Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

dimecres, 12 de març de 2008

Les diferències entre les opcions polítiques perjudiquen l'estat de dret (publicat al Diari Maresme, Girona Notícies i Es Diari el 12 de març de 2008)

Haver de tirar enrere, per després poder avançar
Santi Capellera i Rabassó*periodista
L'opinió institucionalitzada difosa i alimentada moltes vegades pels mitjans de comunicació no sempre s'ajusta a la realitat i, en molts casos, és el reflex d'una concepció del món que interessa mantenir, tant per justificar el passat com per preveure el futur. Si no, que li preguntin a Galileu, que la primera meitat del segle XVII, jutjat per la Inquisició, va haver d'abjurar de la seva teoria que la terra girava al voltant del sol, pronunciant de genolls les paraules següents: ”Jo, Galileu Galilei, als setanta anys d'edat, de genolls en presència de Vostres Eminències, tenint davant dels meus ulls els Sants Evangelis, sent jutjat com a sospitós d'heretgia per haver sostingut i cregut que el sol fos el centre de l'univers i immòbil i que la terra no fos el centre i es mogués, abjuro, maleeixo i detesto els errors esmentats”.
Moltes vegades acceptem una idea o un principi que subratllem com a axioma irrefutable, simplement perquè ho diu tothom, tots pensen igual, és l'opinió majoritària o coses semblants. Tanmateix, el que tots diuen, pensen o opinen no sempre és veritat o la veritat de fet.
Galileu va acabar acceptant l'opinió general institucionalitzada contraria al que ell, després de moltes investigacions personals, a la seva tesi científica. Encara que segons sembla i es diu, en aquella degradant situació, va donar un cop al terra amb el peu i va dir, en veu molt baixa: “E pur si muove”. Deixant a banda el difícil que seria a setanta anys, de genolls, colpejar el terra amb el peu, de segur que el gran savi, ple de sentit comú, va cedir i va resistir la humiliació per evitar problemes personals, no tortures potser, però a causa de la seva edat avançada, ho va fer amb la convicció que el temps li donaria la raó i desautoritzaria els seus jutjadors i els poderosos de la seva època.
També és bo recordar el que va dir que Goebbels, ministre de propaganda del Tercer Reich: "Una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat", cosa que aquest periodista ha reiterat de manera constant en aquestes mateixes pàgines, i que alhora van van intentar fer amb els fets de l’11-M els responsables del Partido Popular, per por de pedre el govern de l’estat que més endavant, i suposo que per la sort col·lectiva de tots, van perdre. Pobres pusil·lànimes els que es van creure les mentides interessades dels responsables (o irresponsables en diria jo) populars Acebes i Zaplana, que frisaven per arreglar els fets en i per conveniència pròpia. Com es pot ser tan malvat? i intentar enganyar l’opinió pública, tota, de manera tan interessada, quan els únics responsables dels fets dels trens de Madrid havien estat els precursors de la política agressiva i imperialista d’Aznar, Blair i Bush. Mentides a la llum del dia. Perversió inaudita quan, d'aquesta manera, s'intenta transformar una falsedat en una "veritat" assumida pel poble. D'aquesta forma es va intentar a l'Alemanya, dominada pel nazisme, que la societat acceptés –o s'empassés– lleis racials que van permetre la persecució sistemàtica de minories i la solució final del problema jueu. Afortunadament van ser molts els ciutadans alemanys que no van acceptar aquestes falsedats que, d'altra banda, s'enfonsaven per la seva falta de racionalitat i de l'ètica més elemental. El mateix va passar amb els ciutadans espanyols que va otar majoritàriament l’opció contraria a la dels culpables d’aquella massacre de Madrid.
No obstant això, també ara hi ha el greu perill que, sense adonar-nos, en la nostra societat el quantitatiu prevalgui i s'imposi sobre el qualitatiu, en el sentit que la quantitat d'opinants, que coincideix en un determinat judici, s'imposi sobre la qualitat i coherència racional d'aquesta opinió. Algú pot objectar que en una societat avançada i democràticament madura no és possible caure en un error tan gruixut, ja que tots sabem que un idiota més un altre idiota donen com a resultat dos idiotes i no una persona assenyada o intel·ligent.
