Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

divendres, 27 de març de 2009

Haver de plegar quan encara es té força és senzillament injust (publicat al Girona Notícies, a Es Diari Digital i al Diari Menorca el 30/03/09)


L'arribada de la jubilació: un drama sociolaboral
Santi Capellera i Rabassó*periodista

El debat sobre l’allargament de l’edat de jubilació és espinós perquè obliga a replantejar-se tota aquesta teoria sobre la minva de facultats a partir dels 50, i això és especialment escandalós quan tenim en compte que els líders polítics que escollim habitualment sobrepassen majoritàriament aquest llindar. Una prejubilació no només prejubila: gairebé premata, preingressa a l’hospital o a la residència, prejutja i afebleix en tots els vessants i de totes a totes. És molta gent la que a partir dels 50 o dels 60 o els 70 fan la seva millor aportació professional, artística o social, i hi afegexen la quantitat d’experiència que acumulen i per tant la solidesa de la seva ànima, la poca vulnerabilitat als desenganys, la capacitat d’entomar alts i baixos, la definició més completa de la seva persona en definitiva. Personatges com Clint Eastwood, per posar un exemple emblemàtic, fan possible aquesta continuïtat que els anys no aturen, sinó més aviat tot el contrari. L'actor estadounidenc dirigeix les seves millors pel•lícules ara, que en té 79, no sé si m’explico.
Quedar-se sense feina als 50 és un veritable drama, perquè socialment es considera que ja no es tenen les mateixes aptituds que abans; però la paradoxa és que molta gent, com és el cas d'Eastwood, se senten encara amb la màxima energia, si no amb encara més. L’edat de jubilació als 65 es dóna bufetades amb la quantitat de ganes de viure que encara tenen moltes persones a aquesta edat, sobretot tenint en compte l’augment de l’esperança de vida i de la qualitat d’aquesta.
Tinc 52 anys i molta energia en tots els aspectes, i ni em fa por treballar ni em canso després de fer-ho 10 o 12 hores cada dia. I sí que és cert que no sóc ni em sento igual que quan tenia 25 anys: em sento molt més capacitat intel·lectualment i professional que quan era molt més jove. Per això personalment sóc del parer que renunciar a aquesta part de la població en edat activa és una pèrdua tan absurda com contraproduent. I fins i tot molts dels que ja han arribat a l'edat "legal" de ser apartats, es rebel·len a aquest fet. I si ho analitzem a fons, resulta que si no segueixen actius perquè les normes diuen que s'ha acabat, es faran les seves pròpies normes. En primer lloc, perquè aquells de més de 65 que tinguin prou energia i no siguin contractats, trobaran igualment el seu lloc, potser establint-se pel seu compte o associant-se per engegar nous projectes per exemple. L’energia no es pot eliminar, en tot cas es transforma: és un principi de física molt elemental. Per això serà important que les nostres societats resolguin aquestes barreres legals que pertanyen al passat, que són profundament artificials i que ja no responen a cap realitat universal. Els més vells han de poder donar pas als més joves i no ser un tap, hi estic absolutament d'acord, però precisament titllar d'entorpiment tot treballador que fa 65 anys és tan injust com irracional. Qui no ha de ser un tap, mai, és el nostre sistema social i legal. I penso que potser és l'hora de reformar de forma absoluta alguns esquemes que semblen inamovibles, i que de fet són aquestes formes les que s'han quedat obsoletes davant el canvi general de la societat i la mateixa existència.

Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites