una de les esques del pecat, naturalment. Però una vegada Darwin acaba les seves investigacions al respecte i publica L'origen de les espècies el 24 de novembre del 1859, en què explica l'evolució per descendència comuna, tot això deixa de tenir fonament científic i passa a ser, simplement i exclusiva, una persecució amb capficament contra una comunitat determinada (la jueva) per motius religiosos, culturals i socials, entre altres com els econòmics, malgrat que el mite sobre que tots els jueus són rics i acabalats no deixa de ser això que ha estat des de sempre: un mite inventat pels antijueus per tenir una excusa agressora antisemita més.

■  Per això i sempre, que us quedi ben clar, l’antisemitisme no és conseqüència “de” sinó causa “de”, tal com anuncio en el titolet. Els jueus, com he dit centenars de vegades arreu, ancestralment han estat acusats perversament i difamatòria de tenir els nens pertanyents a altres confessions, especialment la cristiana, com un dels principals objectius i objectes dels seus suposats “crims”. Han estat a l’ull de l’huracà, doncs, per, suposadament, segrestar nens, matar-los i fer menges i sacrificis amb la seva sang. Avui, esclar, això és ridícul i passat de voltes per físicament i policial impossible. I perquè tal llegenda acusatòria no s’aguanta per enlloc. I avui, les tornes canvien i aquests mateixos afectats per la patologia antisemita acusen els jueus precisament portar a terme allò que tantes vegades en el decurs de la història els han inflingit a ells, als jueus: genocidi; paraula tan maleïda com els mots nazi o nazisme, de què també els woke antisemites i els islamistes avui acusen els jueus, quan resulta que els assassinats massivament durant la Xoà pels nazis a instàncies de Husseini, líder palestí amic de Hitler i pare de la solució final nazi a través de la Xoà van ser els jueus que, per haver estat genocidats, mai no farien el mateix a ningú, i a les proves demogràfiques que us aporto més endavant em remeto, no us demano pas que em creieu a mi. Recordem que entre 1936 i 1945, dels nou milions de jueus que hi havia a Europa els nazis en van assassinar i cremar sis milions. Quina paradoxa, doncs. I no m’endinsaré en l’accepció, però busqueu, aprofundiu i analitzeu en l’accepció genocidi, els que no ho hagueu fet. I veureu quines banalitzacions i tergiversacions més malèfiques i interessades es fan del mot genocidi en aplicar-lo a la culpabilitat absoluta de totes les desgràcies dels palestins a l’Estat d’Israel i als israelians i, per aproximació, a la resta de jueus del món. Comproveu el mot.

Població àrab-palestina d’Israel, des del Mandat de Palestina i fins avui

■ Tampoc no m’allargaré en l’aportació de les dades poblacionals, prova fefaent de que us parlo abans per demostrar els acusadors de genocidi israelià que aquest és un invent antisemita i de la imbecil·litat woke mundial: el 1948, en declarar-se l’Estat d’Israel, hi havia uns 350.000 palestins entre Gaza, Judea i Samària (WestBank pels israelians o allò que els més antiisraelians anomenen Cisjordània per no dir uns noms tan hebreus Judea i Samària), i avui van cap als 6 milions. Se suposa que els genocides fan desaparèixer la gent i no permeten que aquells a qui volen esborrar de la capa del sol creixin de cap manera, oi? O no? Doncs, en la infografia del 2023 de l’espanyolíssim diari Expansión que us comparteixo, hi trobareu el balanç i les dades de què us parlo. Un altre mite desmuntat, igual que el munt de mentides i mentiders, també polítics i (des) informadors professionals, que l’envolten. Perquè, igual que assassinat no té res a veure amb cap creença personal ni criteri de ningú en concret, ni que a mi m’ho sembli o no perquè un assassinat només té a veure amb fets, amb que una persona en mata una altra amb premeditació i no pas per cap opinió. Doncs, amb el genocidi passa exactament el mateix. Només és assassinat (o genocidi) si han passat una sèrie de fets. I la resta són opinions, paraules, parers personals o banalització del significat a causa de l'odi i la xenofòbia, ja siguin mostrats obertament o amagats.  

