Les mentides d’Occident i l’OTAN amb Ucraïna, el seu
submarí per a l’expansionisme
Començaré aquesta anàlisi amb el president dels Estats Units (EUA) Donald
Trump, que la matinada de dimecres (per nosaltres) va tornar a rebre un bany de
masses en la seva intervenció de més de dues hores al Congrés dels EUA en què,
mentre una gran massa nacionalista el lloava i l’aplaudia a les portes del
Capitoli (sense faltar els demòcrates que no ho feien o que, directament el
xiulaven o insultaven, la qual cosa va valer alguna expulsió dins el Congrés, va
abordar tots els temes candents de l’actualitat política i, sobretot, els de la
geopolítica i en relació a allò que, directament o indirecta, afecta el país
dels americans del nord. Per descomptat, Donald Trump no va pronunciar cap
discurs presidencial al Congrés sinó que es va limitar a fer un petit balanç
dels dies que porta de mandat, una mica més de sis setmanes. Ningú no es podia
sorprendre que, després de la seva guerra llampec de decrets durant aquest
darrer mes i mig, el president nord-americà no estengués la mà als demòcrates
ni es comprometés amb l'aliança occidental, perquè tothom sabia que ni amb uns
ni amb els altres hi ha cap mena de sintonia.
Trump va assegurar que la força dels EUA tornaria al país i no, no va parlar d'Amèrica com a principal potència occidental, sinó d’Amèrica. Només d’Amèrica. També va agrupar els aliats d’Europa i Àsia amb tots els rivals: Va dir explícitament que “Amèrica havia estat estafada per molts països durant dècades, però que això ara s’aturarà”, en referència als aranzels econòmics que ja està imposant, que són una paraula inseparable en el seu vocabulari des que torna a seure al Despatx Oval i que representa que ja s'estan construint noves fàbriques d'automòbils a tot el país a causa de la seva nova política comercial, tot i que, per les “contratarifes”, va dir, i va admetre, que hi pot haver una “fase d'ajustaments”. En definitiva, va acabar dient indirectament que cal tenir una mica de paciència, i que ell ho arreglaria tot, inclosa la guerra a Ucraïna. Que és aquí on em centraré perquè només va esmentar indirectament l'escàndol de la setmana passada al Despatx Oval amb el president d’Ucraïna, Volodimir Zelenski, després del qual el va expulsar de la Casa Blanca. Per deixar-ho tot ben clar i que ningú no pogués tergiversar els fets, de primera mà va donar informació de les novetats al respecte i, d’una manera triomfant, va llegir una carta del president ucraïnès en què aquest mostrava “la seva voluntat de negociar i adaptar-se” a les circumstàncies. I coneixent una miqueta Trump, com periodísticament conec, l'escena tenia tota la intenció d'expressar que de vegades només cal ser dur per aconseguir allò que es vol. I ell, que sembla que ho ha aconseguit, vol pau. No estaria bé assolir-la? De fet, i de cara a tota l'opinió pública, seria una jugada mestra.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 6-3-25
Sol, cel blau amb alguna teranyina blanca a l’horitzó
i petites onades tranquil·les que s’esvaeixen a la sorra de la platja, a tocar
del Golf de Terramar, les quals coses contemplo de manera bucòlica assegut
davant l’ordinador i mirant a través de la vidriera de la casa on soc, situada
geogràficament de manera privilegiada en aquest indret i herència familiar de la meva amiga sitgetana, que a finals de l’any passat
va estrenar la cinquantena, divorciada, en plena forma per la pràctica
esportiva diària i sempre de bon humor, alegre i disposada a gaudir de la vida.
Admiro, absolutament, la seva manera d’entrellucar el món, que no és la meva,
perquè la seva tasca professional també és molt diferent ja que es basa en
analitzar el món econòmic, cosa la qual desenvolupa molt hàbilment controlant,
comprant i venent en la taula dels mercats de valors i no des dels fets de la
geopolítica i de la, sovint, crua realitat quotidiana, com faig jo. Però així,
entre les distintes intencionalitats i accions dels que maneguen el món i dels
que financen, directament o indirecta, tal maneig, anem gaudint dels dies
plegats, de moment. Content, sincerament, perquè, a gairebé 69 anys, faig quasi
tot allò que havia desitjat sempre. I com que, informativament, les coses van
per etapes i capítols, després d’aquesta petita descripció al voltant de la
meva existència personal, avui tornaré a endinsar-me en Ucraïna, Europa i,
sobretot, en els Estats Units (EUA) que són els que, es miri com es miri,
capitanegen el rumb de la nau d’Israel i l’Orient Mitjà, de l’Europa
vergonyosament subrogada als putrefactes interessos globalistes i, sobretot i
ara, el d’allò que ha estat Ucraïna i del que serà a partir d’ara. Perquè si les intencions del president
Trump són les de convertir l’infern de Gaza en un lloc de prosperitat
internacional en què els EUA en treguin una bona part del pastís, a Ucraïna i
amb la pau, i amb els milers de milions que aquesta pau haurà costat, els
guanys per Rússia i per la seva població civil (que indefectiblement es
quedaran amb el Donbas i Crimea per voluntat dels seus habitants passi el que
passi), no seran menors que pels EUA, cosa que dimarts a la nit Zelenski ja va
deixar clara amb la frenada, la reculada i la petició de reprendre les
negociacions “de pau” amb Putin i amb Trump com a mitjancer. Tot això, a més,
representa implícitament que una trossejada i políticament i econòmica
enfonsada Unió Europea també és darrere d’aquesta petició; no cal ser gaire
llarg per veure-ho perquè, tot plegat, son faves comptades. O sigui que,
engeguem màquines!
1.
Ucraïna, allò
que hagués pogut ser i allò que és: un país destrossat i ple de joves enterrats
■ Tal com explico en la
meva anàlisi de dilluns passat en aquest mateix bloc, la guerra a Ucraïna
podria haver acabat abans que comencés de manera física. Hi havia un acord de
pau sobre la taula, que hauria salvat centenars de milers de vides i hauria
evitat que Ucraïna es convertís en la terra cremada que és avui. Però, ho tornaré
a repetir, Occident, o sigui l'OTAN, Washington i Londres, principalment, ho
van sabotejar. Van veure una oportunitat de sagnar Rússia i, per fer-ho, van
utilitzar l’engany general i continuat a través del seu submarí expansionista,
Ucraïna. Ho explico a bastament en aquest citat article d’ahir sota el títol Sobre
Ucraïna i la seva veritable història. Un acord de pau el març del 2022,
doncs, podria haver posat fi a la guerra abans d'hora, però l'OTAN va
intervenir i va instar Ucraïna a continuar lluitant per debilitar Rússia.
■ Volodimir Zelenski, tot i escenificar davant el món
que feia campanya per la pau, va seguir les directrius occidentals i va portar Ucraïna
a una destrucció prolongada que ha fet víctimes massives. Donetsk i Lugansk
(també conegut com el Donbass) farts d’arbitrarietats sense fi, van votar
aclaparadorament per unir-se a Rússia després d'anys de conflicte. Però
Occident va desestimar aquests referèndums mentre, d’altra banda, donava suport
a la independència de Kosovo en circumstàncies similars. Les intervencions
passades de l'OTAN, com a Sèrbia, revelen dos estàndards en la seva posició
sobre la sobirania i el dret internacional. I ara, a mesura que augmenten les
pèrdues d'Ucraïna, l'OTAN ja considera la participació directa, augmentant el
risc d'escalada global i d’un potencial conflicte nuclear.
