George Soros: el multimilionari que forja la destrucció d’Occident
La figura de George Soros, l’home de 95 anys que ha convertit la seva
fortuna en una arma política, és avui sinònim de subversió institucional i
guerra cultural contra Occident. Mentre el seu relat públic es vesteix amb el
barnís amable de la “filantropia” a través de les Open Society Foundations, la
seva acció real respon a un projecte de demolició calculada dels valors, les
fronteres i les llibertats que han definit el món lliure durant segles. La seva
presència és transversal, penetrant i persistent: des dels despatxos
d’organismes internacionals fins a la redacció de mitjans locals, Soros actua
com una ombra omnipresent que impulsa polítiques i moviments dirigits a
transformar radicalment la societat.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista 13/-8-25
Escric aquestes notes en un indret preciós i indeterminat de l’Empordà,
després de més de tres hores de viatge tranquil i relaxant des de la Blanca
Subur, en una estada de mini vacances que s’allargaran tot el cap de setmana. Dimecres
amb sortida de sol cromàticament màgica i auguri de dia esplèndid a Sitges.
La meva amiga i jo ens preparem per encarar les Costes del Garraf i gaudir del
trajecte damunt del seu Volkswagen
Touareg —que miraculosament em deixa conduir— per enllaçar amb l’autopista que
ens portarà a Mataró i més enllà, o sigui, fins a la Costa Brava, a l’Empordanet
petit, tal com el va batejar Josep Pla. Perquè en aquest espai de vacances
dins les vacances d’agost de què gaudeix ella per l’aturada estival dels
mercats borsaris trepitjarem una mica el país, que de vegades és allò que ens
falta portar a terme als catalans que realment estimem i ens interessem per la
nostra terra i que, sovint, ens tirem befes i fatxendegem d’haver estat literalment
perduts enmig de Nova York o enredats per l’agència de viatges per anar a no
fer res de res enmig d’una cultura tan llunyana com la del sud est asiàtic, el
Carib o l’Antàrtida i les seves peculiaritats que ni hem entès ni entendríem ni
que ens hi passéssim cinc anys, ni entendrem mai més que com a curiositats i
folklore, i, en canvi, no sabríem situar al mapa meravelles catalanes per
diversos motius com ara Llofriu, Cala Xellida o la Gavarra i les muntanyes de
Fitor, per parlar dels llocs, costums i rutes habituals planianes. En fi, que
aquests dies empordanejarem i ens dedicarem a la immersió cultural i
social d’un territori nostre amb què compartim nació, llengua i alguns costums
i que va ser el bressol de la família del meu avi Pere Capellera i Bascompte,
empordanès i murri, segons que vaig saber dels avantpassats perquè, de fet ni
jo ni el meu pare el vam conèixer perquè va morir a 32 anys d’una pneumònia,
tres mesos abans de néixer el meu progenitor. Avui, doncs, plasmaré la petjada
empordanesa dels meus gens i les meves ganes d’endinsar-m’hi en aquest paper
que m’acosta, també, al gran mestre Pla i que, irònicament, fa que sembli que
el lector ens acompanyi en un trajecte que sempre té aquell punt lluminós i
aspre que tant convidava l’homenot de Llofriu a escriure i amb què, cada cop
més, crec que m’identifico i m’escau. El gran contrast serà tornar a Sitges, a
Esplugues i al passeig de Gràcia, en un canvi d’escenari rodó. De moment, i
abans de partir, us parlaré del meu punt de vista i conclusions sobre
l’inefable George Soros, en el que en un altre context podríem encetar una
novel·la de mafiosos i criminals de tota mena que arrasarien tot allò que
poguessin en benefici propi, destrucció aliena, messianisme i egoisme
miserable. Som-hi doncs: i en un símil del lèxic de l'ofici dels meus pares,
avis i fill, l'hostaleria, "comencem amb cava fresc perquè segurament
l'acabament serà amb un whisky fumat".
1. De l’especulació financera a l’enginyeria social
■ George Soros va saltar a la fama mundial el 1992, quan va apostar
massivament contra la lliura esterlina en el conegut “Dimecres Negre” del
mercat britànic. Amb aquella jugada financera, va guanyar més de mil milions de
dòlars en un sol dia, mentre el Banc d’Anglaterra es veia obligat a retirar la
moneda del Mecanisme Europeu de Canvis. La premsa britànica el va batejar com
“l’home que va trencar la lliura esterlina”.
■ Aquest episodi no és només una anècdota econòmica: és la mostra perfecta
de la seva mentalitat. Fer caure un sistema per obtenir beneficis no és
per a ell un accident, sinó una estratègia. I és exactament la mateixa lògica
que aplica avui en l’esfera política: desestabilitzar per reconstruir segons
el seu propi disseny ideològic.
■ Des de llavors, la seva fortuna —calculada en més de 8.600 milions de
dòlars actuals— ha estat redireccionada cap a causes polítiques. No
estem parlant de donatius desinteressats, sinó d’una inversió amb retorn: influència
global.
2. Debilitar la llei i l’ordre
■ Una de les tàctiques més visibles de Soros ha estat el finançament de
fiscals i jutges “progressistes” en diverses jurisdiccions, especialment
als Estats Units. Aquests càrrecs, elegits en molts casos per vot popular, han
implementat polítiques de despenalització massiva de delictes, reduint
penes, evitant presons preventives i prioritzant la “rehabilitació” per sobre
de la seguretat ciutadana.
■ Els resultats han estat previsibles: augment de la criminalitat,
degradació de barris sencers i desmoralització de cossos policials. Ciutats com
San Francisco, Filadèlfia o Nova York han vist com, sota fiscals finançats per
Soros, els lladres reincidents són posats en llibertat en hores, els traficants
operen amb impunitat i els delictes violents creixen.
■ L’objectiu no és un error de càlcul: afeblir l’Estat de dret és
una eina per imposar canvis socials sense la resistència que suposa una
ciutadania protegida i segura.
3. Obrir fronteres a la immigració incontrolada
■ L’ancià hongarès nacionalitzat estatunidenc és un defensor de Hamas i un dels
principals alimentadors i exhortadors d’ONG i col·lectius que promouen
litigis contra qualsevol política migratòria restrictiva. Ha finançat
organitzacions que demanden governs per deportar criminals estrangers i que
donen assistència legal per mantenir-los dins dels territoris nacionals.
■ L’argument oficial és la “defensa dels drets humans” dels migrants, però el resultat real és desmantellar el control fronterer i facilitar fluxos migratoris massius sense filtres de seguretat, salut o integració cultural. I aquesta pressió erosiona la sobirania nacional perquè, quan un país no pot decidir qui entra i qui no, ja no és plenament sobirà.
■ Aquest depredador social i magnat de les finances que es fa dir "filantrop" quan realment és tot el contrari, entén això perfectament, i per això hi destina recursos ingents. Les onades migratòries, ben utilitzades, són armes demogràfiques que poden reconfigurar el mapa polític en una sola generació.
4. L’agenda climàtica com a cavall de Troia
■ Soros ha fet de la lluita contra el canvi climàtic una altra de les seves
grans plataformes. La retòrica és impecable: “salvar el planeta”. Però sota
aquest objectiu hi ha un programa que busca limitar la producció industrial,
imposar regulacions draconianes i augmentar la dependència de fonts
energètiques controlades per grups afins.
■ A través d’inversions i donatius, finança grups ecologistes radicals que sabotejen
infraestructures energètiques tradicionals, pressionen per tancar centrals
nuclears segures i promouen polítiques que deixen nacions senceres dependents
d’energies cares i inestables.
■ El canvi climàtic és aquí l’excusa perfecta per imposar una governança
global que justifiqui ingerències en la política econòmica interna de cada
país.
5. L’ofensiva trans i queer
■ Un dels capítols més agressius de la seva agenda és el suport massiu a
l’activisme trans i queer. La xarxa Soros, en col·laboració amb la
indústria farmacèutica i les empreses de tecnologia mèdica, és patrocinadora
central d’una agenda que, sota la bandera de la inclusió, destrueix
conceptes biològics bàsics i fomenta la medicalització irreversible de
menors.
■ No és casualitat que aquesta ofensiva coincideixi amb l’augment de
beneficis multimilionaris de farmacèutiques que produeixen bloquejadors
hormonals, hormones sintètiques i cirurgies de transició. Soros crea el marc
ideològic i altres recullen els fruits econòmics.
■ L’objectiu final no és només la defensa d’una minoria, sinó la desconstrucció
de la identitat com a fonament de la cohesió social. Una societat
fragmentada en microgrups és més fàcil de controlar.
6. Erosió de la democràcia nacional
■ Soros promou un model de governança global que redueix el pes de
la democràcia local. Les seves fundacions financen campanyes per transferir
competències a organismes internacionals no electes, com l’ONU o la Unió
Europea, sota el pretext de “resoldre problemes globals”.
■ Aquesta estratègia no només debilita el poder dels parlaments nacionals, sinó que també allunya la presa de decisions de la ciutadania. Quan les lleis són dictades per organismes remots, el vot individual perd valor i el debat polític es converteix en una formalitat buida. I Soros sap que una ciutadania sense control real sobre les seves institucions és una ciutadania dòcil i manipulable.
7. L’aliança amb el gihadisme i l’antisemitisme encobert
■ Soros ha finançat grups que blanquegen el gihadisme i demonitzen
Israel. Organitzacions pròximes a Hamàs han rebut suport de la seva xarxa,
disfressat de “defensa dels drets humans palestins”.
■ Aquesta narrativa presenta els grups terroristes com a “moviments de
resistència” i, al mateix temps, criminalitza qualsevol estat o persona que els
combati. Això ha portat a un escenari surrealista on Occident defensa, amb
diners i altaveus mediàtics, aquells que volen destruir-lo.
■ L’antisemitisme es camufla aquí sota un antisionisme militant, i Soros hi
juga un paper clau: aprofita la seva condició de jueu per blindar-se de
crítiques, mentre facilita l’ascens de moviments profundament antisemites.
