La xacra islamista que va penetrant a Europa i a tot Occident com un cavall de
Troia
Giorgia Meloni, la presidenta del Consell de Ministres d’Itàlia, ja ho
advertia el 2023 i avui Monfalcone ho confirma: l’islamització avança sense
fre, i les elits woke i els governs europeus en són còmplices. És hora de
defensar Occident abans que sigui massa tard. Ahir us parlava del viatge
de Giorgia Meloni als EUA per pactar acords amb el president Donald Trump,
un encontre que va demostrar la força d’una líder llibertària disposada a
defensar Itàlia i l’Occident. I avui, com si fos un eco del que ja advertia,
m’arriba l’editorial de
L’Alternatiu amb una realitat esfereïdora: a Monfalcone, un poble al
nord d’Itàlia on La Lega
té un suport massiu, l’islamització avança sense fre. Moltes escolars d’origen
immigrant musulmà ja van tapades de manera irreconeixible amb el nicab, i la
població estrangera, majoritàriament bangladeshiana, arriba al 30%, amb un 65%
d’alumnes no italians a les escoles i un 75% de noies amb vel, segons TheTimes of Israel. Aquesta situació no és nova: ja el 2023, Meloni parlava de
Monfalcone i del perill de l’“islamització d’Europa”, defensant que qui
viu a Itàlia ha de respectar les normes italianes. Però sembla que les
elits europees prefereixen mirar cap a una altra banda mentre el cavall de
Troia islamista avança, lentament però constant.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 19-4-25
■ Dissabte ennuvolat a la Blanca Subur, passeig a peu de platja abans
de dinar en un recorregut en què en aquests mesos de principi de primavera
habitualment no hi ha gaire gent: avui sí perquè som enmig de la Setmana Santa
i el proïsme aprofita el cap de setmana llarg per ver una mini vacança. Bé,
content que la gent gaudeixi d’aquesta meravellós indret situat entre el massís
del Garraf i la nostra Mediterrània catalana, que compartim amb tants altres
pobles que també gaudeixen de la seva riba, com Itàlia, país de què us parlava a
bastament ahir mateix arran del viatge de la seva radiant i activíssima presidenta, Giorgia Meloni,
als EUA per trobar-se amb el flamant president dels americans del nord, Donald
Trump, i tancar tota mena d’acords. Meloni, que ahir demostrava ser la líder
europea de veres, avui segueix preocupada pels forats que en dos anys de govern
batallador encara no ha pogut tapar, com el de la immigració que, tal com
explico en el titular, penetra a tot Europa i Occident de manera inexorable. I no ens podem esperar
a tenir tots els efectius del cavall de Troia islamista dins d’Europa, o sigui,
a casa, com si d’uns okupes consentits per les miserables i inconscients institucions
actuals es tractés. I d’això vull seguir escrivint i reflexionant perquè, si més no, personalment
tindré la consciència tranquil·la en cas que aquesta invasió humana forastera que arriba per depradar-nos, sigui irreversible. I tant de bo que m'equivoqui.
1. Monfalcone: el mirall d’un futur que ja és present
■ Monfalcone,
una localitat al nord d’Itàlia, s’ha convertit en el reflex d’un problema que
avança sense fre: la islamització d’Occident. Segons L’Alternatiu,
el nicab ja és una realitat diària a les aules. I la població
estrangera, majoritàriament bangladeshiana, ha transformat la demografia del
poble. El 65% dels alumnes són no italians, i un 75% de les noies porten vel,
com també assenyala The Times of Israel. Aquest canvi no és casual: és
el resultat de dècades de polítiques migratòries irresponsables i de l’arribada
massiva de treballadors estrangers al sector naval de Fincantieri, una
empresa estatal que ha subcontractat mà d’obra barata sense pensar en les
conseqüències socials.
■ Aquest escenari no és només un problema local: és un avís del que pot passar a tot Europa si no actuem. Giorgia Meloni, ja el 2023, advertia des de Monfalcone que “qui tria viure a Itàlia ha de respectar les normes italianes”. Però les elits europees, obsedides amb el woke i la por de ser titllades de racistes, han permès que aquest cavall de Troia avanci, instal·lant enclavaments culturals que busquen substituir els nostres valors per la xària.
2. La veu de Meloni: una llum en la foscor
■ Giorgia Meloni ha
estat una de les poques líders que ha alçat la veu contra aquesta islamització
silenciosa i en l'esmentada conferència a Monfalcone ja defensava la necessitat de tancar
espais de pregària musulmans que no siguin mesquites. Aquest posicionament, que a banda de tenir el suport del seu partit, Fratelli d'Itàlia, també va recolzar La Lega, contrasta amb la passivitat d’altres líders europeus que prefereixen cedir
davant la pressió dels woke i la por de ser acusats d’islamofòbia.
■ El seu viatge d'abans d'ahir als Estats Units per reunir-se amb Donald Trump, tal com vaig
explicar ahir, també és un missatge clar: Occident ha de ser fort i unit
per defensar els seus valors. Meloni no només va negociar acords comercials per
protegir l’economia italiana, sinó que va proposar una visió compartida amb Trump: “we’re here to make the West great again”. Aquestes paraules ressonen
avui més que mai mentre Monfalcone es converteix en un bastió contracultural i un camp de batalla social que es va apartant dels valors occidentals.
3. “Italia Plurale”: el cavall de Troia es consolida
■ A Monfalcone,
el perill no només ve de la demografia, sinó també de la política. Bou
Konate, un immigrant senegalès i musulmà, va impulsar la llista “Italia
Plurale” per a les eleccions municipals del 13 i 14 d’abril de 2025,
formada íntegrament per estrangers, majoritàriament practicants de l'Islam. Tot i que els
resultats van ser discrets, el missatge de Konate és alarmant: “Avui hem encès
una llum que s’estendrà per tota Itàlia”. A més, van explicitar la seva
voluntat de gestionar els seus propis assumptes sense delegar-los a les
institucions italianes, un
clar desafiament a la sobirania del país.
■ Aquest
moviment no és espontani: és part d’una estratègia que jo citava ja fa més d’un
any en
els punts 22, 23 i 24 del meu assaig sobre l’antisemitisme i Occident en aquest
mateix blog. Com vaig escriure, aquests grups busquen establir
enclavaments culturals, augmentar la seva influència religiosa i, finalment,
consolidar el poder polític. Monfalcone, o Salt o Santa Coloma de Farners entre
altres, a casa nostra, no ho oblidem, només són brots primerencs de tota la
planta. I si no actuem, aquesta “llum” infernal de què parla Konate s’estendrà
com un incendi que cremarà els nostres valors occidentals. I reitero que no és
ni tremendisme ni alarmisme, sinó la realitat pura i dura.
4. El woke: l’arma de les elits per destruir Occident
■ Tal com vaig
detallar en el punt 22 del meu assaig geopolític citat abans, les elits
governants volen destruir el sistema democràtic occidental i portar-nos a un
nou feudalisme, on nosaltres, els ciutadans, perdem els nostres drets i tornem
a l’esclavitud, mentre elles mantenen un poder desmesurat. Aquest pla es
finança amb diners blanquejats a través de països musulmans radicals com Qatar,
que inunden les universitats occidentals per educar les noves generacions en el
woke, un sistema que desproveeix l’ésser humà de pensament crític i criteri
propi.
■ El woke, com explico en el punt 22 i sintetitzo aquí, va començar a expandir-se amb figures com Edward Said, un egipci que es feia passar per palestí i que va ser elevat a guru per les elits dels EUA i el New York Times. Said va acusar els intel·lectuals occidentals d’“orientalisme”, etiquetant qualsevol crítica a l’islam com a racisme. Aquesta narrativa, imposada a les universitats, ha creat una generació incapaç de criticar l’islam, malgrat que l’Alcorà, com vaig escriure, està ple de versicles que inciten a matar o convertir els infidels. Llegiu-lo i veureu que criticar tal cúmul de despropòsits antioccidentals no és cap calúmnia.
5. L’islam: una amenaça incompatible amb els valors
occidentals
■
En aquell mateix assaig, i referint-me a l’Islam, tal com es manifesta a
l’Alcorà, ja dic que no és només una religió, sinó un
sistema que busca oprimir i aixafar els drets individuals. L’Alcorà, que
recomano llegir tothom perquè ningú no s'enganyi (és un llibret molt petit), és ple de versicles que inciten a matar o convertir
els infidels: “s'ha de castigar els infidels perquè no volen acceptar que Mahoma va
sentir la veu de Déu”, diu un versicle rere l’altre. Això no és una calúmnia,
sinó una realitat que qualsevol pot comprovar llegint el text. Per tant, quan
parlem de musulmans de bona fe que viuen pacíficament, hem de ser clars:
aquests (pel salafisme i els que difonen el gihadisme) són “mals musulmans” perquè actuen de manera contrària als
manaments alcorànics, que promouen l'única creença a través de la violència i la submissió. I aquest és el
problema: l’Islam institucionalitzat no és compatible amb els valors
occidentals de llibertat i democràcia. Ho diu Giorgia Meloni, ho diu Sílvia Orriols i ho diem milions de persones més; d'altres, potser ho pensen però callen, per por o per fragilitat de caràcter o qui sap per què.
■Aquesta
realitat, però, és silenciada per la narrativa woke (la principal amenaça de la societat i els valors occidentals conjuntament amb l'islamisme), que etiqueta
qualsevol crítica a l’islam com a racisme o “orientalisme”, segons la
doctrina d’Edward Said. Tal com explico en el meu diversament citat assaig, Said va
construir una farsa per culpabilitzar Occident, i les elits, amb el suport de
diners de països com Qatar, han fet d’aquesta narrativa una arma per
desarmar-nos intel·lectualment. Mentrestant, a llocs com Monfalcone,
l’islam avança amb el nicab a les aules i llistes com “Italia
Plurale”, que busquen crear un poder paral·lel dins d’Europa.
6. Polítiques migratòries: la destrucció d’Europa
■ Torno a
incidir nou en el que ja feia en el citat assaig: “La política migratòria dels
governs europeus està dissenyada per destruir Europa”. I l’exemple més
clar d’aquesta bogeria el va donar Angela Merkel durant la crisi dels
refugiats sirians entre 2011 i 2012, quan va dir: “Que entrin tots els
refugiats, no hi posarem topall”. Aquesta decisió no només va obrir les portes
a milions de persones sense control, sinó que també va permetre l’entrada de terroristes
islamistes disfressats de civils, com els de Hamas avui, que es
barregen amb la població per perpetrar atacs. Merkel ho sabia, i això deixa
clar que va ser una política deliberada per desestabilitzar Europa.
■ Aquestes
polítiques han estat finançades per estats radicals com Aràbia Saudita, Qatar
i Turquia, que han construït mesquites a Europa on es predica la jihad,
com vaig escriure al meu assaig. A Monfalcone, aquest pla s’ha
materialitzat: la població estrangera ha transformat el poble, i les
institucions locals, com l’empresa Fincantieri, han contribuït al
problema subcontractant mà d’obra barata sense pensar en les conseqüències. Si
no actuem ràpidament, Europa es col·lapsarà sota el pes de la islamització,
i llocs com Monfalcone (o com Salt i altres a casa nostra) seran només el primer capítol d’un llibre molt fosc.
7. Per acabar
■ Hem d’escoltar
atentament les veus que vetllen per la protecció i integritat d'Europa i
Occident, com la de Giorgia Meloni (o els catalans especialment i específica Sílvia Orriols), que, sense cap pèl a la llengua, el 2023 ja advertia des de Monfalcone
sobre el perill de l’islamització i defensava la necessitat de respectar les
normes italianes i europees. La seva lluita no és només per Itàlia, sinó per tot
Occident, perquè el cavall de Troia islamista, amb el suport de les
elits woke i els governs europeus, traïdors com el de França, el d'Espanya o el d'Alemanya i la seva coalició contranatura que sembla orquestrada pel mateix Lucifer, amenaça de destruir els nostres
valors democràtics i les llibertats que tant ens van costar conquerir. La seva
aliança amb Donald Trump, com vaig explicar ahir, és un far
d’esperança per a un Occident que ha d’unir-se i lluitar abans que sigui massa
tard.