■ Per això, el president dels EUA, que va prometre en
campanya acabar aquesta guerra i la de Gaza, ha posat tota la carn a la graella
i ha reprès les relacions amb Rússia i amb el president Putin (que ell mai no
va trencar) per posar punt final a tots aquests despropòsits. I mentre,
Zelenski ha continuat captant per Europa; 1.000 milions d’euros als espanyols; 3.000
milions als britànics i el suport d’homes, materials i armes a més de diners de
França, Alemanya, Polònia i altres comparses mentre Hongria i Itàlia se n’han
desmarcat clarament, i de ben segur que no seran els únics.
■ Seguim amb el titella farsant Volodimir Zelenski, un
home de palla que va formar part d’una plataforma de pau, que va prometre
acabar amb la guerra al Donbas, però que va acabar ballant al so de l'OTAN i
els seus falcons de guerra. Ara, Ucraïna està
destrossada i desenes de milers d’ucraïnesos moren constantment perquè
Zelenski va obeir i obeeix les ordres d'Occident en lloc de fer el que era
millor per al seu país.
■ El març del 2022, poques setmanes després que Rússia iniciés l’operació
militar (“invasió” segons la propaganda occidental, la qual cosa i causes ja
explico a bastament en l’article d’ahir), hi havia un acord de pau sobre la
taula. Els negociadors ucraïnesos i russos es van reunir a Istanbul, Turquia, i
van acordar termes clau que podrien haver posat fi a la guerra abans que s'hagués
convertit en el lamentable bany de sang que ja fa tres anys que dura. Ucraïna
s'hauria pogut mantenir com un territori neutral acceptant no unir-se a l'OTAN,
una mesura que solucionava directament la principal preocupació de Rússia: la
seva seguretat, o sigui, la por evident de posar el llop dins el propi galliner.
El seu exèrcit hauria quedat limitat a 50.000 soldats, eliminant així la
possibilitat que Ucraïna fos utilitzada com a plataforma de llançament de
l'OTAN contra Rússia. La qüestió de l'estatus del Donbas s'hauria negociat amb
el temps, i Crimea hauria estat reconeguda com a part de Rússia, la qual cosa
ja va passar i no remetrà de cap manera, acabi la guerra com acabi, tal com
esmento més amunt.
■ Això hauria d'haver estat. Perquè amb la guerra acabada abans de començar,
no hi hagués hagut -ni avui hi hauria- morts massives, ni destruccions, ni
"contraofensives" que enviïn joves ucraïnesos a morir en onades
contra les posicions russes atrinxerades. Però l'acord ja va ser assassinat
quan encara era naixent. I no per Ucraïna, sinó per l'OTAN. Boris Johnson va
volar a Kíiv actuant en nom de l'OTAN i va ordenar Zelenski que rebutgés
l'acord. En comptes de signar un acord de pau que hauria salvat Ucraïna,
Zelenski va rebre ordres dels seus gestors occidentals: Ucraïna havia de continuar
lluitant. David
Arakhamia, un negociador ucraïnès, va admetre més tard que l'acord estava a
prop, però que els líders occidentals van dir a Ucraïna que continués amb la
guerra. Occident va veure l'oportunitat d'arrossegar Rússia a una guerra llarga
i contundent que podia desgastar i fer desaparèixer l’antic Imperi Rus (que els
vencedors, o sigui, ells, s’haguessin repartit trossejat), i estaven disposats
a sacrificar Ucraïna per fer-ho. I la història ho deixa clar.
2.
La guerra d’Ucraïna:
una desfeta humana, econòmica, material i militar totalment evitable
■ Cada mort que hi ha hagut des d’aleshores: innecessari.
Cada ciutat reduïda a runes: evitable. Cada jove recluta ucraïnès llançat a la
picadora de carn russa: només “un sacrifici” per l'agenda de l'OTAN. Des que
Ucraïna va rebutjar la pau, l'abril del 2022, la guerra s'ha convertit en una
trituradora de joves, la gran majoria joves de famílies normals, més innocents
i obligats a anar a la guerra que no pas allistats de mutu propi per idealisme
i “patriotisme”. Perquè a Ucraïna, més que en cap altre lloc, tothom sap què
passa. I callen per por de les represàlies i els cops baixos, que els que ens
dediquem a observar la realitat, si no som corruptes o contraris a la veritat,
ho veiem molt clar i tampoc no ens enreden.
■ Els números oficials de víctimes (com passa a Gaza, en què els dona Hamàs
sense cap contrast fiable, i ho fa al cap de vint minuts d’haver-se produït un
atac, cosa que és materialment impossible de comptabilitzar enmig del desori
d’una guerra que es produeix en punts molt allunyats els uns del altres) són
difícils d’obtenir i encara més de contrastar. Qui pot saber quantes baixes
d’efectius hi ha hagut a les files russes, per exemple? Diferents fonts i
diferents nacions citen números diferents que varien tant que és gairebé absurd
per impossible especular al respecte. Els ucraïnesos parlen d'uns improbables més de 45.000
fins a uns 700.000, aquesta darrera xifra molt més creïble; una xifra que també
ha citat el president Trump que té tota la informació del món, més que
qualsevol analista, periodista, mitjà o observador geopolític. Si aquesta xifra
és correcta, les víctimes russes probablement podrien ser almenys la meitat, o
sigui, unes 350.000, o possiblement més. Els civils, comptabilitzats oficialment
en 10.000, probablement en són molts més. O sigui, que, en definitiva, hi ha
moltes possibilitats que més d'un milió de persones hagin mort per aquesta
guerra innecessària i absurda en interès d’uns pocs molt ambiciosos.
■ Si Ucraïna hagués signat l'acord de pau d'Istanbul,
la gran majoria d'aquestes vides s'haurien salvat. En canvi, Occident volia una
guerra per obtenir poder per afeblir Rússia i, tal com explico recurrentment,
van utilitzar Ucraïna com a carn de canó. I així hem constatat la matança
massiva de personal militar i civil per igual, juntament amb milers de milions
de dòlars en equipaments militars destruïts. Almenys això últim ha mantingut
rendible i en auge el complex militar-industrial, malgrat que haver-ho de dir, explicar i
constatar és de vergonya absoluta. Recordeu: aquesta guerra podria haver acabat
l'abril del 2022. En canvi, l'OTAN la va mantenir. I la manté. Per això el
president, en la seva línia d’estalvi pertot, està disposat a acabar-la i, fins
i tot, a deixar de formar part de la innecessària OTAN que després de la
caiguda de l’URSS ja no tenia cap motiu d’existir a no ser que, com en aquest
cas, les ínfules de superioritat d’Occident la reservessin per a “futures
ampliacions” com l’intent de destruir Rússia, cosa que no els ha sortit
precisament brodada.
■ A Occident, a aquest Occident que han encarnat els
miserables Obama, Clinton, Biden i tota la resta de sonats dels governs
demòcrates, li encanta parlar de
“defensar la democràcia”. Se n’emplenen la boca. “Democràcia aquí, democràcia
allà”, igual que fan els castellans, que sempre parlen de democràcia. Sempre
parla d’allò que no és i se’n vanta de ser-ne, aquell que no ho és ni per
casualitat. Com els castellans, o sigui, els espanyols. Només cal repassar la
seva història. La seva trista i dissortada història, en què hi estem inclosos
nosaltres, els catalans, durant els darrers 613 anys. Des de l’enredada de Casp
amb el traïdor Bernat de Gualbes (1412), el més important abans que el porc
Puigdemont i els seus capsigranys processistes. Quina tara! Aquests i els castellans
espanyols. Però això pertany a una altra història, ni que sigui de la mateixa
arrel patològica.
■ Parlen de democràcia i s’emplenen la boca de
democràcia. Però, què passa quan la democràcia no els dona el resultat que
volen i esperen? Ho ignoren, simplement. El setembre de 2022, després de
suportar vuit anys d'atacs militars ucraïnesos nit i dia, els territoris majoritàriament russòfons de Donetsk i Lugansk, o
sigui, el Donbas, van fer referèndums per determinar el seu futur. A Donetsk,
el 99,23% va votar per unir-se a Rússia. A Lugansk, el 98,42% va fer el mateix.
Aquestes regions ja havien estat lluitant contra el govern de Kíev des del cop
d'estat de Maidan del 2014,
un cop de timó involucionista recolzat i dissenyat
pels EUA tal com explico en el meu article del dia 3 de març al respecte. Persones que van ser bombardejades i tractades com a
enemics pel seu suposat país; atacs que van fer 14.000 morts. I això sí que són
crims de guerra contra població civil desarmada, que a la
llarga es jutjaran amb tota seguretat.
■ Per què el Donbas va triar Rússia? Perquè Ucraïna mai els va donar cap opció ni d’acceptació ni
d’integració respectant les seves particularitats. Algú s’imagina, en el nostre
cas, l’exèrcit espanyol bombardejant Tortosa, la Franja de Ponent o Lleida?
(que no seria la primera vegada). Doncs, va ser això mateix. Des de 2014,
l'exèrcit ucraïnès ha portat la guerra al Donbas i ha matat milers d’ucraïnesos
amb passaport d’Ucraïna. Els Acords de Minsk, que suposadament havien de
concedir l'autonomia del Donbas, mai no van ser respectats per Ucraïna.
L'excancellera alemanya Angela Merkel, aquella miserable que ens
va colar dos milions de musulmans a Europa (vegeu el ⚫ 24. POLÍTIQUES MIGRATÒRIES D’EUROPA), molts terroristes islamistes inclosos que van entrar
a través del seu país, va admetre més tard que els Acords de Minsk mai s’havien
de complir: només eren una estratagema per frenar la regió i els favorables a les
distintes diversitats nacionals ucraïneses mentre l'OTAN armava l’estat d’Ucraïna
que controlaven absolutament després del cop de Maidan. I la gent del Donbas
sabia què venia. Ho sabien molt bé després d'anys de guerra contra ells; per
això van demanar formalment protecció a Rússia, que va intervenir i va entrar a
Ucraïna amb els tancs. I encara avui, i malgrat les votacions guanyades per passar a formar part de
Rússia, Occident es nega a reconèixer la seva decisió.
■ I els catalans independentistes, il·lusos de nosaltres, ens pensàvem que
aquesta podrida Unió Europea ens donaria suport per fer la independència;
aquest club d’estats totalitaris no ens va donar res de res. És més, va nomenar-contractar
i pagar durant anys com a eurodiputats -fent la comèdia amb la mateixa Espanya-
els traïdors Puigdemont, Puig, Ponsatí i Comín, el màxim responsable i alguns dels
pocavergonyes, respectivament, que van aturar la independència de Catalunya
perquè no la van declarar en la seu del que hauria d’haver estat la sobirania
nacional catalana: el Parlament. I no es va declarar i encara diuen que si. Ni
vuit segons, ni un segon ni res. Ni es van llevar les banderes espanyoles ni es
va suspendre cap legislació estatal: res. Una puta farsa i prou. I els
catalanets, crèduls i creients en aquells capsigranys vividors i trilers,
massacrats a garrotades pels goril·les espanyols amb porra i casc, confiàvem en
què la Unió Europea això, la Unió europea allò... Això és la Unió Europea: un
club d’interessos dels pocavergonyes dels estats que la componen. I una manera
d’emplenar els estats membres de moros islamistes delinqüents i fanatitzats,
que terroritzen els carrers del nostre país, i altra escòria forana que bàsicament ens descatalanitza i desnacionalitza la terra per substitució demogràfica. Això és la
Unió Europea, no us enganyeu més.
■ La hipocresia d’aquesta Unió Europea és
impressionant. Atenció: el 1999, l'OTAN va bombardejar Sèrbia durant 78 dies,
matant més de 2.500 civils, tots per "protegir els albanesos" a
Kosovo, país que va declarar la independència i l'OTAN va obligar Sèrbia a
acceptar-la i Occident va aplaudir. No obstant això, quan Rússia protegeix el
Donbas, l'OTAN crida "invasió il·legal!". Sèrbia també tenia dret a
defensar el seu territori, igual que Ucraïna. L'OTAN va atacar Sèrbia sense
l'aprovació de l'ONU (que van callar quan, contrariament, a Israel, encara no ha explotat un
petard i ja estan bramant "atureu la guerra", tot i que és en defensa d'agressions i atemptats terroristes) igual que Rússia va actuar al Donbas, i en aquest cas, l'ONU, de doble moral, de seguida va reclamar aturar "la invasió". Els EUA encara
reconeixen Kosovo com a independent, però fins ara es neguen a acceptar el vot
del Donbas favorable a unir-se a Rússia. I, clarament, això no va de democràcia sinó que va del
poder occidental. Segons la seva lògica, la guerra de l'OTAN a Sèrbia va ser
tan il·legal com la guerra de Rússia al Donbas, però només Rússia és condemnada.
I la inefable Unió Europea ja està estudiant acceptar la corrupta Ucraïna
perquè així l’OTAN, que també tenia la intenció d’acceptar-la (i si no ho ha
fet encara és perquè saben que això era una declaració directa de guerra contra
Rússia) es posava directament a la porta de Rússia contravenint tots els pactes
fets en temps de Mikhaïl Gorbatxov. Queda clar, o ho he d’ampliar més?
■ I ara, just quan el món hauria d'estar parlant de posar fi a aquesta guerra, els líders europeus criden a l’alarma total, desesperats per augmentar-la encara més. Després de la puntada de peu de Trump al titella de Kíiv, a Londres hi va haver un espectacle grotesc d'aduladors i llepaculs polítics prometent de manera rocambolesca la seva lleialtat eterna a Zelenski. No es parlava de pau. No es parlava de salvar vides. En canvi, el govern del Regne Unit va prometre 3.800 milions de lliures en préstecs, perquè Ucraïna pugui comprar encara més míssils per disparar contra Rússia. I potser, segurament, contra el Donbas. Què és aquest fastigós aquelarre d'interessos obscurs?
■ El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, l'home que
es presenta com un moderat, a Londres va parlar de reunir una coalició de voluntaris,
frase que hauria d’encendre totes les alarmes atesa la seva associació amb la
desastrosa guerra de l'Iraq. Les seves paraules van ser esgarrifoses:
"El Regne Unit està preparat per donar suport a això. Amb botes a terra i
avions a l'aire", va reblar. Estan tots ben sonats, de veritat. Ho dic
com a home ja gran fart que m’intentin aixecar la camisa uns i altres, com a
periodista escèptic i com analista i observador. Uns tarats. I uns mentiders.
■ Ho repregunto i ho reitero: l’OTAN de què serveix?
Contra qui ens ha de defensar? No ha fet prou mal l’OTAN? Aquesta guerra ja ha
matat centenars de milers d'ucraïnesos i russos. L'economia d'Ucraïna està
arruïnada, la seva infraestructura s'esfondra i milions de ciutadans han fugit
del país, que són els més privilegiats segurament per rics, davant els pobres
que encara són caçats pels carrers d'Ucraïna pels nazis armats i portats al front a la
força. I ara, al mateix temps que Trump parla de pau, aquests bel·licistes
assedegats de sang volen augmentar les coses fins al punt que les forces de
l'OTAN amb identificació de l’OTAN estiguin disparant contra les forces russes?
