dijous, 21 de novembre del 2024

La decisió de la Cort Penal Internacional d'emetre ordres de detenció contra Benjamin Netanyahu i Yoav Gallant no és cap bona notícia per a Israel

 


La Cort Penal Internacional recrea 130 anys després l’Afer Dreyfus contra Netanyahu i Gallant

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 21-11-2024

L'Afer Dreyfus o Cas Dreyfus va ser un escàndol polític que va dividir França durant els darrers anys del segle XIX. El 1894 el Servei d'Intel·ligència francès va descobrir a la paperera de l'agregat militar de l'ambaixada alemanya una carta sense signatura que anunciava l'enviament de documents secrets. Els investigadors van concloure que el capità Alfred Dreyfus, destinat a l'Estat Major i d'origen jueu, n'era l'autor, sense més indici probatori que una lleu semblança cal·ligràfica. Dreyfus va ser arrestat enmig d’un ambient d'exaltat antisemitisme, i empresonat al penal de Cherche-Midi. Sotmès a consell de guerra va ser condemnat per traïció, expulsat de l'exèrcit i deportat de per vida al presidi de l'Illa del Diable, a la Guaiana.

El 1895 hi va haver un canvi dels caps del Servei d'Intel·ligència militar. I el nou responsable va descobrir que el veritable culpable era el major Ferdinand Walsin Esterhazy i que Dreyfus havia estat víctima de l'antisemitisme de l'anterior cap d'Intel·ligència. Tot i això, Esterhazy va ser declarat innocent el 1898 a causa de la protecció dels militars reaccionaris.

Els escriptors Émile Zola i Octave Mirbeau, el líder socialista Jean Jaurès i el radical Georges Clemenceau van encapçalar la causa dels defensors de Dreufus a partir de la publicació el 13 de gener de 1898 al diari L'Aurore d'una carta oberta de Zola al president de la República, Félix Faure, titulada J'accuse («Jo acuso»), en què instaven el tribunal que havia jutjat el major Esterhazy a explicar per què l’havien exonerat sabent que era culpable,  article que va tenir l'efecte d'una bomba. Aquell mateix any el tinent coronel Henry, un dels oficials que havien participat en la manipulació de les proves, va confessar i després es va suïcidar, i el cas va ser reobert.

Per acabar la introducció, faré referència al sionisme modern, molt reforçat per per Theodor Herzl perquè exercint de periodista del Neue Freie Presse es va sensibilitzar sobre la realitat de l'antisemitisme després de presenciar el Cas Dreyfus, i recordaré que la fundació de l’Estat d’Israel va ser, en gran mesura, gràcies al sionisme de tot el món que va lluitar per aconseguir l’estat dels jueus nascut el 1948.

«El procés Dreyfus, al qual vaig assistir a París el 1894, em va fer sionista»— Theodor Herzl, Joan B. Culla (2004), "Israel, el somni i la tragèdia", pg.45

«Considero que la qüestió jueva no és una qüestió social ni religiosa... És una qüestió nacional, i per resoldre-la n'hem de fer un problema de política internacional» — Theodor Herzl, Joan B. Culla (2004), "Israel, el somni i la tragèdia",[2] pg.46

«Hem de viure, per fi, com a homes lliures damunt del nostre propi terrer, i hem de morir tranquils en la nostra pàtria. El món s'alliberarà amb la nostra llibertat, s'enriquirà amb la nostra riquesa i s'engrandirà amb la nostra grandesa» — Theodor Herzl, Joan B. Culla (2004), "Israel, el somni i la tragèdia", pg.47

■ L'oficina del primer ministre Benjamin Netanyahu (OPM) ha criticat aquest dijous la decisió del Tribunal Penal Internacional d'emetre ordres de detenció contra ell i l'exministre de Defensa Yoav Gallant, enmig de les furibundes denúncies de tot l’espectre polític israelià cap aquest tribunal amb seu “precisament” a Holanda.

