Manegar impunement mentre el poble calla i atorga
Alguna cosa no funciona a Occident. Els líders no escolten els seus pobles.
Els mitjans menteixen de manera descarada. I, dir la veritat en veu
alta com faig jo periodísticament i personal, sembla, fins i tot, perillós. Segurament passeu per
les notícies i us pregunteu: qui dirigeix realment aquest informatiu o aquest
programa? Els polítics corruptes no solament ja no s’amaguen de ser-ho i d’haver
malversat diners públics o haver evitat impostos que la resta paguem
religiosament sinó que, al damunt, si ho denuncies com a periodista, o
simplement com a ciutadà, es tornen en contra teva i et titllen de mentider o
de difamador perquè s'enerven quan expliques amb detall les seves maldats i indignitats. És el cas de polítics condemnats a anar a la presó per corrupció com
Laura Borràs, expresidenta del Parlament
de Catalunya amb sentència ferma de quatre anys de privació de llibertat per múltiples delictes, tal com li va passar al director del digital e-notícies, Arnau Borràs que en aquest vídeo explica que va
ser acusat per la convicta de “mentir vilment” en un tuit fet per ella mateixa i posteriorment
esborrat. O d'algú de l'entorn del mateix expresident de la Generalitat Jordi Pujol, indignat amb mi pel fet de difondre que, segons
l’exdirigent de CDC Alfons López Tena, l'exmandatari va deixar
prescriure l’impost de successions del qual n’era responsable de fer-ne
complir el pagament com a representant de l’Hisenda espanyola (que cal tenir
poca moral i menys vergonya) a la resta de catalans que heretaven propietats,
com és el cas d’aquest que redacta. I aquí no passa res ni hi ha cap escàndol perquè les vaques sagrades són intocables. D'això, a casa meva, se'n diu màfia. I la veritat, lletja, crua i terrorífica per
a les elits que perpetren malifetes com les que explico més amunt de manera
continuada i impune és que molta gent s'està despertant. I aquest despertar acabarà amb
tota aquesta claveguera; que ningú no ho dubti. “Per Occident, és més tard del que ens pensem”, deia jo
mateix en un article en aquest blog fa uns quants dies. I no és ni demagògia,
ni alarmisme, ni tremendisme: és la veritat. Es miri com es miri.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 5-4-25
Dissabte assolellat i ideal per a la navegació que hem
practicat durant tres hores a la costa de la Blanca Subur en una mar molt
calmada en el cor marítim del Garraf. Aquest és l’encant de les poblacions com
Sitges, localitats costaneres de la nostra catalana Mediterrània, en què sovint,
com avui, en gaudim la seva meravella natural en la tranquil·litat d’un iot
sobre la mar blava i quieta que convida a pensar. Per això avui he reflexionat,
precisament, en aquests despropòsits que estem patint a Catalunya i a tot
Occident per part de les hordes de l’establishment i els seus labs, que, segons
el meu pensament, el propòsit de qui mou els seus fils és l’erradicació de la
societat occidental tal com la coneixem ara. Repasseu el punt⚫24
i darrer del meu assaig al respecte d’Occident, perquè tot just us vull parlar d’això i reiterar,
com sempre faig, que no és tremendisme sinó la realitat que potser alguns de
vosaltres encara no veieu. En fi, si més no i com acostumo a fer quan redacto, ho intentaré.
■ Tal com explico en el lid, quan publiques aquestes
evidències de corrupció i comportaments irregulars corroborades per fonts ben
informades o per tercers que donen la cara i ho expliquen, resultes perjudicat
per insults de tota mena i manera i acusat d’anar contra els que “defensen
Catalunya” amb mil i un estirabots a la xarxa o directament per telèfon, com
m’ha passat a mi mateix quan he denunciat tals o semblants irregularitats.
■ I el país, què diu el país? Doncs calla, i, si cal, participa en el
linxament del periodista valent o del polític agosarat que parlen sense pèls a
la llengua, no pas del corrupte com hauria de passar, al qual encara defensen
de manera incomprensible, inaudita i impròpia de cap democràcia.
■ Per això Catalunya és on és, i tot i els grans
manifestos independentistes de tanta i tanta gent, segueix sota la batuta
espanyola perquè, tal com diu el mateix Alfons López Tena en l’entrevista que
enllaço, si fa 613 anys des de Compromís de Casp i a Europa s’han independitzat
munió de països, si Catalunya no ho ha fet és perquè, senzillament, els
catalans no volen ser independents i prefereixen exercir de màrtirs mirant cap
a Madrid i plorant i, alguns com aquests que cito més amunt, omplint-se les butxaques
per activa o passiva i, al damunt, com Puigdemont i la banda processista
autonòmica, enredant déu i sa mare i anant de víctimes mentre silencien i
promouen cordons sanitaris contra aquells que, com Sílvia Orriols o periodistes
que no ens venem al sistema, expliquem fil per randa i clarament la veritat
mentre el país, el gruix de la ciutadania, callen i acoten el cap com si encara
fossin esclaus dels romans, tot i que alguns, sortosament cada dia més, com
passa en totes les dictadures i totalitarismes ni que estiguin disfressats de
democràcies, s’estan despertant.
2.
I a Europa, pràcticament
igual
■ A tot Europa, homes i dones valents han anat pujant de
rang. A Itàlia, Giorgia Meloni; a Hongria, Viktor Orbán; a Holanda Geerd
Wilders; a Alemanya, Alice Weidel; a Polònia, Andrzej Duda; al Regne Unit, Nigel
Farage avancen en la millora i la recuperació de la sobirania dels seus països
mentre estats seguidistes dels ritmes de Brussel·les com la mateixa Bèlgica,
França, Irlanda i la més que perduda Espanya ballen al so que els toca la
moribunda Unió Europea (UE) per anar contra els postulats de la resta i de
Donald Trump, que està intentant reparar el desori i reconquerir Occident tal
com l’hem conegut fins ara. Líders populistes i candidats a favor de la
llibertat són el tipus de veus que s'haurien considerat de sentit comú fa només
20 anys. Tots obtenint un suport massiu. Tots reunint milions de persones
contra la immigració massiva, la decadència cultural i el control woke globalista.
■ La reacció d’aquest món tancat i entestat en la globalització i en uniformar Occident amb la UE al capdavant és prohibir, com ha passat a Romania amb Călin Georgescu o com presumptament passa amb Marine Le Pen, política a la qual personalment no tinc cap mena de simpatia per ser una negacionista de la Catalunya del Nord i dels seus drets nacionals, fets pels quals ja no mereix cap consideració per la meva part i, si veritablement l’ha feta en corrupció, l’ha de pagar, com hauria de passar a Catalunya i arreu. Però, dit això, no oblidem la por que fa el seu creixement populista a les estructures del deep state de la UE, i no pas com a ultradretana, que és com la titllen i la llufa que li pengen, sinó per llibertària i ser anti agenda 2030 i anti Unió Europea, que és tal com se la coneix i actua avui. I és això allò que realment els fa por, i no que sigui de dretes.
