Per què els mitjans i les esquerres titllen d’extrema dreta tothom que
qüestiona la immigració?
·
L’etiqueta
“extrema dreta” ha perdut el seu significat i la gravetat del mot perquè, per
mor dels que en tot hi veuen extremisme, s’ha convertit en una eina de
manipulació per deslegitimar les veus dissidents que formen part, no de cap
radicalisme ni extremisme sinó, de la mateixa democràcia a la qual els
acusadors i assenyaladors contraris a les seves idees els intenten negar la
pertinença.
En un món on qüestionar l’islamisme o les polítiques migratòries
descontrolades et converteix automàticament en un “extremista de dreta”, cal
preguntar-se: per què passa això? Els mitjans de comunicació i l’establishment,
sobretot si és d’esquerres i woke, semblen obsedits a demonitzar qualsevol veu
crítica amb l’islam radical o amb la desaparició d’Occident tal com el
coneixem. Però, és realment extremisme de dretes oposar-se a una ideologia
totalitària disfressada de religió? O és una cortina de fum per silenciar la
defensa de les llibertats democràtiques titllant tothom que ho fa d’ultra, nazi
o feixista?
Dijous assolellat a Sitges. Mar plana, blava, neta i cel claríssim.
Sensació meteorològica de temps primaveral amb la temperatura en augment que
convida a gaudir de l’entorn natural, cosa que aquest matí, la meva amiga
sitgetana i jo hem portat a terme fruint de la pràctica golfística al Club de
Golf Terramar. I, com sempre i mentre anava tirant boles, m’ha arribat la
llumeta d’allò que volia escriure avui: sobre l’extrema dreta. Perquè ara, tots
els que no pensem com l’extrema esquerra i el wokisme nostrat de cada dia que
empesta tota la nostra catalana i de moment encara majoritàriament blanca societat,
som extrema dreta. Ja no hi ha termes mitjos. "O estàs amb mi i penses i dius
allò que penso i dic jo, o ets directament extrema dreta, Sílvia Orriols". I
Santi Capellera, i més de mig país més. Engeguem màquines i proa endavant,
doncs!
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 10-4-25
1.
El mite de
l’extrema dreta
■ Per què quan algú critica l’islamisme o la “invasió” cultural i demogràfica que està transformant Europa, se’l titlla immediatament d’extrema dreta? Doncs, tant personalment i com analista geopolític, considero que aquesta etiqueta és una eina de manipulació per deslegitimar les veus dissidents, i en el nostre país parlaré sense embuts com sempre faig de la tasca incansable en favor de Catalunya de Sílvia Orriols. L’extrema dreta, històricament lligada a ideologies com el nazisme o el feixisme, és una cosa molt diferent de, simplement, qüestionar una religió política que busca imposar-se per la força, com l’islam i la seva exacerbació, l’islamisme. I del fet de l'extrema dreta encara s'hi allunya més reclamar un millor benestar per la gent del país al qual pertanys. Això no és extrema dreta sinó reivindicacions socials des del sentiment nacional, encara que qui sigui l'acusador ho brami als quatre vents i ho difongui als mitjans per perjudicar greument els que no pensem igual.
■ I el tema dels dits assenyaladors i admonitoris no neix ara amb les gernacions migratòries que cada any arriben a casa nostra des d'arreu del món sinó que ja el 2018 (quan a Catalunya passavem poc dels 7 milions d'habitants censats), i per citar un cas del relat generalitzat i sistemàtic de la majoria de mitjans occidentals, entitats acadèmiques i governs que s’autoanomenen d’esquerres -la majoria dels quals fan polítiques, com a mínim, de dretes-, la Fundació Pere Tarrés a través d'un article de Jordi Sabaté, un dels seus professors d’Història Social i Política Social en què, després d'escriure en el primer paràgraf un llistat de tots els països “sospitosos”, en el segon ja deia: “L’ascens dels populismes nacionalistes d’extrema dreta no és un fenomen solament europeu...”, i es queda tan ample després de clavar la llufa d’extrema dreta a l’esquena de partits o actors polítics que, simplement, denuncien les allaus migratòries excessives i insostenibles o el creixement desaforat de l’Islam i, per tant, de l’islamisme. Un altre fet evident al respecte és el redactat que surt de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i que publica VilaWeb sota l’esbiaixat títol “Madrid es converteix en la capital de l’extrema dreta europea”, en què s’hi barregen ous i caragols i en què s’hi fan tota mena d’afirmacions i insinuacions sense cap fonament perquè allò que va passar a Madrid no va ser una trobada de l’extrema dreta, es miri com es miri, i sí que va ser, efectivament i tal com es va desenvolupar, una reunió de líders conservadors europeus, perquè allà d’activistes abrandats cridant a la gihad com hi ha a les trobades esquerra en què asisteixen la CUP, els Comuns i altres formacions i faccions esquerranoses, aquestes sí més semblants a l'extremisme de l'activisme woke militant, no se’n va produir cap. Ni es van cantar himnes feixistes, ni nazis, ni cap cosa semblant. Però que la realitat no ens espatlli un bon titular, que per això ens paguen, oi? I sí, també: tots aquests mateixos hi esperaven la presència de Sílvia Orriols per poder carregar contra ella però, ves per on, no hi era. Potser és perquè encara no és presidenta del nostre país (que ho acabarà sent) i perquè el nostre país, Catalunya, encara no és independent i allò era una trobada de líders de forces estatals. Que no, senyors demagogs i polis-milis del groguisme interessats en la durada eterna del vostre status quo professional, polític i personal, que conservador, ho repeteixo, no vol dir ser d’extrema dreta. Conservador és una altra cosa, com fa segles (exactament des de 1678) que saben els britànics. Queda clar, oi?
■Aquests exemples que cito del professor de la Pere
Tarrés o de l’aiguabarreig de l’ACN publicat a VilaWeb (VilaWoke ja l'anomenem molts) són només dos clars tastos de com va començar a funcionar ja fa més d'una dècada a Catalunya el sistema
woke i de com va influir de manera creixent en l’esquerra, tant de partits com
governamental institucional, per arrenglerar-se en allò que ells pensen que és
el políticament correcte. Òbviament, aquí darrere hi han arrossegat tots
els mitjans oficials o subvencionats al màxim que per raons evidents els són
afins. Exemple clar, doncs, de com funciona l’esquerra woke i
els seus mitjans i periodistes "de partit", que mai s’atreviran a criticar l’Islam
per tal o qual cosa, quan la realitat és que l’Islam és una religió basada en
l’Alcorà que diu que cal matar els infidels o convertir-los. Tots. I si algú
és musulmà de bona fe i bona persona amb la resta de gent no musulmana, com que
l’Islam és la institucionalització de la mala fe, qui és una bona persona i de
bona fe, dels milions de musulmans que hi ha, és un mal musulmà. Perquè
actua de formes que s’aparten dels manaments alcorànics.
■ Això és el que cada dia ens vomita al damunt el wokisme esquerranós amb l’ajut inestimable dels mitjans de manipulació a sou que l’ajuden a normalitzar-ho i que talment sembla que tots els titulars que publiquen al respecte els hagi escrit el mateix bot woke amb un sol botó: ‘Extrema dreta!’. Els recomano que consultin @Grok, la gran eina intel·ligent d’xAI, disponible a X, xarxa a què tanta mania tenen els poc amants de la pluralitat de parer (perquè deixa publicar totes les veritats), que segur que els aporta una bona dosi de sentit comú o els diu directament: “escolta, periodista o director (o polític!), per molt que t’untin la cartera i el compte del diari, la tele, la ràdio o la conselleria o direcció general, sigues digne i professional i no publiquis això. Perquè fots el ridícul i tothom una mica despert se n’adona! Fots riure si vas repetint com un lloro que Sílvia Orriols, Giorgia Meloni, Alice Weidel, Geerd Wilders, Viktor Orbán, Milei, Bukele, Trump, Vance, Musk, Rubio o qualsevol altre que vol blindar el seu país contra les onades migratòries descontrolades, especialment de musulmans, com la que va perpetrar Angela Merkel (amb el suport de Barack Obama) el 2011/2012 són el mateix que els camises negres de Benito Mussolini, els sicaris del Batalló Azov de Zelenski, hereus d’Stepán Bandera, o els franquistes espanyols de Democracia Nacional, que van amb la cara tapada i es dediquen a amenaçar i apallissar gent” (com aquells de la CUP/Arran de fa unes setmanes a la plaça Comas de Barcelona contra una parada d'Aliança Catalana, per cert). Segurament @Grok els diria una cosa semblant, sense estirabots i amb més esgrima; però jo no sóc ell i m’expresso com vull perquè només em dec a mi mateix i sóc lliure per fer-ho. Que li facin una consulta, a veure si s’allunya gaire d’això que he escrit jo.
■ Reitero, un cop més, que això que perpetren és una deriva molt perillosa que de facto elimina l’opinió contraria i, per tant, la pluralitat. Una deriva en què, paradoxalment, hi participen de manera inaudita moltes persones a les quals un dia vaig respectar i que avui han perdut absolutament aquesta deferència que personalment i professional els tenia perquè, a més de tractar-nos a tots d’imbècils, segueixen anant a la seva com han fet sempre i situant-se sota l’arbre que, ara per ara, més ombra (sobretot crematística) fa perquè encara no li han caigut les branques. I amb elles, els nius, que deia aquell corrupte nostrat que va controlar l’hisenda dels catalans 23 anys i de la qual ell i altres tan "hororables" com ell es van escapar de pagar l’impost de successions. Parlo de Jordi Pujol, vaja, un dels que ha perdut tot el meu respecte (i no per la deixa del seu pare Florenci Pujol, tal com explica Alfons López Tena en aquesta entrevista amb el company Vicent Sanchis Llacer a El Món, sinó per perpetrar premeditadament l'evasió d'aquest impost que la resta de catalans vam pagar mentre ell, sempre protegit per l'Espanya del "tranquil, Jordi, tranquil", se'n fotia del país). No, no el respecto de cap manera Pujol, perquè els miserables pocavergonyes com ell que al damunt van contra els patriotes de veres com Sílvia Orriols, no mereixen el meu respecte ni la meva consideració. Més aviat tot el contrari.
■ A 21 anys (jo vaig fer la mili durant gairebé dos anys) m’explicaven els
meus professors de l'Autònoma (UAB) que Hitler buscava enfonsar el planeta sencer en
la foscor—destruir tota democràcia, dividir-nos en races, esclavitzar o matar
tot aquell qui dissentís (però també en va matar molts que van assentir)
esclavitzar tots els 'no aris' i exterminar els infrahumans. O sigui, per fer
una analogia, era Sàuron, d'El Senyor dels Anells. Llevat que Hitler era real.
I la ment digereix això amb gran dificultat —ho entenc— però resulta que el
nostre món, encara que no ho vulguem, s'assembla al de Tolkien. L'hostilitat del món a l'Alemanya nazi a partir del 1939 va persistir tan
sols entre la banda petita de conservadors de dreta per als quals el 1914 era
encara una memòria viva. La resta, doncs, s’hi van apuntar fins que la cosa va
acabar molt malament. I arribats aquí, la pregunta que deixo a l'aire és: ¿no està passant el mateix avui amb la "tolerància" a
l’entrada de les allaus migratòries de manera descontrolada i que les autoritats
dels diversos països de la UE en connivència amb aquesta, comporten de manera molt condescendent, fan la vista
grossa i miren malament i acusen qui adverteix d’una invasió de veres? Repasseu
el punt ⚫ 24. POLÍTIQUES MIGRATÒRIES D’EUROPA del meu assaig al respecte.
■ A Occident, avui molts 'conservadors' (o sigui gent que no és d’esquerres) es barallen amb els seus opositors i ho fan de manera valenta, abrandada i amb vehemència però sense cap mena de violència per les llibertats occidentals. I mireu què fan els de l’establishment i els d’esquerres: prohibir (llegiu els punts ⚫3 i 4 d'aquest altre article meu). Però resulta que ser conservador i ser d’extrema dreta són coses molt diferents, fins i tot antònimes i l’antítesi l’una de l’altra, tot i que, tal com dic al principi, tota l’esquerra (que mirat objectivament també es podria anomenar ben bé extrema esquerra però paradoxalment ningú no ho fa, per què?), acusa els que alerten de la massificació i descontrol i conseqüències de tota mena de les allaus migratòries de ser extremistes, nazis, feixistes i tot un seguit de desqualificacions similars que no tenen cap base científica, ni històrica ni de lògica, que també és important perquè és allò de pensar i fer servir el pesquis, que dic sempre.
