El llibertarisme, lluny de ser ultra res, és l'ideari generalitzat dels principals líders no woke de tot Occident com Javier Milei, Alice Weidel, Geert Wilders, Giorgia Meloni o Sílvia Orriols, en el cas del nostre país
Photo credit : YOAV DUDKEVITCH Occident davant la metàstasi del càncer woke que l’afecta De com el pensament crític i conservador pot tornar a ser el motor de la llibertat occidental Les recents paraules de l’exprimer ministre del Regne Unit Boris Johnson, durant una conferència a l'Associació Jueva Europea (EJA), alertant del perill del reconeixement de Palestina i de la “paradoxa” que intel·lectuals occidentals donin suport a Hamàs, no són una reacció política conjuntural més sinó el símptoma visible d’una malaltia profunda que des de fa dècades corca les estructures morals, acadèmiques i culturals d’Occident. El pensament woke, nascut sota la disfressa del progressisme moral i l’igualitarisme emocional, ha acabat convertint-se en una forma de totalitarisme suau, capaç d’infectar universitats, mitjans i governs. Allò que va començar amb semblança “inofensiva” durant els anys 60 als EUA com un moviment d’autocrítica social s’ha degradat en un mec...