Aquesta va ser una frase utilitzada de forma barroera per Mussolini per atacar i rebatre els sistemes polítics de les democràcies que es van enfrontar a l'Eix feixista que formaven ell mateix, Hitler, Hiro-Hito i Franco. Tanmateix, són constants i quotidians els exemples de com s'imposen sense crítica, fins i tot la seva acceptació general per esgotament, modes, opinions i accions d'important transcendència moral i política, no per la seva racionalitat, sinó per la seva difusió reiterada. Ja sabem que quan el riu sona, aigua porta, però tots coneixem casos en els quals unes "badomeries", una vegada difoses i generalitzades, han estat la causa iniciadora d'un greu desequilibri econòmic, polític o fins i tot social.
Una societat veritablement culta i democràtica ha de ser molt conscient de la subtil situació d'equilibri del seu sistema polític i de convivència, ja que, aquest equilibri de naturalesa dinàmica, es manté en una situació adequada o de bondat democràtica quan una correcta informació, la racionalitat i el diàleg són els instruments que utilitzarà el ciutadà per elaborar el seu judici personal. De no ser així, les campanyes de publicitat, propaganda i els eslògans hàbilment mediatitzats poden provocar sacsejades massives, les quals condueixen que la quantitat d'opinants s'imposi, sense possibilitat de la més mínima anàlisi crítica de la racionalitat de les propostes, programes o judicis, ja que, el simple pes sociològic de la quantitat d'individus, que pensen el mateix sobre alguna cosa, fa impossible el discerniment sobre la qualitat de la seva opinió. D'altra banda, l'estigma social amb el que s'ha assenyalat socialment certs grups o col•lectius fa impossible una anàlisi racional de qualsevol opinió que provingui d’ells, ja que les seves idees sempre estaran associades a aquesta marca i rebutjades, en conseqüència, per principi. Fins i tot quan les opinions d'aquests grups siguin una important aportació a la sensatesa col•lectiva.
Les Illes en general, però per la diferència cultural i social també Catalunya, l’estat espanyol i Europa s'enfronten a reptes difícils per als quals és necessari preparar la societat en general. Per a això, res més oportú que el foment d'una pedagogia del veritable diàleg i de l'anàlisi racional de les idees, programes i opinions prescindint de tot apriorisme desqualificador o de credulitats cegues, fonamentades exclusivament en la imatge de qui les proposa, com fan habitualment els impulsors de les desavinences més pures des de tribunes radiofòniques o des del gabinet de premsa del Partit Popular, per citar algun exemple flagrant. Davant els seriosos problemes que ens esperen en el futir més immediat, és imprescindible escoltar totes les opinions i tenir-les en compte considerant els elements de racionalitat que puguin aportar, incloses les d’aquests desaprensius que sembren el pànic social. En conseqüència, benvinguts siguin aquells nuclis de generació de veritable pensament rigorós i, per tant, respectuós i humil, encara que sigui diferent i políticament incorrecte en tot cas, per així poder discernir el què sobre alguna cosa, al marge de quants ho recolzen. A veure si d’una vegda i per totes deixem el segle XX i les seves dissorts al tinter. A hores d’ara i a la publicació d’aquest article potser ja haurà guanyat un partit a les eleccions espanyoles. Només voldria, com a periodista i com a operador semàntic de la realitat, que aquesta opció fos la que més s’ajustés a la pluralitat política estatal, i que estigués lluny de les tesis autoritàries i separadores del Partido Popular, hereu polític dels postulats d’aquella infame dictadura que vam patir de l’any 1939 i fins el 1975, quèe déu n’hi dò el càstig col·lectiu, i que encara alguns avui tenen la voluntat d’intentar recuperar i allargar com sigui. Tinc vergonya aliena de totes a totes.

Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites