El càncer islamista d'Alemanya
que ha fet metàstasi a tot Europa
Santi Capellera i Rabassó, periodista i
analista / 21-12-20
Divendres al vespre ens arribava la notícia d’un atropellament massiu de
vianants en el mercat de Nadal de Magdeburg, capital de l’estat federal de
Saxònia-Anhal, en què el balanç a primera hora d’aquesta tarda és de cinc
persones mortes i més de dues-centes ferides, moltes d'elles de gravetat, segons
declaracions del primer ministre estatal, Reiner Haseloff. Des d’aleshores el terrorista, que va conduir "almenys 400 metres a través del mercat de Nadal"
entre la multitud, ha estat detingut i interrogat, i sembla ser que es tracta d’un
llop solitari, metge psiquiatre de nacionalitat saudita i amb residència a la
ciutat alemanya des de 2009.
■ La paradoxa
és que, una font saudita va dir a Reuters que l'Aràbia Saudita havia advertit
les autoritats alemanyes sobre l'atacant després que aquest publiqués opinions
extremistes en el seu compte personal X que amenaçaven la pau i la seguretat. I
les autoritats alemanyes, tal com es posa de manifest, no en van fer ni cas.
■ Als nacionals catalans veïns de la capital del país, especialment com és el meu cas ja que tot i residir lluny de l’indret la casa de la família materna és al carrer de l’Hospital número 95, a tocar de la Biblioteca de Catalunya i a 300 metres del lloc de la Rambla en què es van produir els assassinats massius el 2017, aquesta notícia ens fa venir calfreds perquè ens recorda la desgràcia dels criminals atemptats islamistes d’aquell any en què entre Barcelona i Cambrils es van comptabilitzar 24 morts i 151 ferits en uns actes terroristes que, per cert, a hores d’ara encara no se n’ha tret l’aigua clara tot i que hi va haver víctimes infantils i de diverses nacionalitats. Són els misteris que tothom es pregunta com poden ser possibles i que ningú no en sap la resposta certa. O potser els que la saben callen per autoprotegir-se.
■ Un bon i assenyat amic de fa anys, misser de professió i que s’estima el país i Europa com jo mateix, per la qual cosa es qüestiona totes aquestes inversemblances polítiques i socials, es preguntava en veu alta avui a la xarxa “com és que es donen els permisos de residència en països europeus a aquests assassins xenòfobs i genocides”. La pregunta és de pura lògica, però, tristament, la resposta no la trobem enlloc.
■ La política
migratòria dels governs europeus està dissenyada per destruir Europa. I, segons
el meu parer, a Europa li queda molt poc temps de ser com l’hem coneguda els
que avui ja passem dels 65 anys i els que en tenen 25. De fet, i fent molts
esforços, al vaixell europeu potser encara se li podrien taponar les vies
d’aigua, però, sincerament i dissortada, trobo que és molt difícil. Realment
complicat adreçar el camí erràtic migratori que va començar fa més de mig segle
i que, de mica en mica, ha anat in crescendo i en progressió geomètrica.
Caldria, penso, per evitar aquest col·lapse total de la civilització europea,
actuar molt ràpid. Un col·lapse que, personalment, veig a venir fa molt temps.
Angela Merkel i el seu “permís” per acollir sense límits que tant mal ha
fet
■ De fet, i
quan parlo de col·lapse, em refereixo gairebé en exclusiva a la islamització
del vell continent. Citaré com exemple les maniobres al respecte d’Angela
Merkel, que en l’apogeu de la guerra civil siriana entre el 2011 i el 2012,
conflicte que encara dura tot i que els mitjans, tal com solen fer habitualment
en rebre les ordres pertinents, ja no en parlen mai, o gairebé no en parlaven fins fa un parell de setmanes en què el dictador Al-Àssad ha estat foragitat i que poden tornar a parlar d'Israel per seguir-lo criminalitzant pertot,
però, allà segueix la guerra, ben activa. Doncs bé, quan aquella contesa estava en plena
ebullició ara fa una quinzena d'anys i en rabiosa actualitat informativa (tots recordareu com els escolans
de la missa negra islamista de TV3 Roura, Valle i Elfa s’hi referien sucant pa en peces dels TN del Pellicer i altres garroters de la nomenclatura woke que podien durar 8 o 10 minuts, si no més) i quan
l’anomenada “crisi dels refugiats”, etc., Merkel va dir de seguida: “que entrin
tots els refugiats que calgui; no hi posarem sostre”. Així mateix. La política
va ser aquesta. On s’és vist això? “Que entrin tots, no hi posarem topall”...
però, quina bogeria va ser aquella?
■ Recordem,
pels qui no ho tinguin present, que en aquell context a Síria hi havia un desordre terrorista. Tret
dels kurds (que al principi també ho van ser) totes les faccions sirianes eren
terroristes, per la qual cosa, quan la dirigent més important de la UE pel que
fa al global dels seus països membres va dir: “que entrin tots els refugiats,
no hi posarem topall”, òbviament el que va fer va ser obrir les portes
d’Alemanya i de la resta de la Unió Europea a tots els terroristes. Es miri com
es miri. L’únic que van haver de fer tots els terroristes islamistes en
aquestes condicions és vestir-se de civils i demanar asil polític. No es poden
distingir. No se sap qui són. Passa com els de Hamàs avui, que van vestits de
civils però, realment no són civils sinó terroristes en actiu.
■ Òbviament, i
quan dic òbviament ho remarco, Angela Merkel ho sabia. I ho sabia perquè això
és obvi. Per la qual cosa, quan va dir, que entrin tots, sabia que estava
convidant a entrar terroristes musulmans en un nombre importantíssim a Alemanya
i a la resta d’Europa. Per tant, queda clar que aquesta va ser la política
deliberada del govern alemany.
■ A banda d’això, les polítiques en general que s’han portat a terme a Europa en aquest sentit, han estat, a través de molts dels seus governs, les d’importar una gernació de musulmans radicals, no pas gent tolerant. Perquè cal no oblidar que totes les mesquites que s’han estat construint a Europa les han estat finançant els estats més radicals com Aràbia Saudita, Qatar, Kuwait i fins i tot l’Iran i també Turquia, país que fa anys i panys que està governat per islamistes. I tots aquests països han estat construint les mesquites a Europa. I els clergues musulmans d’aquestes mesquites no prediquen altra cosa que gihad.
■ I ara potser algú em titllarà de visionari, sobretot després de tants anys de forja de la Unió Europea, però, tant personalment com col·lectivament a partir de les associacions de periodistes i analistes de la geopolítica de molts països del món a les quals pertanyo, que són algunes i força influents en aquest camp, el meu pensament que coincideix amb la majoria dels altres professionals i membres, és que la única solució per “salvar” aquesta Europa islamitzada fins a la sacietat seria desfer la Unió Europea en matèria de fronteres i deixar una zona de lliure comerç perquè l’economia comunitària seguís fluint.
■ A qui va convenir la unificació política dels governs europeus? Us ho heu preguntat? Aquesta només és una concentració de poder pel poder que, realment, no convé a ningú perquè no fa més que minvar força i atribucions als estats membres per donar-la a un poder central que en cap cas podrà defensar els interessos de cada país com sí que ho poden fer els estats un per un. I si no, mireu el Regne Unit, com se’n va desentendre. I, tot i les queixes d’alguns en un principi (perquè van perdre individualment moltes atribucions) avui el Regne Unit torna a ser completament sobirà. Perquè les grans concentracions de poder, inevitablement destrueixen les llibertats individuals de la gent. I, sí, inexorablement, aquest sistema europeu a erradicar (de les elits també a erradicar) va, a més d’islamitzar perjudicialment la societat europea, en la direcció de convertir tots els europeus, a vosaltres i a mi, en esclaus. Perquè, no oblidem que l’Islam produeix això: esclaus.
Alemanya, un país políticament i social malalt terminal
■ El miracle econòmic de l'Alemanya dels anys de la postguerra mundial (1945) fa dies que s'esvaeix. Sorpresa sense estar preparada per la mà d'obra barata de la competència xinesa i la millora constant de la qualitat, avui, la llegendària indústria de l'automòbil alemany acomiada cada dia desenes de milers de treballadors. Això fa que molts alemanys se sentin profundament insegurs, però encara és més inquietant l'afluència d'immigrants dels darrers anys, inclòs, tal com explico més amunt, un milió de refugiats sirians la dècada passada i una onada similar d'ucraïnesos aquesta dècada, que compte amb els ucraïnesos als quals tothom riu les gràcies perquè suposadament són víctimes de Putin i de tots els russos... Sobretot en aquest estat d’ignorants en què estem encasquetats que es fa dir espanya, i per simpatia en la part més woke del nostre país, Catalunya en què, si no aturem a temps aquesta disbauxa migratòria latent, acabarà amb la història, la llengua i la identitat nacional catalana. I no és tremendisme.
■La immigració i altres desafiaments a la identitat (per molta gent reals i per altra que es nega a acceptar les tesis dels primers quan resulta que aquestes són evidents, irreals) també són els que van alimentar el vot del Brexit (avui ja no hi ha cap britànic que vulgui tornar a formar part de la UE) i el col·lapse de la centre dreta francesa, tal com es posa de manifest en el còctel de sabors i colors al qual s’enfronta el país que administra sis comarques de la nació catalana. I això que esmento, sobretot el que va passar al Regne Unit i el que està passant a França, sí que és una realitat.
■ El zenit de Donald Trump s'alimenta de la mateixa manera per la por que fan els immigrants, així com la sospita del món exterior i el menyspreu pel suposat complot de les elits per privar les masses de la seva identitat, seguretat i riquesa. Però ara, a mesura que s'acosta el segon mandat de Trump, ningú no sap què té realment reservat per a la democràcia nord-americana i com s'irradiarà a la resta del món lliure. És probable que el que ha passat fins ara a banda i banda de l'Atlàntic, des del Brexit fins a l'assalt del Capitoli, no hagi estat sinó un preludi d'esdeveniments molt més dramàtics que posaran a prova les conviccions morals i la voluntat política d’aquest encara, per molts escèptics que ho posin en dubte, món lliure. Es miri com es miri.
