Israel, el far d’Europa i Occident que l’esquerra woke tem i odia
El passat 13 d’abril de 2024, Iran va llançar un atac
directe contra Israel, una agressió que va posar a prova la resiliència de
l’únic estat democràtic de l’Orient Mitjà. La resposta d’Israel va ser ràpida i
efectiva: va neutralitzar l’amenaça i va enviar un missatge clar als seus
enemics. Però què van fer els líders europeus? Figures com Macron, Von der
Leyen, Sánchez i els titelles belgues van condemnar Israel per “ús excessiu de
la força”, seguint el manual del woke globalista que etiqueta l’autodefensa com
a opressió. Tanmateix, quan el terrorisme islamista colpeja Europa, aquests
mateixos líders corren a demanar consell a Jerusalem, com ja va passar després
dels atacs gihadistes a París o Brussel·les. Aquesta hipocresia és
insostenible: Israel és el far d’Occident, un exemple de com lluitar contra el
terrorisme sense doblegar-se, mentre Europa, esclavitzada per ideologies woke,
s’enfonsa en la seva pròpia covardia. És hora que els líders europeus deixin de
trair Israel i aprenguin d’ell abans que l’islam radical els devori.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 20-4-25
■ Diumenge de Pasqua agradabilíssim a la Blanca Subur, ideal per fer un
passeig en el petit vaixell de la meva amiga abans de fer un bon àpat de resurrecció
a La Fragata, establiment de menges excel·lents situat sota mateix de la volta
natural de muntanya que aguanta els fonaments del temple sitgetà a peu de mar i
just davant del Club Nàutic de Sitges, allà on comença el llarg i majestuós passeig
marítim de l’antiga Subur romana. Un matí fantàstic en què el sol acaronava
suaument la pell i la brisa marina embriagava l'aire. El petit iot lliscava
suaument per les aigües turqueses de la l’àmplia badia de la costa sitgetana i,
sota un llenç de cel blau amb pinzellades blanques de núvols capriciosos, es
reflectia vibrant en la superfície calmada del mar platejat blau de primavera.
■ Al meu costat, el somriure de la meva amiga era la millor companyia per a aquest matí radiant. La costa de Terramar, amb el verd intens del club de golf dibuixant-se al fons, era un teló de fons familiar i acollidor, testimoni de ja moltes hores compartides entre swings i rialles còmplices. Però, ja estructurant mentalment aquesta peça d’opinió que heu començat a llegir, la meva mirada, inevitablement, es perdia cap a l'horitzó, cap a la dreta, on la imaginació, alimentada per la memòria i la preocupació constant, em feia percebre Israel, terra llunyana, estimada i admirada pel seu fet històric i pels seus habitants ancestrals que la van recuperar molts anys després d’haver estat condemnats a la diàspora en una travessia del desert interminable.
■ Una
nació lluitadora i persistent en els meus pensaments i la meva ploma. Un país
que, com tantes vegades he palesat des d’aquest mateix punt, viu sota l'ombra
constant de l'amenaça que té permanentment instal·lada al voltant de tota la
seva frontera política i que li genera un record amarg des de la seva creació,
el 1948. Un contrast punyent amb la pau i la bellesa que m'envoltaven en aquest
instant de primavera mediterrània. Doncs, d’Israel i de com l’hauríem de
tractar tots plegats, tenint en compte que el
poble jueu és i ha estat el far de la llibertat i d’Occident, vull tornar a parlar avui.
1.
Israel: un exemple de fermesa contra el terrorisme
■ Quan
Iran va atacar Israel el 13 d’abril de 2024, el món va veure com un
estat democràtic es defensa amb determinació. Israel no només va neutralitzar
l’agressió, sinó que va demostrar que la fermesa és l’única resposta possible
contra el terrorisme islamista. A diferència dels líders europeus, que sovint
cedeixen a la pressió del woke per semblar “tolerants”, Israel no dubta
a protegir els seus ciutadans, ja sigui contra Hamas, Hezbollah o
els atacs directes d’Iran. Aquesta lliçó és vital per a Europa, on els atacs
gihadistes han estat una constant des de fa dècades.
■Europa, però, prefereix ignorar aquest exemple.
Líders com Emmanuel Macron, obsessionat amb la seva imatge de
“progressista”, o Ursula von der Leyen, que representa el centralisme
asfixiant de Brussel·les, condemnen Israel quan es defensa, però després li
demanen consell quan el terror colpeja les seves ciutats. Aquesta doble moral
és una traïció als valors occidentals que Israel defensa com a baluard contra
la barbàrie islamista.
2. La hipocresia dels titelles europeus
■ Els líders europeus han convertit la hipocresia en
una forma d’art. Pedro Sánchez, per exemple, es va afanyar a felicitar Donald
Trump per la seva victòria electoral el 2024, però alhora conspira amb
altres globalistes per debilitar les polítiques que podrien protegir Europa del
terrorisme. De la mateixa manera, els líders belgues, que han vist Brussel·les
sacsejada per atacs gihadistes, continuen promovent polítiques migratòries que
afavoreixen l’entrada de radicals. Aquesta passivitat és el resultat d’una
Europa esclavitzada per la ideologia woke, que considera “racista”
qualsevol mesura de seguretat efectiva.
■ Mentrestant, quan Europa necessita ajuda, mira cap a
Israel. Després dels atacs terroristes a París el 2015 o a Brussel·les
el 2016, els governs europeus van recórrer a l’experiència israeliana en
contraterrorisme, però no han tingut la valentia de seguir-ne l’exemple. Aquest
doble joc és una vergonya: Israel, que lluita diàriament contra el terrorisme,
mereix suport, no condemnes hipòcrites de líders que només busquen agradar les elits globalistes.
■ No deixa de ser simptomàtic que mentre condemnen
Israel per “ús excessiu de la força”, cap d’aquests líders no ha alçat la veu
contra la repressió brutal dels aiatol·làs contra dones i dissidents. El
silenci d’Europa davant l’Iran és clamorós: la por de trencar negocis i
l’estigma del “colonialisme” els paralitza.
3. El woke: l’enemic intern d’Europa
■ La ideologia woke ha convertit Europa en un continent feble i vulnerable. Aquesta narrativa, imposada per elits com Von der Leyen, etiqueta Israel com un “opressor colonial” perquè defensa els seus ciutadans, mentre ignora que el país jueu és un baluard contra l’islam radical. El woke ha creat una generació incapaç de criticar l’islam, fins i tot quan aquest promou la gihad i la destrucció de les democràcies, com ja hem vist a Monfalcone. I aquesta ceguesa ideològica és el millor aliat del terrorisme, que quan es desferma ens afecta a tots: a occidentalistes sobiranistes i a wokes globalistes.
■ A Europa, el woke també ha fomentat polítiques
migratòries irresponsables, com les d’Angela Merkel, que van obrir les
portes a milions de persones sense control, incloent-hi terroristes disfressats
de refugiats. Mentrestant, líders com Macron i Sánchez continuen
defensant el multiculturalisme a qualsevol preu, fins i tot quan això significa
permetre l’entrada de radicals que prediquen la xaria. Aquestes
polítiques no només posen en perill Europa, sinó que també deixen Israel sol en
la seva lluita contra un enemic comú.
4. Israel: un aliat que Europa menysprea
■ Israel
no només és un exemple de com lluitar contra el terrorisme, sinó també un aliat
clau per a Europa. El país jueu comparteix els valors occidentals de
democràcia, llibertat i seguretat, i ha demostrat una i altra vegada que està
disposat a col·laborar amb els seus aliats. Després de l’atac d’Iran del 13
d’abril de l'any passat, Israel va compartir informació de seguretat amb diversos països
europeus, malgrat les condemnes prèvies d’aquests mateixos països. Aquesta
generositat contrasta amb la ingratitud de líders com Von der Leyen, que
prefereixen imposar sancions a Israel mentre ignoren l’amenaça real del
terrorisme islamista.
■ Europa hauria d’aprendre d’Israel i adoptar
polítiques de seguretat més fermes, com ja va fer Donald Trump quan va
eliminar les restriccions imposades per l’administració Biden que limitaven
l’ajuda militar a Israel. En lloc de trair Israel amb condemnes hipòcrites,
Europa hauria de veure’l com el que és: un far d’esperança i un exemple de com
defensar la civilització occidental contra la barbàrie.
5. Per acabar
■ Europa està en deute amb Israel, un país que
lluita no només per la seva supervivència, sinó per la defensa dels valors
occidentals que els titelles globalistes com Macron, Von der Leyen,
Sánchez i els belgues semblen disposats a sacrificar. L’atac iranià contra Israel va demostrar que Israel és capaç de fer front a les amenaces més
greus, però Europa, encegada pel woke, prefereix condemnar-lo abans que
aprendre’n. Aquest doble joc ha d’acabar: si Europa vol sobreviure a l’islam
radical, ha de deixar de trair Israel i unir-se a la seva lluita.
■ Com ja vaig
explicar detalladament ahir en el
meu article sobre l’avançament de l’islamisme a Occident la invasió forana avança
sense fre mentre les elits europees miren cap a una altra banda. Israel ens
mostra el camí: cal lluitar amb fermesa, sense por, i defensar la llibertat
a qualsevol preu. És hora que Europa desperti, deixi enrere l’engany
antioccidental woke i doni suport a Israel; l’únic estat democràtic a l’Orient
mitjà i el nostre aliat més valent.
■ Cap nació
democràtica no ha resistit tants atacs, tanta demonització i tanta incomprensió
com Israel. I, malgrat tot, segueix sent un far de llibertat, innovació i
sobirania enmig del caos oriental. Si Europa deixa caure Israel, no només
estarà traint un aliat: estarà traint els fonaments de la civilització
occidental. I això, la història no ho perdonarà.
