Les mil i una nits del president de l’Iran
Santi Capellera i Rabassó*periodista
La sentència dels atemptats de Madrid em recorda que el president de l’Iran, Mahmud Ahmadinejad, fa cosa d’un més i escaig va afirmar rotundament que Israel ha de ser "esborrat del mapa". El president iranià, a més, va explicar davant les Nacions Unides que a l’Iran no hi ha homosexuals i que l’holocaust va ser una enganyifa inventada per repotenciar encara més el poder dels jueus al món i justificar l’Estat d’Israel. Els exabruptes del líder de Teheran, que va guanyar les eleccions presidencials fa menys de sis mesos, van provocar una dura condemna dels Estats Units, la Unió Europea i d’Israel. Els representants d’aquests països van fer una crida a aturar Ahmadinejad, amb l’amenaça de l’expulsió de l’Iran de les Nacions Unides.Aquesta és la primera vegada des de fa molts anys que un alt dirigent de l’Iran preconitza en públic la desaparició de l’Estat d’Israel, malgrat que ja és ben sabut que aquesta mena d’arengues formen part de la propaganda del règim teocràtic de Teheran. Això també suposa un gir en relació a les posicions més moderades que va adoptar l’anterior govern reformista de Muhaman Jatami.El líder iranià va dir que Israel es una "taca nefasta" que, "com ja va dir l’imam (referint-se al ayatolà Rujolà Jomeini), ha de ser esborrat del mapa". Unes afirmacions fetes davant de 4.000 estudiants en una conferencia sobre "El món sense el sionisme" a Nova York, una ciutat que, precisament és la que concentra més població jueva dels Estats Units, i la segona del món després de l’Estat d’Israel.El discurs d’Ahmadinejad s’esdevé en moments de molta tensió entre Teheran i Washington i la UE, països els quals van afirmar que adoptarien prevencions sobre el programa de desenvolupament atòmic que tira endavant el nou executiu iranià, que segons Teheran té finalitats pacífiques, però que la Casa Blanca veu amb clares intencions armamentístiques.Aquest llenguatge s’aproxima al to del líder de la Revolució Iraniana del 1979, Jomeini, a qui Ahmadinejad va recordar amb les seves paraules.
No ens haurien de sorprendre els atacs del president iranià cap a occident. Si ho analitzem rigorosament, Mahmud Ahmadinejad es l’altra cara del procés belicista acabdillat per George Bush i el seu programa antiterrorista, al qual acompanyen Israel, la Gran Bretanya i que també va subscriure Espanya en temps d’Aznar, malgrat que ara, especialment, sembla ser que hi ha qui ho vol amagar, que són els mateixos que en altres temps n’havien fet bandera. Ahmadinejad va aprofitar l’ocasió i va reblar el clau amb el fet d’afirmar la inexistència de l’holocaust. Ho va fer en feu jueu i en una clara provocació als EUA i a Israel, i va argumentar aquesta –possible- inexistència quan es va remetre a la impossibilitat que es pogués executar tanta gent –en relació als sis milions de jueus assassinats- en els espais tan reduïts que representaven els –pocs segons ell, per aquesta gran quantitat- camps d’extermini nazis. També va esgrimir –per reforçar la seva tesi- els casos de persones que s’han fet passar per repressaliats sense ser-ho. Recordem que a Espanya, l’historiador Enric Marco, va haver de dimitir fa poc com a president d’Amical Mathausen per haver estat descobert de ser un impostor que mai no va ser a cap camp de concentració ni mai va estar deportat, la qual cosa només fa que refermar les tesis dels que, com Ahmadinejad, neguen de facto l’holocaust, amb la qual cosa no fan més que donar ales als terroristes islamistes.
Certes o no, les afirmacions d’Ahmadinejad abonen les afirmacions dels que neguen taxativament, i amb aquests mateixos arguments, que mai hagués existit un holocaust massiu, tal com explica la història oficial, amb la qual cosa el líder iranià es posiciona clarament i es recolza també en el sentir d’aquests ciutadans occidentals que, potser sense aquestes afirmacions, veurien Ahmadinejad només com un altre Bin Laden. El triomf del líder de Teheran a les presidencials del juny passat es va donar sota una creixent pressió de la Casa Blanca, que des de sempre ha inclòs l’Iran en “l’eix del mal”. Va ser justament aquesta amenaça de guerra la que va donar oxígen al poder dels conservadors iranians que van acabar per fer realitat la demolició del pla aperturista —mai valorat ni reconegut per Washington— de Mohamed Jatami. La desmesura d’Ahmadinejad desvela doncs, un alt risc que el fascinant país persa retorni als inicis fonamentalistes de la revolució islàmica amb les seves conseqüències nefastes i perills pels iranians, i també, no ho oblidem, per la resta d’habitants del món occidental, que estem exposats a més massacres com la de l’11-M. Perquè, intel·lectuals o no, a mi, com a ciutadà, no em queda cap mena de dubte de qui van ser els veritables autors d’aquell desastre massiu.
Santi Capellera i Rabassó*periodista
La sentència dels atemptats de Madrid em recorda que el president de l’Iran, Mahmud Ahmadinejad, fa cosa d’un més i escaig va afirmar rotundament que Israel ha de ser "esborrat del mapa". El president iranià, a més, va explicar davant les Nacions Unides que a l’Iran no hi ha homosexuals i que l’holocaust va ser una enganyifa inventada per repotenciar encara més el poder dels jueus al món i justificar l’Estat d’Israel. Els exabruptes del líder de Teheran, que va guanyar les eleccions presidencials fa menys de sis mesos, van provocar una dura condemna dels Estats Units, la Unió Europea i d’Israel. Els representants d’aquests països van fer una crida a aturar Ahmadinejad, amb l’amenaça de l’expulsió de l’Iran de les Nacions Unides.Aquesta és la primera vegada des de fa molts anys que un alt dirigent de l’Iran preconitza en públic la desaparició de l’Estat d’Israel, malgrat que ja és ben sabut que aquesta mena d’arengues formen part de la propaganda del règim teocràtic de Teheran. Això també suposa un gir en relació a les posicions més moderades que va adoptar l’anterior govern reformista de Muhaman Jatami.El líder iranià va dir que Israel es una "taca nefasta" que, "com ja va dir l’imam (referint-se al ayatolà Rujolà Jomeini), ha de ser esborrat del mapa". Unes afirmacions fetes davant de 4.000 estudiants en una conferencia sobre "El món sense el sionisme" a Nova York, una ciutat que, precisament és la que concentra més població jueva dels Estats Units, i la segona del món després de l’Estat d’Israel.El discurs d’Ahmadinejad s’esdevé en moments de molta tensió entre Teheran i Washington i la UE, països els quals van afirmar que adoptarien prevencions sobre el programa de desenvolupament atòmic que tira endavant el nou executiu iranià, que segons Teheran té finalitats pacífiques, però que la Casa Blanca veu amb clares intencions armamentístiques.Aquest llenguatge s’aproxima al to del líder de la Revolució Iraniana del 1979, Jomeini, a qui Ahmadinejad va recordar amb les seves paraules.
No ens haurien de sorprendre els atacs del president iranià cap a occident. Si ho analitzem rigorosament, Mahmud Ahmadinejad es l’altra cara del procés belicista acabdillat per George Bush i el seu programa antiterrorista, al qual acompanyen Israel, la Gran Bretanya i que també va subscriure Espanya en temps d’Aznar, malgrat que ara, especialment, sembla ser que hi ha qui ho vol amagar, que són els mateixos que en altres temps n’havien fet bandera. Ahmadinejad va aprofitar l’ocasió i va reblar el clau amb el fet d’afirmar la inexistència de l’holocaust. Ho va fer en feu jueu i en una clara provocació als EUA i a Israel, i va argumentar aquesta –possible- inexistència quan es va remetre a la impossibilitat que es pogués executar tanta gent –en relació als sis milions de jueus assassinats- en els espais tan reduïts que representaven els –pocs segons ell, per aquesta gran quantitat- camps d’extermini nazis. També va esgrimir –per reforçar la seva tesi- els casos de persones que s’han fet passar per repressaliats sense ser-ho. Recordem que a Espanya, l’historiador Enric Marco, va haver de dimitir fa poc com a president d’Amical Mathausen per haver estat descobert de ser un impostor que mai no va ser a cap camp de concentració ni mai va estar deportat, la qual cosa només fa que refermar les tesis dels que, com Ahmadinejad, neguen de facto l’holocaust, amb la qual cosa no fan més que donar ales als terroristes islamistes.
Certes o no, les afirmacions d’Ahmadinejad abonen les afirmacions dels que neguen taxativament, i amb aquests mateixos arguments, que mai hagués existit un holocaust massiu, tal com explica la història oficial, amb la qual cosa el líder iranià es posiciona clarament i es recolza també en el sentir d’aquests ciutadans occidentals que, potser sense aquestes afirmacions, veurien Ahmadinejad només com un altre Bin Laden. El triomf del líder de Teheran a les presidencials del juny passat es va donar sota una creixent pressió de la Casa Blanca, que des de sempre ha inclòs l’Iran en “l’eix del mal”. Va ser justament aquesta amenaça de guerra la que va donar oxígen al poder dels conservadors iranians que van acabar per fer realitat la demolició del pla aperturista —mai valorat ni reconegut per Washington— de Mohamed Jatami. La desmesura d’Ahmadinejad desvela doncs, un alt risc que el fascinant país persa retorni als inicis fonamentalistes de la revolució islàmica amb les seves conseqüències nefastes i perills pels iranians, i també, no ho oblidem, per la resta d’habitants del món occidental, que estem exposats a més massacres com la de l’11-M. Perquè, intel·lectuals o no, a mi, com a ciutadà, no em queda cap mena de dubte de qui van ser els veritables autors d’aquell desastre massiu.
.jpg)