Segueix la cacera de bruixes europea: avui toca Alice Weidel
Tal com deia l’altre dia en un article meu relacionat en aquest mateix blog “la Unió Europea, sota la batuta de figures com Ursula von der Leyen, està perpetrant una manipulació sistemàtica de la història, els valors i fins i tot les identitats genètiques dels pobles europeus”. Però la societat alemanya, la més perjudicada de tot Europa per dretes i esquerres en els darrers 100 anys, està despertant inexorablement. I l’AfD d’Alice Weidel lidera els sondejos amb un 19-21% d’intenció de vot, tal com va passar a Itàlia amb Giorgia Meloni, avui més ambaixadora d’Europa davant els EUA que qualsevol buròcrata de la UE. A Catalunya, Sílvia Orriols arrasa amb un suport creixent que espanta tots i cadascun dels titelles de Vichy. Però el globalisme de Von der Leyen, Merkel i Obama no aguantarà cap d’aquestes revoltes de la sobirania popular. Classificant l’AfD com a “extremista”, l’Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució (BfV) llança una nova cacera de bruixes, ara contra Weidel, per frenar un partit que defensa la sobirania alemanya i diu “prou” a l’entrada massiva d’immigrants i islamistes. És el mateix guió que veiem contra Orriols: criminalitzar qui guanya vots perquè defensa la seva gent i, sobretot, els valors ancestrals del seu país.
Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 2-5-25
■ Divendres, cap de setmana llarg i dia de pluja fina a la vila més bella,
estètica i històrica del Garraf: Sitges. Mal dia per tirar boles a Terramar o
per fer un tomb amb barca per les tranquil·les aigües mediterrànies d’aquest bonic
litoral marítim, amb la qual cosa l’alternativa, si més no per a mi, és
informar-me una estona a través dels mitjans internacionals, ja que allò que
puguin vomitar els catalans o els espanyols, que ja sé què és i quina
intencionalitat té, no m’interessa gens. Per tant, avui conec la realitat alemanya
que, un cop més, perpetra contra l’AfD d’Alice Weidel (una sobiranista lesbiana
amb parella asiàtica) perquè queda clar que l’escuma de la seva olla a pressió puja
a velocitats ultrasòniques. I per això intenten travar-li el pas, com passa a
Catalunya amb la transparent Sílvia Orriols, una catalana de pedra picada que
només diu la veritat del país i parla clar sobre els que fa dècades que el
manipulen en contra del mateix país i de la seva catalanitat en propi profit. I
això li passa a Weidel: heus aquí, doncs, les maniobres reaccionàries del deep state
alemany a la claredat i a la transparència d’aquesta dona que, els agradi o no, molt probablement arribarà a ser la presidenta de Bundestag respectant i aplicant la Constitució
sense interpretacions esbiaixades, com ha passat avui mateix.
1.
“La
decisió de l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució és un dur cop
per a la democràcia alemanya!”
■ “La decisió d'avui de l'Oficina Federal per a la
Protecció de la Constitució és un dur cop per a la democràcia alemanya: a
les enquestes actuals, l'AfD és el partit més fort. Al govern federal només
li queden quatre dies en el càrrec, i el servei secret ja no té ni
president. I la qualificació com a cas sospitós no és
vinculant legalment. No obstant això, l'AfD està sent desacreditada
públicament i criminalitzada com a partit d'oposició poc abans del canvi de
govern. Per tant, la intervenció associada i dirigida en el procés de presa
de decisions democràtica té una clara motivació política. L'AfD continuarà
defensant-se legalment contra aquestes difamacions que posen en perill la
democràcia”, aquesta ha estat la publicació a X dels portaveus federals de
l'AfD, Alice Weidel i Tino Chrupalla
2.
Alemanya diu “prou” i
l’establishment tremola
■ Avui, 2 de maig de 2025, l’Oficina Federal d’Alemanya
per a la Protecció de la Constitució (BfV) ha decidit que l’AfD, el partit
més votat en sondejos alemanys amb un 19-21%, és una amenaça “extremista”.
Alice Weidel i Tino Chrupalla ho han clavat al seu manifest a X: aquesta
decisió és “un cop greu contra la democràcia”, un intent descarat de
desacreditar l’oposició just abans d’un canvi de govern.
■ Com ja escrivia el febrer de 2024 en aquest
mateix blog i en els
punts 22, 23 i 24 del meu assaig sobre l’eugenisme i l’antisemitisme, Alemanya,
sota l’ombra de Merkel i Von der Leyen, ha obert les portes a milions
d’islamistes disfressats de refugiats, una política que ha generat
inseguretat i descontentament. I l’AfD, amb Weidel al capdavant,
canalitza aquesta ràbia continguda davant la impotència de milions d’alemanys
al respecte amb un missatge senzill: “Primer, els alemanys”.
■ Aquest auge no és casual. Tal com va passar
amb Giogia Meloni a Itàlia el 2022, quan Fratelli d’Italia va guanyar amb un
26% després d’anys de ser titllada de “feixista”, els alemanys estan farts
de polítiques migratòries que converteixen Berlín en un mosaic de guetos.
Segons The Times (Londres, 2025), l’AfD ha guanyat suport en estats
com Saxònia i Turíngia per la seva postura contra la immigració il·legal. I
a Catalunya? Sílvia Orriols arrasa perquè diu el que molts catalans pensem:
l’islamisme no té lloc en una societat lliure com l'occidental.
Però l’establishment globalista, amb Von der Leyen com a titellaire, no pot
permetre que aquestes veus guanyin. Criminalitzar Weidel, doncs, ja fa temps
que és la seva arma per apagar la revolta sobiranista.
3. La farsa del BfV i el globalisme woke
■ La decisió del BfV no és un acte de
protecció constitucional sinó una operació política sorgida des
de les clavegueres de l’estat alemany amb el suport explícit de la Unió Europea.
Des del 2021, quan l’AfD va ser declarat “cas sospitós” d’extrema dreta, el
servei secret alemany ha punxat converses i infiltrat agents, segons Frankfurter
Allgemeine Zeitung. Ara, classificant l’AfD com a “extremista” sense
una sentència judicial ferma el cas encara és més escandalós perquè —tot i
que de moment és a mans del Tribunal Administratiu de Colònia—, el BfV busca
deslegitimar un partit que representa una cinquena part dels vots de
l’electorat.
■ Weidel ho ha
dit clar: “Un Verfassungsschutz que ataca la competència política és l’enemic
de la Constitució”. The Wall Street Journal ja advertia fa un any que
aquesta vigilància podria ser interpretada com una forma de manipular el procés
electoral de 2025.
■ Aquest guió
és idèntic al que veiem a Catalunya. Com Orriols, que és acusada de
“xenòfoba” per defensar la cultura catalana, Weidel és titllada de
“racista” per proposar la “reemigració” d’immigrants il·legals i amb
antecedents. Però la hipocresia és flagrant: mentre Von der Leyen predica “valors
europeus” des de Brussel·les, calla quan milers de dones són agredides a
ciutats com París o Colònia per immigrants que el seu sistema protegeix,
segons The Telegraph (2024). Aquesta és la seva
democràcia: tancar fronteres és “feixisme”, però ignorar els crims dels seus
“refugiats” és progrés. Weidel i Orriols ho saben, i per això l’establishment
les vol mudes i, fent referència al titular, a la foguera, tal com
denuncien fa temps mitjans europeus que ja no volen fer el paper de
col·laboracionistes d’un sistema que va a en orris. Von der Leyen i els
seus aliats globalistes (Obama, Biden i el rovell de Davos) no volen fronteres
tancades perquè el seu projecte necessita mà d’obra barata i caos social per
mantenir el control. I Weidel, com Orriols, és un obstacle per a
aquesta agenda, i per això les criminalitzen com ho fan amb Meloni, Orbán,
Wilders o qui se’ls giri en contra.
4. Weidel, la veu dels que no callen
■ Alice Weidel
no és una política qualsevol; és un mirall per als sobiranistes d’Europa.
Com Giorgia Meloni, que avui negocia directament amb Trump mentre Von der Leyen
es dissol a Brussel·les, Weidel representa els milions d’alemanys farts de
veure els seus barris transformats per una immigració descontrolada. Die
Welt (2025) informa que les manifestacions de l’AfD a Dresden han aplegat milers
de persones amb pancartes de “Tornem Alemanya als alemanys”. I no són pocs.
Com Orriols, que creix perquè defensa una Catalunya catalana, Weidel
connecta amb els ciutadans perquè diu en veu alta allò que molts pensen
en silenci.
■ El que fa Weidel especialment incòmoda per a
l’establishment és que trenca tots els esquemes. És
dona, lesbiana, economista, amb parella asiàtica, i tot i això defensa la
identitat alemanya sense demanar perdó. Com pot ser una “feixista” ultradretana
algú així? No ho és. I això és precisament el que els desespera. El
globalisme woke la demonitza perquè no pot rebatre les seves idees amb
arguments, sinó només amb etiquetes i lleis interpretades de manera
postissa i esbiaixada. Passa el mateix amb Orriols. Dones valentes que
trenquen el relat oficial i desmunten el discurs únic.
5.
Per acabar
■ La
classificació de l’AfD com a “extremista” no és una victòria de la
democràcia, sinó un símptoma de la seva decadència. Quan un partit que
representa milions de persones és tractat com una amenaça a neutralitzar,
no per allò que fa sinó per allò que simbolitza, el problema no és el
partit, sinó el sistema. Avui és Weidel i demà serà qualsevol altra veu que
incomodi el poder. El sobiranisme europeu, tant a Berlín com a Barcelona (o a Ripoll), té tot el dret a seguir existint. I més encara: tant a Alemanya, a
Catalunya i a la resta del món occidental, té l’obligació de resistir per
continuar no subsistint sinó existint de ple dret i amb el deure de resistir
per no ser esborrat de la història.
