El Camí de Cavalls i altres rutes apassionants
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Fa més d’una dècada que un grup d’entitats i associacions van decidir constituir-se en la Coordinadora en Defensa del Camí de Cavalls de Menorca, una plataforma que havia de donar resposta a una demanda social per recuperar i protegir un camí que forma part de la història ancestral de l’illa. Durant aquests deu anys han estat moltes les accions que s’han fet des de la Coordinadora per seguir emprant el Camí de Cavalls com tradicionalment s’havia fet perquè s’hi contemplava el dret de pas, i també moltes les dificultats amb que els seus membres s’han hagut d’enfrontar des d’aleshores.
Els primers conflictes es van produir a partir dels anys noranta, quan alguns particulars afectats pel traçat van tancar amb barreres i obstacles el pas tranquil dels excursionistes.
La tasca de la Coordinadora durant tots aquests anys va ser molt feixuga, ja que va rebre un total de sis interdictes civils, una denúncia penal i diverses de civils. Les acusacions es concretaven en que en el decurs d’algunes de les excursions fetes durant l’any 1997, que s’emmarcaven dins la campanya reivindicativa “La volta a l’illa per etapes”, alguns dels seus membres havien agredit suposadament algunes persones, fets que en cap moment van poder ser provats.
L’entitat també ha hagut de suportar constantment les opinions contraries d’alguns dels propietaris de segments del traçat, que fins i tot van arribar a afirmar “que el Camí de Cavalls mai no havia existit”, fent ús de la tàctica de la negació històrica -bastant habitual entre certs sectors- per aconseguir alguna fi determinada, malgrat els peregrins mitjans basats en la mentida sistemàtica. Quan això no va cuallar entre l’opinió pública –som en una illa petita i tots junts cabem al camp del Barça i encara hi sobra lloc- van acabar per reconèixer la certesa de la realitat, des de temps immemorials, del Camí de Cavalls, encara que no tots els obstacles s’havien superat. Quedava la part crematística, i aquests propietaris exigien, per vendre els metres del traçat al domini públic, una quantitat desorbitada de diners, cosa que el Consell de Menorca va desestimar de forma immediata.
Finalment, i davant la impossibilitat d’arribar a un acord sobre el preu dels terrenys –ja que el que el demandat i el justipreu es diferenciaven abismalment-, l’expropiació forçosa ha estat un fet, i el Consell Insular de Menorca ha pogut recuperar –ara en propietat pública- la totalitat del traçat d’aquest camí que tan necessari s’ha demostrat a l’illa, atesa la configuració geogràfica de Menorca i la seva condició de Reserva de la Boisfera. Avui doncs, els afeccionats al senderisme o a la munta de cavalls ja disposen d’un més fàcil accés a molts llocs d’interés que es trobaven, en molts casos, tancats i aïllats per aquests impediments particulars.
Durant deu anys la Coordinadora del Camí de Cavalls ha estat capdavantera en la defensa de la lliure circulació de persones i animals per aquest traçat que voreja, connecta i intercomunica l’illa en la seva totalitat. Gràcies a la Coordinadora doncs, que compta amb el recolzament de més de noranta entitats i associacions, i també a la pressió d’una gran majoria de menorquins sumats la tasca incansable de l’Administració insular, s’ha aconseguit finalment alliberar aquest camí públic de les mans privades, cosa que es tradueix en l’ús de fruit general en benefici de tots, anteposat a l’ús privat d’uns pocs. Personalment sóc de l’opinió que la Coordinadora en Defensa del Camí de Cavalls és, al capdavall i ben mirat, una història de l’amor a Menorca feta realitat: amor a les seves tradicions, als seus drets històrics i a la necessitat de prendre actituds de defensa del seu territori.
L’any 1997 la Coordinadora ja va recollir més de 3.000 signatures per demanar el legal ús públic d’aquest traçat sense asfalt; va organitzar més d’una trentena d’excursions a peu, a més d’una multitudinària manifestació l’any 1999, a la qual van assistir més de 6.000 persones, per reivindicar la contrarietat general de l’intent d’urbanització especulativa de l‘illa, en un temps en que els governs espanyol i balear estaven comandats, en majoria absoluta, pel Partit Popular. Això doncs, també va ser fruit dels esforços i de la defensa aferrissada del territori que ha fet sempre la Coordinadora, i gràcies a aquest fet, avui Menorca és verda i sostenible no una jungla d’asfalt com són Eivissa, Lloret o Benidorm.
Ara, a més més, un parell de trajectes d’aquest Camí de Cavalls, ja formen part de l’anomenat “El Camí: recorregut senyalitzat i amb allotjaments per la història, la cultura, el paisatge i l’esperit de les terres de parla catalana” http://www.elcami.org/ . Aquesta és una idea insiprada en el Camí de Sant Jaume de Galícia, i va tenir els seus inicis en algunes comarques del País Valencià, a través de les iniciatives de diversos col·lectius culturals. El Camí recorre les terres d’influència lingüística catalana, en un fantàstic trajecte que té –mirat sobre el mapa- forma de vuit, malgrat que de moment està en procés de definició i senyalització, amb l’inestimable ajuda i participació de la gent de tots els llocs per on discorre, i també de les entitats i institucions de cadascun d’aquests territoris que travessa.
De fet els primers trams practicables ja estan en ús, i es poden consultar a través del GPS i la guia provisional al mapa, al qual es pot accedir molt fàcilment a través de l’abans citada adreça d’internet. Cada territori disposa del seu “pas” organitzatiu, amb la qual cosa aquestes entitats formalitzades expressament per tal de certificar el viatge dels participants, també s’ocupen de proporcionar acreditacions als establiments col·laboradors i segellar els fulls de ruta dels viatgers entre altres coses. Aquestes entitats organitzatives treballen conjuntament i es coordinen amb les administracions municipals i autonòmiques dels distints territoris que inclou el Camí.
Tal com refereixo més amunt, la idea del recorregut va tenir els seus inicis en terres valencianes, per això totes les senyalitzacions de la ruta llueixen el distintiu reial de Jaume I, que es correspon amb l’escut de la Generalitat Valenciana.
Durant els mesos d'abril i maig passats, el PAS del País Valencià va presentar el projecte als ajuntaments per on discorre el Camí. Els recorreguts fets aquest estiu passat van servir per triar les millors rutes, i contactar amb les entitats, guies i enllaços de la zona.
El 29 de juliol Xàbia va inagurar la primera marca del País Valencià, materialitzada amb pedra tosca i forja artística. Els dos primers trams senyalitzats, amb assistència d'unes 30 persones en cada cas i la participació dels respectius ajuntaments, han estat Xàbia-Gata de Gorgos i Gata-Benissa. Membres d’aquest PAS també s'han entrevistat amb representants de tots els grups polítics parlamentaris del Principat de Catalunya per presentar-los formalment el projecte del Camí i demanar-los la seva opinió, suport i compromís, cosa que van fer tots els grups de la Cambra Catalana a excepció del PP i Ciutadans.
Els pròxims dies 24 i 25 de novembre està previst el recorregut cultural per un dels trams de les comarques de Castelló, que inclou la ruta de Penyagolosa, l’Alcalatén. Les Useres-Atzeneta del Maestrat -Xodos-Vistabella. Activitats com aquesta del Camí -o la ja consolidada del Correllengua- és poden considerar veritables iniciatives cíviques que reflecteixen la inquietud dels habitants de les distintes contrades dels territoris de parla catalana, i que ajuden a la seva vertebració i cohesió mútues. Aquest fet, a banda de ser molt saludable físicament, facilita ineluctablement que aquests coneguin i descobreixin altres indrets, sovint plens d’encants, amb els habitants dels quals comparteixen cultura, llengua i costums.
Els primers conflictes es van produir a partir dels anys noranta, quan alguns particulars afectats pel traçat van tancar amb barreres i obstacles el pas tranquil dels excursionistes.
La tasca de la Coordinadora durant tots aquests anys va ser molt feixuga, ja que va rebre un total de sis interdictes civils, una denúncia penal i diverses de civils. Les acusacions es concretaven en que en el decurs d’algunes de les excursions fetes durant l’any 1997, que s’emmarcaven dins la campanya reivindicativa “La volta a l’illa per etapes”, alguns dels seus membres havien agredit suposadament algunes persones, fets que en cap moment van poder ser provats.
L’entitat també ha hagut de suportar constantment les opinions contraries d’alguns dels propietaris de segments del traçat, que fins i tot van arribar a afirmar “que el Camí de Cavalls mai no havia existit”, fent ús de la tàctica de la negació històrica -bastant habitual entre certs sectors- per aconseguir alguna fi determinada, malgrat els peregrins mitjans basats en la mentida sistemàtica. Quan això no va cuallar entre l’opinió pública –som en una illa petita i tots junts cabem al camp del Barça i encara hi sobra lloc- van acabar per reconèixer la certesa de la realitat, des de temps immemorials, del Camí de Cavalls, encara que no tots els obstacles s’havien superat. Quedava la part crematística, i aquests propietaris exigien, per vendre els metres del traçat al domini públic, una quantitat desorbitada de diners, cosa que el Consell de Menorca va desestimar de forma immediata.
Finalment, i davant la impossibilitat d’arribar a un acord sobre el preu dels terrenys –ja que el que el demandat i el justipreu es diferenciaven abismalment-, l’expropiació forçosa ha estat un fet, i el Consell Insular de Menorca ha pogut recuperar –ara en propietat pública- la totalitat del traçat d’aquest camí que tan necessari s’ha demostrat a l’illa, atesa la configuració geogràfica de Menorca i la seva condició de Reserva de la Boisfera. Avui doncs, els afeccionats al senderisme o a la munta de cavalls ja disposen d’un més fàcil accés a molts llocs d’interés que es trobaven, en molts casos, tancats i aïllats per aquests impediments particulars.
Durant deu anys la Coordinadora del Camí de Cavalls ha estat capdavantera en la defensa de la lliure circulació de persones i animals per aquest traçat que voreja, connecta i intercomunica l’illa en la seva totalitat. Gràcies a la Coordinadora doncs, que compta amb el recolzament de més de noranta entitats i associacions, i també a la pressió d’una gran majoria de menorquins sumats la tasca incansable de l’Administració insular, s’ha aconseguit finalment alliberar aquest camí públic de les mans privades, cosa que es tradueix en l’ús de fruit general en benefici de tots, anteposat a l’ús privat d’uns pocs. Personalment sóc de l’opinió que la Coordinadora en Defensa del Camí de Cavalls és, al capdavall i ben mirat, una història de l’amor a Menorca feta realitat: amor a les seves tradicions, als seus drets històrics i a la necessitat de prendre actituds de defensa del seu territori.
L’any 1997 la Coordinadora ja va recollir més de 3.000 signatures per demanar el legal ús públic d’aquest traçat sense asfalt; va organitzar més d’una trentena d’excursions a peu, a més d’una multitudinària manifestació l’any 1999, a la qual van assistir més de 6.000 persones, per reivindicar la contrarietat general de l’intent d’urbanització especulativa de l‘illa, en un temps en que els governs espanyol i balear estaven comandats, en majoria absoluta, pel Partit Popular. Això doncs, també va ser fruit dels esforços i de la defensa aferrissada del territori que ha fet sempre la Coordinadora, i gràcies a aquest fet, avui Menorca és verda i sostenible no una jungla d’asfalt com són Eivissa, Lloret o Benidorm.
Ara, a més més, un parell de trajectes d’aquest Camí de Cavalls, ja formen part de l’anomenat “El Camí: recorregut senyalitzat i amb allotjaments per la història, la cultura, el paisatge i l’esperit de les terres de parla catalana” http://www.elcami.org/ . Aquesta és una idea insiprada en el Camí de Sant Jaume de Galícia, i va tenir els seus inicis en algunes comarques del País Valencià, a través de les iniciatives de diversos col·lectius culturals. El Camí recorre les terres d’influència lingüística catalana, en un fantàstic trajecte que té –mirat sobre el mapa- forma de vuit, malgrat que de moment està en procés de definició i senyalització, amb l’inestimable ajuda i participació de la gent de tots els llocs per on discorre, i també de les entitats i institucions de cadascun d’aquests territoris que travessa.
De fet els primers trams practicables ja estan en ús, i es poden consultar a través del GPS i la guia provisional al mapa, al qual es pot accedir molt fàcilment a través de l’abans citada adreça d’internet. Cada territori disposa del seu “pas” organitzatiu, amb la qual cosa aquestes entitats formalitzades expressament per tal de certificar el viatge dels participants, també s’ocupen de proporcionar acreditacions als establiments col·laboradors i segellar els fulls de ruta dels viatgers entre altres coses. Aquestes entitats organitzatives treballen conjuntament i es coordinen amb les administracions municipals i autonòmiques dels distints territoris que inclou el Camí.
Tal com refereixo més amunt, la idea del recorregut va tenir els seus inicis en terres valencianes, per això totes les senyalitzacions de la ruta llueixen el distintiu reial de Jaume I, que es correspon amb l’escut de la Generalitat Valenciana.
Durant els mesos d'abril i maig passats, el PAS del País Valencià va presentar el projecte als ajuntaments per on discorre el Camí. Els recorreguts fets aquest estiu passat van servir per triar les millors rutes, i contactar amb les entitats, guies i enllaços de la zona.
El 29 de juliol Xàbia va inagurar la primera marca del País Valencià, materialitzada amb pedra tosca i forja artística. Els dos primers trams senyalitzats, amb assistència d'unes 30 persones en cada cas i la participació dels respectius ajuntaments, han estat Xàbia-Gata de Gorgos i Gata-Benissa. Membres d’aquest PAS també s'han entrevistat amb representants de tots els grups polítics parlamentaris del Principat de Catalunya per presentar-los formalment el projecte del Camí i demanar-los la seva opinió, suport i compromís, cosa que van fer tots els grups de la Cambra Catalana a excepció del PP i Ciutadans.
Els pròxims dies 24 i 25 de novembre està previst el recorregut cultural per un dels trams de les comarques de Castelló, que inclou la ruta de Penyagolosa, l’Alcalatén. Les Useres-Atzeneta del Maestrat -Xodos-Vistabella. Activitats com aquesta del Camí -o la ja consolidada del Correllengua- és poden considerar veritables iniciatives cíviques que reflecteixen la inquietud dels habitants de les distintes contrades dels territoris de parla catalana, i que ajuden a la seva vertebració i cohesió mútues. Aquest fet, a banda de ser molt saludable físicament, facilita ineluctablement que aquests coneguin i descobreixin altres indrets, sovint plens d’encants, amb els habitants dels quals comparteixen cultura, llengua i costums.
.jpg)