■ L'Alemanya nazi i la Unió Soviètica (igual que el franquisme, encara latent avui) com la gran
majoria que arribem a la setantena sabem, van ser règims totalitaris que en prohibir qualsevol font de
notícies que no fos l'Estat, administraven per als ciutadans subjugats una
realitat orwelliana integral. No us recorda res això? No us recorda
l’uniformisme de titulars i opinió que vivim a Catalunya i a tot Europa? Qui
són els nazis, doncs? Els que uniformen titulars, opinió i veten la dissidència
política i periodística o els que intenten explicar el seu punt de vista amb
tota mena de traves i sent titllats de nazis, feixistes i d’extrema dreta? Qui
són els totalitaris?
2.
L’islamisme
com a ideologia, no com a fe
■ Tal com explico més amunt, l’Islam no és una religió de caire democràtic
en cap dels seus sentits, ja que es una “creença” que nega el dret a la resta
del pensament humà i que acaba, generalment desembocant en l’islamisme i el
gihadisme, perquè és una ideologia totalitària més que una religió espiritual
que impulsa els seus fidels cap als preceptes de l’Alcorà, que és un tractat,
versicle per versicle, que incita a matar o convertir els infidels tal com
explico en el meu assaig sobre el semitisme, per la qual cosa oposar-s’hi no és
racisme ni “islamofòbia” (paraula inventada precisament per criminalitzar
aquells que qüestionem l’islam i l’islamisme i els seus perills evidents), sinó
una defensa racional de la democràcia i els drets individuals. Per què, doncs, no
es pot debatre obertament sobre això en tota la seva amplitud sense ser atacat?
3.
El paper del
woke i les elits
■ Tal com explico en el punt ⚫ 23 del meu assaig al respecte, el woke és una eina de les elits per destruir
el pensament crític i sotmetre la població. Hi llegireu, en aquest assaig,
exemples com el finançament de Qatar i altres estats radicals a les
universitats occidentals, la qual cosa alimenta una narrativa que equipara la
crítica a l’islamisme amb l’extremisme. I no, perquè criticar l’islamisme, que
és una perversió en si mateix i un ideari polític-totalitarista, no és cap
delicte, ni cap racisme, ni cap cosa dolenta; ben al contrari. Reitero que, abans de dir o significar-se en segons quins idearis o símbols al respecte, tothom
s’hauria de llegir l’Alcorà —és un llibre petitet— per comprovar allò que diu,
que no m’invento jo, i que és, i ho reitero, versicle darrere l’altre, una
agressió absoluta a tots aquells que no es creguin que un dia Mahoma va sentir
la veu de déu. Bé, i? ¿M’ho he de creure si després d’haver estat batejat
catòlic, anat a escoles catòliques i haver estat amarat de catolicisme pertot, la majoria de coses que diuen aquests
farsants comandats pel vividor multimilionari del Vaticà no me les empasso? ¿Com hauria de donar crèdit, doncs, a les carallotades d’una altra religió que em sembla un
absolut compendi contra la llibertat i els drets humans que tinc (o hauria de
tenir) com occidental? I per això mereixo la mort? Prou comèdia, que ja som vells. Atacar la dreta i titllar-la d’extrema dreta,
de feixisme i de nazisme per criticar aquesta rèmora totalitària disfressada de
religió està absolutament fora de lloc i de la realitat tangible i constatable,
que al meu parer només és un mecanisme per mantenir el poder i avançar cap a un
nou feudalisme. I no és cap broma ni cap sarcasme.
4.
La desaparició
d’Occident i les polítiques migratòries
■ Reitero que les polítiques migratòries europees, que van tenir el seu
colofó en l’obertura de fronteres sense control que va portar a terme Angela
Merkel en l’apogeu de la guerra civil siriana entre el 2011 i el 2012, van ser
un absolut disbarat que va disparar la islamització a Europa que, personalment
i analítica, veig com una amenaça existencial per al nostre continent amb
l’afegit de la pèrdua de de llibertats individuals i col·lectives i la
transformació d’Occident en un territori controlat per elits i influït per
l’islam radical, amb la qual cosa reitero la pregunta inicial: per què no es
pot dir això sense ser etiquetat de radical, d’extrema dreta o de racista?
5.
La manipulació
mediàtica i la resistència possible