Què pretenen? Esperen que Putin s'arronsi d'espatlles i deixi que això passi? Es
creuen que simplement dirà: "bé, ok" i deixarà que les tropes de
l'OTAN disparin contra els soldats russos sense represàlies? Cal estar molt
malament del cap. Molt
■ No s'adonen exactament amb què estan jugant? Saben que aquest camí
condueix directament a la Tercera Guerra Mundial? Una guerra que no només
devastaria Ucraïna, sinó que podria provocar l'aniquilació de molts sectors de
la raça humana? No és cap broma ni tremendisme: és exactament així. Si l'OTAN
envia tropes a Ucraïna i s'enfronten directament a les forces russes, quant de
temps passarà abans que Putin es plantegi acabar per la via directa i decideixi
prémer el botó vermell del Kremlin? Quant de temps passarà abans que les ogives
nuclears surtin pel cel, en direcció a Londres, París, Berlín, Lisboa,
Barcelona, Roma i Washington? No ho han pensat això tots aquests pertorbats? No
ho pensen? No pensen?
■ Ho deia dilluns i ho reitero avui: aquesta guerra mai ha estat per la democràcia. Mai s’ha tractat de llibertat. Mai ha estat ni tan sols sobre Ucraïna, que n’ha estat el boc expiatori i la víctima per mor d’uns corruptes com Zelenski i els seus que l’han sacrificat, igual que als ucraïnesos. Algú els va preguntar si volien una guerra? Si volien provocar una guerra, com van fer els nazis ucraïnesos en connivència amb l’opacitat occidental passant pel damunt de tota la població del país, que de guerra no en volia cap i vivia tranquil·la? Sempre es va tractar de debilitar Rússia, i ara que Ucraïna s'està quedant sense homes per seguir tirant a la picadora de carn com si fossin vaques o xais per consum, l'OTAN s'està preparant per enviar els seus propis soldats a morir per aquesta bogeria. Quin món de llampats i alienats. I encara hi ha qui els anima des de la supina ignorancia i es col.loca una bandereta d'Ucraïna a l'avatar o, el que és pitjor, les pengen en els balcons i façanes d'edificis oficials. A mi, que pago impostos, i molts, ningú m'ha preguntat si vull una bandera que m'és aliena pertot a la façana del Palau de la Generalitat amb inscripció inclosa. Quants manipulats i quants xitxarel·los aplaudint amb les orelles. I quina vergonya aliena.
3.
Per acabar
■ Ucraïna va tenir una oportunitat de pau el 2022,
però l'OTAN va dir a Zelenski que la rebutgés. Centenars de milers de persones
han mort per res. La gent del Donbas va triar Rússia, però Occident es nega a
reconèixer la democràcia quan no serveix als seus interessos. La intervenció de
l'OTAN a Kosovo va ser tan il·legal com la intervenció de Rússia al Donbas,
però els que controlen Occident criden sobre el dret internacional només quan els
convé. Com passa a Israel, en què sempre estan acusant l’estat jueu de genocida
i mil i una barbaritats més, quan resulta que són els agredits des del mateix
dia de la seva independència, fa 77 anys, el 1948.
■ Ningú no s’adona que aquests malalts mentals estan portant el món pel camí
de la guerra nuclear? I per a què? Perquè Zelenski i la seva banda d'assassins a sou puguin acumular més riquesa
personal? Perquè l'OTAN pugui aconseguir algun tipus de victòria geopolítica?
Perquè els líders occidentals puguin jugar als seus petits jocs mentre persones
reals d’arreu, que intenten viure amb normalitat sense aconseguir-ho per culpa
de tot això, morin a milers?
■ El president Donald Trump té tota la raó: aquesta guerra ha d'acabar amb un
acord negociat, i aquest acord serà que Ucraïna es mantindrà intacta deixant
a part i lliures les províncies de Donetsk i Lugansk que, aclaparadorament, ja fa
anys que no volen formar part d'Ucraïna, un país que els ha agredit i matat
milers de ciutadans i familiars. El conflicte hauria d'haver acabat i podria haver
acabat així el 2022. Però l'OTAN va triar la guerra. I ara, encara estan
intentant l'escalada. I si no entren en
raó, triaran la Tercera Guerra Mundial. I això ja no té retorn.
