Cristians que estimem el judaisme
i adoptem les Set lleis dels fills de Noè
Santi Capellera i Rabassó, periodista i
analista / 16-12-2024
Atesa l'onada antisemita que, paradoxalment, s'ha desencadenat arreu del món des de la massacre palestina contra civils jueus, vull explicar què és el judaisme i què fem aquells que l'estimem fa molt de temps. Ja fa anys, que estudio Israel, els jueus i el judaisme. No solament com a fenomen social i polític que afecta de manera absoluta la cultura i la societat occidentals, que, com explico en els punts 11, 13 i 22 d’aquest article, es basa en els valors del judaisme i a posteriori rep les influències cristianes més liberals que res tenen a veure amb l’hermetisme catòlic, branca del cristianisme amb judeofòbia per naturalesa, m’ha semblat molt interessant escriure un article al respecte després de coincidir gairebé al cent per cent amb altres persones que estan en la meva mateixa situació social i religiosa. O sigui que, intentaré exposar-les el més clarament possible partint dels meus valors actuals i del meu debat intern.
■ En haver
nascut gentil, o sigui, no jueu, ni pertànyer a una família hebrea ni amb
aquesta ascendència (si més no cultural i religiosament ja que els catalans de
dos cognoms, gairebé de manera indubtable tots, portem sang i gens dels hebreus
malgrat que aquest fet inapel·lable a molts compatriotes els fastiguegi per l’antisemitisme
cultural que han heretat), al llarg dels meus estudis sobre la religió
monoteista més antiga del món i els seus valors i manaments, seguits de la gran
influència social que aquesta ha exercit en el món Occidental, m’he preguntat a
mi mateix en quin Déu m’emmirallava i quins preceptes religiosos seguia (tot i
que ens diguem agnòstics o molt més atrevidament ateus, res ni ningú ha pogut
demostrar que hi hagi cap déu però tampoc que no n’hi hagi cap i per això dic
que l’ateisme és molt agosarat), ja que els de petit i a les escoles de
primària en que em vaig començar a formar des de les Germanes Carmelites de la
Caritat (el nom era en castellà) de Falset, a tres anys, tenien aquesta influència,
i, a més, per la de la família, estic batejat catòlic, vaig fer la comunió, la confirmació
i totes les cerimònies religioses a les quals les escoles catòliques ens
enfocaven i, a partir d’estudiar posteriorment el judaisme a fons, he arribat a
conclusions molt interessants, sobretot en trobar altres persones que són en la
meva mateixa situació.
■Anem a pams. Els que, com en el meu cas, pertanyem a pobles i nacions (pel què fa a mi la catalana) que són ancestralment de tradició cristiana, i que som fills de Noè i que reconeixem el Déu d’Israel com el veritable Déu, estem “obligats” a establir sistemes legals que poden ser propis -no han de ser idèntics als dels jueus- però que han de ser consistents i coincidents amb les lleis de l’ètica, o sigui les lleis de Noè, que consisteixen en estimar el proïsme com a nosaltres mateixos, que és el manament que produeix tota la legislació jueva. Per entendre això, també cal entendre que en la religió jueva hi ha una categoria per aquells que som gentils (o sigui, no jueus, o goy/goyim, com es diu en hebreu modern i yiddish) que reconeixem el judaisme com la veritable religió però que, per causes distintes de cultura, socials o altres no ens volem convertir al judaisme perquè també cal contemplar que el judaisme conté una gran varietat de regles rituals que els jueus religiosos estan obligats a seguir però que, com en el meu cas, a molts gentils ens semblen oneroses o innecessàries i per això aquests gentils que som els que pensem així no ens convertim al judaisme. Però, com que reconeixem el Déu dels jueus com el veritable Déu i el poble d’Israel com el poble de Déu, sí que hi ha un conjunt de lleis o normes, molt més senzill, petit i ajustat, naturalment, que s’aplica a aquestes persones com jo, per exemple. Aquestes normes, tal com explico abans, són les lleis òbvies de l’ètica, de respectar i estimar el proïsme fent incís en la setena de les dites lleis de Noè (per això a aquesta categoria de fidels se’ns diu fills de Noè, en hebreu Bnei Noa -שבע מצוות בני נח) i són, segons el judaisme, el nombre de manaments bàsics d'origen diví que van ser lliurats al profeta Noè i que han de ser obeïts pels fills de Noè, és a dir per tota la humanitat.
· Les Set lleis dels
fills de Noè
1.
No adoreu
ídols (figures esculpides, creus, metalls o fustes tallades o pintures).
2.
No blasfemeu.
3.
No cometeu
pecats de caràcter sexual.
4.
No robeu.
5.
No assassineu.
6.
No mengeu la
carn d'un animal viu.
7.
Establiu talls
de justícia per implementar el compliment de les lleis esmentades.
■ Com es pot veure en la darrera de les lleis de Noè,
especifica que caldrà que els que les seguim establim talls. I què vol dir això
exactament? Doncs que els fills dels pobles que no som jueus però que reconeixem
el Déu d’Israel com el veritable, estem obligats a establir sistemes legals que
coincideixin amb les lleis de l’ètica, tal com explico al principi i
utilitzar-los per protegir les persones de mil i un abusos i restaurar-los
carències, etc. I aquesta dels fills de Noè és una categoria de la qual en
formem part moltes persones arreu del món i que crec que el poble jueu hauria d’incentivar
per promocionar-se explicant qui són i què fan i com per tenir una arma social
i culturalment més contra l’antisemitisme tan abundant arreu del planeta la
majoria del qual és, tal com explico, heretat de generacions o per influències
socials i/o desconeixença.
■ De fet, i segons les meves observacions tant a Catalunya com al mateix
Israel i a molts altres països en què les comunitats jueves fan les seves
labors proselitistes, tot i que ells tradicionalment diuen que no en fan de
proselitisme però aquesta és una afirmació que només fa la comunitat de rabins
actuals, no pas allò que ha passat històricament (i convido de nou a repassar
el context històric del judaisme en meu ampli assaig
sobre el semitisme i l’antisemitisme), en aquestes labors de promoció del
judaisme considero que no en fan suficient pel que fa a iniciar fills de Noè,
que pels gentils és la manera fàcil d’entrar dins la religió i conèixer el Déu
d’Israel, el que molts creiem el veritable perquè de fet les religions cristianes
(i l’Islam, ni que com el catolicisme manipuli la figura divina, compte) ens hi
porten directament atès que Jesús
de Natzaret va ser un predicador i líder religiós jueu i figura central del
cristianisme, religió que va ser fundada pels seus seguidors uns 30 anys
després de la seva mort.
■ Tota aquesta
manera d’acostar-se al judaisme sense ser jueu de naixement, tradició i costums
és una drecera per arribar al coneixement més bàsic del judaisme que molts
gentils hem adoptat perquè entrar al judaisme plenament és molt complicat
perquè requereix molta atenció i temps de dedicació que la majoria dels
interessats no disposem o volem emprar en altres coses. Estudiar la Torà i
complir-la, o sigui, complir amb les Lleis de la Bíblia (antic Testament,
recordem que els jueus no consideren per a res el dit Nou Testament perquè són
simplement impressions i opinions dels seguidors de Jesús, per a ells el
Messies i per als jueus un profeta jueu més, perquè segons el judaisme el
Messies encara no ha arribat) i respectar-les i dedicar-hi moltes hores. Per
això, els que un dia ens vam interessar pel judaisme per una i mil raons, i els
que ho veuen des de fora i es plantegen que s’hi volen connectar, és una forma
d’accés molt poc complicada i, fins i tot, amena, perquè les lleis de Noè són
els punts bàsics per arribar a ser una bona persona i, fins i tot, per protegir
els animals. Són regles socials bàsiques per poder conviure en una societat
lliure i amb drets per a tothom, que és allò que promulga el judaisme des de la
nit dels temps i que tantes llegendes i mentides interessades neguen i han
negat des d’aquell mateix període, per això insisteixo en què repasseu els
distints punts (no cal que siguin seguits) del meu assaig
sobre el semitisme i l’antisemitisme.