Antisemitisme i identitat pròpia

■ Una gran majoria d’antisemites en són perquè troben que en l’antisemitisme, en aquesta idea d’odiar algú altre, també hi ha bona part de la seva identitat. I aquest també és un gran problema perquè si, imaginàriament, per exemple, aquests antisemites veiessin acomplerts els seus objectius de deixar el món sense un sol jueu, doncs, aleshores, ai las! resulta que es quedarien sense identitat. Si una persona és anti alguna cosa, aleshores, tota la seva identitat depèn i va en funció de tot allò que intenta rebutjar, repudiar o voler erradicar. Perquè la forma en què la gran majoria d’humans construïm i entenem la nostra identitat té, principalment, a veure amb quina mena de coses valuoses o sagrades ens identifiquem.

■ Quan observem els antisemites destaca especialment la seva impotència al respecte de no poder veure saciat el seu desig i tal impotència es posa de manifest en agressions verbals i sobretot físiques, perquè per aquests malalts d’odi les agressions als altres són un bàlsam, una medicina calmant del seu gran malestar mental perquè això remarca la seva identitat. I en el cas del pogrom d’Amsterdam, això va ser un fet absolut per raons com les que explico en el meu citat anteriorment assaig al respecte i molt especialment en el punt 2 d’aquest, en què també es constata que les nombroses acusacions antisemites a arreu del món mai no han donat ni donen veu als afectats per poder rebatre-les, sinó que només recullen les infàmies de qui els acusa. No us heu parat mai a pensar el per què d’aquesta falta d’equilibri? Doncs jo, que fa anys que m’hi dedico, sí que ho he fet estudiant i llegint molt al respecte. I ho segueixo fent cada dia. Us recomano que repasseu un dels exemples més representatius de l’estudi de l’antisemitisme, de la font del qual he begut de manera abundant i per això us poso tot aquest seguit d’exemples al respecte sorgits de la seva saviesa, entre la de molts altres mestres de qui he après. Va ser el del filòsof Jean-Paul Sartre, que amb el llibre de l’any 1944 Réflexions sur la question juive pensava sobre els orígens i els fonaments de l’antisemitisme a les societats modernes. Llegiu-lo i entendreu moltes coses importants.

Per acabar

L’antisemitisme és molt perjudicial pels jueus, tal com ha quedat evident al llarg de la història de la humanitat en que han estat víctimes de tota mena d’abusos i arbitrarietats en tots els indrets del planeta en què han habitat o conviscut. Des de les ràtzies romanes i la seva esclavització com a poble fins al pogrom del 7 d’octubre de 2023 i aquestes posteriors agressions d’Amsterdam, passant per les cremes massives de la Inquisició espanyola i la seva expulsió de la península ibèrica el 1492 i passant per tota mena d’agressions i assassinats massius arreu del món, amb els especialment remarcables pogroms de la Rússia tsarista i també durant l’estalinisme, en la posterior Unió Soviètica, en que hi va haver una diaspora en la mateixa diàspora. Però la més important agressió cap als jueus de l’edat contemporània va passar amb la Xoà o Holocaust a Europa, a partir de 1939. I aquí es torna a posar de manifest que l’antisemitisme no solament és perjudicial pels jueus sinó per Occident en la seva màxima expressió. Perquè després de l’inici dels assassinats en massa de jueus per part dels nazis, el món i la humanitat van gestar, parir i patir la pitjor catàstrofe dels darrers segles: la Segona Guerra Mundial. I només cal repassar la història i fixar-se que l’antisemitisme sempre és només la punta de l’iceberg de la desgràcia conjunta. Perquè sempre que hi ha antisemitisme i moviments creixents de judeofòbia és un avís previ d’altres desgràcies paral·leles de dimensions incommensurables que s’esdevenen i que, indefectiblement, ens afecten a tots.