■ La corrupta agenda globalista amb el suport de
mafiosos com Soros o Gates impulsa tot aquest globalisme woke que prohibeix la
dissidència, d’aquests i d’altres líders com el mateix Trump (amb qui no van
poder perquè va aconseguir 77’5 milions de vots de gent desperta o en procés de
despertar i desnarcotitzar-se políticament), com Javier Milei o com el
plantar-se de Putin davant l’avenç invasor de l’OTAN i la UE com a suport
polític a les seves fronteres. Recordem que Zelenski
només és un titella de la UE, l’MI6 i l’OTAN per fragmentar Rússia i tot el
que va ser el seu ancestral imperi format per territoris (molts avui països) que no pertanyen a Europa sinó que, com la
mateixa Ucraïna, que vol dir frontera en ucraïnès, ja són paisatges d'Euràsia; no pas
d’Europa. I això també forma part de la mateixa macabra agenda globalista que “prohibeix”
allò que hauria de ser el lliure albir i que, en societats democràtiques o
suposadament democràtiques, s'hauria de poder exercir de manera ilimitada. Aquest mateix veto és amb el que intenten travar Sílvia Orriols en l’entorn polític del nostre país i, el que és
més trist, al si del Parlament de Catalunya, institució a la qual ha entrat
elegida pels seus votants, més de 120.000 catalans.
3.
Líders
democràtics prohibits?
■ Doncs, sí. Paradoxalment prohibits. Però no perquè
incompleixin la llei. No perquè hagin mentit (com ho han fet Jordi Pujol, Laura
Borràs, Carles Puigdemont i com ho fan cada dia ERC, Junqueras i els seus
atlàters, a més de munió de processistes, espanyolistes i woke més que viuen de
mentir i del qui dia passa, any empeny). Prohibits perquè, com Sílvia Orriols,
diuen la veritat, i la veritat ara es considera subversiva, d’ultradreta i fins
i tot feixista (que inverteixin unes horetes en veure a NETFLIX o a la
plataforma que paguin “Mussolini, el fill del poble”, i veuran què era el
feixisme: res de paraules; fets escenificats en pallisses, garrotades, batudes
i assassinats a dojo per pensar diferent, com accions violentes que a Catalunya
s’han portat a terme per part dels anomenats d’esquerres, i no pas per ningú
del partit de Sílvia Orriols. Dir-se d’esquerres i fer això: quina vergonya!). A les dites "democràcies", doncs, aquests líders que esmento se'ls prohibeix presentar-se als càrrecs només pel seu ideari. Com és el
cas de Călin Georgescu, o potser també de Le Pen (tot i que, tal com dic abans, ella és acusada de malversació de fons públics, cosa que amb més temps i més justícia segurament s'arribarà a aclarir del tot).
■ Cal recordar de nou que, malgrat que això pot semblar una cosa de Corea del Nord o de la República
Popular de la Xina, està passant ara mateix a l'anomenat món lliure en què el
Regne Unit, el Canadà, Alemanya, Austràlia i fins i tot els Estats Units no són
immunes. I això no és la política de sempre sinó que es tracta d'una eliminació
coordinada del moviment populista arreu del planeta. No us equivoqueu: aquest
soscavar la llibertat no està aïllat en un país concret; és arreu, tal com fa
anys que planegen les elits mundials de la mà del woke i el globalisme uniformador.
■ Ara mateix, a tot el món occidental, s’estan redactant i proposant lleis amb intenció d'aprovar-les per blindar el
seu projecte repressor, prohibir discursos lliures i actuar políticament al seu respecte.
A la UE, els partits populistes estan sent prohibits. Al Regne Unit i al
Canadà, com passa a Catalunya, els governs estan impulsant lleis de
"discurs d'odi" i "danys en línia" per criminalitzar les
veritats incòmodes. A Austràlia, han elaborat l'anomenat projecte de llei de
lluita contra la desinformació dissenyat per permetre que els buròcrates
determinessin què es pot dir, quan resulta que l’única desinformació la generen
ells en favor dels seus objectius i interessos. O sigui: noms diferents, la mateixa
agenda, silenciar la gent i protegir les elits.
4.
I què ja no
podem dir exactament?
■ A Catalunya, amb aquesta llei que es prepara
per “combatre els discursos d’odi”, aviat no es podrà dir en seu parlamentària
(realment tota una paradoxa perquè parlament ve de parlar en llibertat!) “aquesta immigració massiva està
erosionant la identitat nacional”; “que un home no es pot convertir en dona o
viceversa”; “que les fronteres són molt importants”; “que la nostra herència judeocristiana
no és una cosa per avergonyir-se, sinó una cosa per defensar”. Aviat tot això a
Catalunya, ni al Parlament ni als mitjans de comunicació, sobretot els públics,
no es podrà dir. I, de fet, ja passa: digueu aquestes coses lliurement avui al
carrer, en un bar o en una conferència a Barcelona, a París, Berlín,
Birmingham, Brussel·les o Brisbane i us titllaran d'ultres perillosos.
■ Però aquí allò que és cert és que molts de nosaltres
encara no hem perdut el seny, i ens guiem per uns ensenyaments ancestrals
heretats dels besavis, dels avis i dels pares, ensenyaments que hem traspassat
i llegat als nostres fills que, per sort, els atresoren i conserven per traspassar
i llegar als seus fills i nets quan nosaltres ja no hi siguem. Ensenyaments i
valors que diuen que el que tota aquesta casta de pertorbats antioccidentals,
islamitzats i amb el cervell buit anomenen odi, nosaltres anomenem veritat;
allò que anomenen desinformació, nosaltres anomenem desacord; el que ells
titllen de perillós, en diem civilització occidental .
■ No hem de ser educats davant els maleducats que ens volen
destruir. Abans que educats hem de ser ariets potents, davanters amb xut potent
contra els porters, si fem un símil futbolístic. Hem de ser els portadors de la
veritat sense filtrar, sobretot per recordar tota aquesta colla de ximples
sense massa cerebral aprofitable intel·lectualment i als poders que els
protegeixen que no ens faran callar. Mai. No ens faran callar.
■ Heu vist i esteu veient allò que estan fent: als nostres països, als
nostres valors, al nostre futur. I també que a l’altra banda en som molts, que
som vius i disposats a lluitar contra aquesta xacra com la
humanitat sencera va lluitar contra les imposicions de segles enrere amb
revoltes, amb lluites massives contra les xacres socials i totalitàries. Avui,
la gent del segle XXI, amb internet al nostre abast, amb la IA perquè no ens
enredin, amb els líders que volen que el món segueixi sent el món lliure i amb
els valors humans de sempre, avui aquest
moviment per alliberar-nos d’imposicions de les elits està creixent. I per això
odien que existim. Perquè voldrien mesells i xaiets en comptes de gent forta i
intel·lectualment capacitada i activa per disputar-los les seves imposicions
arbitraries en què ja tenen reclutats molts febles de cap i de tot en general.
■ Crideu, no us rendiu, queixeu-vos, tant si els
corruptes són el farsant lladregot Jordi Pujol al servei de la nació castellana
des de la mal dita “transició” que ens ha narcotitzat amb les seves mentides
durant gairebé quatre dècades, com si és la funcionaria espanyola prevaricadora
Laura Borràs que va fragmentar contractes institucionals oficials per donar-los a un traficant de
drogues amic seu mentre les tietes invidents l’enlairaven als carrers, com el
lladre d’il·lusions Puigdemont, a qui molts encara voteu tot i no saber ni per què,
perquè tot allò que ha dit són mentides, com els miserables que expliquen que hi
ha trenta gèneres i no dos, perquè gent més miserable que ells es creguin la mentida
mentre ells se’n riuen i pensen, "pobre desgraciat: ja el tinc al pot!". Però s'obliden que molts encara som aquí. I tenim una cosa que els destructius mai no tindran: una nació de gent lliure i desperta que s'aixeca cada dia. I quan prohibeixin el pròxim
humà que us digui la veritat i que us sacsegi la ment perquè toqueu de peus a terra, penseu que si permeteu la prohibició els
següents sereu vosaltres, seràs tu, serà el del teu costat. I aleshores ja no quedarà ningú per
parlar clar ni per escriure la veritat. Penseu-ho. Penseu, perquè és molt important pensar.