"La decisió antisemita de la Cort Penal Internacional (CPI) és un judici Dreyfus modern i acabarà de la mateixa manera", ha manifestat la portaveu de l’OPM en un comunicat fent referència a l'infame incident antisemita de la dècada de 1890 en què un oficial jueu francès va ser falsament acusat i condemnat per traïció abans de ser finalment absolt. La portaveu també ha dit que l’OPM “ja ha rebutjat els falsos càrrecs contra Netanyahu i Gallant, unes acusacions que provoquen fàstic".

Mala notícia per a Israel

La decisió hipòcrita i distorsionada de la CPI d'emetre ordres de detenció contra el primer ministre Benjamin Netanyahu i l'exministre de Defensa Yoav Gallant és una molt mala notícia per a Israel. Les possibles restriccions de viatge a Netanyahu són un preu personal menor en comparació amb el cost dramàtic que Israel podria pagar per aquesta decisió. Les accions del fiscal britànic d'origen paquistanès Karim Khan es van polititzar des del principi i mai no es van basar en fets o realitat, perquè en la fantasia antisemita de les Nacions Unides, l'Estat d'Israel i els jueus en general són la força més malvada de l'univers.

El raonament de la CPI per emetre les ordres de detenció equival a una dura acusació de les polítiques d'Israel en la seva guerra a Gaza. Simultàniament, els procediments a la Cort Internacional de Justícia (CIJ) acusen Israel de "genocidi" i s'estan imposant sancions als israelians de Judea i Samaria. Només un canvi dramàtic pot evitar que Israel es converteixi en un estat paria, que em fa molt l’efecte que és la intenció final d’aquesta lamentable CPI que per la banda de Hamàs ha dictat ordre de detenció contra Mohammed Deif, un alt càrrec de organització terrorista que fa mesos que va ser liquidat per Israel, se suposa que per “equilibrar la balança” dins de tot el seguit de disbarats i despropòsits d’aquest tribunal ridícul que condemna els agredits i declara herois els agressors, perquè això, en poques paraules, és el que han fet amb la plena i descarada connivència amb els demòcrates fracassats de Biden, perdedors de les eleccions americanes que encara intenten, abans d’abandonar el poder, esquitxar tant com puguin Israel i tot allò que li és propi.

El crim dels dirigents israelians: intentar evitar un nou Holocaust

■ El gran crim del qual Netanyahu i Gallant són culpables no és provocar fam ni causar víctimes civils a Gaza. Això és una mentida provada. El seu crim no és ordenar a set milions de jueus israelians que es rendeixin a Hamàs i estirin el coll per ser decapitats. El seu crim és lluitar una guerra perquè els seus ciutadans no siguin massacrats una i altra vegada.

■ Això ha estat evident per a qualsevol que no estigui infectat amb l'odi als jueus des del principi. Les persones que acusaven Israel de "genocidi" i "crims contra la humanitat" van aplaudir l'acte real de genocidi el 7 d'octubre, han demanat un genocidi del poble jueu des de la massacre i estan més preocupats per salvar Hamàs, Hezbol·là (insalvables a hores d’ara) i els seus amos iranians que no pas ho han estat mai per la protecció dels civils a Gaza.

■ Khan, en el seu cinisme, ha fet gala de totes les normes i estàndards legals en la seva croada contra Israel, començant pel seu menyspreu deliberat pel principi de complementarietat i la seva estranya decisió d'anunciar les ordres a la CNN en lloc de fer-ho pels canals oficials i habituals, i no permetent missions d'investigació del tribunal i entestant-se a ignorar tota la informació nova i els fets emergents que poguessin i puguin demostrar que està equivocat.

■ Que les accions de Khan siguin el resultat de les acusacions d'assetjament contra ell o les seves creences és irrellevant. Ell i la CPI s'han posat directament al costat dels nazis i dels que busquen el genocidi del poble jueu. I això no cal ser gaire llarg, ni periodista, ni analista ni tenir informació privilegiada o un grau d’intel·ligència superior per demostrar-ho perquè queda clar en qualsevol dels actes que s’observin al respecte.

I allò que també queda clar, i molt, és que ni Khan ni la CPI demanaran mai ordres de detenció contra el president turc Recep Tayyip Erdogan per tallar l'aigua a un milió de kurds amb els seus bombardejos indiscriminats. Tampoc demanarà ordres de detenció contra líders sud africans per haver mort deliberadament de fam milers de pobres a la mina d'or abandonada de Stilfontein, prohibint el subministrament de tot menjar i aigua, tot i que han sorgit informes molt fiables de persones que moren a l'interior de les mines i que no tenen ni forces per sortir de dins. Ambdues nacions s'han convertit en els principals partidaris de les ambicions genocides de Hamàs durant l'últim any, que aquests sí que són veritables genocides com hereus d’OLP-Fatah d’Abbas, d’Arafat i del seu fundador Amin al-Husseini, pare de la solució final de l'Holocaust nazi.

El gran crim dels jueus: néixer jueus

■ Només és un crim quan ho fan els jueus, fins i tot si els jueus no fan res malament en absolut, perquè els jueus van cometre el crim més gran de tots només en néixer jueus, i aquest és el seu pecat original. La CPI ha recolzat efectivament els pogromistes que van participar en la caça de jueus a Amsterdam fa dues setmanes. Ha avalat els que demanen "10.000 7 d'octubre" a la Universitat de Columbia (EUA). Ha recolzat els que agredeixen jueus a Brooklyn i els disparen a l'esquena a Chicago. Ha avalat els terroristes suïcides, els coets, la bomba nuclear iraniana i les cambres de gas nazis. Ha avalat cada pogrom, cada massacre, cada acte de persecució i cada acte d'assassinat comès contra jueus innocents durant els darrers 2.000 anys. Això han avalat el fiscal Khan i la cort de farsants de la Haia, perquè implícitament amb les seves accions han corroborat els pensaments dels terroristes i els antisemites: que no és un assalt atacar jueus, no és un assassinat matar jueus deliberadament, alhora que han deixat clar que sí que és un delicte que cometen els jueus si es defensen i fins i tot estar vius. Ha declarat que el nadó Kfir Bibas, d'encara no dos anys, és un criminal pel pitjor delicte de tots, haver nascut de pares jueus, i ha legitimat el seu segrest quan tenia nou mesos. Això és la gran comèdia de la CPI i l’ONU, i dels woke demòcrates dels EUA que, amb el decrèpit Biden al capdavant, la inútil Harris i el perpetrador necessari Obama no volien marxar buits del tot després d’anys de despropòsits i antisemitisme flagrant.

■ Ara, a Israel i al seu primer ministre els queda l’esperança del canvi de poder a Washington i en les declaracions d'alts funcionaris de l'administració entrant contra aquests tribunals. Tot i això, aquests esforços poden no ser suficients per contrarestar l'ampli front i consens entre els estats europeus, amb la destacable i retorçada opinió/acció de l’inefable Josep Borrell, orgull de tots els catalans (dit amb tota la ironia, clar) de que les polítiques d'Israel en la guerra són realment il·legítimes.

Investigacions a ambdos polítics israelians

Després de mesos d'investigació i advertències de la CPI sobre la seva intenció d'emetre ordres de detenció contra Netanyahu i Gallant, el tribunal va publicar les ordres a última hora d’ahir. Això es va fer després que el fiscal presentés les conclusions de la seva investigació sobre els delictes atribuïts a tots dos polítics israelians, i la sala d'instruccions aprovava la petició.

■ Les ordres diuen que Netanyahu i Gallant són sospitosos (és a dir, que la CPI no aporta cap prova ni fonament documentat i/o gràfic d'aquesta acusació, amb la qual cosa reconeixen clarament i implícita que "només és una sospita") de privar sistemàticament la població de Gaza d'aliments, aigua, medicaments i electricitat i utilitzar l'ajuda humanitària com a eina per assolir objectius militars, causant un patiment sever a la població, incloses "cirurgies a nens sense anestèsia", i munió de barbaritats més (quina mania, encara avui, en què els jueus es mengen els nens i es beuen la seva sang...). La CPI també els acusa de crims de guerra "clàssics", com ara matar civils innocents durant "atacs desproporcionats" realitzats per les FDI a Gaza. Quina hagués estat la proporció, segons aquests taujans, entrar a Gaza i matar 1.270 innocents i segrestar-ne 230? Doncs no. Perquè Israel ha actuat i s’ha defensat com faria qualsevol estat i no com un grup terrorista com Hamàs.

Israel adverteix la CPI que no té jurisdicció dins la seva sobirania

Les afirmacions d'Israel que la CPI no té jurisdicció sobre aquestes qüestions en el seu sòl sobirà, ja que és un estat constituït, membre de l’ONU i un dels que van formar la CPI i els seus conflictes interiors no poden ser jutjats exteriorment, també han estat rebutjades pel tribunal, cosa que suposa un cop significatiu a l'estatus legal i diplomàtic d'Israel.

La decisió de la CPI d'emetre ordres de detenció contra el primer ministre i el ministre de Defensa d'Israel, en primer lloc i tal com acabo d’explicar, atempta contra la diplomàcia i el fet mateix de l’Estat d’Israel, sobretot  pel que fa a la seva imatge, i situa el país i els seus líders al mateix banc que alguns dels pitjors dictadors del món, com ara el senyor de la guerra congolès Thomas Lubanga i altres tirans africans que no cal ni esmentar. Però també té implicacions molt més concretes.

Israel ha estat percebut al llarg dels anys com un estat democràtic d'estil occidental. I aquesta percepció ha permès la majoria de les nacions occidentals cooperar amb Israel en qüestions militars i subministrar-li armes i components essencials per a la seva producció. La possibilitat que els seus líders siguin criminals de guerra i, per tant, les seves polítiques siguin criminals segons els estàndards del dret internacional humanitari, podria erosionar encara més la voluntat i la capacitat dels aliats d'Israel, i sens dubte dels seus crítics, de col·laborar amb l’estat jueu en aquest o altres suposats.

Des del punt de vista jurídic, la decisió del tribunal és hipòcrita i il·legítima. Des del començament de la guerra, tot i que passar-hi pel damunt hagués estat el camí més fàcil per a Israel per obtenir un avantatge immediat en el conflicte amb Gaza, Israel ha actuat constantment amb el dret internacional com a brúixola guia. Ha proporcionat ajuda humanitària i aigua a Gaza durant la major part del conflicte i ha realitzat incursions i atacs observant rigorosament les lleis de la guerra (perquè cal no oblidar, pels que ho obliden o ni tan sols ho contemplen, que això és una guerra en tota regla, amb ferits, morts i víctimes col·laterals). Fins i tot els experts familiaritzats amb aquests conflictes armats a tot el món reconeixen que el nombre de víctimes no implicades a Gaza és proporcional als fets que s’estan esdevenint des de fa un any, fets que es van iniciar després que Hamàs assassinés més de 1.200 persones civils i en segrestés més de 230, nadons com Kfir Bibas de nou mesos inclosos, ho repeteixo, de les quals encara en queden 110 en captivitat.

Tanmateix, la CPI està molt influenciada per les tendències polítiques. Tot i que mai no ha pres aquestes mesures contra els Estats Units o altres països occidentals implicats en conflictes similars, el sentiment anti Israel i antisemita ha permès —i fins i tot animar— el tribunal a sentir-se còmode actuant d'aquesta manera. I tot i que això pot reconfortar els israelians, no beneficia tangiblement Israel, ja que gran part del món, després d’anys d’informació esbiaixada sobre el país i la idiosincràsia del sionisme, aquestes ordres errònies encara reforcen aquests sentiments anti israelians i per això alguns les celebren i, fins i tot, els donen la benvinguda.

