Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

diumenge, 19 d’agost de 2007

De com els populars balears fan demagògia amb el domini .cat (publicat al "Menorca Diari Insular" el dia 18 d'agost de 2007)

El portaveu popular Miquel Ramis i el domini .cat
Santi Capellera i Rabassó*periodista

El domini cat no representa haver-se de passar d’una nacionalitat a una altra, ni la negació de cap altre referent, ni el rebuig a res ni de res. Simplement és un domini cultural que ha estat reconegut internacionalment pel fet que hi ha territoris que comparteixen la llengua, la cultura i la història comunes, en aquest cas, i sense que això signifiqui cap alteració ni politica ni social de res, de la llengua, la història i la cultura catalanes.
Si no recordo malament, i per posar un exemple, a les Illes Balears, com passa al Principat i al País Valencià es parla una llengua que és el català (dit valencià en el cas del País Valencià), a banda de l’espanyol. Totes dues són oficials, però l’Estatut balear diu clarament que “la llengua pròpia de les Illes Balears és la catalana”; l’altra és oficial però no pas pròpia. Això és absolutament circumstancial i està constatat a través de la història des de fa viut segles, per la qual cosa i com a claríssima evidència, negar-ho és mentir de totes a totes. Aquests territoris doncs, comparteixen fets: està molt clar, i per tant poden compartir ben bé, sense que això signifiqui atacar res ni ningú, un domini cultural de referència a internet.
El domini cat reconegut internacionalment i oficial a internet doncs, no és res més que un distintiu cultural, històric i lingüístic que no està renyit amb res ni amb ningú, i que no és antagònic a cap altre distintiu, sobretot si parlem de referents oficials de països (estats millor dit), que es regeixen per unes altres connotacions abans de ser oficialitzats a la xarxa. Així doncs, Andorra, per exemple, estat sobirà des de fa vuit segles també, té com a llengua oficial el català, com a referent cultural la cultura catalana i com a història la seva pròpia, compartida amb la història de Catalunya i dels Països Catalans per proximitat i veinatge. Malgrat això, moltes entitats oficials andorranes utilitzen el cat com a cua de referència dels seus webs a internet, encara que també fan servir l’oficial del seu país, la ad, sense que aquest fet representi renegar de cap essència ni de cap fet identitari polític.
Es veu però, que a Santanyí i a Felanitx això no es copsa de la mateixa manera pel que fa als representants del Partit Popular, ja que fa pocs dies el portaveu dels populars balears, Miquel Ramis, va criticar durament aquests consistoris, en els que paradoxalment hi mana el seu partit, per haver adoptat en els seus webs oficials la cua del domini cat.
Home, la vida té molts colors, és clar, i la demagògia de molts polítics no ens hauria de sorprendre a aquestes alçades, però, és clar dir literalment –tal com ho reflecteix El Mundo en la seva edició del dijous 9 d’agost- que “desde mi punto de vista el .cat tiene claras connotaciones catalanistas que se contraponen al .es y esto es dar juego o cancha a cualquier grupúsculo catalanista que pretenda imposiciones, no me parece bien”. A banda d’això el portaveu popular també afirmava que “tothom de l’independentisme català forma part de la Fundació que va crear el nou domini”. El diari rebla el clau en posar com a avantítol de la notícia : La “nación catalana” en internet, com aquell que no vol la cosa. Se’ls podria titllar de pobres ignorants, però el cert és que exerceixen de periodistes i editors corrossius i demagogs, que falsegen una realitat més que tangible.
D’altra banda, i en referència a Ramis, qui demostra voler imposar és ell -que parla en nom de tot el Partit Popular de les Illes Balears-, en fer aquestes declaracions més pròpies de llocs geogràficament carpetovetònics i cavernaris que de referents com Mallorca, on en una bona part de l’illa s’hi sent parlar, només, alemany i s’hi retola en aquesta mateixa llengua, sense que sigui –encara!- ni pròpia ni oficial, i sense que cap d’aquests “afectats” pel .cat es queixi, que passi res ni que el Partit Popular es trenqui les vestimentes com és ara el cas. I no parlem ja d’Eivissa, que per sentir un “bon dia” pel carrer cal que hi hagi un miracle, ja que la munió de babèlics fa tremolar, i no passa res, ni el PP ni El Mundo s’han queixat mai de cap discriminació lingüística en aquell territori, potser conscients que els discriminats són els autòctons i ningú més.
En fi, després de tot això, a la notícia també s’hi afegeixen els responsables del Circulo Balear, que asseguren que “Jaume Matas va perdre la majoria absoluta per decisions com aquesta”... Ja hi tornem a ser amb “que vé el llop!”.
El cert és que si algun dia Catalunya té un domini estatal propi, no serà el cat sinó el .ct, que és el que li correspodria oficialment i el que li seria atorgat pels organismes que concedeixen aquest distintiu. Però encara que això fos així, el .ct tampoc no estaria contraposat al domini .es, ja que utilitzar els dominis és una decisió de cada usuari, sense que això representi ni signifiqui res més, i molt menys polític. Jo mateix tinc un correu voila.fr des de fa més de deu anys, i encara espero rebre l’ordre per part de ningú d’obtenir la nacionalitat francesa i de trencar el meu carnet d’identitat d’espanyol. Hi ha coses que, senzillament, són impresentables, i encara ho són més dites per segons quines persones, aparentment cultes. Ah, per cert, crec que Jaume Matas no va perdre la majoria absoluta per adoptar cap decisió semblant a la de l’ús de cap domini d’internet, ni per idees com la de fitxar Maria de la Pau Janer com a futura consellera de Cultura per un hipotètic nou executiu popular com alguns sectors molt nacionalistes d’aquest partit també han difós: crec que va ser per altres coses que això va succeïr. Crec que eren coses molt greus que passaven al Ponent de l’Illa, i també al Llevant. O és que ja no se’n recorden els responsables del Círculo Balear de la “recent memòria històrica” de Mallorca? Que facin, ni que sigui mentalment, la ruta d’Andratx a la Costa dels Pins, i comprovaran per què ara Jaume Matas (que personalment tenia la bona voluntat de reparar moltes d’aquestes desfetes, i que mentre mostrava públicament el seu patrimoni, al circ li creixien els nans) no seu a la poltrona del Palau de Mar de Ciutat.

Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites