La perillositat de la certesa moral radica en què en el moment que creiem ser al costat correcte de la història, deixem de pensar
El mal venut com a justícia social La majoria de la gent no és malvada, però estem programats per seguir qualsevol cosa que la cultura declari "bona", fins i tot quan ens condueix cegament cap al mal més irreversible Un dels moments més importants del meu ja llarg viatge lluny de distopia del woke (la woketopia com la l’anomenen alguns companys antropòlegs) va ser adonar-me encara més clarament i esgarrifosa d’una realitat que, de fet — i després d’estudiar periodisme i ciència política— ja sabia, i és que el mal rarament s'anuncia. No arriba amb banyes ni diu "soc el dolent" ni res semblant sinó que arriba com a virtuós, moralitzador i convençut de la seva pròpia rectitud. Gairebé tots els moviments que ara anomenem malvats van creure que eren bons. Els nazis pensaven que estaven salvant la humanitat. Els soviètics pensaven que estaven construint igualtat. Els revolucionaris xinesos pensaven que estaven alliberant els oprimits. El mal gairebé sempre s...