Viatjar al passat

■ Aquest és només un altre intent de fer retrocedir el rellotge als anys 30, quan els jueus estaven indefensos davant cada matança nazi i quan es produïa ja esperaven la següent. Però no és el mateix rellotge i Karim Khan, la CPI i els nazis als quals donen suport haurien de saber això: els dies d'impunitat per atacar i assassinar jueus s'han acabat. El poble jueu va lluitar i va morir pel dret a viure l'any 1948 després que el món li hagués negat aquest dret durant la dècada i mitja anterior, i no renunciarà a aquest dret mai més. Ningú no els podrà prendre el dret a viure o la seva capacitat de defensar les vides i les vides dels seus fills.

■ Quan la CPI sigui una relíquia oblidada i inclosa en el munt de ferralla de la història, destruïda per la seva abraçada a dictadors i antisemites genocides i el menyspreu per la llei i els drets humans, tres paraules continuaran sonant a la pàtria històrica del poble jueu i arreu del món, AM ISRAEL JAI, les paraules més temudes i odiades pels antisemites que cacen jueus als carrers d'Amsterdam, Nova York, Chicago i allà on cometin els seus crims racistes.

Reiteraré un cop més, perquè aquí hi pot haver la mare dels ous pertot, que la línia de salvació d'Israel per contrarestar la CPI podria ser l'administració entrant dels EUA, país que tampoc no forma part dels convenis dels que pertanyen a la CPI. Les accions passades i les declaracions d'alts funcionaris de la nova administració des de la publicació de l'ordre indiquen que l'administració de Trump pot estar disposada a exercir una pressió important sobre la CPI per revertir les seves accions contra Israel. Això no garantirà l'èxit total, però sens dubte reduiria la pressió sobre Israel. De tota manera, si Trump compleix allò que ha anat dient en tots els seus discursos en què Israel hi era inclòs, amb la victòria republicana se suposa que els EUA imposarà sancions paralitzants a la CPI per violar els seus principis fundacionals i posar-se del costat de Khamenei i l'Iran malgrat que són els dissenyadors dels atroços actes de Hamàs en què molts ciutadans nord americans també van ser assassinats el 7 d’octubre a Israel i del segrest dels 101 ostatges que encara es mantenen a Gaza. Però la història ha demostrat una i altra vegada que l'odi als jueus és prou poderós com per anul·lar el sentit comú i pot convertir els més intel·ligents en bojos. I que Israel havia de donar suport a Trump però amb matisos, ja ho explicava i ampliava jo mateix el dimecres dia 18 en aquest mateix blog.

■ Amb els procediments de la CIP i la CIJ contra Israel, la situació legal del país de cara a l’exterior sembla greu. La política actual d'Israel, que s'adhereix al dret internacional, és legítima i essencial. Els seus esforços s'han de centrar ara a donar una resposta legal, tot i que no necessàriament de manera directa, a les reclamacions de la CPI i demostrar la politització anti-israeliana de la CPI als països que es puguin veure influenciats per les decisions d'aquest tribunal.

Per acabar

Per tots aquells que opineu implícitament o explícita: “clar que ha de ser veritat tot això que diu la CPI perquè coincideix amb allò que jo penso”, dir-vos que d’això, que és una dissonància cognitiva, se’n diu biaix informatiu. Investigueu i penseu per vosaltres mateixos, i contrasteu, però no us atureu en l’opinió d’algú, generalment manipulador perquè publica i afirma sense proves confrontables coses que us agraden i perquè pensa com vosaltres ja sigui per prejudicis o ideari preestablert, perquè això no és sinònim que res d’allò amb què coincidiu sigui ni tan sols veritat. I, també recordeu que és més difícil pels que especulem cada dia en fets de diversos contextos explicar la veritat amb claredat i contrastos i convèncer a algú que no vol ser convençut, tot i que les proves que tingui al davant siguin inqüestionables, que la quadratura del cercle.   

A Catalunya, el fort impuls polític nacional de Sílvia Orriols té una gran semblança al dels principals líders llibertaris occidentals

  Sílvia Orriols, la líder nacional catalana que s’acosta al llibertarisme transformador d’Occident Santi Capellera i Rabassó, periodista ...