8. El cas català: complicitat mediàtica
■ A Catalunya, Soros ha teixit vincles amb Vicent Partal i Vilaweb, integrant-los dins la seva xarxa d’influència
mediàtica. Aquesta connexió assegura que la seva narrativa globalista es filtri
a l’opinió pública catalana amb l’aparença de “periodisme independent”,
que de cap manera ho és sinó tot el contrari.
■ Mitjans com aquest amplifiquen l’agenda woke, la política de fronteres
obertes i el relat antiisraelià, tot embolcallat amb discurs progressista i
sobiranista. Però darrere d’aquest vernís hi ha la mateixa estratègia: alinear
la població amb els objectius globals de Soros.
■ Aquesta simbiosi entre globalisme i localisme identitari és especialment
perillosa perquè fa passar per aliats aquells que, en realitat, estan diluint
la sobirania cultural.
9. L’escut de l’acusació d’antisemitisme
■ George Soros es declara jueu i, per tant, propicia que qualsevol crítica cap a ell sigui etiquetada ràpidament per alguns que en el fons són veritables antisemites com a “antisemita” pel simple fet que ell es declara jueu. Aquesta tàctica, però, no és més que una farsa més perquè el primer antisemita, antisionista i anti Israel són ell i el seu ideari anti Occident —tal com precisament s’ha forjat Occident en gran part gràcies a la revolució del poble jueu, una revolució d’esclaus— serveix per desactivar el debat i estigmatitzar l’adversari (ja sigui semita o antisemita) sense haver de rebatre els seus arguments. O sigui, en altres paraules: ideologia i ideals, zero. O, dit diferent i parafrasejant Groucho Marx: "aquests són els meus principis i si no us agraden en tinc d'altres".
■ Amb Soros cal fer-se sempre aquestes dues preguntes:
- · ¿Podria ser George Soros un antisemita que només fingeix ser jueu perquè la seva falsa "identitat jueva" esdevingui una altra arma mediàtica contra els jueus?
- · ¿Podrien les persones i
institucions que es queixen amargament, i molt públicament, que els atacs
contra George Soros són suposadament "antisemites" formar part d'una
campanya per recordar tothom que Soros és suposadament "jueu", per
tal de carregar el poble jueu amb el bagatge de Soros mentre es permet que els
veritables psicòpates que l'ocupen a ell i als seus diners passin
desapercebuts?
■ Em va
sorprendre i em va fer considerar seriosament aquestes hipòtesis que
transformo en preguntes per tal que us les feu quan vaig saber de la manera
com George Soros parla dels seus primers anys, durant l'ocupació
nazi-alemanya d'Hongria en la Segona Guerra Mundial, quan era un noi de
14 anys.
■ Soros afirma
ser jueu, però... també diu que durant l'ocupació nazi d'Hongria anava
acompanyat, utilitzant una falsa identitat cristiana, d'un col·laborador
nazi hongarès que inventariava les propietats jueves per confiscar-les abans
d'enviar els jueus, perquè fossin assassinats. Hi va haver una vegada que
un entrevistador va preguntar a Soros si se sentia malament per això i Soros
va dir... que no!
■ I el meu cervell, sempre hiperactiu, es pregunta: No és estrany això?
No és una excentricitat? O és una incoherència estructural? I arribo a la
conclusió que és això darrer. Però, és clar, ho hem de tractar com una
hipòtesi. I la gent pot estar en desacord amb mi i preferir la hipòtesi
alternativa: que Soros només és un jueu estrany en lloc d'un nazi d'amagat.
■ És cert que alguns detractors de Soros provenen de l’extrema dreta
antisemita, però reduir totes les crítiques a aquest perfil és una manipulació
deliberada. Rebutjar la seva agenda no té res a veure amb odi religiós de
cap caire, sinó amb oposar-se a un projecte polític que erosiona la
llibertat i la sobirania. Per això la majoria de jueus i, sobretot, la majoria
d’israelians, la rebutgen i el rebutgen a ell, que només té un ideal: ell i el
seu messianisme malaltís i destructiu. I juga amb aquesta confusió per
protegir-se: és l’arma perfecta per blindar-se de l’escrutini.
10. Per acabar: dos i dos són quatre
■ Soros utilitza el seu poder econòmic per desfer l’ordre social
occidental i substituir-lo per un sistema globalista que beneficia una elit
minúscula. L’elit eugenista que, com explico en el meu llarg assaig sobre el semitisme, recerca un retorn a un món totalitari i sense
llibertats individuals: només cal que us fixeu com funcionen els controls de
tota mena arreu del món i veureu com la xacra totalitària va avançant.
■ El seu historial —de trencar economies a finançar moviments radicals— no
és el d’un filantrop desinteressat, sinó el d’un estratega que fa servir el seu
capital per modelar el món segons una visió ideològica pròpia. I ignorar aquesta realitat és acceptar la rendició cultural, política i
econòmica d’Occident.
■ George Soros no és un jubilat inofensiu sinó el finançador principal
de la desintegració de les nostres societats occidentals, i el seu projecte,
que és malèfic com un càncer que va fent metàstasi i s’ho menja tot, avançarà
de manera imparable si no li plantem cara amb fermesa. Que ningú no ho oblidi.
