Aquest matí de dimecres m’he dedicat a fer una excursió pels indrets barcelonins en què acostumava a passar temps durant la meva adolescència i joventut
Avui, dia personal i de records amb inici en el darrer fiasco del traïdor Puigdemont Generalment escric sobre política o sobre l’estat geopolític del planeta, de qui en aquest païset d’enredadors i enredats ens aixeca la camisa i a qui acusen de tot i més per dir les veritats que els miserables processistes com Puigdemont i la seva caterva de cretins post pujolistes amb sous milionaris (alguns dels quals tan xoriços com el mateix patriarca evasor de l’impost de successions que ens va obligar a pagar a la resta de “no privilegiats” com ell) ens intenten fer empassar tant si com no (la qual cosa aconsegueixen amb la majoria però no amb els que pensen, com jo, que pensen, literalment, com ho faig jo, vull dir) amb l’ajut de tots els mitjans de manipulació pay per view de Vichy que no expliquen una sola veritat ni volent. En fi, vergonya aliena de tot aquest ramat de miserables vividors que em produeixen un fàstic inenarrable i en què la darrera desfeta ha estat la tancada de porta ...